dimarts, d’octubre 31, 2006

Justícia i Pau

Com cada any, Justícia i Pau fa públic el seu informe sobre la despesa militar a l'estat espanyol.

Llegeixo esgarrifada que aquesta despesa per a l'any 2007 està previst que siguin més de 17.000 milions d'euros, que vol dir més de 47 milions d'euros per cada dia. A més, del total de les inversions de l'estat, el 32% seran inversions militars. El trenta-dos per cent!! més de 3.000 milions d'euros.

Justament ahir es va presentar l'informe de la FAO "L'estat de la inseguretat alimentaria al món al 2006". La quantitat de persones amb malnutrició augmenta any rere any.

Un altre món és possible, i aquest no és el camí.

dilluns, d’octubre 30, 2006

Siguem valents!

A poques hores que s’acabi la campanya, a poques hores que comenci el dia de reflexió, crec que es moment per fer l’últim apunt d’aquesta campanya i demanar els lectors i lectores d’aquesta petita finestra el Vot per ERC.

D’aquí a 40h aprox. sabrem la configuració del nou parlament de Catalunya, sabrem si el nostre país segueix sent patrimoni de dos o si realment creix la majoria social que estar farta de jugar el mateix joc. Cal trencar amb la tendència de dividir el país en convergents o socialistes, entre dretes i esquerres sucursalistes i caminar cap un projecte creïble de transformació, un projecte d’esquerres, catalanista i república.

Jo sempre he viscut sota el mateix regim, el regim de la sociovergencia, els Ajuntaments i a la Generalitat, per això crec que cal trencar i rebel·lar-se pacíficament. Ells son els culpables del estat del país, tan PSC-PSOE+(ICVEUiA) com CIU ens han portat on som. Que ningú s’equivoqui, no marxant o tancant les empreses per al gestió d’ERC el govern, no tenim falta de habitatge per la gestió d’ERC el Govern, no tenim una sanitat dèbil, un ensenyament insuficient, precarietat laboral, més pobresa, menys seguretat, dèficits en infraestructures i transport,.... per 2 anys i mig d’ERC el Govern... ells han remenat les cireres i han portat des dels Ajuntaments i la Generalitat el país a una situació de debilitat econòmica i precarietat social.

Estar clar que hem comes errors, però hem après i des d’allà on hem pogut hem demostrat per quin model de país i societat apostem.

A tots i totes els que desitgeu un país més lliure i just, a tots i totes els que esteu farts de politics que no compleixen el que diuen, a tot i totes els que somieu que un altre mon i país és possible us demano que el proper dia 1 de novembre aneu a Votar a ERC. I ho dic amb la confiança que no us defraudarem. Però el mateix temps també demano a tots i totes els que ens voteu, paciència per anar creixent, per que amb 23 escons no poden canviar el sistema establert, però si que ho podem fer amb 68, per això el camí és llarg i cal confiar en aquella única força política que no és depenen de ningú, que no es ven a cap altre força política, que lluitar i treballa amb convicció, que no renuncia els ideals, que sap dir No quan s’ha de dir NO, que no és cap crossa de cap altre partit, que s’equivoca i ho reconeix, que te un projecte propi de país. Que sempre ha defensat Catalunya i la seva gent.

Som com som, i entre tu i jo i la resta podem canviar el país que ens han deixat aquells que s’han dedicat a fer sucursalisme i a vendre a peces.

divendres, d’octubre 27, 2006

Quan sembla que tot estar perdut.

