dissabte, d’abril 29, 2017

Cursa del Drac, 22km i 950m+ 23/04/2017

Diumenge Sant Jordi, amb la ressaca d’una mala actuació castellera a Guissona el dia abans, m’he aixeco ben d’hora per anar cap a Mataró. Aprofito que fan una cursa a Mataró, prop de casa i a una hora que permet arribar a casa aviat, per poder gaudir del la diada de Sant Jordi en família.
Així que pujo fins el parc forestal de Mataró, fent algunes voltes per trobar-lo. Ja des del començament és veu que serà una cursa casolana i no gaire massificada, per mi perfecta. Recullo el dorsal, em vesteixo, menjo algunes taronges i cap al punt de sortida, després de repassar mentalment el recorregut.
Hi ha prop de 80 corredors/es preparats per sortir a les 8.00h, acabo d’escalfar, vaig cap l’arc i escolto les ultimes indicacions per donar a la sortida entre tots i totes, fen un compte enredera aviva veu. Sortim amb la atenta mirada dels caminadors/es que sortiran després de nosaltres.
La sortida és cara avall, per un corriol prou ampla per anar agafant posicions, al ser pocs és fa agradable córrer. El primer quilòmetre és fa ràpid i divertit, però la pujada no es fa espera i en poso a caminar a un ritma viu. Pugem fins el punt més alt de la cursa. Des d’aquest punt comença un seguit de baixades i pujades fins el primer avituallament. Vaig be i el circuit és prou divertit, a les petites baixades retallo distancia amb els que tinc davant, pero veig que a les pujades perdo el guanyat.
Surtin del primer avituallament tocar anar avall i a un bon ritma, toca una baixada llarga de prop de 3km que baixo a un ritma viu deixant enredera un parell de corredors que tenia darrera meu i retallant alguns metres amb dos corredors més que van davant. I com és normal, després de la baixada toca tornar a pujar, intento no deixar de córrer i en el primer tram ho aconsegueixo, però en un segon tram, per una corriol de descens de bicicletes en poso a caminar, vaig be i tinc bones sensacions tot i que el fet de no veure ningú davant o darrera et fa anar amb tots els sentits seguint les marques de la cursa.
Després de la pujada tornar tocar anar amunt i avall amb petits desnivells, fins el segon avituallament. El recorregut és molt entretingut i cal tenir prou pota per anar a ritma. Surto del segon avituallament i toca anar amunt uns metres per seguir amb la muntanya russa. Al inici de la baixada, el quilòmetre 11, en trobo amb alguns dels corredors de davant que metres jo baixo per una pista ells van pujant , aquest tram és compartit. Durant la baixada sona la senyal del rellotge que indica que he fet un quilometres més i al mira veig que marca que l’he fet a 4:03.
Falten 10km i tinc la sensació que vaig prou be. Al final de la baixada un noi en diu que vaig el 15 i encara en poso més content i decideixo no afluixar, faig la pujada al “trote” fins la zona compartida on veig que baixa molts corredors/es, jo a la meva. Toc tornar a baixar i en deixo anar amb prou confiança per un corriol prou empinat i un pel tècnic. Quan acaba el corriol i surto a una pista, atrapo un noi que va davant meu. Jo segueixo baixant be i sense molèsties i prou content de la feina feta fins ara, arribo a l’avituallament i paro el mínim per fer un glop d’aigua, agafar les taronges de rigor i seguir. Ara toca tornar anar amunt per un tram un pel lleig, una pista molt ampla i en la seva part inicial asfaltat. El noi segueix enganxat a mi, sembla que li faré de llebre. Segueixo amunt i en els darrers metres de la puja, quan ens trobem amb els caminadors/es, el noi augmenta el ritma i tira ell davant, però al començament de la baixada torno atrapar-lo i poc a poc el vaig deixant enredera a l’hora que anem avançant els marxaries. Els últims quilometres és fan un pel durs, pel ritma de la cursa, pel terreny de constant puja baixa i per la manca de referencies de saber quan queda per arribar. Però tot i el cansament, les sensacions son bons i quan en diuen que tot el que queda és baixada en deixo anar fins arribar a meta, després de 21.6km amb un temps de 2:16:35 i el 12e de la general.
Poc ambient a l’arribada però bon avituallament i bona bossa de corredor. Una cursa entretinguda que exprimeix prou be el territori per fer un bon recorregut. Sempre seria desitjable eliminar al màxim els trams de pista. Per la resta, avituallaments, voluntaris... Tot prou be. Cursa rapida i per tenir present com a cursa de proximitat.
Després de l’entrepà cap a casa, roses i llibres i una bonica diada de Sant Jordi amb la visita de la meva mare a Calella.

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:






dijous, d’abril 06, 2017

Romànic Extrem 2017 22.7 i ±1200m (02/04/2017)

I seguim sumant quilometres. Després de la cursa “corriols de foc” tocava tornar per tercer any a la Vall de Bianya. L’objectiu, la mitja marató de la romànic extrem. Al 2014 vaig fer la mitja, el 2015 la marató i aquest any tornava un altre cop a la distancia de la mitja. Sortia de casa dissabte al vespre per pujar a dormir a Hotalnou de Bianya.

Arribo al poble cap al vespre i ja es viu l’ambient de la cursa, recullo el dorsal i la bossa de corredor, gran bossa!!, i vaig a estira les cames pels corriols de la cursa. Vaig amb la furgo fins la riera de Bianya i abans de travessar el pont de ciment, aparco i segueixo les cintes que ja estan penjades. Primer un tram pla vora la riera per puja fins el primer turó, Puigsolana de prop de 500m, faig un primer tram de baixada i torno pel mateix camí cap on he aparcat la furgoneta. Amb aquesta visita veig que el terreny esta molt be, amb aquell punt d’humitat que deixa els corriols i el boscos molt macos, tant per corre com per el paisatge.

 




L’organització va marcar la plaça del poble per aparcar les autocaravanes, vaig cap allà hi en trobo unes 6 o 7 furgos i un AC, això si, faltaria tenir algun WC obert per la zona, no és un gran furgoperfecte però es pot passar la nit. Sopar, peli i dormir, la primera nit sol a la furgo, des de que la vàrem comprar!

Diumenge cap 2/4 de vuit toca aixecar-se i vaig a veure com surten els valents i valentes de la Marató. En trobo amb en Xori, que avui també corre la mitja. Veiem els maquines com surten gas a fons i tornem cap la furgo a comentar la jugada i canviar-nos, esmorzar i sense gaire més temps anar al punt de sortida.


