Com ja vaig anunciar, la finestra esta adherida a la campanya Jo vull un estat propi. Aquesta campanya consisteix en donar la visió personal durant aquest dies ( del 4 al 10 de setembre) del raons que tenim aquelles persones que volem un estat propi. Així començo amb uns dies de retard la meva petita adhesió des de la finestra.
Globalitzem l’idea:
Sempre m’he sentit un persona sense estat, no per voluntat propia, si no per voluntat d’uns altres. No m’agrada’t mai fugir d’estudi autoanomenar-me un ciutadà del mon. Ho soc i totalment respectable aquells que nomes es considerin ciutadans del mon, Però també soc un ciutadà d’un petit minúscul tros de terra.
Per desgracia d’aquells que no ens deixant ser estat, hi ha molts que reivindiquem que aquest minúscul tros de terra sigui reconegut com un estat independent. Estar clar que també per desgracia nostre no som una majoria social suficient que faci avançar el procés d’alliberament nacional.
Com sabeu, jo tampoc vull un estat propi més, un estat que segueixi amb la mateixa tendència capitalista que en l’actualitat domina aquest mon. No poden dividir l’alliberament nacional del social. Estar clar que hem de globalitzar d’independentisme com a eina útil de construcció, com a eina útil de resoldre els problemes quotidians de tots i totes. D’independentisme no vol anar molt més enllà de la construcció d’un estat propi amb unes eines concretes que millorin la vida de tots i totes. el mateix temps que combatre les injustícies socials i politiques, crear democràcies transversals, democràcies participatives, garantir les llibertats col•lectives i individuals, garantir un estat del benestar, construir un estat sense exercits, un estat obert... D’independentisme socialista es l’eina que pot transformar la societat. Cal fer caure la mala imatge que existeix sobre d’independentisme revolucionari i fer adonar a la gent que les úniques armes que tenim son la paraula, els somnis i les ganes de lluitar per un futur col•lectiu construït entre tots i totes.
Vull un estat propi, per que crec que és la millor manera de construir un mon millor!
Globalitzem l’idea:
Sempre m’he sentit un persona sense estat, no per voluntat propia, si no per voluntat d’uns altres. No m’agrada’t mai fugir d’estudi autoanomenar-me un ciutadà del mon. Ho soc i totalment respectable aquells que nomes es considerin ciutadans del mon, Però també soc un ciutadà d’un petit minúscul tros de terra.
Per desgracia d’aquells que no ens deixant ser estat, hi ha molts que reivindiquem que aquest minúscul tros de terra sigui reconegut com un estat independent. Estar clar que també per desgracia nostre no som una majoria social suficient que faci avançar el procés d’alliberament nacional.
Com sabeu, jo tampoc vull un estat propi més, un estat que segueixi amb la mateixa tendència capitalista que en l’actualitat domina aquest mon. No poden dividir l’alliberament nacional del social. Estar clar que hem de globalitzar d’independentisme com a eina útil de construcció, com a eina útil de resoldre els problemes quotidians de tots i totes. D’independentisme no vol anar molt més enllà de la construcció d’un estat propi amb unes eines concretes que millorin la vida de tots i totes. el mateix temps que combatre les injustícies socials i politiques, crear democràcies transversals, democràcies participatives, garantir les llibertats col•lectives i individuals, garantir un estat del benestar, construir un estat sense exercits, un estat obert... D’independentisme socialista es l’eina que pot transformar la societat. Cal fer caure la mala imatge que existeix sobre d’independentisme revolucionari i fer adonar a la gent que les úniques armes que tenim son la paraula, els somnis i les ganes de lluitar per un futur col•lectiu construït entre tots i totes.
Vull un estat propi, per que crec que és la millor manera de construir un mon millor!
L’11 de setembre, sortim el carrer!
Osti.. sincerament.. cada cop que llegeixo alguna de les vostres opinions sobre l'independentime no faig mes que replantejarme un i mil cops el meu propi pensament. I es que encara que sovint em costa molt aixo d'adoptar com a meu aixo de l'independencia.. la veritat es que m'adono de que realment m'estimo aquest tros de terra( i cada cop mes, i tot gracies a gent com vosaltres que m'heu ensenyat un parell o 3 de racons que no oblidare)I encara que de vegades penso que no ens podem tancar en aquest tros de terra, en aquestes 4 fronteres.. despres penso.. jdr.. es que no es tancarnos, es que es hora de reclamar el que es nostre, es hora de tenir la oportunitat de fer les coses a la nostra manera.. es hora de demostrar de que som capaços de fer..
ResponEliminaPer aixo... finalment penso.. Jo també vull un estat propi.. per que potser aixi podrem començar a fer les coses be, tornar a començar de zero.. construir...
PD: Com sempre.. gracies per ferme dubtar..
PD2: Per cert!Vaig veure el comment del meu blog! Qualsevol dia nem a escalar una mica que m'ha pillat el vici...
PD3: despres de tants anys de cau, començo una nova aventura.. Raiers sera el principi.. espero ser capaç...estik amb unes ganes! Ja nire explicant!
ep, Gracies!
ResponEliminaSempre es bo replantejar-se el camí que portem. Jo crec que així construïm un somni i una realitat millors. Amb l'esforç de tots i totes, amb unitat d'acció, per tots els mitjans possibles, algun dia ho aconseguirem, però arribat aquest punt caldrà seguir replantejar-nos: si el camí continua sent el bo?, com el podem millora? i que cal adaptar? si realment era això pel que hem lluitat? no visquem nomes dels somnis, construïm el pressent avançant, replantegem-nos cada dia per fer més fort el missatge, l'idea i el projecta col·lectiu.
Gracies per llegir-nos!