Ahir el ple de L'Ajuntament de Castelldefels tenia en el seu ordre del dia la modificació en 13 punts del PGM*. Modificacions que pretenia convertir punts de la ciutat de zona verda a zona urbanitzable i a la inversa. Entre totes aquestes agressions, hi havia una que afectava uns terrenys de bosc, proper el nostre castell, de prop de 20.000m2. Terrenys que es parteixen la seva propietat entre VERTIX, l'Ajuntament i petits propietaris. Cal recordar que VERTIX és una empresa amb molt bones relacions i tracta en tots els municipis on governa el PSC-PSOE. Els veïns amb el suport de l'assemblea de joves i la casa okupada elrabart fa temps que es van organitzar per oposar-se el pla urbanístic que havien acordat l'Ajuntament i vertix, un pla que trinxava els terrenys amb la pertinent agressió el medi natural. L'Ajuntament tenia la voluntat de tira endavant el projecte tot i l'oposició dels veïns i veïnes que en 5 dies havien recollit 1200 signatures contraries el projecte. Aquí es demostra la prepotència del Sr.Alcalde.
Però tot es possible: L'Ajuntament on governa'n PSC+CIU i ICVEUiA(els ecologistes de debò) ahir va retira de l'ordre del dia del ple municipal el punt. Això representa una petita victorià de tots aquells que han lluitat i han treballat per aconseguir-ho, les reivindicacions no s'han acabat ja que tot s'ha aplaçat, però s'ha aconseguit aturar el primer cop. Això demostra que el monstre del capital i dels interessos polítics no és sagrat, que amb unitat i esforç es poden aturar les agressions dels polítics i dels poders econòmics. Som conscients que és una lluita llarga i cansada, però fets com el d'ahir ens demostra la necessitat de lluitar i treballar, fins i tot en allò que per molts son utopies o projectes en que no es pot fer res hipotèticament, fins i tot quan ens afrontem a el mostre el podem fer caure. Fets com el d'ahir han de servir per encoratjar-nos en seguir el combat. El camí es llarg i desprès d'aquest vindrà un altre i un altre fins a la victorià final! Des d'aquesta petit finestra, vull felicitar a tots i totes els que heu fet possible aturar la maquina especuladora i destructora de PSC-VERTIX i desemmascara aquells que es fan dir ecologistes de debò i s'han venut el nostre poble!

Cap agressió sense resposta! Ni un pas enredera!
La lluita continua!
Salvem Can vinader, Volem un parc!


*PGM:(Pla General Metropolità, que es el pla que marcar les característiques dels terrenys, si es pot urbanitzar i com).

dimecres, d’octubre 25, 2006

Vallibierna (post endarrerit)

El 12-14 d'octubre vam ser a Benasque acampats al càmping Aneto. Un dels dies vam passejar per la vall d'Estós i l'altre dia vam intentar el Vallibierna.
Aquí en presentem algunes imatges:

Aquest és l'aspecte que oferien les valls del Pirineu, quins colors de tardor!!

L'intent al Vallibierna. Abans d'arribar on s'aparca el cotxe, trobem pel camí la Laura i el seu cunyat, que també van a intentar un 3000. Els pugem, ja que ells havien decidit aparcar a mig camí pel mal estat de la pista.
El camí va pujant tranquil·lament. Aquí es veu el riu que ve del llac de Llusàs, i el Rusell i Margalida al fons.
Després de deixar la desviació del camí que va a Llusàs, trobem uns llacs que ens cal vorejar per l'esquerra. Passat els llacs ja cal enfilar cap a la dreta, cosa que nosaltres no vam fer, i per això no vam arribar al Vallibierna.
Sinó que vam arribar a aquest coll tan bonic i tan lluny del Vallibierna.
Això sí, des del coll tenim una bonica vista del Russell i la zona de Llusàs. Em passo tota l'estona explicant una excursió que hi vam fer fa temps (eh, Fonte...).
I mi-te'l! El Vallibierna. Casi l'encertem, eh, Esteve? òsti, que lluny.
Però fem un cim que està per allà, que l'hem buscat als mapes i no té nom. Vaya. I ara què posem a la senyera?
El camí de tornada, els mateixos llacs (i oju! és aquí la desviació!!!)
I ja arribant al cotxe, imponents vistes del cim no aconseguit... Un altre dia serà!

i si... tot esta al sac i ben lligat?

