Marxa educativa

Perdoneu la insistència en el tema de la Marxa. Aquest text l'he enviat a alguna ràdio i diaris, només perquè després que ens diguessin que no venien a cobrir la notícia perquè en cap de setmana hi ha poca gent, em va fer una ràbia tremenda veure que la mani dels surfistes sí que sortia al TN vespre de diumenge... Ho reconec, va ser per ràbia, i no tinc res contra els surfistes, però ténen molta barra (les teles, no els surfistes). Com a mínim que admetin que no vénen per criteris de mercat i audiència.

Dissabte passat, 18 de novembre, al centre de Barcelona, més de 2000 persones d’agrupaments escoltes i esplais de la ciutat es reunien per reivindicar més reconeixement per l’associacionisme educatiu. És el que vam anomenar la “Marxa Educativa” (http://www.cjb.org/marxaeducativa/).

Tal com diu el manifest de la Marxa, la infància i la joventut són etapes molt importants en la formació de la persona, i és en el si de les nostres entitats on s´ofereix a infants i joves un espai de convivència necessari per tal que puguin créixer i desenvolupar-se com a persones autònomes, conscients, responsables i compromeses amb el seu entorn.

Entenem l´associacionisme educatiu com una eina complementària en el conjunt d´agents educatius, tots ells necessaris per ajudar infants i joves a fer front als reptes i canvis socials. Cal un treball conjunt en l´àmbit de l´educació on existeixi coordinació entre els diferents ens educatius. És per això que cal fomentar l´educació no formal donant-li el valor que es mereix, garantint el bon funcionament de les entitats i el reconeixement de la tasca educativa que des de fa cent anys duem a terme a la nostra ciutat: una tasca de gran valor social que fomenta la participació.

Massa sovint aquestes entitats, que funcionen gràcies a la tasca voluntària dels educadors i educadores, troben impediments per a la realització de la seva tasca, i en molts pocs casos facilitats. Accedir a locals adequats, tenir accés a una formació gratuïta i continuada, obtenir permisos sense haver de fer infinita burocràcia, obtenir beques per als infants i joves amb especials necessitats econòmiques... són algunes de les demandes que aquestes entitats fan a les administracions.

L’endemà mateix, el diumenge, unes 700 persones, practicants de surf, es manifestaven contra un projecte d’espigons perquè aquest deixarà sense onades el litoral barceloní.

Sense voler qüestionar la idoneïtat d’aquesta reivindicació del col·lectiu surfista, em pregunto si la cobertura mediàtica que van rebre una i altra acció per part dels mitjans públics es correspon realment a la importància social que té l’associacionisme educatiu enfront els practicants de surf.

Gairebé segur que la manifestació de practicants del surf té més mercat, i resulta una notícia més entretinguda. És més vistosa, i més original. Però crec que els mitjans públics tenen la responsabilitat de ponderar també quina és la importància social que tenen les notícies.

La feina que fan els agrupaments escoltes i els esplais és una tasca silenciosa i gairebé mai reconeguda, bona mostra d’una joventut compromesa i participativa, i és una feina de cabdal importància per a la vertebració social del país. Per això, per una vegada que en comptes de fer la feina de manera silenciosa, vam decidir sortir al carrer i fer-nos sentir, necessitem que la societat ens escolti, i per a això cal el compromís també dels mitjans públics, que deixant de banda els criteris d’audiència i de mercat es facin ressò de les nostres reivindicacions, propostes i activitats.

Segurament, si en comptes d’una Marxa Educativa haguéssim convocat un botellón, hauríem rebut molta més atenció.