Les meves sensacions son bones, les molèsties al turmell gairebé ja no les tinc i tinc prou be la musculació, porto un bon ritma de quilometres acumulats aquestes darreres setmanes. La teoria és sortir a bon ritma i sobretot donar gas a les baixades, aquestes ultimes setmanes he vist que he tornat a recuperar confiança i bones sensacions baixant. El Xori ve d’una petita lesió a un dit del peu i diu que sortirà més conservador i que anirà veien, ens desitgem sort, fem unes “rises” abans de la sortir i vaig cap davant de l’arc de sortida.
...7,6,5,4,3,2,1... Surto ràpid, per col·locar-me prou endavant per no trobar gaire gent quan comenci el corriol. Primer una pista que puja fins Santa Margarida de Bianya, un quilòmetre en petita pujada ràpid que estira la cursa. Des de la església la pista es converteix en corriol ampla que baixa i que va a buscar la riera de Bianya passant per sota la carretera i pel mig de camps. Tram ràpid fins el quilòmetre 3.2 que toca la primera petita pujada de prop de 100m de desnivell i que havia fet la tarda anterior.
Dalt del turo toca baixar i seguir per camins i algun tram de pista fins el 5.5km on hi ha el primer avituallament. Aigua i taronges i segueixo, el ritma és ràpid. És un tram de pujades i baixades on cal prémer les dents. Passem per Sant Martí de Capsec al quilòmetre 7.5 i toca seguir fins al pla Verdaguer el quilòmetre 8.7 on ara si començar la pujada. Veig que els primers quilometres he anat prou ràpid i intento pujar aguantant un bon ritma, però sense anar gas a fons, encara queda molta cursa. Cap al quilòmetre 10 la panxa en fa un estrany, sembla que no he paït gaire be un gel que he pres a mitja pujada.
Arribo a l’avituallament del Joncars i prenc força aigua i isotònic i agafo 3 talls de taronges i segueixo amunt animat per un bon grup de gent. Cal fer uns 200m de desnivell més, decideixo regular. Vaig fent la pujada un pel lent però sense para i sembla que la panxa no dona més molèsties i tot torna al seu lloc. Arribo prou be al cim de la cursa, Sant Tomas de 901m d’alçada i toca baixar.
Son gairebé 3km de baixada que pinten molt be, el primer tram realment son molt tècnics i per mi molt i molt divertits, ja només per aquest tram de baixada val la pena venir! Baixo comprovant que les NB va de collons i que les soles son una guant sobre el terrenys! Vaig baixant gas a fons, avançant alguns els ultimes corredors de la Marató i alguns de la mitja.
Arribo al tercer avituallament (14.2km), a l’Hostal de la vall de Bianya i sense aturar-me gaire, segueixo amunt per fer la darrera gran pujada, 250m amunt, la pujada vaig fent sense para i seguint un grup de 4 corredors, intento no deixar-los anar massa i seguir el seu ritma fins arribar al coll de la Barcadura (16.1km). Des del coll comença una bona baixada. Al primer tram és tècnic i puc avançar el grup de 4 corredors que duc davant i en fan una mica de tap. Vaig ràpid, son un 1.5km on perds prop de 350m de desnivell fins el quart avituallament (17.7km) on atrapo un altre grup de 3 corredors. Feia molt de temps que no baixava tant ràpid per un terreny tècnic!!
Després del 4 avituallament, toca una zona de pla, una mica més de baixada i uns camps que ens porten fins l’últim regal. Com al 2014 ja vaig tastar aquesta ultima pujada, aixeco el peu del gas per no gastar totes les energies i des de l’avituallament fins la pujada vaig regulant. Un cop soc els camps abans de la pujada, torno a donar gas i agafar un ritma viu per fer la meitat de la pujada corrents, aquí torno avançar un grup de corredors i la tercera dona. Faig el primer tram de la pujada al “trote” fins al corriol més dret i aquí si toca prémer de valent les dents per fer els darrers 90m positius fins dalt de tot del turó Puigsolana, des d’on es pot escoltar la megafonia de l’arribada.
Tot i sembla que tenim l’arribada a tocar, encara cal fer 2.4 quilometres més. Baixada rapida per una antiga pista i tornar al corriol per on hem pujat al inici de la cursa, aquest cop de baixada, travessa la riera per unes plataformes i anar a fer la volta al poble per la banda contraria a la pujada. Aquest tram cal remar i posar les cames a prova, aconsegueixo anar a 5min/km i intento no abaixar el ritma i entra a meta amb 2:43:47h i el 70 de la general. Amb molt bones sensacions i molt satisfet d’una gran cursa.
Vaig a la furgo en canvio i quan torno a l’arribada en trobo amb el Xori que ha arribat també, amb bones sensacions i satisfet. Fem l’entrapà de botifarra i gaudim del sol i del bon temps que fa a la vall i sobretot de la bona companyia. Un bona cursa, amb una molt bona organització i ambient. El recorregut força trencacames i amb bons trams tècnics que la fan molt interesant, això si, és un recorregut ràpid, si tens molt bona pota. Un bona excusa per conèixer una bonica i agradable vall. Gran tracta cap els corredors i corredores. Content per la sensacions i amb ganes de més quilometres. Propera parada el proper 23 d’abril a Mataró, la cursa del drac.

