diumenge, d’agost 07, 2016

L'esquerra que en provoca urticària...

Miquelets, la coronela, bandolers, brigadistes internacionals, els resistents i combatents del nazisme arreu d'Europa, antifranquistes des del negre fins el vermell... vinguin del sud vinguin del nord... Per tots aquelles i aquelles que en deixat la vida i la pell lluitant defensat la democràcia, el poder popular, la justícia social... Cap humiliació i tot el meu respecte i record!

 A mi en en trobaran fent divisions d'on comença la meva historia i els meus referents... Perquè ja estic cansat dels que volen dividir-nos pel sol fet de no ser del seu color polític i que son incapaços de fer autocritica també els errors comesos, d'aprendre i entendre que cap revolució guanyara si no som capaços de sumar molts colors a la mateixa lluita.

Cada dia més allunyat d'aquesta presumpte esquerra que parlar sempre amb una superioritat moral que en provoca molta urticària i en fa allunyar-me d'ella per poc creïble, per destil·lar en tots els seus discursos un alliçonament constant i erigir-se com els únics salvadors de les classes populars (quan de classes populars en els seus dirigents hi ha poques) i els únics dignes dels seus tant llegits polítics de capçalera.

Tot plegat només en fa que reafirmar que hi ha qui busca excuses per no canviar res, per seguir vivint del míting, el cartell i ara la poltrona. Tot plegat per amagar la seva incapacitat de construir una veritable revolució social i política. Jo ho tinc clar, cap símbol franquista els carrers del meu país! Per mi un atac contra tots els que van lluitar per les llibertats col·lectives, nacionals i socials!

dimecres, de juny 29, 2016

Sant Joan per la Vall de Boi! (I)

Fa tres anys varem anar a veure les Falles d'isil. Tres anys després tornàvem al Pirineu, amb una mica menys de temps, així que decidim apropar-nos a les falles de la Vall de Boi, més concretament anem a veure la falles de Pont de Suert. Arribem just quan les falles sortien del Far i baixen cap a la capital de l’Alta Ribagorça. No son tan espectaculars com les que varem veure a Isil fa 3 anys, però tenen el seu encant en aquesta nit de Sant Joan. En Blai flipa amb el foc i sobretot sembla que els petards no li fan gaire gracia. Veiem l’arribada de les primers falles al poble i com arriben fins la gran foguera on totes les falles acaben de cremar. Petards, foc, llum, energia... un bon solstici d’estiu! Decidim passar la nit en un furgoperfecte que hi ha al mateix poble, al costat del camp de futbol, el seu aparcament serveix per dormir a un bon grapat de autocaraves i furgonetes, no existeix cap servei, però és un lloc tranquil per passar la nit.






dimarts, de juny 28, 2016

II Serrallonga Trail 2016 (19/06/2016)

El diumenge 19 surto de casa camí de Osor, un petit poble de la comarca de la selva on fan la segona edició de la Serrallonga trail. Després d’uns dies pensant quina distancia corria vaig decidir el divendres abans d’inscriurem a la cursa llarga de 26km. Així que amb nervis, diumenge vaig cap Osor. Arribo al poble, petit i força bonic. Cap problema en trobar el lloc de repartiment de dorsals i el punt de sortida. Des del primer moment es veu que hi heura poca gent i que serà una cursa molt casolana, tot i que amb molta qualitat.

Vaig cap camp de futbol, estiraments i cap sota l’arc de sortida amb un cel impressionant. Ens comenten les ultimes indicacions i comenten que hi ha 3 avituallaments, jo em quedo un mica sorprès perquè creia que hi havia 6 i vaig sense bidó.

A les 8:30 sortim poc més de 50 corredors/es. Com no estic segur d’estar a tope, decideixo, des de bon començament, no fer com sempre i sortir a ritma tranquil, intentant córrer en tots els trams que poguí i gaudir la cursa. Els primers quilometres son molt corribles tot i fer pujada, pistes fins el quilòmetre 3,6 on trobem el primer avituallament, trobo molt estrany aquest avituallament aquí si només hi ha 3 en cursa, faig un petit glop i segueixo amunt per un corriol que va fent “S” a l’hora que els corredors ens anem estirant i fent petits grups.

Els quilometres segueixen sent molt corredors amb trams de pistes i petits corriols que sense cap mena de treva ens fa guanyar alçada. Vaig be i veig que puc córrer a un bon ritma en els trams de pujada i que en els trams plans fins i tot puc donar un pel més de gas sense anar a fons. Arribem el peu del primer cim, Sant Miquel de Solterra i comença un bonica pujada fins arribar el seu punt més alt, cim de 1208m i que és el quilòmetre 8,6. Aquí perdem un mica les cintes i arribem directa al cim amb unes grans vistes de les Guillerias. Aquí ens hem aplegat un bon grup de corredors i iniciem un bonic descens tècnic pel mig del bosc amb l’única referència de les cintes que en alguns trams fa un pel difícil de seguir, però que fa que sigui una baixada molt salvatge. En algun tram quedes enterrat per les fulles fins el genoll. Cal vigilar i anar amb tots els sentits, però per mi és el que fa més guapa i interessant una cursa de muntanya, si no ens dedicaríem el cros o l’asfalt. Seguim baixant i veig que les cames responen i que puc baixar be i en els trams més plans decideixo mira el rellotge i buscar un bon ritma, gas a fons!

Això si, els quilometres pesen i trobo a faltar el segon avituallament que és al final de la baixada, quan arribem a la carretera, al quilòmetre 13,8 de la cursa. Faig una bona parada, amb 3 corredors més que hem baixat junts. Ens expliquen des de l’organització que el primer avituallament no estava on havia d’estar. Menjo uns quants talls de síndria, aigua i directes cap al riu els últims metres de baixada abans de la segona pujada. Passem el riu que va força ple i ens mulla les cames i iniciem una pujada de més 600m positius. Veig que les cames van be, poso la reductora i cap amunt a un ritma bo, constant i sense pauses, veig que les cames responen i que el sol comença a pica fort. Segueixo amunt i fins i tot deixo enredera els corredors amb qui havia arribat a l’avituallament i poc a poc vaig atrapant a dos corredors que porto davant fins avançar-los. El camí puja pel dret guanyant alçada ràpidament i per un terreny que segueix sent molt salvatge, com si fóssim uns bons Bandolers defensant la terra!

Segueixo amunt i veig que puc donar una volta més de gas i fins i tot en alguns trams més plans deixo anar la pota i em permeto corre una mica. Últims trams força drets fins arribar a un tram de pista i corriol pla que ens porta fins el cim de Sant Benet de 1149m i miro el rellotge i ja portem 17,7 quilometres. Ara toca baixar fins el poble, el primer tram de baixada aixeco un pel el peu de l’accelerador per conservar pota i prop del ultima avituallament, al quilòmetre 19,7 en tornar atrapar un dels corredors que pujava amb mi. Arribem junts a l’avituallament i toquen 5 quilometres de baixada. Les potes ja van justes i veig que no puc seguir un bon ritma, arribem els últims 3 quilometres i en els trams de més baixada no puc anar ràpid com voldria, pel casament muscular, pero en els trams més plans encara puc agafar velocitat i en permet fer els últims quilometres a un ritma viu per l’asfalt del poble d’osor fins tornar arribar al camp de futbol.

Arribo a meta amb un bon temps, molt content i satisfet recorrent una cursa molt maca, d’aquelles de dos cims, pujar-los i baixar i no buscar desnivells innecessaris i al final 24km i 1850m de desnivell positius. Una cursa per tornar i tenir al calendari. I un indret per descobrir una part del territori força desconeguda!


Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405: 


dilluns, de juny 20, 2016

I Trail de la Vallalta (Sant iscle de Vallalta)

Amb una mica de retard, la crònica de la Vallalta trail del passat 5 de juny. Una cursa a “casa” a 10 minuts i pels corriols i pistes del Montnegre. Com aquell dia tenia diada castellera a Pineda de Mar va decidir fer la cursa petita de 10km i deixar la distancia llarga per una propera edició. Uns parell de dies abans vaig anar a entrenar el circuit i vaig veure que era un circuit molt corredor i un circuit de pujar fins el punt més alt i baixar. Així que a primera hora em planto a Sant Iscle de Vallalta, recullo el dorsal, escalfo i cap al punt de sortida.

Sortim els corredors i corredores de les dues distancia al mateix moment 100 de la cursa i 200 de la llarga (18km) sortim del mig de poble i enfilem cap el Montnegre pel GR5 i el carrer del Dr. Barri que puja ràpidament fins arribar a la pista de sorra. La pujada i el tram de pista el fem molt rapida, realment no sembla una cursa de muntanya pel ritma que portem, els dos primers quilometres per sota de 5min/km tot i ser en petita pujada. El quilòmetre 2.2 iniciem la pujada per un pista antiga que va guanyant alçada poc a poc però sense treva. Arribem dalt del turo i iniciem la baixada on trobem el primer avituallament i seguim avall. Segueixo tenint la sensació que anem molt ràpid i que hi ha molta gent de la cursa curta que van a fons... però per sorpresa meva en el desviament de les dues curses la majoria de gent que porto davant fan cap el circuit llarg i pocs anem cap el curt.

El curt segueix avall per un pista ampla i només veig una persona davant meu i un altre que va enganxat a mi, seguim baixant i en un petit fals pla veig com poc a poc perdo de vista el corredor de davant i el que porto darrera m’he avança i en els trams més plans en treu metres i veig que vaig curt de punta de gas. Després del tram de més baixada toca els últims dos quilometres per pla i pista on toca no aixecar el peu de l’accelerador, tot l’estona veig els dos corredors que van davant però no acabo de retallar distancia, entrem en els carrers del poble amb alguna petita pujadeta i després d’un revolt molt tancat veig l’arc d’entrada i gas fins el final.

A l’entrada a meta veig que només hi ha 4 corredors arribat, així que he fet 5e!! Flipo perquè pensava que anava més gent davant! Una bona sorpresa i un bon gust de boca d’aquesta cursa, això si el recorregut de 10km molt corredor i poc tècnic però que serveix per seguir mantenint aquest punt de gas que sempre m’ha agradat i amb una bona injecció de moral per fer 5e!

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:




dimecres, d’abril 20, 2016

Paüls (II) Cursa Trencacims 23km i 1930+

Últim cop que corria per Paüls era el 2009, tot i alguna visita després a recórrer les muntanyes d'Els Ports, feia prop de set anys que no corria per aquestes muntanyes que sempre son màgiques.

En Marc, en en un assaig de castells en va comentar que feien una cursa per Paüls, que pintava molt be. Al arribar a casa després de l'assaig de castells, no vaig trigar gaire a investigar i mira quina cursa era i la meva sorpresa va ser adonar-me que gairebé era un circuit molt similar al que havia fet en les visites anteriors. Records de bellesa i duresa, barrejats amb corriols, baixades tècniques i pujades gairebé grimpant... no calia massa cosa més per fer la inscripció!

Així que diumenge, després de passar el dissabte fent un excursió per la zona, ens aixequem a la zona de furgonetes. He dormit prou be, però amb els primers cotxes que arriben al poble els ulls es van obrin, la Marta i en Blai segueixen dormint a l'hora que jo esmorzo, en canvio i pujo a veure el Marc i l'ambient de la sortida, torno a a la furgo i cap l'arc de sortida a trobar-me amb en Marc que ha dormit a l'alberg del poble. Bon ambient a la sortida, gens massificada però amb molt de caliu, diguem que per un instant en trasllado aquelles cursa de muntanya de fa 10 anys on érem pocs, coneguts i saludats!

Sortim de cara amunt pels carrers del poble que fan molta pujada, però com sempre els primers metres son ràpids i poc a poc s'estira el grup de prop de 200 corredors i corredores, decideixo baixar el ritma per conservar i no buidar el diposit! Després dels carrers del poble hi ha 2 km per pista i corriol on es pot corre prou be. Però això si, quan el camí fa unes «S» un «corredors» per dir-li d'algun nom, disfressat de super runner decideix tallar pel dret i avançar de males maneres gairebé fotem-me els seus pals pel cap! De cop torno a al realitat dels temps que corren i dels fets negatius que porta que cada cop corre per la muntanya estigui esdevenint un esport més... Això si, que un «gilipolles» no es espatlli una gran cursa, un gran paisatge i una organització de 12 sobre 10!
Cap el quilometre 3 entre dins del barranc de Montsegre i comença la pujada sense treva on només veus els talons dels companys de davant, intento no perdre massa el ritma però veig que no vaig massa fresc i que en falta aquella espurna de puja un pel més lleuger. Arribo el primer avituallament, a al font dr Montsagre i no paro gaire, dos talls de taronja i segueixo amunt, pel camí que varem fer al dia anterior. En vaig recuperant i en aquest tram més tècnic puc augmentar el ritma i fins i tot, coneixent el camí, un cop passo el pas de la finella intento anar més ràpid amunt fins trobar el cim de la Mola Grosa i la primera baixada, i no una baixada qualsevol, si no una baixada tècnica i on en pocs metres baixem molts més de desnivell. Aquesta baixada ens porta fins la pista i després fins el barranc d'Engrilló on toca treure la pala i el rem. Tinc la sensació que he recuperat pota i decideixo no atura-me en els petits desnivell i vaig corrent tota l'estona a un ritma sou, tant en pujada com en pla fins arribar un petit mur que pel mig d'una petita tartera puja sense treva, un altre cop. Vaig fent prou be, però sense moltes alegries fins trobar un altre cop el camí que tornar a baixar entre mig de blocs, sorra, pedra... En poc més de 8 quilometres tastes de tot!

Si a Paüls baixes tingues per segur que si no veus el poble vol dir que toca tornar a pujar, així que des del fons del barranc que ens ha portat l'ultima baixada puguem fins el avituallament que hi ha al Tossal d'Engrilló. Des del cim toca baixar, ser que aquest quilometres que venen ara son més tranquils per uns boscos de pins i catifes verdes amb el contrast dels colls pelats on la roca es ben viva. No acabo de trobar-me amb prou forces per arrancar un bon ritma, això si, son moments per gaudir de les vistes d'Horta de Sant Joan, les roques de Benet, d'Els pots més feréstecs...

Un tram de muntanya russa que em porta fins al peu de la cresta de la Punta de l'Aigua i aquí, al quilometre 14, patapam! I la llum vermella encesa, totalment fos! Així que pas a pas i poc a poc, gaudint de la muntanya per una cresta molt maca, aèria i amb unes grans vistes! Arribo al cim i sense descans toca anar avall per una canal amb molt desnivell on noto les cames molt cansades! Baixo lent, però segur per una baixades tècniques i amb algun petit mur de pujada! Arribo al avituallament del quilometre 16 força cardat, on paro agafar forces per la ultima gran pujada on toca buidar tot el diposit de la reserva per arribar dalt de tot de la Punta del Vacarissal i des d'on ja es veu Paüls i comencen els prop de 5km de baixada, el primer tram força dret, però després ja una agradable camí entre mig del bosc on si tens prou pota (no és el meu cas) pots anar ràpid. Baixo be, lent però segur i sense adonar-me ja soc els primers carrers dels poble i abans d'arribar a la meta en Blai i la Marta animant! Agafo en Blai i cap dins!

