Des d'on hem deixat el cotxe, a la pista que surt de la carretera d'Ull de Ter, comencem el camí, que puja fort per dins el bosc.
Màrius! Ja no tenim edat per estar remenant formiguers!!
Tot i que el cel està enteranyinat i hi ha una mena de calitja, la vista imponent del Bastiments ens acompanya tota l'excursió. Com podeu veure, encara falta perquè puguem treure els esquís de muntanya...
Arribant al coll, fa un vent!!! Des que hem deixat el bosc, tot el paisatge és groc i sec.
Ja arribant al cim per la carena.
A l'avant-cim...
I cim!! Hem trigat unes tres horetes, tot xerrant, i pujant tranquil·lament. Al cim hi fa molt de vent, i ens arrecerem per dinar pa amb formatges i fuet.
Fins la propera sortida!
Como siempre, Eva, una envidia todas esas fotos de montañas. Qué bien os lo pasáis, jeje. Molts petons.
ResponEliminaSalut
Sí que da envidia. Esas cumbres nevadas... Harry a ver cuando hacemos lo propio...
ResponEliminaRul, Harry i Ottinger, quedeu formalment convidats a participar a la propera excursió de la finestra!!
ResponEliminaUna abraçada a tots tres.
que xules les fotos, eh?
ResponElimina