Ahir el Daniel comentava en el post “revolta global (II)” el fet de que per sobre de tot sentiment ens hem de sentir ciutadans del mon.
Poder la meva condició d’independentista, i que no en considero un nacionalista si no un internacionalsita, en fa veurà des d’un punt de vista diferent això de la ciutadania del mon. Per mi, la clau de la construcció d’un mon molt més just esta lligada a la esdevenir ésser lliures dins d’un mon de pobles lliures.
En certa manera la humanitat esta excloent a molts pobles i amb ella certes comunitats que viu dins dels estats. Per això no en poc considera cuitada del mon, ja que aquest mon no en reconeix com cuitada d’ell mateix el no reconèixer el poble el que pertanyo. Però el nacionalisme s’equivoca al intentar restar complicitats, ja que en la situació social actual que vivim, cal sumar complicitats entre tots i totes els ciutadans que viuen en un mateix indret, ja que amb la suma es com s’aconsegueix la convivència i l’acceptació de la diferencia. La integració com a eina de contracció d’un poble lliure i just, és base per construir un mon que visqui en pau i convisqui en llibertat entre tots els pobles que l’habitant. Els estats nacionalistes i capitalistes no poden ignora realitats culturals i socials que habitant els seus estats, no poden menysprear-les, marginar-les i excloure-les de tot avanç social i econòmic.
Per un altre banda, els processos de alliberament dels pobles sense estat no s’han de basar-se en l’exclusió o en la defensa egoista dels interessos propis, tot el contrari, els processos de alliberació han d’esdevenir processos de democratització globals, que ha d’aportar eines per transformar el mon. Aquelles que somiem amb un mon de pobles lliures hem de partir de la base que la consecució de les llibertats col·lectives es el punt d sortida per la construcció de models de societat que ens faci avançar com ésser lliures en convivència amb la resta de pobles del mon i així, en una societat globalment lliure podem sentir-nos (per els que no ens sentim) ciutadans d’aquest mon. Per que esdevenir un poble lliure, però repetint els models actuals d’estats no ens farà avançar.
No ens posem nerviosos. Aquest és un tema apassionat de discussió. I alguns de nosaltres som uns apassionats dels debats d’idees!
ResponEliminaSer “ciutada del món” vol dir pensar en la humanitat en primer lloc, i després en comunitats més petites. Tal com diu en Pere, pensar en la humanitat com espècie biològica.
Estem massa influïts per la nostra cultura i història. Els conceptes de Nació, de poble, d’Estat... són conceptes europeus. Conceptes de la cultura occidental. Conceptes, amb cert encant, i alhora molt perillosos.
M’agradaria que fóssim capaços de diferenciar el concepte de poble com a comunitat històrico-cultural, dels conceptes administratius. Per part meva no tinc cap inconvenient en ser administrativament “espanyol”, i alhora culturalment català. Sóc un ciutada del món que gaudeix de llibertat per dues raons: perquè menjo tots els dies i puc pensar, parlar, escriure amb llibertat. Una altra qüestió es discutir sobre l’estructura administrativa, però en qualsevol cas aquesta és una qüestió menys important.
Sóc ciutada del món, per exemple perquè els meus veïns que van néixer a Mali, que viuen a la casa del costat de la meva, per mi són ciutadans de Caldes i de Catalunya que haurien de tenir els mateixos drets que jo. I no són, ni seran mai catalans culturalment. Entenc que la integració no és un procés que hagin de fer ells, és un procés que hem de fer tots.
Hem de posar en dubte, moltes i moltes de les nostres idees. Hi ha “veritats absolutes” que quan les penses fredament, intentant mirar-les partint de zero, es fan difícils de mantenir. Em guardo algunes idees provocadores per més endavant, per poder seguir discutint.