Una cursa dura i 100% de muntanya! Amb tots els ingredients que la fan molt especial, una gran organització, un recorregut espectacular, un paratge increïble... una cursa per marcar en vermell al calendari, això si, on cal arribar amb molta pota i desnivell a les cames!

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:












dilluns, d’abril 11, 2016

Paüls (I) d'excursió a la Mola Grosa.

Aprofitant que havia de baixar diumengue 10 a Paüls per fer la cursa de la Trencacims, agafem la furgo dissabte al mati per baixar a fer una visita els Ports! Unes muntanyes que son lluny de casa, pero que mai et deixen indiferent.

Aixi que furgo carregada i cap a Paüls, arribem a Paüls i ens trobem el petit poble amb un bullic de gent amunt i avall ja que dissabte era el dia que és feia la prova de 50km. Anem a la zona d'aparcament de furgonetes (al camp de futbol) i a l'hora que esperem al Marc, que també correra la cursa, ens fem el dinar i anem escoltant per la megafonia com arriben els primers corredors del ultra.

Després del dinar i amb en Marc decidim anar a fer una excursió fins el primer cim de la cursa, per un paisatge molt maco.

Sortim del poble pels carrers i seguim el camí marcat amb les senyals de GR i les maques de la ruta dels estels del sud. El camí en els seus primers 2,5km no puja gaire i va fent per pista i algun corriols, fins que entra dins al barranc de Montsagre i comença una gran pujada que puja fins la Font de Monsegre. La pujada és sense treva, per bonic barranc envoltat de parets.

Arribem a la font i fem una bon parada. Des de la font ja veiem la cara nord de la Mola Grosa que sembla infranquejable des d'aquí. Després de recuperar forces seguim el corriol que puja pel dret i en algun tram cal ajudar-se amb les mans fins trobar una escletxa a la roca denominada pas de la finella, ens fa atravesar la paret i canviar de vessant. Des d'aquest punt només falta seguir les fites per la carena fins arribar el cim de la Mola Grosa (1044m). La baixada la fem seguint el camí direcció nord primer per una agradable camí per un bosc fins trobar una pronunciada baixada que ens porta fins un coll de la refoia (850m) hi ha la pista. Agafem la Pista i anem en direcció de pujada fins arribar a la bassa de la Refoia i anar cap el coll roig per tornar a la font de monsegre i baixar pel mateix camí fins a Paüls.

Ruta a Wikiloc gravada APP wikiloc: 

















dilluns, de març 21, 2016

II Trail de les Bruixes (20/03/2016)

Dissabte a la nit vaig cap a Tordera a una hora més propera a anar de festa que anar a una cursa. Feia dies que tenia el cap fer la cursa nocturna del Trial de les Bruixes prop de casa, però no tenia clar quina distancia apuntar-me (13 o 25). Al final, divendres vaig decidir fer la 13km per provar com estava i també m’he agrada fer curses rapides i divertides. Així que cap les 20h de la nit arribo a Tordera, vaig a buscar el dorsal i a espera que siguin 2/4 de 10 per sortir des de darrera de l’església de Tordera amb el frontal al cap!

A la sortida hi ha de tot, gent que la fa corrent i també molts marxaries que la faran caminant. Em poso a la primera linear i decideixo sortir a 120% amb ganes de gaudir i anar ràpid. Las setmanes anterior els entrenament en anat be, em trobo be i sobretot motivat. Sortim ràpids pels carrers de la zona antiga de Tordera, encadenant carrers que fan un pel de pujada. Hi ha un grup de cinc corredors que van davant i a pocs metres els segueixo. El rellotge marca que el primer quilòmetre, tot i fer un pel de pujada he anat a 3:56min/km, sembla que anirem ràpids. Els primers 2,5 quilometres son per asfalt on anem a ritma viu i on poc a poc veig com el grup capdavanter va agafant més metres de distancia, fins agafar la primera pista de sorra que ens porta fins el quilòmetre 3 on comença un corriol de pujada. A la pujada decideixo baixar el ritma i començar a regular. En aquesta pujada tres corredors em passen i el segueixo a roda però quan comença la baixada en el quilòmetre 3,3 els torno avançar, ja que és una baixada tècnica i els corredors van més a poc a poc. Encenc a tota potencia el frontal i cap baix, ser que en aquest trams és on puc anar més ràpid!

