Un engany anunciat...

Hi ha qui encara es pregunta com és que hi havia gent que s’oposava al projecte de l’estatut. Encara hi ha gent que no entén com pot ser que esquerra votéssim igual que el PP... i encara hi ha gent que segueix retreient-nos com podíem dir No a aquest estatut que feia avançar Catalunya. Doncs companys i companyes em saltaré les valoracions dels capítols de les adopcions de nens el estranger, el capítol del caos de l’aeroport, el de les seleccions nacionals i anem directament aquell que per molts i moltes era el rovell de l’ou del nou estatut, el capítol que solucionaria tots els mals: el Capítol del Finançament. Però davant de la primera prova de foc, el nou estatut no ha superat la prova, s’ha demostrat que neix tocat de mort, que tot segueix igual. Els catalans i catalanes seguim pidolant a Madrid! Nomes ha canviat el color dels vestits dels que pidolen a Madrid.

Els pressupostos de l’estat espanyol, en el capítol de les seves inversions a Catalunya no compleixen amb l’estatut. Les inversions de l’estat en infraestructures no arriben al 18,8% que marca el nou estatut i ens enganyen amb un ball de números i anuncis a tota plana als diaris com si fos la victòria d’un partit. El PSC no comprèn el joc i juga a despistar, a enganya, que ningú s’enganyi: la partida pressupostaria d’inversions esta estipulada a l’estatut que és un llei orgànica, nomes s’ha de demanar que compleixin amb les seves lleis.

A tall de informació enganxo un explicació mes “econòmica” sobre el tema de les inversions:

“L’estatut diu que la xifra d’inversió de l’Estat a Catalunya ha de ser proporcional a la participació de Catalunya al PIB de l’Estat. Tenint en compte això, el percentatge d’inversió correspon al gairebé el 19% del PIB estatal. L’IDESCAT diu, però, que la xifra és encara més alta, un 20%. Amb els pressupostos d’aquest any, no s’ha arribat ni molt menys a la xifra prevista. Aquest fet es fa més greu si tenim en compte un altre aspecte. L’Estat, a l’hora de considerar què és inversió en infraestructures, només considera els projectes de foment i medi ambient que representen un 80% de les inversions de l’Estat. Llavors, el percentatge d’inversions que ens correspon als catalans i catalanes es fa segons un pastís que no és el 100% de les inversions totals, sinó el 80%. Per tant, la xifra d’inversió, si el còmput es calculés correctament, encara seria molt més elevada. Finalment, Solbes va desvetllar l’enigma de la setmana. La seva proposta de pressupostos generals de l’Estat només preveu un augment de 496 milions en la partida per a inversions a Catalunya, i així dóna per fet que l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero compleix fil per randa la disposició addicional tercera de l'Estatut, que assenyala que en els propers set anys l'Estat ha d'invertir en el Principat l'equivalent al PIB català, és a dir, el 18,85% del pressupost. Llàstima que els càlculs de Solbes preveuen un augment de la inversió que suposa molt menys de la meitat de la pujada prevista a l’Estatut, segons els mètodes de càlcul de la Cambra de Comerç, Esquerra i fins i tot CiU.”

Està clar que això demostra que aquest estatut no és ni molt menys la solució als problemes, tot el contrari, tot segueix igual, seguim pidolant digui el que digui una llei orgànica aprovada pels respectius parlaments i per referèndum. Amb tot això ens fan veure quanta raó tenia Alfonso Guerra quan deia: “nos hemos cepillado el estatuto”.

I tot això sembla que només siguin baralles polítiques sense importància per als ciutadans, però no ens equivoquem, desgraciadament sense diners o inversions no es pot construir un estat del benestar, no podem millorar les insfrastrucutres, no podem garantir els serveis més bàsics...

El temps donarà la raó a aquells que dèiem NO a l’estatut. Que considerem que aquest estatut no es més que un rentat de cara de l’anterior. El temps posarà les coses al seu lloc.