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:













dilluns, de març 13, 2017

Corriols de Foc 30km 1500+ (Cames de foc!)

Dilluns, quan sortia a fer els primers quilòmetres amb les noves sabatilles, tocava un sèrie de farleks, vaig notar moltes molèsties al genoll, fins el punt que no vaig poder acabar la sèrie i gairebé torno caminant a casa! Realment una baixada de moral bestial! Tenia cursa diumenge i el més important, tornaven les molèsties que feia uns quants anys em van deixar un any llarg sense córrer. Allò positiu és que tenia la solució i al arribar a casa: sessió de magnetoteràpia i dimecres a Castelldefels a visitar a la Carol! La Carol em diu que és un tema muscular i que si faig bondat segur que podré córrer diumenge. Descans i repòs absolut tota la setmana i dissabte amb la furgo cap al Ripollès! Dissabte tarda visita al Xori i família, fem un tros de la ruta del ferro, xerrant i gaudint una bona tarda de sol, que tot i no estar a la primavera ho semblava. A la nit cap al furgo-perfecte de Vallfogona (la esplanada del costat del cementiri, gens tètric) sopar i descansar per diumenge donar guerra!

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:

Diumenge sona el despertador natural del Blai a les 7, fins i tot mitja hora abans que l’electrònic i toca preparar-se per començar la cursa, les sensacions són bones per córrer, però no per anar gas a fons! Tinc ganes de fer aquesta cursa i tornar a córrer pel Pirineu, que fa massa temps que no ho faig. Estratègia: sortir a suar i sense carregar massa les potes a les primeres baixades, pujar caminant per evitar pujar de puntetes, com faig quan corro i sobretot gaudir de l’entorn.
Anem cap a la sortida i després del coet surto escoltant els crits d’ànims de la Marta i en Blai. Fem la volta al poble i cap als corriols i pistes de la zona de Vallfogona. Sortim del poble en baixada ràpida, fins el pont de Vallfogona (1.3km), on comença la pujada per un corriol fins a una pista, aquí es guanya alçada ràpidament i deixo de córrer. La primera pujada és ràpida i quan arribem a la pista cap el 2.5km comença una baixada per pista que permet estirar la pota, aquí noto el genoll i la cuixa i no puc baixar com sempre, però vaig gaudint i sense exigir-me molt, conservant la pota. Després de la baixada, primer avituallament i pocs metres després deixem la pista i enfilem per un corriol vora el torrent del Tornell, un corriol que va pujant per un bonic paratge vora el torrent amb unes gorgues que caldrà visitar amb calma a l’estiu. Seguim pujant per un parell de bonics gorgs i salts d’aigua que fan més divertida la pujada, cada cop puja més i guanyo més desnivell i veig que les potes no responen com voldria, no seé si és el fet d’estar parat aquesta darrera setmana amb la lesió muscular o la falta d’entrenament de desnivells pronunciats, suposo que una barreja de tot plegat. No em menjo el cap i decideixo seguir gaudint del recorregut i de la cursa.