Després comencem a empalmar trams de pista i corriols que permetre corre tot i que fa més pujada que baixada i que cal no baixar els braços i patir per mantenir el ritma, aquí avanço algun corredors i també perdo alguna posició amb el grup que vaig. Arribo el quilòmetre 6 on hi ha el primer avituallament al mig d’una pujada per una pista que és fa dura. Veig que vaig be, que tinc les cames cansades però que em permetran baixar ràpid, així que faig la pujada caminant, per recupera i cap el quilòmetre 7,5, quan comença la baixada, en llenço pels corriols i pistes sense treva! Em trobo be i veig que poc a poc em distancio dels corredors que tinc darrera i que a les pujades en recuperaven distancia, però a la baixada vaig millor. Aquest tram el gaudeixo molt, corrent pels corriols entre branques i revolts fins tornar a una pista al quilòmetre 9,4 on trobo el segon avituallament. Al vol agafo un got i cap a baix per una pista que acaba arribant al tram d’asfalt. I aquí toca fer els últims tres quilometres a gas a fons, avanço un corredors però quan falta un quilòmetre em passa un en la zona més planera. Entrem al poble i tornem el punt de sortida, arribant a meta amb un temps de 1:05:48 i 8e a la general!

No passa gairebé mai entra dins dels 10 primers, esta clar que no és una cursa 100% i que molta gent la fa caminant, però sempre fa gràcia arribar dels primers!!

He descobert una bona cursa prop de casa, amb un circuit divertit i ràpid que et fa gaudir de la nit amb trams tècnics que la fan que tingui una bona dosis de muntanya , això si, massa trams d’asfalt que si es poguessin evitar (com a la tornada) encara seria més interessant. Però una bona organització i molt bon ambient! Poder el proper any farem la de 25km!

Propera cursa, tornem a Paüls , el 10 d’abril la Trencacims!

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405: 

dimarts, de febrer 23, 2016

A peu, per les muntanyes del Berguedà

Fa unes setmanes que vaig pujar a entrenar en solitari pel Berguedà i com sempre, en vaig omplir d'energia amb un dels indrets més bonics i màgics que conec. Per sort, està poc transitat.

Així que uns quinze dies després pugem amb la furgo a passar el cap de setmana, dissabte fem la via Nicolau en BTT i diumenge tocava calçar-se les botes i caminar. Dormim el càmping de Fontfreda ja que durant la nit, quan buscàvem algun furgoperfecte, ens cau la un gran ruixat que feia pinta que duraria tota la nit, com va ser. Així que amb en Blai millor anar al càmping.

Ens aixequem al càmping amb una boira que poc a poc el sol fa fora i deixa un bonic mar de núvols sota nostre. Després d'esmorzar anem cap al Santuari de la Mare de Deu de Corbera on aparquem i sortim a caminant seguin les marques de PR, direcció la font de Tagast o la masia de Can Déu. El camí va pujant, guanyant alçada ràpidament. Arribem a Can Dèu i seguim pujant pel torrent de Tagast, seguint les senyals de PR que ens porta fins la font de Tagast. Una bonica font amb unes vistes bestials on és bo fer un bona parada. Aquest tram el recordo de quan vaig fer alguns anys la marató de Berga. Des de la Font seguim pujant pel PR fins el coll del pla de la Bassa on trobem una les primeres neus i veiem bona part del Pirineu.

Des del coll i sense perdre alçada anem seguint el camí cap a l'esquerra pel mig del bosc i on trobem ja una capa continua de neu. Seguin el camí, anem fins una petita pista, si es pot dir així, (Roderes) que seguim fins el Cim de la Torreta amb 1985m on hi ha una gran antena i un gran vèrtex geodèsic. Des de dalt del cim contemplem una bona vista de tota la vall del Berguedà, Pirineus, Montserrat... 

Des del cim baixem seguin la carena direcció est, cap el coll de Puigventós per seguir per un corriol molt dret que baixa ràpidament direcció el coll de l'Estela i passa per la Font de Puigventós i poc després per la Font de Estela. Des del coll ens apropem fins el cim d'Estela o Cogulló d'Estela (1862m) un punxegut cim que sembla inaccessible des de lluny. El camí busca el pas entre els rocs i els arbres i te un petit tram de grimpada amb un cable que ens porta fins el aeri cim. Des del cim contemplem com la boira puja i fa uns bonics jocs de llum i contrallums. Un bonic cim amb grans vistes. Tornem a desfer el camí fins el coll d'estela on dinem i juguem a fer la croqueta!

Després de dinar baixem per la pista que surt des del coll i va fent llaçades. En els últims trams agafant els camins que baixen pel dret fins trobar-nos amb un revolt molt tancat, més o menys a 1550m d'alçada, on agafem un altre pista a l'esquerra. La pista poc a poc es converteix en camí i va fins la masia de las planes i des d'aquí agafem el PR que va fins tornar a Can Deu. Des de Can Deu baixem fins al punt de sortida per una pista que ens dur directament.

Una bonica excursió, on hem trepitjat neu per primer cop aquest any i per primer cop a la vida en Blai! La seva primera hivernal! Una bonica excursió seguin molts dels corriols de la Marató de Berga i que recorre un bonic indret de les nostres muntanyes.

De baixada anem a visitar el Pi de les Tres Branques, que encara que sembli mentida, és el primer cop que vaig i que visitem recordant la malaurada noticia, que aquella nit coneixíem, de la mort de la Muriel Casals. Per ella i pet tots i totes els que ens miren des d'allà dalt, la victorià serà el nostre millor homenatge. Per ells també construirem la Republicà catalana lliure i justa!

Ruta a Wikiloc gravada amb l'APP de Wikiloc: 















diumenge, de febrer 21, 2016

Fent quilometres amb BTT (Via Nicolau, Bagà)

Dissabte 13 de Març, al migdia pugem cap el Berguedà, a la furgo les bicis, cascs i cadireta i cap a Baga a fer una petita «via verda» Arribem a Bagà i busquem puguem fins a Sant Joan de l'Avellanet.

Dinem i entrem a la via de Nicolau per un petit corriol que baixa fins trobar el que era l'antic traçat de la via. La baixada la fem a peu amb les bicis el costat, ja que amb en Blai a la Cadireta és fa difícil. un cop a la via, anem direcció Bagà, la via no és una via verda convencional i és més per fer a peu que amb bici, però és pot fer amb bici. Seguim per la via que fa baixada que passa per pots, plataformes i un parell de ponts i uns camins molt bonics amb bones vistes. Passem Bagà, fem un tram que és més per carretera i agafem el darrer tram que ens porta fins a Guardiola de Berguedà. La via verda aquí acaba i decidim fer una circular per tornar el punt de partida per la part alta. Des de Guardiola pugem cap el Monestir de Sant Llorenç on fem un parada, mengem i en Blai estira les cames. Des del monestir anem direcció el Coll de la Sala i després cap a la font de la Vinya Vella. Després de la vinya vella seguim fins trobar-nos un encreuament de pistes i agafem la pista que fa pujada per anar cap a la font del Cot d'en Roca. El desnivell de pujada ja es nota, seguim per pista fins arribar el mirador major de Bagà i baixem fins Sant Joan de l'Avellanet.

Una bona ruta amb la qual hem descobert una part del Berguedà. Recollim tot i baixem a Bagà a fer una volta i tastar els croissant de xocolata del forn de Sant Esteve.

Ruta a Wikiloc gravada amb l'APP de Wikiloc: