Aquest diumenge tinc l’ultima cursa del circuit català de curses de muntanya, per Vilanova de la Geltrú, la cursa de la talaia. Aquest any hauré corregut 370km en competicions amb 20011m de desnivell positiu. Gràcies sobre tot a l’Eva que em va animar a començar a córrer i el gran amic, el Xori. He trobat un espai de llibertat en l’entorn que més m’ha ensenyat i m’ha aportat a la vida, la muntanya.
Tot això son ingredients que en moments difícils em fan sentir amb ganes de fer coses i en moments bons em fan sentir-me encara millor. El vent a la cara, el fang, les pujades, les baixades, pujar aquella muntanya, baixar a la vall, creuar la riera, sentir-te cansat, derrotat i veure que ja ets al punt de sortida... quin any, la meva primera marató d’asfalt, les primeres curses de muntanya: Taga, burriac, vall del congost, mossos, pic del vent.... la gran marató de muntanya de Berga!, corrent pel Pallars més que el sol, la desfeta d’Andorra, tornar al Taga, la pluja a burriac... Genial!
Gràcies a l’Eva i el Jordi per animar-me i ajudar-me i sobre tot, gràcies Eva per entendre tot el temps que dedico a córrer, entrenar, gimnàs... per fer realitat el somni de córrer per “el monte” cada dia una mica més i més ràpid...
Ninu!!
ResponEliminaMolts ànims per la cursa, i sobretot molts ànims per mi que em llevaré a les 7, aniré fins a Vilanova amb la rasca que hi fotrà, t'acompanyaré a escalfar, em faràs anar de bòlit al cotxe cinquanta vegades abans no decideixis si vas amb tallavent o sense, m'esperaré entre dues i tres hores a la plaça del poble amb la rasca que hi continuarà fotent, i finalment, quan arribis, et donaràn entrepà de botifarra i A MI NO, jo que hauré estat la veritable heroïna de la jornada.