dijous, de juny 10, 2010

Obrint l'escletxa

Tot i el soroll que sentim, la remor que fan per poder silenciar la feina feta, cada dia avancem un pas més en la construcció nacional del nostre país, i una mostra de tot plegat és l'aprovació de la iniciativa legislativa aprovada per la mesa del Parlament i que mitjançant la llei de referèndums podrà convocar un referèndum per la independència. Sabem de les dificultats de la llei, i que al final recau en la voluntat de l'estat espanyol d'acceptar-la, però qui hagués pensat que en aquest moment els catalans i catalanes podríem tenir un pols amb l'estat espanyol d'aquestes característiques? No serà un govern qui es presenti a Madrid, sinó un grapat de signatures, almenys prop de 220.000, que representaran la voluntat d'una part del poble de Catalunya.

Sense soroll, fugint de protagonismes, hi ha qui treballa i hi ha quin es creu el discurs independentista i fuig dels maximalismes que no ens deixen sortir del carreró i ens enquisten en posicions allunyades de construir un projecte prou ampli que ens faci avançar. Hi ha qui no vol dir la veritat del paper clau que ERC està tenint en la construcció nacional del projecte de país i que ha fet avançar Catalunya de l'estapa involucionaista de l'autonomisme cap a un procés imparable d'autodeterminació. Però tant se val, que es pengin les medalles, si a cada pas arribem cada cop més lluny i si seguim construint el país, l'estat.

Avui, en el temps que vivim, cal veure la independència, cal reivindicar la independència com una de les eines més potents per sortir de la crisi, com una eina de protecció dels treballadors i treballadores, de l'economia, del nostre sistema del benestar, dels nostres pilars i més encara quan part de la crisi ens ve donada per formar part de l'Estat espanyol i tot el que això ha comportat a Catalunya perdent molt del seu poder econòmic, productiu i que només ens ha comportat que ens apliquessin un espoli fiscal o mesures que dia a dia ens han fet més pobres com a país i com a ciutadans i ciutadanes.

Però ara ja l'escletxa s'està convertint en una gran porta que ens obre el camí cap a la construcció nacional i social del nostre estat propi.

Ara només cal implicar-nos tots i totes en la recollida de signatures per poder demostrar que som molts i moltes els que volem decidir el futur de la nostra terra, de la nostra nació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada