Revolta global (II)

El fracàs de França, aquest dies som davant d’un fet que esta inquietant els poder polítics - econòmics d’arreu d’Europa. El terrabastall que es viu a França es un reflexa de fracàs d’un multitud de factors. Per mi el més important és la demostració que les polítiques socials han fracassat i que l’establiment d’un estat de benestar es un somni.
Un model de país que aposta per establir un únic model de societat que no reconeix la diversitat cultural i religiosa de les persones que conviuen, unit a la precarietat laboral a la que son sotmesos molts d’aquest mateixos ciutadans de classe baixa o mitja, porta a que qualsevol petit incendi pot ser l’actiu d’un gran foc que s’alimenta del caldo de cultiu que amb els anys s’han anat sembrant a molts barris. I el que jo tinc clar és que quan es sembra la miseria es recull la ràbia, ràbia que es transforma en violència com a eina de demostració de resistència com a única eina de fàcil de demostració de la seva existència.
Es incomprensible que un sector tant majoritari de ciutadans de segona i tercera generació no es sentint acollits, es sentin com ciutadans de segona.
Els poders polítics i econòmics hauria de reflexionar si aquest camí beneficia el seu sistema, ja que poc a poc la ràbia que esclata a molts indrets pot al final dinamitar el poder i les societats que s’han anat construir sobren la precarieta i la misèria de molts. Avui es França però demà podria esclatar a qualsevol indret de nostre país no es creiem que estem tant lluny...