Tinc la sensació que en aquestes eleccions hi ha gat amagat. Que hi ha un parell de personatges i els seus acòlits que ens estan enganyant. Tinc la sensació que el PSC-PSOE i CIU ja tenen decidit que faran desprès del 2 de Nov. Tinc la sensació que aquells que demanen explicacions a ERC sobre a qui farem president després hauran d'abaixar el cap i preguntar-se des de quan hi havia pactada la sociovergencia.
Crec que la jugada és clara i cada cop que el super "ZP" visita Catalunya i obre la boca ho deixa més clar. A ZP no l'interessa cap pacte amb ERC ja que es un pacte que no beneficia gens la seva imatge a Espanya i encara faria més difícil guanyar a Espanya. També és cert que molts sectors del PSc tampoc volen un pacte amb ERC i prefereixen abstenir-se i arribar a acords puntuals amb CiU. Montilla ho te clar, no vol reeditar un tripartit. En tot aquest mapa polític hi ha qui nomes fa de comparsa, quin trist paper aquells que s'anomenam l'esquerra intel·ligent i estan massa nerviosos tot i la seva pujada, poder ells tenen clar que perdran el cotxe oficial i la cadira.
Per l'altra banda CIU camina en aquestes eleccions com si tot estigués ja guanyat, com si fos veritat que entre retallada i retallada a l'estatut, ell i ZP a la Moncloa haguessin decidit el futur de Catalunya...

Tot això em porta a on sempre, tornem a tenir una situació en que ens seguira tenint lligats a espanya. Seguirem pidolant com hem fet SEMPRE i seguirem cridant i queixan-nos que som maltractats per espanya, que no ens entenent, que ens roben. Seguirem amb la mateixa cantarella de sempre, perquè hi ha qui esta gaudint molt i fa de la cançó el seu programa polític.

Si realment volem transformar, canviar, alliberar-nos, viure millor. Cal apostar per ERC i fer que cada cop hi haguí més escons disposats a canviar i millorar veritablement aquest petit país. La pregunta es, hi ha algú disposat a pactar amb nosaltres i canviar tot això?

divendres, d’octubre 20, 2006

Som com som.

Hi ha massa cops que es diu que ERC ha perdut pel camí l'independentisme, el republicanisme i la radicalitat. Crec que és un valoració errònia. ERC el que ha fet es millora l'estratègia de cercar una majoria social que faci possible el trencament amb espanya. ja que des del 15% o 20% de la població no podem democràticament trencar amb espanya. El missatge estrictament independentista ha d'evolucionar per fer créixer la massa del independentisme social. Així doncs per convença a la dona que ven fruit el mercat, cal fer-li veure quin és el model social i polític del independentisme. Però això no vol dir renunciar a res, tot el contrari. S'ha demostrat que des de la confrontació continua amb una espanya "democràtica" l'independentisme no creix, però si que creix quan parlem de peatges, de infraestructures, de salut, d'educació, de dèficit fiscal...
Jo Considero que tots i totes els independentistes, sobiranistes, gent d'esquerres, etc... hem de fer un esforç i buscar camins conjunts i no dedicar-nos a atacar uns companys de viatge, poder anem a parades diferents, però una part del trajecte l'hem de fer junts.
Per un altre banda, jo crec que més que aprendre o emmirallar-nos amb líders històrics, cal reivindicar el compromís de la gent anònima d'aquells anys que van apostar per una partit que era una unitat de moltes forces polítiques. Aquests compromís i superació de diferencies va fer que un dia el president Macià proclames l'estat Català. Cal aprendre molt del passat.
I tornant els nostres temps, cal fer Pinya. Jo no comparteixo el 100% el discurs d'ERC,hi ha cops que m'emprenyo i no comparteixo les declaracions dels dirigents del partit, però ara per ara és l'única eina viable dins de l'independentisme que faci avançar el vaixell, l'única eina prou forta que pot ser motor de transformació social. Si algun dia arribem a port, ja ens barallarem que farem a terra ferma, però mai podrem arribar a port sense les aportacions de totes les sensibilitats i visions, sense el compromís de tots i totes els homes i les dones que volen un futur millor i més lliure. No parlem de sigles, si no d'un projecte polític, un projecte de país que entre tots i totes hem de fer fort.
If you wanna have a good time...

Quan necessito una mica d'energia, de vegades la trec d'aquí... M'encanta aquesta cançó!

Avui marxo cap a Roma a una trobada internacional d'escoltes que fan de representants de la seva associació als consells de joventut nacionals dels seus països.
Fins diumenge!!

dimecres, d’octubre 18, 2006

Per qui fan campanya?

Aquesta és una campanya d'un partit amb vocació d'esdevenir una opció majoritària i de fer extensiu el seu model de país i de govern?
Tant se valdria que directament demanessin el vot pels socialistes.

dimarts, d’octubre 17, 2006

qui serà president?

El Xavi en feia una proposta en el post anterior. La proposta-exercici és escriure ara el possible post que publicaria a la finestra el dia desprès d’un hipotètic pacte PSC+ERC, en que òbviament seria president Montilla. Difícil reptar...

Aquest pacte és possible segons les enquestes. Encara que les enquestes també diuen que CIU guanyarà per una majoria amplia i contundent i si això també fos així crec que no seria bo per l’estabilitat del país un contragovern de concentració massa ajustat i fins i tot de dubtable credibilitat política. Per si fugim de les enquestes i tornem a la realitat, no podem descartar cap possibilitat totes son democràtiques en el sintema establert.

També cal tenir clar que per sobre de les persones i sigles hi ha el pacte d’un projecte polític i és aquest punt el que marcarà a qui esquerra donarà suport a la presidència de la Generalitat.

Així més que importar-me com es dirà el proper president, és quin serà el model pactat de país. Uns amb 23 anys i altres amb 3 ja ens ho deixat clar pel model que apostant.

Tornant a l’exercici de política ficció. Hi ha moltes variables en la resolució de l’exercici que s’han proposa. No seguiré fugint de la repte que en llaçava el xavi i vaig el gra:

Esquerra tornar el govern amb d’il·lusió renovada i amb l’aprenentatge d’aquest últims 3 anys.

Esquerra ha tornat a tenir la clau per formar govern i ha acabat pactant un acord de govern per aquest propers 4 anys. Esquerra en aquestes eleccions va posar sobre la taula el seu projecte polític, les seves propostes, les seves idees per transformar el país.

Ara hem establert un pacte, que millora en escreix el pacte del tinell. Si esquerra tornar a ser en el govern és en bona part degut a que els seu soci de govern ha acaptat el contracte amb la ciutadania a que esquerra ens varem comprometre, s’ha fet un pacte de govern amb marcat caràcter d’esquerres i catalanista, un pacte que tornar a ser un pas més en la construcció social i nacional d’aquest país. Si esquerra ha donat els ses vots per formar un govern estable és degut a que s’ha aconseguit un pacte que farà avançar el país i la seva gent en els tres gran eixos en que vessàvem el nostre programa electoral:


-En la millora de les politiques socials,

-En les politiques educatives i culturals,

-En les politiques econòmiques, de desenvolupament i de planificació territorial,

-En politiques institucionals de cooperació i de seguretat.


Per això no importar tan el nom d’aquí hem fet president, si no de quin és l’horitzó que es dibuixar pels propers anys. Nosaltres creiem en un projecte polític de transformació social, per això avanç de noms, cognoms i sigles hem posat sobre la taula les idees i des d’aquest punt hem treballat pel país, oblidant les sigles dels companys de viatge i els noms i cognoms. Aquesta és l’aposta d’esquerra i esquerra no ha dubtat de pactar amb aquells que han acceptat part de les nostres propostes. Esquerra es la garantia de transformació social i nacional. Cap de les dues opcions possibles que teníem ens farà lliures i ens farà avançar, però amb nosaltres el govern podrem anant fent camí.


Estar clar que en cap moment he nombrat a Montilla ni Mas, aquest post pot ser escrit indistintament per un eventual pacte amb uns o ham els altres. Però estic segur que aquest és el post que escriuria desprès de que esquerra entres a governar. No m’he importar amb qui pactar, tots dos ens han demostrat sobradament quin es el seu paper que tenen a l’auca i sincerament cap dels dos és un bon company de viatge. Jo ho tinc clar, esquerra ha de ser prou forta per no renunciar a res i aquesta força nomes li poden donar els vots de tots i totes que confien amb el projecte polític que representar esquerra i esquerra no pot pactar a qualsevol preu, si ningú ens vol acompanyar en el viatge, a l’oposició a picar pedra i a seguir treballant per construir.

diumenge, d’octubre 15, 2006

És aquesta la seva alternativa?