Al quilòmetre 5 un fals pla amb petites baixades per pistes on en trobo bé. Fins arribar al quilòmetre 8.7 i a l’alçada de 1250m. Des d’aquí una bona pujada de gairebé 300m de desnivell fins el coll de Milany (9,9km) i segon avituallament. Des del Castell baixem per una bona catifa verda entre avets, una baixada que puc fer bé i donant un pèl de gas per provar com responen les cames, sembla que la pota respon i no en molesta gaire. En aquest tram avanço uns quants corredors que ajuda a aixecar la moral. Arribo al tercer avituallament, al 12.8km l’ermita de Mare de déu de la Cau. Seguim la baixada per corriol fins el 15.3km que esta prop d’una gran Balma, les Balmes de les Fleus (1125m) per iniciar una pujada que es fa en dos trams. El primer tram fins la pista de Milany, pujo prou bé i a un bon ritme, faig uns metres de pista on es pot córrer fins arribar a les cases de Milany i des d’aquí toca el segon tram de pujada que em deixa trencat! Són uns 200m de desnivell amb 1km que en deixen fós. Arribo al quart avituallament, un altre cop al coll de Milany 18.1km. Des d’aquí comença un tram de carena de puja i baixar per la serra de l’obiol i la serra de Santa magdalena un tram d’uns 5 quilòmetres que en condicions normals el podria fer més ràpid i sense caminar, però avui vaig tocadet i en costa agafar un ritme bo, sort que vaig be de cap, ja que les cames no van bé. Aquí ja ens trobem amb els corredors i corredores de la cursa de 20km i fa que et vagis trobant corredors de totes les distàncies. Al quilòmetre 23.8km arribo al cinquè avituallament i toca fer la darrera pujada, un regalet que en remata, fins i tot al inici de la pujada noto com el cap en marxar. Realment són pocs metres fins arribar “Kao” al quilòmetre 24 a Santa Magdalena de Cambrils 1547m d’alçada punt més alt del recorregut.
Des de la petita església de Santa Magdalena toca baixar, 6km de baixada, primer una baixada molt vertical i després una combinació de corriols molt corribles i alguns que altres més tècnics, si estigués bé de potes baixaria molt millor, tot i així, recupero algunes posicions a l’hora que gaudeixo baixant sense l’estrès de quan vaig gas a fons. La festa finalitzar quan el 27.3 arribem a una pista i cal treure la pala i remar, primer per un tram on es pot córrer, però al 28.7, a l’alçada de la masia del trull, la pista fa pujada i en clavo, camino per guanyar el petit desnivell. Ja sóc sota Vallfogona i resseguint la riera de Vallfogona arribem el pont de Vallfogona 29.4km per acabar la festa amb una pujada fins el poble, son 500m de recorregut 50m de desnivell positius, però semblant molt més. Fem els primers carrers del poble i cap a l’arribada, al revolt abans de l’entrada en trobo en Blai i la Marta! La millor rebuda, agafo en Blai i creuem junts l’arc d’arribada!
Ufff mort!, feia temps que no feia una cursa tant dura, a més a més de no estar al 100% la falta de desnivell en els entrenaments es nota. Però cap excusa, ho hem donant tot! Cursa amb un recorregut molt maco, per uns bons corriols i camins, tot i que l’última pujada al poble es podria evitar. Però mai plou a gust de tothom. Organització molt bé, una cursa per tornar el proper any. I el que estar clar, que tornar a córrer per les muntanyes del Ripollès, trepitjant muntanya de la bona, omple el dipòsit de motivació per seguir amb nous reptes. Propera parada al proper 2 d’abril a la Romànic Extrem a la Vall de Bianya, que guardo molts bons records de les edicions que he fet.

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:

diumenge, de març 05, 2017

1000km amb les NB Fresh foam Hierro V1

Això no es cap bloc de prova de material, ni NB en paga ni en regala parells de sabatilles, però per primer cop he fet 1000km amb unes mateixes sabatilles de córrer. Sempre les trencava o desgastava massa aviat, la sola, la suspensió de la part davantera i fins i tot no havia acabat de trobar unes sabatilles que amb les que en sentit còmoda al 100% i això que he provat molts models, drops, marques... i sobretot llegir molt sobre el tema.
 Així que després d’un desastre amb unes mizuno, vaig decidir provar al model de NB Fresh foam Hierro V1, vaig començar a córrer amb unes NB al principi dels temps i sempre havia guardat una bona sensacions d’aquelles primeres sabatilles de córrer per la muntanya. No vaig tornar a provar mai unes NB fins fa 1000km.
Al principi vaig trobar-les estranyes, algun petit problema d’estabilitat en les primeres baixades i un pel dures en els primers quilometres, però amb el pas dels primers quilometres en vaig començar a adaptar molt be i a tenir molt bones sensacions en tots els terrenys i desnivells, sobretot en les baixades, notant una bona suspensió, que per mi és primordial, una bona resposta amb la trepitjada i recuperant l’estabilitat. També en vaig adaptar molt be i ràpid al drop (diferencia en mm de l’alçada entre la part davantera i posterior, 0mm seria com anar descalç ) mes baixar que he provat mai 4mm. Tot i que des del principi no tenia tota l’adherència que desitjava per treure el 100% de la sabatilla. Son unes sabatilles que et permet entrenar i competir amb moltes condicions diferents i que responen molt i molt be tant en terrenys tècnics com en pistes. Això si, el seu punt dèbil, per mi son les soles, des del principi no tens tota l’adherència que voldries i sobretot al cap de uns 400 quilometres els tacs es desgasten i perd molta adherència i en superfícies de roca i troncs mullats rellisquen excessivament i cal anar amb tots els sentits. La suspensió i la resta de l’estructura aguantar perfectament el pas dels quilometres i la tralla de tot tipus de terrenys. Per això he seguit fent quilometres amb elles sempre vigilant i prenen molta atenció en els trams on sabia que perdia adherència. Amb elles he fent des de curses de rapides de 9/10 quilometres fins a 25 quilometres, fins i tot un 5000m d’asfalt. Terrenys de pirineus, moltes pistes de sauló i sorra i corriols de pedra solta. Fang, pluja i calor d’estiu. M’ha permès competir i entrenar (10 curses i uns 100 entrenaments) recuperant molts bones sensacions en aquest últims temps que he incrementat les hores de monte i en part les bones sensacions son culpa de les sabatilles.
 I la meva agradable sorpresa és que un nou model NB Fresh foam Hierro V2 ha sortit ja i en canviat la sola per una sola de Vibran que pinta molt i molt be. Marca que segur millora i posa una molt bona nota i millora aquest punt dèbil de la versió anterior, a més aposta per un nou disseny de la entresola Fresh foam, per mi la peça clau de la sabatilla. Així que ja les tinc a casa i apunt per començar a donar-li quilometres i seguir donant guerra!




dimecres, de febrer 22, 2017

Volta Agulles des d’Aparcament del Vermell del Xincarro.

I tornada a Montserrat, treball a Martorell te aquestes coses bones, que després de la feina encara hi ha llum per anar a entrenar per la muntanya màgica. Així que dijous passat a les 16:30h ja estava a l’aparcament del vermell del Xincarró. Surto camí la cova de l’arcada primer petita pujada que es deixa corre fins arribar a la riera de la cova de l’arcada. Des de la riera de la cova de l’arcada cal seguir amunt seguint unes marques grogues que puja fent llaçades fins la cova, la pujada la faig corrent poc a poc i a bon ritma fins arribar l’entrada de riera que puja cap el coll de Porc. La riera te de tot una mica, trams de pedres, ressalts de roca, fins i tot un amb unes quantes grapes per poder-ho superar, un camí per un bosc humit que en alguns trams es fa difícil córrer pels continus revolts i matolls. Quan la riera es fa més estreta la deixem i enfilem per un corriol a l’esquerra seguint les marques grogues i fites que puja pel dret fins trobar el camí que ve del refugi d’agulles i va cap a coll del porc/ecos. Vaig direcció el coll del Porc per baixar cap la seva vessant nord direcció el camí de l’arrel. Però abans molt abans d’arribar al camí de l’arrel agafo el desviament que tornar a pujar fins el coll d’agulles. La pujada es força divertida tot i que te molts trams humits sobre roca i les meves NB980 fresh foam v1 relliscant sobre la roca humida i vaig amb molt de compte en algun petit passos. Ràpidament arribo dalt de tot del coll i ara cap a baix per una típica canal plena d’arbres, sorra, roca i verticalitat! Arribo un altre cop al camí del refugi i en pocs metres arribo al refugi per seguir cap baix camí de la portella estreta, però abans d’arribar a la portella agafo el camí que baixa cap els pallers i per després anar cap el dalt de tot del gero, aquí en trobo amb un bon ramat de cabres salvatges i de dalt de tot del gero baixo a buscar el camí de vermell del Xincarró que en tornar a l’aparcament.

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:


 




 



dilluns, de febrer 20, 2017

Salt de Sellent de Rupit

Sortim dissabte 11 de febre a mig mati cap a Rupit, no donaven gaire bona previsió de temps però fa temps que no sortíem amb la furgo i ens calia sortir!

Així que cap a Rupit. Arribem a l’aparcament del poble. A l’aparcament cal pagar 2e per cotxe o 5e per autocaravana. Pots dormir allà, a més a més tens un lavabos públics i una font d’aigua i al costat de l’aparcament un bon parc infantil. Un bon furgoperfecte! (que per cert, una bona app per buscar furgo perfectes es: APP Furgoperfecto)

Dinem, i aquí també estrenem el nou fogó que hem comprat per la furgo i que va de perles. I com després de dinar encara aguanta decidim sortir a fer l’excursió cap al salt de Sellent.

Des de l’aparcament cal seguir les indicacions pel mig del poble, passat per l’església i baixant cap al riu per anar a buscar el camí. El camí esta molt indicat i és tot en baixada. Tota l’estona vora la riera fins que arriba a baix de tot o de sobte el terra cau verticalment i la riera es transforma en el salt de sallent. Un salt impressionant sobre una cinglera increïble!

En Blai ja comença fer part del camí a peu i l’altre a la motxilla. Puguem al mirador per contemplar tot el salt i comença a caure algunes gotes i decidim no perdre massa el temps i tornar per la pista fins a Rupit, fent una ruta circular. Abans d’arribar al poble visitem l’ermita de santa magdalena, des d’on es pot contemplar unes bones vistes del poble. Tornem a baixar a la riera per pujar al poble i tornar a l’aparcament. Arribem quan comença a plourà. Pluja que no ens deixarà en gairebé tota la nit i al matí.

Per sort vàrem poder aprofitar dissabte a la tarda.

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:



















dimarts, de febrer 07, 2017

Trail de Rocacorba 21.5km 900D+ (05/02/2017)

Diumenge 5 de Febre cap a Canet d’Adri per cinquè any. Una cursa que tinc marcada al calendari amb vermell des de que vaig córrer la seva primera edició, quan era una cursa nocturna. Dels tres recorregut que es poden fer, jo sempre faig el més curt, aquest any 21.5km i 900D+, no tant per la seva distancia i desnivell, si no pel seu recorregut que per mi és la millor expressió d’una cursa de muntanya. Pujar a un cim i baixar, sense sumar desnivell o quilometres innecessàriament.

Així que de bon matí cap Canet d’adri, el dia abans ja vaig veure que hi havia 466 inscrit a la meva distancia i vaig decidir sortir d’hora per poder arribar be, aparcar prop del pavelló i fins i tot veure la sortida de la Marató per equips. Arribo i just surten els craks de la Marató per equips. Vaig a buscar el dorsal, numero 951 i cap a la furgo a descansar, canviar-me i espera.

Surto amb prou temps de la furgo per escalfar una mica i anar ràpid a la porta de sortida, durant l’escalfament no acabo de tenir bones sensacions, mocs i un mal estar a la panxa. Però sense pensar gaire vaig al punt de sortida, l’estratègia és sortir ràpid els primers quilometres fins el primer avituallament que son 5.5km ràpids, per així evitar taps a la pujada i sobretot poder córrer el meu ritme.

