Patum, Patum, Patum!

És fa difícil resumir en fotos els dies de patum. Es difícil fer un triatge de els prop 385 fotos que he seleccionat de les 796 que vaig arribar a disparar diumenge de patum. Dijous la vaig viure intensament amb tota la seva escalfor i diumenge vaig decidir pujar amb la maquina per fer un bon reportatge i també amb la vista posada a tenir prou material gràfic de la patum per algun projecte personal que en córrer pel cap. Poder sigui difícil transmetre tot el que es viu a la plaça de Sant Pere de Berga mitjançant les fotografies, els sentiments, l'escalfor, el respecte... però és un petit i modest exercici que he intentat fer amb les 55 fotos següents. No he pogut reduir més tria...
També sabeu, els que en coneixeu, que si no ho aconsegueixo mitjançant les fotos, nomes cal que un dia quedem i us expliqui com ho visc, com sents l'escalfor i com sense adonar-te vol tornar any rere any... i segur que serà molt més fàcil que el proper any per corpus ens trobem saltant agafat de la mà envoltats de verd, del vermell, de les espurnes que no crema'n, dels Turcs i cavallets, les Maces, les Guites, l'Àliga, els Nans vells, els Gegants, els Nans nous, dels Plens...

La plaça a pocs minuts...

Un festa que la fa un poble, tot el poble.

Maces.

La Guites grosa.

L'Àgila mai no és la primera...

Nans vells.

Gegants

Nans nous.

Des de tot els indrets, i des de ben petits tothom te ganes de Patum!

La Guita boja.

La Guita Grosa.

Els plens apunt...

La plaça balla amb els plens.

La plaça balla amb els plens.

Baret de Patum, espurnes que purifiquen.

Tabal: PATUM, PATUM, PATUM!

Des dins de la plaça, les Maces.

Seguint les Maces.

Fuets de Patum de la Guita grosa.

Apunt per cremar.

La Guita boja...

La Guita boja...

La Guita grosa porta la bota de vi...

L'Àliga...

.. Tot apunt pel seu ball.

des de sota!

les dificultat de fer lloc..

Nans Vells.

Nans Vells.

Nans Vells.

Lloc pels gegants.

Barrege

Nans Nous.

Esperes...

Maces.

Àngels...

Àngels.

Maces.

Observant les guites a la barana.

a l'espera de l'Àliga.

Espais.

Nans vells des de l'escales de l'Església.

Gegants

Nans nous.

Nans Nous.

Plens apunt!

un salt de plens des de dins...

Espurnes dels fuets.

Voltes i la plaça crema...

llums...

Espurnes...

foc..

uns dels millors plens...

Tiravolts...

... Fins l'any vinent...

L'àlbum de Patum de la finestra (120 fotos)

Patum de dijous, Pollegó inferior divendres...

Dijous de corpus, ja sabeu que per la finestra aquesta data esta marcada amb retolador vermell... aixi que dijous cap a Berga, amb la mateixa emoció que aquell segon cop, amb les mateixes ganes que any rere any i amb aquella mateixa sensació de "gallina de piel" que tens quan veus Berga des de la carretera...
Aquest cop el Xori m'espera a la rotonda de Rasos, el vaig a trobar, aparquem, ens vestim per la ocasió, sopem els entrepans de truita que l'Olga ens ha fet i fem una volt fent temps per arribar a 2/4 de nou per entra a la plaça amb els primers salts.. i a plaça tot es transforma, tot és d'un altre color i sense adonar-nos ja saltem el ritme dels turcs i cavallets, el so del tabal de les maces i les guites i ens emocionem amb el ball de l'Agilà, per tornar a saltar amb els nans vells, gegants i nans nous... i tot aixo es reparteix, fins el salt de Plens on les espurnes purifiquen... i tot tornar a començar i la nit s'allarga el mateix temps que et fa estimar aquesta festa, aquesta gent i aquest país...
Abandonem Berga i anem cap l'aparcament del Refu del Pedraforca, passem la nit dins la furgo.
Unes hores després, i quan el sol escalfa i amb l'olor de patum ens llevem i anem cap el cim del pollegó inferior, l'oblidada enforcadura del Pedraforca que maia havien pujat. Camí solitari i molt vertical que amb l'ajuda de las mans anem superant fins arribar el cim. Vistes increïbles, un dia impressionant...

i ara a pedals...

Després d'unes setmanes dels primers contactes amb el món de les dues rodes per la muntanya, em decideixo a fer una ruta més llarga... Així que el dijous, per fer temps per patum... a primera hora del dia surto cap el Parc natural del Garraf per intentant seguir el recorregut de la Marxa Valbuena que es fa a Castelldefels. Així que vaig fent camí i pujades... aviat estic rebentat... i tot i que ser que no podré fer-la tota sobre la bici segueixo amb més parades que les que caldrien... però un no esta prou entrenant encara... Així que el final, amb alguns km més dels previstos, en vaig emocionant i les baixades les gaudeixo, recompensa el patiment de pujada... això si, cal entrenar molt més per patir menys...

Bona Ruta per una part del Garraf que desconeixia!

En Blau el recorregut de la Marxa Valbuena i el taronja el meu...

La meva ruta el wikiloc.