Avui al comprar el diari he vist que regalaven un vídeo amb el títol de CONFIDENCIAL.CAT. Sempre ens diuen que no podem criticar o opinar si no tenim coneixement de causa. Doncs així que m’he tragat els prop de 55 minuts, d’aquest “documental”.

I desprès del relaxa per Benasc, ha vingut d’emprenyada davant del DVD:

Crec que hi ha manera i maneres de donar una visió de la realitat, crec que hi ha mil maneres valides de fer política, que hi ha mil maneres de desprestigiar i carregar contra un contrincant polític, de criticar la seva feina, etc.. Però no crec que la menar que ha triat CIU sigui una manera honesta, com tampoc ho va ser la campanya del PSC-PSOE amb l’estatut.

No es pot representar una alternativa real si nomes anem a destruir, si diem mentiders i ens dediquem a interpretar la realitat com a nosaltres en vingui be. Crec que l’únic que buscar el vídeo és convertir els adversaris politics en enemics, ja no contrincants politics, si no enemics. Un partit que les enquestes el situant amb una majoria prou amplia no pot fer servir eines dignes de la COPE, ABC o MUNDO. En política no tot si val i jo en pregunto: és aquest el model de política el que representar CIU. Es aquest DVD el que ens posa sobre la taula com alternativa el tripartit? Aquesta actitud no es l’actitud en defensar d’un país i la seva gent, com diuen que pretén. Aquest vídeo és un atac d’un animal malferit, amb ganes de recuperar el poder perdut democràticament. Hi ha qui encara, desprès de 3 anys, no ha paït no governar, com els seus vells amics d’Espanya.

Aquest vídeo no ajuda gens a crear ponts entre el nacionalisme i d’independentisme d ‘esquerres i menys encara ajuda a recupera un bona imatge de la classe política, imatge danyada gracies a totes les sigles.

CIU s’ha equivocat molt i estar ajudant a fer més llargues les distancies. Amb la mentiders, els insults i la manipulació no es construeix cap projecte polític creïble. CIU fa que aquells que vulguin apostar per un govern nacionalista i d’esquerres desprès del 1 de novembre ho tinguin difícil.

Estar clar quines posicions pren cadascun en la línea de sortida d’aquesta cursa que començar aquesta mitja nit. Tornem estar en un moment clau de la historia d’aquest petit país, i el que si tinc clar és que no hi ha cap company de curses que poguí representar un aliat per construir plegats un futur més digna, just i lliure per tots i totes. I també m’han deixat clar que pels dos “grans” partits, nomes és una cursa pel poder i les cadires.

No ens deixem enganyar!

dimecres, d’octubre 11, 2006

1 de Novembre...

Comença la campanya, també a la finestra. Esta clar que afrontem una campanya força interessant. El que sembla que més preocupa a la gent és quines forces polítiques formaran govern després del 1 de Nov?
la finestra marxa de pont, així que fins la tornada tampoc començarà la campanya, però aquí deixem les dues ultimes enquestes. Enquestes fetes per dos poders mediàtics que tenen també el seu color.

Equesta de "el Periodico" (11/10/06)
PSC 40-41 (42) CIU 52-53 (46) ERC 18-19 (23) PPC 12-13 (15) ICVEUiA 10-11 (9)

Enquesta de RAC-1 (09/10/06)
PSC 37 (42) CIU 52 (46) ERC 20-21 (23) PPC 13-14 (15) ICVEUiA 12-13 (9)

Amb () l'actual repartiment de diputats i diputades.

Se'ns pinxen a sobre i ens diuen que plou!


Ara resulta que BCN es una ciutat sense llei, que sembla governada pels anomenats "antisistema" i "okupes"... Ens diuen que no es pot fer la cimera de l'habitatge per no poder garantir la seguretat. En quin mon viuen? Tots i totes els que ens declarem dissidents d'aquest sistema: estem farts de la reprensió policial, estem farts del control social que s'aplica a Karcelona. Estem farts de desallotjaments, detencions i maltractaments a les comissaries. Quan ha calgut ens han demostrat la força de les armes de la seva democràcia, quan ha calgut han creat ells mateixos aldarulls, han criminalitzat la dissidència, han fortificat els espais de reunió d'alguns, han retallat llibertats col·lectives i individuals i ara ens diuen que no poden garantir la seguretat i no faran la cimera europea pel habitatge programada per aquest dies a BCN.
Un altre cop ens volen enganyar i fugir d'estudi, està clar que això es una sortida endavant per no afrontar el veritable problema de l'habitatge. També mirem el canto positiu, es una petita victòria de la gent que es mobilitzar pacíficament per el dret a l'habitatge. Peró també és una maniobra per criminalitzar i intentar silenciar els milers de joves i no tan joves que reivindiquem el dret a tenir una casa digna. No volen afrontar el problema i fins i tot ja tenen por de fer teatre amb les seves cimeres. Estan lligats de mans i peus pels poders econòmics. Tenen por d'afrontar-se al capitalisme, tenen por de perdre la cadira ja que son els poder econòmics els que mantenen a la majoria de partits polítics en els poder. No ens deixem enganyar més i fem: el proper dia 16 a les 17h siguem molts i moltes a la convocatòria de l'asseguda popular per l'habitatge a la Zona universitària de BCN. tot i que no vinguin, crec que es molt important seguir lluitant.
post interesant al bloc de la trama polaca.

dilluns, d’octubre 09, 2006

Catalunya 2 Euskadi 2(+1)

Ahir vaig assistir al partit entre Catalunya i Euskadi. Una festa, un partit de futbol interessant, encara que és més aviat un dia per reivindicar el dret de tenir seleccions esportives pròpies. Espero que algun dia siguem un país normal i tinguem el dret de competir oficialment, que puguem anar al futbol a gaudir i emocionar-nos pel que passa el terreny de joc.
Som una país abocat a la reivindicació nacional, però que sembla que estiguem molt bé ancorats en la reivindicació i que no tinguem ganes d'anar més enllà. Hi ha un majoria política que viu d'aquesta reivindicació constant i que no té cap intenció de superar-la.
Tornem al partit..
Ahir també era especial pel contrincant, una nació sense estat com la catalana. El resultat va ser d'empat, però ells encara ens guanyen, porten molts més gols acumulats en el camí de la llibertat i això no es basquisme, sinó enveja pura i dura.
Ells tenen uns polítics, que estiguem d'acord o no amb el seu ideari, pensen més en el seu país i en la seva gent que en les sigles, tenen una societat compromesa i sense por de dir les coses pel seu nom i que treballen amb convicció, tenen un massa social independentista molt important. Estar clar que no podem assimilar realitats, però si que podem demanar als nostres polítics, ara a les portes d'unes eleccions, que per una vegada no pensin tant en ells i pensin en nosaltres, pensin en construir un país més lliure i just i es deixin de debats estèrils i superats, que ens diguin que faran a partir del dia 1 de novembre, però amb convicció i realisme. Que ens parlin dels seus projectes polítics i deixin el mercadeig de propostes i contrapropostes...
Cal superar baralles de sigles i fer pinya, (com a les fotos dels castells) per construir, superem el passat i d'una vegada per totes avancem.

divendres, d’octubre 06, 2006

Cap de setmana!

Buffff....
realment necessito un descans!!
Avui he assistit a una Jornada de treball sobre models de producció agroalimentària Nord-Sud. Ha estat molt curiós veure una taula "rodona" formada per un representant internacional de Nestlé, un directiu del grup Borges, un representant de Via Campesina, un representant del Moviment de camperols sense terra, un de Veterinaris sense Fronteres, un d'Unió de Pagesos i un de la Xarxa de consum Solidari. Entre el públic, gent d'Unió de Pagesos, gent d'universitats (tal que jo), pagesos i productors, gent d'ONG...
El millor de la jornada ha estat que després que les multinacionals juguessin al joc defensiu de dir el fútbol es así, i que les ONG i demés defensessin la sobirania alimentaria i nous (nous?) models productius basats en les necessitats alimentàries i no les econòmiques, un pagès que estava entre el públic, amb aquell sentit de l'humor i de la realitat de la gent de la terra, ha preguntat "Sí, bueno, però jo ara quan torni a casa meva, què he de fer?". El millor de tot és que ningú no ho sap, tot i la seguretat amb la que han parlat tots els que eren a la taula.
Un altre món és possible, el que passa és que no sabem com es fa. El que està clar és que calen més debats d'aquesta mena. Vull dir, que massa sovint ens limitem a debatre entre els que ja estem d'acord, i això porta a pocs llocs.

Prou d'atacs, que ens deixin jugar en pau!

L'estat judicial espanyol prohibeix el vídeo de la plataforma pro seleccions catalanes!! en quin cony de democràcia vivim??
De que tenen por? de la veritat?
Aquest vídeo manifesta una veritat i no ens enganyem ni fugim d'estudi, no es prohibeix per l'aparició de nens i nenes, es prohibeix per raons polítiques. Si fos com diuen ells per D'Utilització de nens i nenes hi hauria pocs anuncis a la tele i els diaris, fins i tot el PP va fer servir també nens i nenes contra l'estatut...
Ara cal que el proper dia 8 d'octubre siguem molts els que ens trèiem la samarreta per les seleccions en el partit contra euskal herrira.

Que ens deixin en Pau!

dimecres, d’octubre 04, 2006

Instruccions de muntatge












Fàcil, oi?
Si no us en sortiu, no passa res, és com a IKEA, els truques i t'ho vénen a muntar a casa.

dimarts, d’octubre 03, 2006

Castells a Tarragona

Un recull d'algunes fotografies del concurs de castells, a Tarragona, diumenge passat.
Jaume, que sí que tenia les fotos, em vaig equivocar.
Així estava la plaça a les 10 del matí, quanta coloraina!

Els de Mataró fan els castells amb plomada...

Mireu quina pinya més estètica!Els de Sants: Manu!!!!

Aquí els quarts feien figa...
I aquí ja l'havien feta.
I per acabar, sapigueu que tenim un lector fidel de la finestra a qui cal felicitar. L'enhorabona a Vilafranca i especialment al Jaume. No et preocupis: demà monogràfic de Vilafranca, que tinc moltes fotos amb camises verdes.

dilluns, d’octubre 02, 2006

L’olla de Núria, un vell projecte...


La feina nova en far anar molt cansat, necessitava gaudir i desconnectar. El dissabte l’Eva no en podia venir a fer alguna excursioneta, tenia reunió amb escoltes.

He tret del calaix un d’aquells projectes que sempre en ronden pel cap i que mai acabo de portar a la practica: l’olla de Núria.

Així el dissabte vaig sortir de bon mati, per anar a intentar fer l’olla en el menys temps possible. Aquest era un projecte que fa molts anys... vaig intentar fer amb el meu bon amic Cèsar, però que en el coll del Noufonts varem abandonar per una ferida força profunda a un dit de la ma del Cèsar.

He decidit començar l’olla des de Fontalba, Així m’estalviava el cremallera, tot i que això fa que el recorregut sigui més llarg.

Cap a les 9:30 sortia cap el Puigmal, una pujada que guanya alçada ràpidament. En 1:08h ja era el cim. El mal temps m’ha fet dubtar ja que plovia poquet i feia molt de vent. Desprès d’un minuts mediten el cim, he decidit seguir. Des d’aquí es un continuo pujar i baixar. Fontalba – Puigmal - pic del segre - pic de finestrelles - pic de l’eina - pic de nofonts - pic de noucreus - pic de la fossa del gegant - cim alt de les arques - puig de fontnegre - pic de l’àliga – Núria - Fontalba.

He gaudit molt tot i el fred, la pluja. He acabat rebentat per molt content. El final 6h per fer els 26km i 2300m de desnivell positiu.



M'enyoro!

Aquest cap de setmana, entre trobades d'Escoltes, Picasoca i castellers, tampoc ha quedat temps per a la muntanya...