El got mig ple o mig buit...

El debat de les idees és apassionant i encara més quan hi ha moltes visions, punt de vista d’enfocar la realitat quotidiana i per això amb l’Eva vam decidir crear aquesta finestra de bon temps...
I ara el fet d’aquest “post”. Desprès de llegir la resposta del Daniel al post “ciutadans del mon...” em crea certa perplexitat el tema de ser espanyol administrativament i català culturalment. Entenc que hi hagi persones que no tinguin cap mena d'inconvenient a ser administrativament espanyols i a l’hora culturalment catalans, però no ho puc comprendre. No puc comprendre que un estat que es una presó de pobles sigui un estat on jo em pugui sentir administrativament acollit. L’historia no cal recordar-la, no cal recordar d’on surt aquesta cosa dita espanya, que silencia, empresona, castiga, criminalitza, expolia, tortura, empresona a tots i totes els que ens declarem dissidents d’aquesta farsa d’estat o que lluitem per canviar el sistema o senzillament intentem venir a buscar feina des dels seus països (i no ho dic creient que tinc la veritat absoluta, sinó pels fet i comportament que son visibles si ens traiem la bena dels ulls). Cal que aquells que no comprenen el perquè de les lluites d’alliberació en uns països no oprimits “a priori” facin la reflexió que els que defensem la llibertat d’un poble (accepto la proposta de definir poble com a comunitat històrico-cultural, encara que no estic del tot d’acord) pensem amb el mon primerament. Per avançar en una organització del mon basada en la justícia i la igualtat cal trobar els canals perquè tots els pobles tinguin veu, puguin ser tractats d’igual a igual, a l’Àfrica, Llatinoamèrica, Europa, Àsia.... No és excloent ni egoista, cal partir de la visió que les llibertats dels pobles poden fer avançar aquest mon en un sistema d’autorganització on tots els pobles tinguin veu i cap poble sigui exclòs d’un procés polític global que ens aporti un sistema polític de relacions entre tots i totes basat en l’igualtat i justícia social. Crec que aquest idees es l’aplicació del “pensa globalment actua localment” si entenem el global com el mon i el localment com a poble.
I quan parlem de llibertat, que es un terme molt ampli, agafem un got i mirem detalladament per veure com s’omple del concepte llibertat, al meu entendre, quan parlem de llibertat individual de les persones jo el veig mig ple, i quan parlem de les llibertats col·lectives, dels pobles, jo el veig mig buit. Clar que tenim uns drets bàsics com a ésser humans, però també hem de recordar que tenim molts altres que ens suposen una retallada de llibertats col·lectives tan a nivell mundial com nivell d’estat al que administrativament pertanyem com a poble. I no podem caure en la trampa de comparar amb aquelles que ni tenen got per poder omplir. Perquè això pot comportar un visió de la realitat on el nostre got perd tota importància davant els que no tenen gots i això fa que els poders capitalistes segueixin amb la seva dominació sobre els pobles i les persones.