3,2,1 i amb un gran ambient sortim des de dins del pavelló i gas a fons! Primer uns metres per asfalt i després per pista estretes i camins on tothom va molt ràpid. La sensacions son bones i vaig mirant el ritma al rellotge i veig que vaig be, que tinc un bon ritma i sobretot que les potes responen molt millor que a l’ultima cursa. Paso pel primer avituallament amb una aturada de F1 per recollir talls de taronges i cap amunt! Aquí comença la veritable pujada, corriol corrible en el seu primer tram per després començar a pujar més desnivell. Durant la puja vaig be, mantenint el ritma, caminant en els trams més drets i corrent quan em deixar el terreny. Per anar a buscar el “mur” de la pujada hi ha un petit tram de baixada que va be per estira les cames i agafar aire fins trobar una bona pujada, que sense treva puja fins dalt de tot de la carena del Rocacorba. Aquí és la cursa empalma amb el recorregut de l’any passat. Veig que vaig be, que tinc prou gas per anar amunt sense patir massa i fins i tot avançant algun corredor. L’aresta és espectacular, bonica i amb unes vistes impressionant de la vall del gironès. Arribo amb més o menys 1:16h al punt més alt de la cursa i començo la baixada de 12km fins a meta. El fet de conèixer la baixada és molt bo, és molt llarga i és fa dura. Si et llences gas a fons des del principi pots no tenir prou gas per arribar be a meta. Així que el primer tram serveix per estira les cames, passar pel segon avituallament i baixar fins on es divideixen les diferents curses. Des d’aquí toca començar a remar fort, la baixada combina trams de corriol amb pista molt corribles, amb algun plans, fals plans i petits desnivells on cal premé fort les dents per seguir el ritma viu. Els quilometres es fan llargs tot i la velocitat i aquí avanço algun corredor més i connecto amb un grup de 4. Em poso a roda, a la cua del grup baixant a un ritma viu!

Sortim dels corriols de la riera de canet i em pujo la velocitat per la pista que porta fins al 3e avituallament, deixo el grup i cap baix sense aturar-me i la intenció és fer aquest darreres 3km gas a fons. Però encara queda una sorpresa i en modificat una mica aquest final de recorregut. Deixem la pista poc després de l’avituallament i anem per un camp a buscar la riera de canet. Una petita sorpresa ja que els altres anys aquest darrers quilometres es feien per la pista fins a meta. No és un tram tant ràpid, però és molt més bonic ja que transcorre pel costat de la riera i les bases d’aigua. He tornat a connectar amb un altre grup i anem un pel més lents del que voldria, però es fa difícil avançar-lo pel tram que és, un corriol entre mig d’arbres i el riu. Divertit i per un tram molt bonic. La diversió acaba ràpidament i tornem a la pista per fer els darrers dos quilometres on els 5 o 6 corredors que anem puguem un pinyó més i sembla un final d’un cinc mil. Els dos darrers quilometres vaig a 4:30 i fins i tot els darrer esprint de 400m el faig a un ritma 3:41. Arribo a meta amb 2:20 i el 62 de la general. Molt content ja que he millorat el ritma de cursa de l’any passat i he tingut millors sensacions que les darreres curses. Suposo que l’energia de Montserrat ha donat el seus fruits!

Com sempre, molt content del circuit, espero que hi haguí cursa de Rocacorba per molts anys i que segueixin amb el mateix recorregut o amb aquestes variacions que la fan una cursa molt guapa. Amb un gran organització, de les millors que es poden trobar. Com sempre bona feina a la gent de Klassmark! Poder per això sempre que podem tornem a les seves curses.

Ara a descansar i seguir entrenant, i en principi pujar el 12 de Març a Vallfogona a córrer la cursa corriols de foc!