No sé si quan l'Esteve escrivia en el post anterior pensava en el que està passant a París.
Fa uns dies que recordo que fa uns anys, en una exposició de fotos hi havia una fotografia semblant a aquesta: tot de cases fetes d'escombraries una al costat d'una altra. Anava amb un amic, que em va comentar: "De debò tu penses que això no explotarà?".
La violència no és la resposta a res, en cap cas, però també sóc capaç d'imaginar com la més absoluta injustícia i humiliació permanent poden desembocar en una revolta tan violenta.
No sé quina solució té aquesta crisi, ni culpo els que tenen el deure de solucionar-la de no poder-ho fer. Però sí que em fa por pensar per què ningú havia previst que el model de (des)atenció a la immigració, la marginació sistemàtica de certs barris de grans ciutats, l'atur creixent en certs grups socials, etc podien desembocar en el que està passant i s'està escampant arreu de França (de moment).
Chungo eh??
ResponEliminaDigues-m'ho a mi... cada dia en sento parlar...
1300 i pico cotxes cremats anit... i ja comenc,a la revolta DINS Paris... no se on anira a parar tot aixo...
Per cert... el que fa mes por es que SI que hagin previst... i no hi hagin fet res...
:S:S
Massa sovint els polítics no donen prou importància al treball social. Aquest és un treball imprescindible per mantenir una societat en pau. Aquí el treball amb la immigració tampoc té el recursos humans i econòmics que hauria de tenir. Ho puc afirmar, des de l'experiència a Caldes. La feina que no fem avui tindrà conseqüències més endavant!!
ResponElimina