dimecres, de juny 29, 2016

Sant Joan per la Vall de Boi! (I)

Fa tres anys varem anar a veure les Falles d'isil. Tres anys després tornàvem al Pirineu, amb una mica menys de temps, així que decidim apropar-nos a les falles de la Vall de Boi, més concretament anem a veure la falles de Pont de Suert. Arribem just quan les falles sortien del Far i baixen cap a la capital de l’Alta Ribagorça. No son tan espectaculars com les que varem veure a Isil fa 3 anys, però tenen el seu encant en aquesta nit de Sant Joan. En Blai flipa amb el foc i sobretot sembla que els petards no li fan gaire gracia. Veiem l’arribada de les primers falles al poble i com arriben fins la gran foguera on totes les falles acaben de cremar. Petards, foc, llum, energia... un bon solstici d’estiu! Decidim passar la nit en un furgoperfecte que hi ha al mateix poble, al costat del camp de futbol, el seu aparcament serveix per dormir a un bon grapat de autocaraves i furgonetes, no existeix cap servei, però és un lloc tranquil per passar la nit.






dimarts, de juny 28, 2016

II Serrallonga Trail 2016 (19/06/2016)

El diumenge 19 surto de casa camí de Osor, un petit poble de la comarca de la selva on fan la segona edició de la Serrallonga trail. Després d’uns dies pensant quina distancia corria vaig decidir el divendres abans d’inscriurem a la cursa llarga de 26km. Així que amb nervis, diumenge vaig cap Osor. Arribo al poble, petit i força bonic. Cap problema en trobar el lloc de repartiment de dorsals i el punt de sortida. Des del primer moment es veu que hi heura poca gent i que serà una cursa molt casolana, tot i que amb molta qualitat.

Vaig cap camp de futbol, estiraments i cap sota l’arc de sortida amb un cel impressionant. Ens comenten les ultimes indicacions i comenten que hi ha 3 avituallaments, jo em quedo un mica sorprès perquè creia que hi havia 6 i vaig sense bidó.

A les 8:30 sortim poc més de 50 corredors/es. Com no estic segur d’estar a tope, decideixo, des de bon començament, no fer com sempre i sortir a ritma tranquil, intentant córrer en tots els trams que poguí i gaudir la cursa. Els primers quilometres son molt corribles tot i fer pujada, pistes fins el quilòmetre 3,6 on trobem el primer avituallament, trobo molt estrany aquest avituallament aquí si només hi ha 3 en cursa, faig un petit glop i segueixo amunt per un corriol que va fent “S” a l’hora que els corredors ens anem estirant i fent petits grups.

Els quilometres segueixen sent molt corredors amb trams de pistes i petits corriols que sense cap mena de treva ens fa guanyar alçada. Vaig be i veig que puc córrer a un bon ritma en els trams de pujada i que en els trams plans fins i tot puc donar un pel més de gas sense anar a fons. Arribem el peu del primer cim, Sant Miquel de Solterra i comença un bonica pujada fins arribar el seu punt més alt, cim de 1208m i que és el quilòmetre 8,6. Aquí perdem un mica les cintes i arribem directa al cim amb unes grans vistes de les Guillerias. Aquí ens hem aplegat un bon grup de corredors i iniciem un bonic descens tècnic pel mig del bosc amb l’única referència de les cintes que en alguns trams fa un pel difícil de seguir, però que fa que sigui una baixada molt salvatge. En algun tram quedes enterrat per les fulles fins el genoll. Cal vigilar i anar amb tots els sentits, però per mi és el que fa més guapa i interessant una cursa de muntanya, si no ens dedicaríem el cros o l’asfalt. Seguim baixant i veig que les cames responen i que puc baixar be i en els trams més plans decideixo mira el rellotge i buscar un bon ritma, gas a fons!

Això si, els quilometres pesen i trobo a faltar el segon avituallament que és al final de la baixada, quan arribem a la carretera, al quilòmetre 13,8 de la cursa. Faig una bona parada, amb 3 corredors més que hem baixat junts. Ens expliquen des de l’organització que el primer avituallament no estava on havia d’estar. Menjo uns quants talls de síndria, aigua i directes cap al riu els últims metres de baixada abans de la segona pujada. Passem el riu que va força ple i ens mulla les cames i iniciem una pujada de més 600m positius. Veig que les cames van be, poso la reductora i cap amunt a un ritma bo, constant i sense pauses, veig que les cames responen i que el sol comença a pica fort. Segueixo amunt i fins i tot deixo enredera els corredors amb qui havia arribat a l’avituallament i poc a poc vaig atrapant a dos corredors que porto davant fins avançar-los. El camí puja pel dret guanyant alçada ràpidament i per un terreny que segueix sent molt salvatge, com si fóssim uns bons Bandolers defensant la terra!

Segueixo amunt i veig que puc donar una volta més de gas i fins i tot en alguns trams més plans deixo anar la pota i em permeto corre una mica. Últims trams força drets fins arribar a un tram de pista i corriol pla que ens porta fins el cim de Sant Benet de 1149m i miro el rellotge i ja portem 17,7 quilometres. Ara toca baixar fins el poble, el primer tram de baixada aixeco un pel el peu de l’accelerador per conservar pota i prop del ultima avituallament, al quilòmetre 19,7 en tornar atrapar un dels corredors que pujava amb mi. Arribem junts a l’avituallament i toquen 5 quilometres de baixada. Les potes ja van justes i veig que no puc seguir un bon ritma, arribem els últims 3 quilometres i en els trams de més baixada no puc anar ràpid com voldria, pel casament muscular, pero en els trams més plans encara puc agafar velocitat i en permet fer els últims quilometres a un ritma viu per l’asfalt del poble d’osor fins tornar arribar al camp de futbol.

Arribo a meta amb un bon temps, molt content i satisfet recorrent una cursa molt maca, d’aquelles de dos cims, pujar-los i baixar i no buscar desnivells innecessaris i al final 24km i 1850m de desnivell positius. Una cursa per tornar i tenir al calendari. I un indret per descobrir una part del territori força desconeguda!


Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405: 


dilluns, de juny 20, 2016

I Trail de la Vallalta (Sant iscle de Vallalta)

Amb una mica de retard, la crònica de la Vallalta trail del passat 5 de juny. Una cursa a “casa” a 10 minuts i pels corriols i pistes del Montnegre. Com aquell dia tenia diada castellera a Pineda de Mar va decidir fer la cursa petita de 10km i deixar la distancia llarga per una propera edició. Uns parell de dies abans vaig anar a entrenar el circuit i vaig veure que era un circuit molt corredor i un circuit de pujar fins el punt més alt i baixar. Així que a primera hora em planto a Sant Iscle de Vallalta, recullo el dorsal, escalfo i cap al punt de sortida.

Sortim els corredors i corredores de les dues distancia al mateix moment 100 de la cursa i 200 de la llarga (18km) sortim del mig de poble i enfilem cap el Montnegre pel GR5 i el carrer del Dr. Barri que puja ràpidament fins arribar a la pista de sorra. La pujada i el tram de pista el fem molt rapida, realment no sembla una cursa de muntanya pel ritma que portem, els dos primers quilometres per sota de 5min/km tot i ser en petita pujada. El quilòmetre 2.2 iniciem la pujada per un pista antiga que va guanyant alçada poc a poc però sense treva. Arribem dalt del turo i iniciem la baixada on trobem el primer avituallament i seguim avall. Segueixo tenint la sensació que anem molt ràpid i que hi ha molta gent de la cursa curta que van a fons... però per sorpresa meva en el desviament de les dues curses la majoria de gent que porto davant fan cap el circuit llarg i pocs anem cap el curt.

El curt segueix avall per un pista ampla i només veig una persona davant meu i un altre que va enganxat a mi, seguim baixant i en un petit fals pla veig com poc a poc perdo de vista el corredor de davant i el que porto darrera m’he avança i en els trams més plans en treu metres i veig que vaig curt de punta de gas. Després del tram de més baixada toca els últims dos quilometres per pla i pista on toca no aixecar el peu de l’accelerador, tot l’estona veig els dos corredors que van davant però no acabo de retallar distancia, entrem en els carrers del poble amb alguna petita pujadeta i després d’un revolt molt tancat veig l’arc d’entrada i gas fins el final.

A l’entrada a meta veig que només hi ha 4 corredors arribat, així que he fet 5e!! Flipo perquè pensava que anava més gent davant! Una bona sorpresa i un bon gust de boca d’aquesta cursa, això si el recorregut de 10km molt corredor i poc tècnic però que serveix per seguir mantenint aquest punt de gas que sempre m’ha agradat i amb una bona injecció de moral per fer 5e!

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405: