dissabte, de novembre 26, 2016

Cursa de Muntanya de Girona 18km 700m positius


Diumenge 20 de novembre cap a Girona, feia un parell de mesos, des de la Burriac Atac, que no corria cap cursa, els preparatius de la boda, el viatge a Japó i la temporada castellera havia fet impossible tenir temps per entrenar i corre alguna cursa. Així que amb la temporada castellera acabada, que espero aviat escriure alguna entrada, en vaig inscriure a ultima hora a la cursa de muntanya de Girona que feia alguns anys que li tenia l'ull posat.

En decideixo per la modalitat express, 18km i 700m positius, que es presenta com una cursa rapida i amb algunes bons corriols tècnics. Que sigui una cursa organitzada per Klassmark, per mi és una bona garantia de qualitat. Sempre he quedat molt satisfet.

Arribo, aparco a la primera, prop de la Catedral i cap al punt de sortida a recollir el dorsal. Es fa estrany ser a Girona i anar a fer una cursa de muntanya. Te el seu gran encant anar a les vuit del matí pels carrerons del barri vell de Girona buscant al punt de sortida.

Recollir el dorsals, (810) tornar el cotxe per acabar d'esmorzar i cap a la sortida ja vestit de curt. Hi ha un bon ambient, molts corredors i corredores i un petit grupet de musica que anima el dia. Cel mig tapat amb aquella fresca bona de bon matí. 

Sortim puntuals i els primers metres son de pujada per un camí empedrat que ens porta els darrers jardins entre muralles de la ciutat de Girona, per ràpidament fer un petit descens i entrar en un bona pista que va pujant amb algun tram pla i que et permet corre a un bon ritma. Els primers 3.8km son molt ràpids pero en trobo be. 
Deixem la pista i comencem una primera pujada on es guanya desnivell molt ràpid en només 600m de recorregut fins dalt de tot d'un turo, per seguir un quilometra llarg fins arribar al primer avituallament a 5,8km. Aigua i taronges i en llenço cap a la baixada. Primer tram de baixada guapo que ajuda a estira les cames durant prop d'un quilometra, ràpidament tornem al pla i petites pujades per un entramat de corriols i trams de pistes, un tram força ràpid, on puc anar fort, fins i tot estrany en mi, avançar gent en algunes pujades.

Arribo al segon avituallament, al quilometra 9,5, i la sorpresa és trobar-me el Fernando, la seva dona i la Judit (companys dels castells) repartint aigua i menjar a l'avituallament!! Salutació rapida i cap a baix. Les cames tenen gas, així que cap a baix sabent que és un bon tram de descens per un bonic corriol, veig que baixo ràpid, la sorpresa és mira el rellotge quan avisa que portem 11km i veure que darrer quilometra l'he fet a 4:06 min/km. Això en fa pensar que vaig prou be i que tinc gas.

Arribem fins un dels trams més bonics de la cursa, la riera de Onefre. Un corriol que ressegueix la riera fins que sortim per un petit mur on cal l'ajuda de les dues mans per sortir de la riera i enfilar l'ultima pujada, que és la més dura. Aquí pujo a un ritma constant i un altre cop veig que en trobo be i que avanço alguns corredors i a la quarta dona. Arribem a dalt, toca planejar per corriols i darrer avituallament per encara la baix per pista i algun tram de corriol. En noto prou be i gas a fons en els darrers 3 quilometres que son força plans on toca prémer fort les dents. Quan només falta un quilometra, toca tornar a pujar la primera baixada, per pujar dalt de tot del barri vell de Girona. Com ser que son pocs metres de desnivell decideixo no caminar i buidar tot el dipòsit per ser dalt de tot de les muralles i baixar pels carrers empedrats fins l'arribada amb un temps de 1:45;35. Molt content ja que l'objectiu era baixar de les dues hores degut a que tenia la sensació que arribava en pocs quilometres, però sembla que soc una mica com bon el vi, a la reserva i el pas dels anys millora.. hehehe. 

