dilluns, de novembre 06, 2006

Cavallers de muntanya

Segons sembla, el cap de setmana ha estat mogudet políticament. La finestra pronosticava erròniament sobre els pactes, però ja se sap, qui té boca s'equivoca.
La finestra va planejar ja fa temps una excursió per aquest cap de setmana al Tuc de Mulleres. Després de tres mesos del fracassat (per la pluja, eh!) intent del grup d'El Pi de les Corts, ara, reforçats amb l'Esteve, intentàvem de nou assolir el 3000. I la veritat és que el temps va acompanyar, i de quina manera!

Ha costat molt fer la selecció de fotografies, ja que moltes eren molt xules, o bé representaven moments molt especials de l'excursió, ja que n'hi va haver molts... però aquí hi ha el que finalment he decidit mostrar a través de la finestra.

Impressionant vista de la vall, la boca sud del túnel de Viella al fons, i el camí que voreja la falda de la muntanya.

El camí és força planer, intercalat amb alguns trams en que cal superar graons de la vall, com aquest, pel costat d'unes cascades precioses.

Passades dues hores i mitja arribem a la vora del refugi, i dinem un bon pà amb tomàquet amb pernil i formatge. Impagable!!

Un cop al refugi, va caient la boira i la temperatura baixa en picat... quan es va començar a fer fosc estavem a 0º. El refugi és petit, però s'hi està força bé.

Com que fa molt de fred, ens passem la tarda menjant i jugant al UNO a dins el refugi. La foto enganya molt ja que el flash pinta un ambient a l'interior del refu molt diferent al que hi havia: en realitat no es distingia el blau del verd, i el Pablo no parava de fer trampes.

Ens llevem quan encara és de nit, i les primeres llums del dia regalen imatges com aquesta.

Com que som uns tardons, esmorzem i no sortim fins que ja és dia clar, tot i que el sol encara no s'ha llevat. El cel és d'un blau intens i no hi ha ni un núvol! Fa un fred que pela.

El dia es va aixecant i va arribant la calor...

El que deia: la calor. Cada 30 minuts, parada tècnica a treure una mica més de roba...

A 100 metres del cim cal fer la darrera grimpada fins al coll. Déu n'hi dó, com cal pujar! És l'únic tram amb una mica de dificultat de l'ascensió.

Un cop al coll, resseguim la carena. El camí en realitat va per la cara nord, però ens mantenim a la carena, encara que sigui una mica més dificultós avançar, per mantenir-nos al sol. Les roques de la cara nord fan mal a les mans de tan fredes!

L'Aneto al fons, i l'Esteve superant un petit graó de la carena.

I cim!! El Pablo i el Pol fan el seu primer 3000, i ja són cavallers de muntanya. Escrivim missatges als companys que no han vingut, fem les fotos i fem un mos.

Des del cim tenim vistes precioses de l'Aneto, el Vallibierna, els Bessiberris... A la foto, la gelera de l'Aneto. Proper objectiu? el Pol diu que tant de bo.

Ja baixant, el sol pica fort, i tenim ganes d'arribar al refugi.

Recollim totes les coses i emprenem el camí de baixada, cap al cotxe, on hi tenim el dinar...

La tornada se'ns fa llarga (a mi sobretot perquè les botes em fan molt mal!), anem callats, però contents. Un cop al cotxe decidim en comptes de cuinar, anar a menjar uns entrepans a Vilallé. Fa molt fred perquè ha marxat el sol!

De tornada, converses sobre escoltisme, sobre política, sobre l'agrupament... fins que un missatge ens anuncia que tenim tripartit, i ens torna de cop i volta a la realitat i la quotidianitat... Però el bon gust de boca dels moments compartits, de l'esforç, del fred, dels riures i la companyonia ens acompanya fins el moment d'anar a dormir.

7 comentaris:

  1. Felicitats!!!

    El mulleres també va ser el meu primer 3000!!! (ara ja fa masses anys, per cert Eva i Esteve que espero un mail vostre per això dels anyets). M'en alegro molt que al final us en sortissiu. El Mulleres (o Molieres? és aranès?) és un dels pics que més he repetit però té la seva gràcia. Si fa bon temps és molt difícil que et digui que no.

    El pròxim cop que marxeu a fer excursions i us falti un cotxe aviseu que al igual m'hi apunto!

    ens veiem,

    uri

    ResponSuprimeix
  2. Ei! Si heu d'anar a l'Aneto, que no sigui la via clàssica. Mireu d'anar-hi pel coll de Corones, des de la vall de la Llosa, per exemple

    ResponSuprimeix
  3. plas plas plas plas plas.

    sou els millors.

    com a integrant del primer intent de mulleritzar-nos us felicitio i us dic que espero poder compartir molts 3000 més amb vosaltres...

    un petó finestra.

    ResponSuprimeix
  4. què vol dir això de "vam enviar un missatge als companys que no havien vingut"? Suposo que la raó excloent de l'enviament va ser que jo sóc companya, no company, oi? ;)

    GENIAL la foto de contast negre i la llum del matí de diumenge que despunta al fons...! Qui és el/la silueto/a?

    quina colla... ara falta el meu bateig O:-)

    petons!

    ResponSuprimeix
  5. Elena!!
    Volíem dir els companys que havien vingut l'altra vegada... i en previsió que el Dani, el Manu i l'Oriol es queixin, només ho vam enviar als que sabíem que poden rebre fotografies al mòbil...
    Òndia, tu...
    La veritat és que sí, la foto del contrallum és molt bonica. La va fer l'esteve, i la silueta amb el cap cot és el Pol.

    ResponSuprimeix
  6. ei família!
    genials les fotos, aquestes són més serioses, de més nivell...a la meva càmera hi ha les fotos més freaks (i a la del pol deu n'hi do...).

    ha valgut la pena tot plegat...i per mi repetim JA!

    i recordeu tots plegats...l'acció és la nostra opció! (no?) ;)

    ResponSuprimeix
  7. Ep Pablo tenim una colla de 3000 per pujar encara! 212!
    ep, i l'acció sempre sera la nostre opció! ara i sempre!

    ResponSuprimeix