dilluns, de juny 30, 2008

Preparatius

A vegades he sentit històries de viatgers, i n’he llegit una bona colla de llibres. Tinc alguns amics que gaudeixen de les aventures i que s’han passejat per mig món. Però la veritat és que no és el meu cas. No és que el més lluny que hagi anat és Matadepera, però no sóc el que se’n diu “una aventurera”. No freqüento l’Altaïr, ni tinc un carnet de vacunacions on diu que m’he vacunat de la meitat de les malalties tropicals de les que existeix vacuna.

Aquest estiu començaré a fer alguna cosa de les pràctiques del màster. Vaig a treballar en un projecte i alhora miraré de donar forma al meu treball final de màster. I això serà a Senegal, a Saré Coly Sallé, que és un poblet petitó a la regió de Kolda. Una oportunitat única de viatjar i aprendre!

El més a prop que mai he estat de Senegal són els sopars a casa d’en Marius (pronunciat Marriús), amb en Theo, l’Andres i la seva dona Rosa. Són sopars en els que la llengua vehicular és el català, menys quan discuteixen, que es passen al diola, i tot i això sempre he tingut la sensació de viatjar a l’Àfrica quan he estat amb ells. El que vull dir és que el més a prop que he estat de Senegal és un pis a Sarrià. El que vull dir, vaja, és que estic acollonida. Què faig, quan aterri a Senegal amb les meves espardenyes i els meus preconceptes i les meves pors i la meva pinta i la meva ment d’europea? Suposo que faré, d’entrada, uns ulls com unes taronges.

El que més espero és poder-los tancar una mica i prendre perspectiva. Aprendre i entendre, que complicat que em sembla!

Explicaré que l’Àfrica és una destinació que fa molt temps que em fa molta il·lusió. I Senegal, especialment, des que vaig conèixer en Theo que és un destí que m’esperava. Acomiadar-me d’ell divendres, i quedar, ens veiem al Senegal! va ser molt emocionant!

Em penso, pel que n’he sentit i pel que n’he llegit, que Senegal és un lloc molt ric en cultures, divertit i animat, ple de gent animosa i de molts colors. El que passa és que segurament això es pot dir també d’Andalusia o d’Holanda, o de Barcelona. És a dir: no en sé res. En tinc imatges que he imaginat, però segur que són plenes a rebentar d’estereotips. De manera que aquest parell de setmanes que he de passar a Barcelona preparant-me per al viatge miraré de preparar-me per a fer la millor feina possible a Kolda.

Preparant el cos: vacunes!! Una pila!! Preparant material: mosquitera, impermeable, llibres i llibretes, càmera de fotos, documents i apunts. Una altra pila, clar!! Preparant-me jo: mirant de d’esborrar preconcepcions i idees prefabricades i estereotips. Suposo que és impossible. Però estic jugant pel meu cap a perseguir-los i marcar-los: tu! ja et tinc! Ets un estereotip! Ahá! I li poso una bandereta. Com en Garfield.

A grans mals, grans remeis.

Revolta Global (V) No puc pensar que no hi ha solució.

Com sempre la visita del meu oncle, que viu i lluita a Veneçuela, em tornar a fer pensar que havia d'escriure un altre cop, com faig sempre que em visita, un capítol més d'aquesta visió sobre la Revolta Global. Aquest ha estat una de les visites on hem parlat més. Fins i tot vaig tenir un petita conversa en el decurs d'un dinar familiar, amb alguns dels seus vells amics d'antigues lluites que encara són presents.

Crec que deu ser l'edat, l'actual situació política-econòmica que viu el món i el fet de haver lluitat tota una vida per unes idees que no s'han acomplert que de les converses em va quedar un regust amarg.

Sense haver renunciat a la lluitar, perquè si no als seus llargs 70 anys no seguiria on és, treballant i lluitant per un món millor, la frase que més repetia en aquesta darrere visita i enmig de les converses sobre la situació actual era: per què cony ha servit tot això.

Sense tampoc descobrir res de l'altre món que no estigues ja reflexionat, arribem a la conclusió que l'home ha evolucionat a passes de gegant en el terreny tecnològic, però que hem caminat com els crancs amb el terreny moral, ètic o del pensament, com vulgueu dir-li. Ell ens preguntava retòricament de què han servit les religions, la cultura universal, els vells pensadors, la filosofia, l'educació, etc... si com a ésser humans seguim comportant-nos com a animals, seguim prenent les decisions amb la rauxa, l'odi o la passió en comptes de reflexionar objectivament i decidir després allò que objectivament és millor, no per nosaltres com individus o pel nostre entorn més immediat, sinó per la globalitat.

Llargues reflexions que com sempre em fan pensar, però que en comptes de portar-me al desànim, em fan reflexionar de com hem de caminar per poder vèncer. Al mateix temps que em reafirma que hem de seguir treballant des de tots els fronts possibles, perquè em nego a acceptar que no hi ha res a fer. Que els ésser humans podem seguir contemplant com uns pocs ens manipulen, ens oprimeixen, ens maltracten i nosaltres no som capaços de rebelar-nos i enfrontar-nos al gran monstre.

Però m'hi nego en veure que fins i tot aquells, com el meu oncle, que han lluitant durant tant de temps, són conscients que hem caminat en la bona direcció, que hem avançat, passos petits, però han aconseguit obrir i fer més ampla l'escletxa per poder seguir caminant. Que han fet més gran l'exèrcit de persones que lluitem i treballem des de tots els fronts per aconseguir un dia la utopia.

Així doncs, no puc pensar que no hi ha solució, que tot el que està per fer mai arribarà, perquè fins i tot en els ulls d'aquests vells lluitadors, tot i el temps, l'esforç, els kilòmetres i les cançons els segueix brillant la flama de la revolta i la flama de que algun dia tot serà possible!

Endavant amb la lluita popular!

divendres, de juny 27, 2008

Flama Canigó 08 II (Castelldefels)

Amb una mica de retard, una petit recull de fotos de l'arribada de la Flama de Canigó a Castelldefels. Recorregut pel poble, arribada a la Plaça de l'església, rebuda pels diables i la ciutadania, petit cercavila fins a el parc de la muntanyeta i com no, llegida del manifest, encesa de la foguera i repartiment de coca i cava...
Un any més la flama ha arribat a Castelldefels, gracies a un petit exercit de persones anònimes que intentem, treballem i lluitem per seguir mantenint les tradicions i costums a la nostre ciutat. Gracies a l'Agrupació de Cultura popular de Castelldefels, el Centre excursionista Roca Negre i a la Regidoria de Joventut de l'Ajuntament i com no a tots i totes els que participeu de forma voluntària, per fer possible seguir fent arribar la Flama del Canigó i tot el que representa a Castelldefels.
Una demostració més que l'associacionisme és viu i que la ciutadania te ganes de participar en el dia a dia de la ciutat.

Fins la propera!
Sortida del Castell dels corredors/es (Falta l'Eva que esta fent la foto)
Petit cercavila fins el parc de la muntanyeta.

Llegida del manifest.
Foguera, GAR-I-GOT i diables.

Repartiment de coca i cava.

dimecres, de juny 25, 2008

Flama Canigó 08 I (Canigó)

L'any passat no varem poder pujar la nit del 22 al 23 al cim del Canigó a buscar la flama pel mal temps.

Aquest any arribàvem cap a les 18:30 a les esplanades del refugi de Cortalets. Les zones planes per plantar les tendes ja havien estat ocupades, així que a buscar un lloc que fos el més pla possible per plantar la tenda, sopar i cap al cim.

Cap a les 21h començàvem a enfilar el camí cap el cim, acompanyats de centenars de persones alguns amb els seus fanals per recollir la Flama i baixar-la al seu poble, vila o ciutat, altres amb torxes, senyeres, etc...

La pujada em va costar més de lo normal... però poc a poc el sol desapareixia pel l'hortizó i de mica en mica el Xori, l'Olga, l'Eva i el Mario anàvem pujant. Poc abans del cim ja varem treure els frontals mentre contemplàvem les llums dels pobles de la Catalunya nord
El cim era ple de gom a gom, tothom buscava un bon lloc per fer l'espera de l'hora d'encendre el la foguera, amb el foc vingut de Perpinyà. Allà dalt ens trobem amb la nostra bona amiga, la Dunia que havia pujat sola. Cap a les 00:00h renovació del foc, parlaments i cant dels Segadors...
Per un instant, allà dalt, contemplant les petites llums dels països catalans, al voltant del foc que ens fa germans, et sents orgullós de pertànyer a un mateix poble que supera les fronteres imposades. Un foc que alimenta la Flama que portem a dins, aquella que ens dóna forces per seguir lluitant per la llibertat i la justícia social d'un poble i de la seva gent. Aquella que ens alimenta el compromís i l'esforç per seguir avançant! Aquella Flama que alguns la voldrien veure apagada, des d'ahir segueix cremant amb més força dins de moltes persones.

Visca els Països Catalans!

Sortint del refugi.

Canigó.
Últimes llums del dia.
El sol desapareix per l'hortizó.
Pujant amb les últimes llums del dia.
Preparant la petita foguera al cim.
La Flama vella.
Renovació de la flama.

Cant del segadors.
La gentada.

L'esteve recollint la Flama per portar cap a Castelldefels.

Matí del 23 de juny, un mar de núvols cobreix la Catalunya Nord, i a nosaltres ens queden 300km fins a Castelldefels, per seguir encenent fogueres.

divendres, de juny 20, 2008

Benvingut, estiu!

L'Elena donava la benvinguda a l'estiu en forma de descripció dels canvis en el seu armari i en els seus hàbits matutins.

Jo també li dóno la benvinguda. Un pèl tard, com tot darrerament, però ha arribat. Ahir vam anar a la platja, després de la feina, caminant des de casa. Banyador i bon calçat, i 30 minuts de caminar a bon pas. Em vaig deixar el llibre a sobre la taula, quin cap!, per això em vaig passar tota l'estona a l'aigua corrent contra les onades i fent surf de panxa. Dec ser la persona que ha perdut més gomes del cabell a la platja. Ara tinc agulletes. L'Esteve em mirava des de la tovallola i vigilava que no m'ofegués, com feien els pares quan érem petits.

El dia de Sant Joan ja és aquí, i enguany tinc la sensació que ha arribat tan sigilosament. Ens veurem a peu de foguera. D'una o altra.

Temps de renovació

S'apropa Sant Joan, i com des de fa 22 anys, portarem la Flama del Canigó a Castelldefels. Temps de renovació de la Flama que representa la unitat dels països Catalans, d'aquells països que caminant a múltiples velocitats cap l'alliberament nacional i social.
Aquest any tornem a anar al Canigó pel dia 22 a les 00:00h renovar el foc a dalt del cim.
A la finestra, també aquest dies, han estat dies de renovació, hem canviat de casa i hem tornat a posar ordre a tot plegat. Hem llançat a la foguera alguns records per omplir les prestatgeries de nous.

I torno a la nit de Sant Joan per convidar-vos als actes de la Flama que fem a Castelldefels, podeu venir el dilluns 23 a les 19:45 a la porta del castell per córrer amb la flama pel poble o esperar l'arribada de la Flama a les 20:30h a la Plaça de l'Església per després anar cap al Parc de la Muntanyeta en cercavila, fins a encendre la foguera, llegir el manifest i menjar coca i cava parlant amb aquells amics, coneguts i saludats que ens trobem al voltant del foc mil·lenari cada 23 de juny.

Us esperem!

dimecres, de juny 11, 2008

+ Gran premi de Catalunya

Aqui va una crònica fotogràfica del diumenge... perdoneu l'extensió... però de prop de les 1000
fotos disparades, i després d'esborrar les que no havia sortit acceptables, he fet aquesta tria. Encara cal aprendre molt per fer grans fotos! i practicar els escombrats per poder donar sensació de velocitat el temes...

125 Primera pas, es pot reseguir la traça...

Pol Espargaro en plena acció.

Dominique Aegerter

Sergio Gadea demanat perdo a la volta final, per haver sortit de la pista en mig de la carrer quan estava lluitant per les primeres posicions. va fer una gran remontada tot i sortir-se!

Pol Celebrant el seu segon lloc.

250cc la lluita per les primeres posicions.

Alvaro Bautista que per una errada va perdre la primera posició.

Marco Simoncelli cremant roda!

Pedrosa! des de la primera volta primer!

Pedrosa... sense comentaris..

La remuntada de Rossi va fer aixecar a cada volta la gent!!

Festival de Pedrosa!

Semblar ser que la Ducati de Stoner tornar a córrer...

Rossi

i Pedrosa saludant el public i amb una bandera de la campanya contra els guardarails de les carreteres. (+info de la campanya en aquest altre enllaç)

dilluns, de juny 09, 2008

Gran Premi de Catalunya


Dissabte i diumenge hem estat al Circuit de Catalunya veient els entrenaments oficials i les curses de motos. Fantàstic!!!!!!!!!

dissabte, de juny 07, 2008

I ara ERC a seguir caminant...

Avui ja tenim el resultats de les primàries el meu partit, Joan Puigcercós serà el nou president amb el 37,22% dels vots i Joan Ridao, amb el 37,52% dels vots ha estat escollit com a secretari general. 7.036 militants han anat a votar avui, la qual cosa representa el 70,92%...

No puc deixar d'estar content i orgullós de pertànyer a aquest partit on entre tots i totes construïm el nostre futur. Ara hem de deixar enrere batalles i seguir construint un front unitari per poder seguir treballant per l'alliberament nacional i social dels Països Catalans. Crec que aquestes primàries han enfortit el partit i la seva imatge.

Després d'aquesta demostració de democràcia participativa i republicanisme, ha arribat l'hora d'aconseguir la unitat d'acció, de caminar tots i totes els militants d'ERC junts cap els objectius que en el congrés del proper dissabte ens marquem. Perquè sense unitat d'acció no hi haurà futur per al nostre país i la seva gent. Crec que no hi ha vençuts, tot el contrari només hi ha guanyadors i aquest som la gent d'ERC!

Felicitar els companys Joan Puigcercós i Joan Ridao pels resultats, i felicitats a la militància d'arreu del país per la seva participació.

dimecres, de juny 04, 2008

Roma amb els veguers

Doncs ja fa dies, però encara no m'havia posat a escriure'n. Com ja vam fer l'any passat, els veguers vam anar de viatge. De nou, i per casualitat, vam triar Itàlia. Aquest cop, però, Roma. A lo grande.

Val a dir que el grup de veguers va quedar prou mermat, entre una cosa i altra, per causes varies i diverses. De manera que només érem quatre intrèpids viatgers.

Ens vam allotjar en un local d'un grup escolta de Roma, Roma 60 (molt no s'hi van trencar el cap, per a triar el nom), que estava al Bronx de Roma. L'amabilíssim Umberto ens va recollir en cotxe a l'aeroport a les 12 de la nit, i vam improvitzar un sopar amb el que hi havia al local. Quan l'Umberto ens va indicar on hi havia l'armari amb menjar en va sortir un ratolí. Hauríeu d'haver vist aquell tros de scout cridar com si hagués vist el dimoni, i marxar dient No, no us mengeu res, no us mengeu res, aquí està tot, adeu, truqueu-me pel que sigui (mentre ja baixava l'escala com un esperitat). Total, que no en vam fer cas i vam fer un arròs amb xampinyons.

L'endemà vam agafar el bus (havent apuntat ben bé el nom de la parada on havíem de baixar a la tornada, quins busos hi anaven, el nom del carrer, en fi, tot el que se'm va acudir d'apuntar). Si em vau llegir l'any passat, recordareu divertides anècdotes sobre com comprar els bitllets de bus a l'Alguer. Doncs bé, a Roma va igual. T'envien del quiosc a l'estanc que està tancat, i al final, si tens sort, un pizzero te'ls ven d'estraperlo.

Després de l'aventura de bus i metro, arribem al Coloseo. Impressionant!


Al Coloseo fonamentalment hi ha turistes i papanates.

També ens vam acostar fins a la Fontana di Trevi. Com que no teníem massa temps, anàvem per feina. Tothom té la foto? doncs au. El fet que les bateries de totes les càmeres menys la meva s'acabessin va fer que tinguéssim molt temps després per anar a fer un bon gelat.
Vam caminar molt, l'Eli (que va fer d'amfitriona improvitzadament) ens va passejar per aquí i per allà, ens va fer pujar a busos i tramvies, fins que li vam suplicar: una cervesa, per l'amor de Déu!
Vam passejar i jo no vaig perdre l'oportunitat de fer el pallasso al mig del carrer, i de la mà d'un professional.


He posat la imatge amb molt baixa resolució perquè no la pugueu ampliar i veure la cara de susto que feia quan va encendre el foc.


Però m'ho vaig passar molt bé, clar.

Diumenge vam anar fins a la Plaça Sant Pere, per veure el Papa de Roma. Aquí ens teniu aprofitant el sol i esperant que es fes l'hora, veient com la plaça s'anava omplint de la gent més variopinta, grup de moteros amb xupes de cuir inclosos.
El Pep va fer el pallasso sense necessitat de l'ajuda d'un professional.

Quan el Papa de Roma va sortir per la finestreta van passar coses bastant curioses. Alguna gent es va posar a plorar, els motoristes van començar a fer rugir els motors, els músics es van posar a tocar els instruments i nosaltres vam dir, parlant del papa de Roma, POR LA PUERTA ASOMA!