Fa dies que vaig un pel nerviós ja que aquesta Marató li tinc respecte ja que vaig abandonar l'any passat. Es un circuit ràpid i trenca cames i amb un terreny molt dur on pateixen molt la musculació de les cames. Venia d'unes setmanes on no havia entrenat tot el que hagués volgut i en els dies previs no havia descansat prou. Així que un pel nerviós arribo a Roses, recollir dorsal i sense gaire temps ja estem dins de calaix de sortida. No acabo de tenir clar quina estratègia seguir i decideixo sortir i corre per sensacions. Conec el recorregut però hi ha parts noves que segur que amaguen moltes sorpreses.
Sortim i vaig a un ritma normal, més lent que a les curses que he fet últimament, veig que poc anar més ràpid però vaig posant el fre per no patir. Hi ha prop de 400 corredors i corredores i a la primera gran pujada es fa una bona cua que fa que puguem relaxat, em trobo be i veig que sense problemes puc seguir el ritma del grup de corredors on vaig. Arribem a Dalt de tot de Sant Pere de Rodes i vaig a bon ritma. En l'avituallament em trobo a la Marta, animant i fent fotos! Després del primer avituallament, arriba la baixada on vaig patir l'any passat! baixo conservador mantenint la distancia amb la resta de corredors fins que ha mitja baixada decideixo anar un pel més ràpid fins arribar el poble de Selva de Mar. Quan arribem el poble tinc bones sensacions. El tram d'asfalt d'un parell de quilometres plans fins a Port de la Selva es fa un pel pesat ja que fa una mica de tramuntana que molesta, ja que bufa de cara. Arribo prou be a Port de la Selva i la motivació va amunt ja que vaig en el temps dels anys anteriors. Els propers quilometres fins a Cadaqués sou gairebé nous. Hi ha 10 quilometres i veig que puc anar sobre els temps dels anys anteriors. Sortim per anar a buscar la Cala Cativa. Arribem a la seva platja i comencem la pujada. Soc el quilometre 16 em trobo de cop molt cansat de cames, la pujada no la faig tant viva com les anterior i veig que baixo el ritma. Després de la pujada un bon tram de pistes i corriols que no vaig be, vaig aguantant com puc, però sense gaudir, cada cop estic més cansat i començo a patir.
Després del tercer avituallament, psicològicament em vaig cap baix, veig que no vaig be i que em queda mitja cursa i que no puc anar tant ràpid com voldria. Peró molts cops voler i poder no van junts. Decideixo intentar canviar el xip, renunciar a mira el rellotge i acabar en les millors condicions possibles. No estic del tot segur d'acabar i en la baixada cap a Cadaqués tinc algun petit mareig que em fan aturar-me i beure gairebé tota l'aigua que duc. Durant la baixada vaig pensant seriosament d'abandonar a Cadaqués. Arribo a Cadaqués ja amb 20 minuts més que els anys anteriors, molt cansat físicament però almenys sense cap lesió! Parlo amb la Marta, i decideixo seguir, mira el punt positiu i intentar gaudir sense mira el rellotge i mira el paradís del cap Cap de Creus Allargo l'avituallament, em recupero, menjo i em llenço aigua pel cap, fa molta i molta calor. Faig els primers metres caminant amb la companyia de la Marta.
Canvi de xip, l'objectiu és caminar més que corre i arribar. Des de Cadaqués el nou tram del circuit és un puja i baixa constant. Anem de Cadaqués a Cala Joncols i després fins la cala montjoi. Corriols vora el mar, amunt i avall i alguns trams de pista i corre per les petites platges que anem trobant. Veig molt tocat físicament, però puc anar fent. A cada avituallament faig parades de mínim 5/10 minuts per recuperar-me i beure molt liquid. Des de Cala Montjoi queden 8 quilometres, una ultima pujada de 300m i baixada, així que començo a veure la llum... la pujada la faig caminant poc a poc i resistint en un grup de corredors que també van com jo. Arribem dalt de tot al darrere avituallament i ens queden quatre quilometres de baixada. Així que cap baix com puc, sembla que un pel recuperat i puc fer prou be els últims quilometres, fins i tot per primer cop avanço corredors. Entrem per la part alta de Roses i anem directes al pavelló on el rellotge marca 6:39h i arribo molt cansat. Sort del suport de la Marta i la bellesa dels recorregut. Una cursa que em torna a demostra que cal dedicar hores i hores a fer quilometres per afrontar aquest reptes amb objectius exigents. Com sempre les curses també ens ensenyen moltes coses. Arribo a casa i la bascula arca 68kg... això vol dir que he perdut 3,5 quilos en cursa.
Gran organització i sobretot un increïble recorregut que farà que segur, si puc, el proper any tornem a deixar-nos la suor pels camins, pistes, cales del Cap de Creus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada