Revolta global (I)...

Avui llegeixo al diari que les famílies no poden estalviar i que tenen un endeutament mitja de 50.000€. Dia si i dia també, sentim que els preus de la vivenda no paren de creixer, menys que fa un any, però creixent. El preu del gas-oil, el preu de la vida, IPC, deslocalitzacions, alguns drets es converteixen en luxes, sector econòmics del país tocats, educació sense valors...
Llegeixo amb preocupació últimament, que nombre de persones en el llindar de la pobresa a Catalunya ja volta els 1.000.000... Veiem com el drama de la immigració cada dia augmenta i això em fa pensar, que el que realment es globalitza és la precarietat, pobresa, explotació, la destrucció de la natura... la terra plora i no l’escoltem prou...
Hem de dir prou, hem d'obrir els ulls i evitar que genere humà no segueixi per aquest camí d’autodestrució social. Hem de dir prou a l’economia que ens ofega i ens encadena a un sistema que ens fa viure només per poder subsistir.
Cal una veritable revolta social, i que crec que a llarg termini pot tornar a succeir degut a la inestabilitat econòmica, la precarietat, la pressió econòmica... Espero aquí que no cometem els mateixos errors d’èpoques passades.
Soc del parer que en un termini no molt llarg, 10-15 anys la situació serà insostenible i poder podrem estar a les portes d’un revolta global. Processos com els que s’han viscut a sud-america o centre-america són exemples que situacions econòmiques dures acaben en revoltes de la població que duen a canvis polítics, son una veritable espurna d’il·lusió. Situacions com les que m’explicava el meu tiet missioner a Veneçuela, amb una espurna de revolució els seus ulls als seus gairebé 80 anys, em fa pensar que poder existeix una altra oportunitat de transformar el mon i que realment es possible fer-ne un de nou.

Som lluny de les situacions que s’ha viscut allà, hi ha grans diferencies, però hem de tenir clar que la situació ha estat creada per poder dominar a les classe majoritàries, és a dir, la treballadora i tenir-la controlada des del poder econòmic i polític.
Cal actuar localment, però partint del món cap els pobles i no en refereixo els pobles com a ens municipals, cal construir societats que puguin ser eines de transformacions socials veritables...