Marxo de Girona amb molt bones sensacions, amb el dipòsit de la motivació plena i amb moltes ganes de seguir fent quilometres. Ara espero fer un parell de curses abans de tancar l'any i amb moltes de prepara una bona Rocacorba a principis de febre.

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405: 





dimecres, d’octubre 19, 2016

Japó, colors...

I els dies és fan curts quan viatges, i sense tenir prou temps per recorre tot elnque vols recorre et trobes dormint al terra d'una habitació d'aquelles de pel·lícules japoneses en un petit poblat de 20 cases en el Japó mes rural tot i que un Japó turístic. Dels dies a Tokio els dies a la més tranquila kyoto fins a avui els peus dels alps japonesos. Algunes fotos dels colors d'aquest dies que allarguem per poder aprofitar al màxim.
A la tornada espero poder tenir temps, posar al dia el bloc amb l'excusa d'aquest nou viatge, que fins i tot tornar a marcar un nova etapa amb en Blai i la Marta. Seguim caminat!!







Japó, Tokio

I de viatge per Japó, uns dies per Tokio, un ciutat plena de contrastos de tot tipus que et sorprèn a cada cantonada. Ple de gent allà on vagis on la vida diària dels japonesos es barreja amb els viatges. Una ciutat gegant en tots els sentits on hi viuen 14.000.000 de persones. Primeres imatges dels primeres dies de temples, carrers,  parcs en mig de la ciutat, cultura, tradició...  I ara cap Kyoto. Seguim caminat.








diumenge, d’agost 07, 2016

L'esquerra que en provoca urticària...

Miquelets, la coronela, bandolers, brigadistes internacionals, els resistents i combatents del nazisme arreu d'Europa, antifranquistes des del negre fins el vermell... vinguin del sud vinguin del nord... Per tots aquelles i aquelles que en deixat la vida i la pell lluitant defensat la democràcia, el poder popular, la justícia social... Cap humiliació i tot el meu respecte i record!

 A mi en en trobaran fent divisions d'on comença la meva historia i els meus referents... Perquè ja estic cansat dels que volen dividir-nos pel sol fet de no ser del seu color polític i que son incapaços de fer autocritica també els errors comesos, d'aprendre i entendre que cap revolució guanyara si no som capaços de sumar molts colors a la mateixa lluita.

Cada dia més allunyat d'aquesta presumpte esquerra que parlar sempre amb una superioritat moral que en provoca molta urticària i en fa allunyar-me d'ella per poc creïble, per destil·lar en tots els seus discursos un alliçonament constant i erigir-se com els únics salvadors de les classes populars (quan de classes populars en els seus dirigents hi ha poques) i els únics dignes dels seus tant llegits polítics de capçalera.

Tot plegat només en fa que reafirmar que hi ha qui busca excuses per no canviar res, per seguir vivint del míting, el cartell i ara la poltrona. Tot plegat per amagar la seva incapacitat de construir una veritable revolució social i política. Jo ho tinc clar, cap símbol franquista els carrers del meu país! Per mi un atac contra tots els que van lluitar per les llibertats col·lectives, nacionals i socials!

dimecres, de juny 29, 2016

Sant Joan per la Vall de Boi! (I)

Fa tres anys varem anar a veure les Falles d'isil. Tres anys després tornàvem al Pirineu, amb una mica menys de temps, així que decidim apropar-nos a les falles de la Vall de Boi, més concretament anem a veure la falles de Pont de Suert. Arribem just quan les falles sortien del Far i baixen cap a la capital de l’Alta Ribagorça. No son tan espectaculars com les que varem veure a Isil fa 3 anys, però tenen el seu encant en aquesta nit de Sant Joan. En Blai flipa amb el foc i sobretot sembla que els petards no li fan gaire gracia. Veiem l’arribada de les primers falles al poble i com arriben fins la gran foguera on totes les falles acaben de cremar. Petards, foc, llum, energia... un bon solstici d’estiu! Decidim passar la nit en un furgoperfecte que hi ha al mateix poble, al costat del camp de futbol, el seu aparcament serveix per dormir a un bon grapat de autocaraves i furgonetes, no existeix cap servei, però és un lloc tranquil per passar la nit.






dimarts, de juny 28, 2016

II Serrallonga Trail 2016 (19/06/2016)

El diumenge 19 surto de casa camí de Osor, un petit poble de la comarca de la selva on fan la segona edició de la Serrallonga trail. Després d’uns dies pensant quina distancia corria vaig decidir el divendres abans d’inscriurem a la cursa llarga de 26km. Així que amb nervis, diumenge vaig cap Osor. Arribo al poble, petit i força bonic. Cap problema en trobar el lloc de repartiment de dorsals i el punt de sortida. Des del primer moment es veu que hi heura poca gent i que serà una cursa molt casolana, tot i que amb molta qualitat.

Vaig cap camp de futbol, estiraments i cap sota l’arc de sortida amb un cel impressionant. Ens comenten les ultimes indicacions i comenten que hi ha 3 avituallaments, jo em quedo un mica sorprès perquè creia que hi havia 6 i vaig sense bidó.

A les 8:30 sortim poc més de 50 corredors/es. Com no estic segur d’estar a tope, decideixo, des de bon començament, no fer com sempre i sortir a ritma tranquil, intentant córrer en tots els trams que poguí i gaudir la cursa. Els primers quilometres son molt corribles tot i fer pujada, pistes fins el quilòmetre 3,6 on trobem el primer avituallament, trobo molt estrany aquest avituallament aquí si només hi ha 3 en cursa, faig un petit glop i segueixo amunt per un corriol que va fent “S” a l’hora que els corredors ens anem estirant i fent petits grups.

Els quilometres segueixen sent molt corredors amb trams de pistes i petits corriols que sense cap mena de treva ens fa guanyar alçada. Vaig be i veig que puc córrer a un bon ritma en els trams de pujada i que en els trams plans fins i tot puc donar un pel més de gas sense anar a fons. Arribem el peu del primer cim, Sant Miquel de Solterra i comença un bonica pujada fins arribar el seu punt més alt, cim de 1208m i que és el quilòmetre 8,6. Aquí perdem un mica les cintes i arribem directa al cim amb unes grans vistes de les Guillerias. Aquí ens hem aplegat un bon grup de corredors i iniciem un bonic descens tècnic pel mig del bosc amb l’única referència de les cintes que en alguns trams fa un pel difícil de seguir, però que fa que sigui una baixada molt salvatge. En algun tram quedes enterrat per les fulles fins el genoll. Cal vigilar i anar amb tots els sentits, però per mi és el que fa més guapa i interessant una cursa de muntanya, si no ens dedicaríem el cros o l’asfalt. Seguim baixant i veig que les cames responen i que puc baixar be i en els trams més plans decideixo mira el rellotge i buscar un bon ritma, gas a fons!

Això si, els quilometres pesen i trobo a faltar el segon avituallament que és al final de la baixada, quan arribem a la carretera, al quilòmetre 13,8 de la cursa. Faig una bona parada, amb 3 corredors més que hem baixat junts. Ens expliquen des de l’organització que el primer avituallament no estava on havia d’estar. Menjo uns quants talls de síndria, aigua i directes cap al riu els últims metres de baixada abans de la segona pujada. Passem el riu que va força ple i ens mulla les cames i iniciem una pujada de més 600m positius. Veig que les cames van be, poso la reductora i cap amunt a un ritma bo, constant i sense pauses, veig que les cames responen i que el sol comença a pica fort. Segueixo amunt i fins i tot deixo enredera els corredors amb qui havia arribat a l’avituallament i poc a poc vaig atrapant a dos corredors que porto davant fins avançar-los. El camí puja pel dret guanyant alçada ràpidament i per un terreny que segueix sent molt salvatge, com si fóssim uns bons Bandolers defensant la terra!

Segueixo amunt i veig que puc donar una volta més de gas i fins i tot en alguns trams més plans deixo anar la pota i em permeto corre una mica. Últims trams força drets fins arribar a un tram de pista i corriol pla que ens porta fins el cim de Sant Benet de 1149m i miro el rellotge i ja portem 17,7 quilometres. Ara toca baixar fins el poble, el primer tram de baixada aixeco un pel el peu de l’accelerador per conservar pota i prop del ultima avituallament, al quilòmetre 19,7 en tornar atrapar un dels corredors que pujava amb mi. Arribem junts a l’avituallament i toquen 5 quilometres de baixada. Les potes ja van justes i veig que no puc seguir un bon ritma, arribem els últims 3 quilometres i en els trams de més baixada no puc anar ràpid com voldria, pel casament muscular, pero en els trams més plans encara puc agafar velocitat i en permet fer els últims quilometres a un ritma viu per l’asfalt del poble d’osor fins tornar arribar al camp de futbol.

Arribo a meta amb un bon temps, molt content i satisfet recorrent una cursa molt maca, d’aquelles de dos cims, pujar-los i baixar i no buscar desnivells innecessaris i al final 24km i 1850m de desnivell positius. Una cursa per tornar i tenir al calendari. I un indret per descobrir una part del territori força desconeguda!


Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405: 


dilluns, de juny 20, 2016

I Trail de la Vallalta (Sant iscle de Vallalta)

Amb una mica de retard, la crònica de la Vallalta trail del passat 5 de juny. Una cursa a “casa” a 10 minuts i pels corriols i pistes del Montnegre. Com aquell dia tenia diada castellera a Pineda de Mar va decidir fer la cursa petita de 10km i deixar la distancia llarga per una propera edició. Uns parell de dies abans vaig anar a entrenar el circuit i vaig veure que era un circuit molt corredor i un circuit de pujar fins el punt més alt i baixar. Així que a primera hora em planto a Sant Iscle de Vallalta, recullo el dorsal, escalfo i cap al punt de sortida.

Sortim els corredors i corredores de les dues distancia al mateix moment 100 de la cursa i 200 de la llarga (18km) sortim del mig de poble i enfilem cap el Montnegre pel GR5 i el carrer del Dr. Barri que puja ràpidament fins arribar a la pista de sorra. La pujada i el tram de pista el fem molt rapida, realment no sembla una cursa de muntanya pel ritma que portem, els dos primers quilometres per sota de 5min/km tot i ser en petita pujada. El quilòmetre 2.2 iniciem la pujada per un pista antiga que va guanyant alçada poc a poc però sense treva. Arribem dalt del turo i iniciem la baixada on trobem el primer avituallament i seguim avall. Segueixo tenint la sensació que anem molt ràpid i que hi ha molta gent de la cursa curta que van a fons... però per sorpresa meva en el desviament de les dues curses la majoria de gent que porto davant fan cap el circuit llarg i pocs anem cap el curt.

El curt segueix avall per un pista ampla i només veig una persona davant meu i un altre que va enganxat a mi, seguim baixant i en un petit fals pla veig com poc a poc perdo de vista el corredor de davant i el que porto darrera m’he avança i en els trams més plans en treu metres i veig que vaig curt de punta de gas. Després del tram de més baixada toca els últims dos quilometres per pla i pista on toca no aixecar el peu de l’accelerador, tot l’estona veig els dos corredors que van davant però no acabo de retallar distancia, entrem en els carrers del poble amb alguna petita pujadeta i després d’un revolt molt tancat veig l’arc d’entrada i gas fins el final.

A l’entrada a meta veig que només hi ha 4 corredors arribat, així que he fet 5e!! Flipo perquè pensava que anava més gent davant! Una bona sorpresa i un bon gust de boca d’aquesta cursa, això si el recorregut de 10km molt corredor i poc tècnic però que serveix per seguir mantenint aquest punt de gas que sempre m’ha agradat i amb una bona injecció de moral per fer 5e!

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:




dimecres, d’abril 20, 2016

Paüls (II) Cursa Trencacims 23km i 1930+

Últim cop que corria per Paüls era el 2009, tot i alguna visita després a recórrer les muntanyes d'Els Ports, feia prop de set anys que no corria per aquestes muntanyes que sempre son màgiques.

En Marc, en en un assaig de castells en va comentar que feien una cursa per Paüls, que pintava molt be. Al arribar a casa després de l'assaig de castells, no vaig trigar gaire a investigar i mira quina cursa era i la meva sorpresa va ser adonar-me que gairebé era un circuit molt similar al que havia fet en les visites anteriors. Records de bellesa i duresa, barrejats amb corriols, baixades tècniques i pujades gairebé grimpant... no calia massa cosa més per fer la inscripció!

Així que diumenge, després de passar el dissabte fent un excursió per la zona, ens aixequem a la zona de furgonetes. He dormit prou be, però amb els primers cotxes que arriben al poble els ulls es van obrin, la Marta i en Blai segueixen dormint a l'hora que jo esmorzo, en canvio i pujo a veure el Marc i l'ambient de la sortida, torno a a la furgo i cap l'arc de sortida a trobar-me amb en Marc que ha dormit a l'alberg del poble. Bon ambient a la sortida, gens massificada però amb molt de caliu, diguem que per un instant en trasllado aquelles cursa de muntanya de fa 10 anys on érem pocs, coneguts i saludats!

Sortim de cara amunt pels carrers del poble que fan molta pujada, però com sempre els primers metres son ràpids i poc a poc s'estira el grup de prop de 200 corredors i corredores, decideixo baixar el ritma per conservar i no buidar el diposit! Després dels carrers del poble hi ha 2 km per pista i corriol on es pot corre prou be. Però això si, quan el camí fa unes «S» un «corredors» per dir-li d'algun nom, disfressat de super runner decideix tallar pel dret i avançar de males maneres gairebé fotem-me els seus pals pel cap! De cop torno a al realitat dels temps que corren i dels fets negatius que porta que cada cop corre per la muntanya estigui esdevenint un esport més... Això si, que un «gilipolles» no es espatlli una gran cursa, un gran paisatge i una organització de 12 sobre 10!
Cap el quilometre 3 entre dins del barranc de Montsegre i comença la pujada sense treva on només veus els talons dels companys de davant, intento no perdre massa el ritma però veig que no vaig massa fresc i que en falta aquella espurna de puja un pel més lleuger. Arribo el primer avituallament, a al font dr Montsagre i no paro gaire, dos talls de taronja i segueixo amunt, pel camí que varem fer al dia anterior. En vaig recuperant i en aquest tram més tècnic puc augmentar el ritma i fins i tot, coneixent el camí, un cop passo el pas de la finella intento anar més ràpid amunt fins trobar el cim de la Mola Grosa i la primera baixada, i no una baixada qualsevol, si no una baixada tècnica i on en pocs metres baixem molts més de desnivell. Aquesta baixada ens porta fins la pista i després fins el barranc d'Engrilló on toca treure la pala i el rem. Tinc la sensació que he recuperat pota i decideixo no atura-me en els petits desnivell i vaig corrent tota l'estona a un ritma sou, tant en pujada com en pla fins arribar un petit mur que pel mig d'una petita tartera puja sense treva, un altre cop. Vaig fent prou be, però sense moltes alegries fins trobar un altre cop el camí que tornar a baixar entre mig de blocs, sorra, pedra... En poc més de 8 quilometres tastes de tot!

Si a Paüls baixes tingues per segur que si no veus el poble vol dir que toca tornar a pujar, així que des del fons del barranc que ens ha portat l'ultima baixada puguem fins el avituallament que hi ha al Tossal d'Engrilló. Des del cim toca baixar, ser que aquest quilometres que venen ara son més tranquils per uns boscos de pins i catifes verdes amb el contrast dels colls pelats on la roca es ben viva. No acabo de trobar-me amb prou forces per arrancar un bon ritma, això si, son moments per gaudir de les vistes d'Horta de Sant Joan, les roques de Benet, d'Els pots més feréstecs...

Un tram de muntanya russa que em porta fins al peu de la cresta de la Punta de l'Aigua i aquí, al quilometre 14, patapam! I la llum vermella encesa, totalment fos! Així que pas a pas i poc a poc, gaudint de la muntanya per una cresta molt maca, aèria i amb unes grans vistes! Arribo al cim i sense descans toca anar avall per una canal amb molt desnivell on noto les cames molt cansades! Baixo lent, però segur per una baixades tècniques i amb algun petit mur de pujada! Arribo al avituallament del quilometre 16 força cardat, on paro agafar forces per la ultima gran pujada on toca buidar tot el diposit de la reserva per arribar dalt de tot de la Punta del Vacarissal i des d'on ja es veu Paüls i comencen els prop de 5km de baixada, el primer tram força dret, però després ja una agradable camí entre mig del bosc on si tens prou pota (no és el meu cas) pots anar ràpid. Baixo be, lent però segur i sense adonar-me ja soc els primers carrers dels poble i abans d'arribar a la meta en Blai i la Marta animant! Agafo en Blai i cap dins!

Una cursa dura i 100% de muntanya! Amb tots els ingredients que la fan molt especial, una gran organització, un recorregut espectacular, un paratge increïble... una cursa per marcar en vermell al calendari, això si, on cal arribar amb molta pota i desnivell a les cames!

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:












dilluns, d’abril 11, 2016

Paüls (I) d'excursió a la Mola Grosa.

Aprofitant que havia de baixar diumengue 10 a Paüls per fer la cursa de la Trencacims, agafem la furgo dissabte al mati per baixar a fer una visita els Ports! Unes muntanyes que son lluny de casa, pero que mai et deixen indiferent.

Aixi que furgo carregada i cap a Paüls, arribem a Paüls i ens trobem el petit poble amb un bullic de gent amunt i avall ja que dissabte era el dia que és feia la prova de 50km. Anem a la zona d'aparcament de furgonetes (al camp de futbol) i a l'hora que esperem al Marc, que també correra la cursa, ens fem el dinar i anem escoltant per la megafonia com arriben els primers corredors del ultra.

Després del dinar i amb en Marc decidim anar a fer una excursió fins el primer cim de la cursa, per un paisatge molt maco.

Sortim del poble pels carrers i seguim el camí marcat amb les senyals de GR i les maques de la ruta dels estels del sud. El camí en els seus primers 2,5km no puja gaire i va fent per pista i algun corriols, fins que entra dins al barranc de Montsagre i comença una gran pujada que puja fins la Font de Monsegre. La pujada és sense treva, per bonic barranc envoltat de parets.

Arribem a la font i fem una bon parada. Des de la font ja veiem la cara nord de la Mola Grosa que sembla infranquejable des d'aquí. Després de recuperar forces seguim el corriol que puja pel dret i en algun tram cal ajudar-se amb les mans fins trobar una escletxa a la roca denominada pas de la finella, ens fa atravesar la paret i canviar de vessant. Des d'aquest punt només falta seguir les fites per la carena fins arribar el cim de la Mola Grosa (1044m). La baixada la fem seguint el camí direcció nord primer per una agradable camí per un bosc fins trobar una pronunciada baixada que ens porta fins un coll de la refoia (850m) hi ha la pista. Agafem la Pista i anem en direcció de pujada fins arribar a la bassa de la Refoia i anar cap el coll roig per tornar a la font de monsegre i baixar pel mateix camí fins a Paüls.

Ruta a Wikiloc gravada APP wikiloc: