Doncs seguim amb la campanya... Avui és l’últim dia que escric fins el 11 de setembre. Animar-vos a participar activament en la diada, ja sigui penjat una senyera els vostres balcons, anant els actes politics i socials, participar en les manifestacions, difonen l’idea, etc...
Un parell de reflexions:
Amb l’horitzó del 1 de Novembre...
Aquesta diada no s’escapa de la precampanya, i no voldria acabar aquest sèrie de post, sense reflexionar sobre el futur més immediat, ja que aquest 11 de setembre te a l’horitzó les eleccions del 1 de novembre. Estar clar que seran unes eleccions molt importants, de les que crec que poden sortir dos camins. Un camí serà sense esquerra el govern, aquest camí representarà seguir amb les mancances de sempre, representarà continuar conformar-nos amb les engrunes de sempre, consistirà en seguir disfressant la realitat i no aixecar gaire la veu per no molestar els veïns i sobre tot per no molestar els poder econòmics, seguirà el 3%, i el clientelisme, els favors a la caixa, etc.. Ni el PSC-PSOE, ni CIU, ni el PP i menys encara el IC-EUiA son garantia de transformació social i per suposat, menys encara de transformació nacional.
Per això es important que Esquerra sigui prou forta com per condicionar el futur govern. El segon camí és amb esquerra el govern. Per això es important que Esquerra sigui prou forta com per condicionar el futur govern. Aprenent del passat i apostant fort pel futur. Hem comes errors i som tots i totes conscients, per aixo cal seguir amb la línea de defensar les conviccions i no abaixar-se els pantalons ni aixecar-se les faldilles. Esquerra és la única alternativa real el model actual, és la única força amb representació parlamentaria que aposta per construir un societat més justa, més digna i més lliure, és una força política democràtica i participativa, és una força on la seva gent te força per decidir i ganes de participar activament. Unes sigles que les fem entre tots i totes els que militem. Hi ha defectes i fins i tot jo tinc desacords amb algunes línees politiques, però cal unitat d’acció i en aquest moments és l’únic referent dins de l’orbita independentista i en l’orbita d’esquerres, que pot fer canviar les coses. Per això cal sumar i demostrar el dia 1 de novembre que el pas de la gent que volem un mon i un país millors no s’atura, tot i els entrebancs i paranys que ens han posat el camí!
No caiguem amb l’engany del joc dels noms i sigles, d’aquí ERC farà president, fugim d’aquest engany i reflexionem pel que aposta cada partit, pel projecte que defensar. No estem parlant qui serà president, si no quin model de país volem i quin es el model que esquerra defensarà.
Construïm i lluitem des d’esquerra, no renunciem a res!
Jo en considero un independentista socialista i no estic a disgust amb esquerra, tot el contrari, soc per sumar esforços i fer d’un vagada per totes un projecte que arribi a ser motor de canvi. No es més revolucionari aquell que militant en moviments residuals que viu de la confrontació internar dins de la orbitar independentista. No arribarem enlloc amb projectes que viuen del passat i de ser presumptament revolucionaris.
No cal abandonar cap front i quan dic cap, és cap, quan es milita, simpatitzar o es vota a ERC, tot depèn de les conviccions personals i de les veritables ganes de transformació social i nacional. Jo, No renuncio a res, tot el contrari aposto per fer-ho realitat dins d’un col·lectiu que comparteixes afinitats i en alguns casos compartim desacords, pero cal sumar i sumar!. Per això crec que en aquest dies de reflexió, de lluitar i de record, cal seguir apostant per cercar el camí comú entre tots i tots.
El millor homenatge a tots i totes els caiguts per les llibertats nacionals i socials és la victòria i la victorià nomes l’aconseguirem amb unitat i la lluita constant des de tots els fronts i amb tots els mitjans!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada