dilluns, de març 13, 2017

Corriols de Foc 30km 1500+ (Cames de foc!)

Dilluns, quan sortia a fer els primers quilòmetres amb les noves sabatilles, tocava un sèrie de farleks, vaig notar moltes molèsties al genoll, fins el punt que no vaig poder acabar la sèrie i gairebé torno caminant a casa! Realment una baixada de moral bestial! Tenia cursa diumenge i el més important, tornaven les molèsties que feia uns quants anys em van deixar un any llarg sense córrer. Allò positiu és que tenia la solució i al arribar a casa: sessió de magnetoteràpia i dimecres a Castelldefels a visitar a la Carol! La Carol em diu que és un tema muscular i que si faig bondat segur que podré córrer diumenge. Descans i repòs absolut tota la setmana i dissabte amb la furgo cap al Ripollès! Dissabte tarda visita al Xori i família, fem un tros de la ruta del ferro, xerrant i gaudint una bona tarda de sol, que tot i no estar a la primavera ho semblava. A la nit cap al furgo-perfecte de Vallfogona (la esplanada del costat del cementiri, gens tètric) sopar i descansar per diumenge donar guerra!

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:

Diumenge sona el despertador natural del Blai a les 7, fins i tot mitja hora abans que l’electrònic i toca preparar-se per començar la cursa, les sensacions són bones per córrer, però no per anar gas a fons! Tinc ganes de fer aquesta cursa i tornar a córrer pel Pirineu, que fa massa temps que no ho faig. Estratègia: sortir a suar i sense carregar massa les potes a les primeres baixades, pujar caminant per evitar pujar de puntetes, com faig quan corro i sobretot gaudir de l’entorn.
Anem cap a la sortida i després del coet surto escoltant els crits d’ànims de la Marta i en Blai. Fem la volta al poble i cap als corriols i pistes de la zona de Vallfogona. Sortim del poble en baixada ràpida, fins el pont de Vallfogona (1.3km), on comença la pujada per un corriol fins a una pista, aquí es guanya alçada ràpidament i deixo de córrer. La primera pujada és ràpida i quan arribem a la pista cap el 2.5km comença una baixada per pista que permet estirar la pota, aquí noto el genoll i la cuixa i no puc baixar com sempre, però vaig gaudint i sense exigir-me molt, conservant la pota. Després de la baixada, primer avituallament i pocs metres després deixem la pista i enfilem per un corriol vora el torrent del Tornell, un corriol que va pujant per un bonic paratge vora el torrent amb unes gorgues que caldrà visitar amb calma a l’estiu. Seguim pujant per un parell de bonics gorgs i salts d’aigua que fan més divertida la pujada, cada cop puja més i guanyo més desnivell i veig que les potes no responen com voldria, no seé si és el fet d’estar parat aquesta darrera setmana amb la lesió muscular o la falta d’entrenament de desnivells pronunciats, suposo que una barreja de tot plegat. No em menjo el cap i decideixo seguir gaudint del recorregut i de la cursa.
Al quilòmetre 5 un fals pla amb petites baixades per pistes on en trobo bé. Fins arribar al quilòmetre 8.7 i a l’alçada de 1250m. Des d’aquí una bona pujada de gairebé 300m de desnivell fins el coll de Milany (9,9km) i segon avituallament. Des del Castell baixem per una bona catifa verda entre avets, una baixada que puc fer bé i donant un pèl de gas per provar com responen les cames, sembla que la pota respon i no en molesta gaire. En aquest tram avanço uns quants corredors que ajuda a aixecar la moral. Arribo al tercer avituallament, al 12.8km l’ermita de Mare de déu de la Cau. Seguim la baixada per corriol fins el 15.3km que esta prop d’una gran Balma, les Balmes de les Fleus (1125m) per iniciar una pujada que es fa en dos trams. El primer tram fins la pista de Milany, pujo prou bé i a un bon ritme, faig uns metres de pista on es pot córrer fins arribar a les cases de Milany i des d’aquí toca el segon tram de pujada que em deixa trencat! Són uns 200m de desnivell amb 1km que en deixen fós. Arribo al quart avituallament, un altre cop al coll de Milany 18.1km. Des d’aquí comença un tram de carena de puja i baixar per la serra de l’obiol i la serra de Santa magdalena un tram d’uns 5 quilòmetres que en condicions normals el podria fer més ràpid i sense caminar, però avui vaig tocadet i en costa agafar un ritme bo, sort que vaig be de cap, ja que les cames no van bé. Aquí ja ens trobem amb els corredors i corredores de la cursa de 20km i fa que et vagis trobant corredors de totes les distàncies. Al quilòmetre 23.8km arribo al cinquè avituallament i toca fer la darrera pujada, un regalet que en remata, fins i tot al inici de la pujada noto com el cap en marxar. Realment són pocs metres fins arribar “Kao” al quilòmetre 24 a Santa Magdalena de Cambrils 1547m d’alçada punt més alt del recorregut.
Des de la petita església de Santa Magdalena toca baixar, 6km de baixada, primer una baixada molt vertical i després una combinació de corriols molt corribles i alguns que altres més tècnics, si estigués bé de potes baixaria molt millor, tot i així, recupero algunes posicions a l’hora que gaudeixo baixant sense l’estrès de quan vaig gas a fons. La festa finalitzar quan el 27.3 arribem a una pista i cal treure la pala i remar, primer per un tram on es pot córrer, però al 28.7, a l’alçada de la masia del trull, la pista fa pujada i en clavo, camino per guanyar el petit desnivell. Ja sóc sota Vallfogona i resseguint la riera de Vallfogona arribem el pont de Vallfogona 29.4km per acabar la festa amb una pujada fins el poble, son 500m de recorregut 50m de desnivell positius, però semblant molt més. Fem els primers carrers del poble i cap a l’arribada, al revolt abans de l’entrada en trobo en Blai i la Marta! La millor rebuda, agafo en Blai i creuem junts l’arc d’arribada!
Ufff mort!, feia temps que no feia una cursa tant dura, a més a més de no estar al 100% la falta de desnivell en els entrenaments es nota. Però cap excusa, ho hem donant tot! Cursa amb un recorregut molt maco, per uns bons corriols i camins, tot i que l’última pujada al poble es podria evitar. Però mai plou a gust de tothom. Organització molt bé, una cursa per tornar el proper any. I el que estar clar, que tornar a córrer per les muntanyes del Ripollès, trepitjant muntanya de la bona, omple el dipòsit de motivació per seguir amb nous reptes. Propera parada al proper 2 d’abril a la Romànic Extrem a la Vall de Bianya, que guardo molts bons records de les edicions que he fet.

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:

diumenge, de març 05, 2017

1000km amb les NB Fresh foam Hierro V1

Això no es cap bloc de prova de material, ni NB en paga ni en regala parells de sabatilles, però per primer cop he fet 1000km amb unes mateixes sabatilles de córrer. Sempre les trencava o desgastava massa aviat, la sola, la suspensió de la part davantera i fins i tot no havia acabat de trobar unes sabatilles que amb les que en sentit còmoda al 100% i això que he provat molts models, drops, marques... i sobretot llegir molt sobre el tema.
 Així que després d’un desastre amb unes mizuno, vaig decidir provar al model de NB Fresh foam Hierro V1, vaig començar a córrer amb unes NB al principi dels temps i sempre havia guardat una bona sensacions d’aquelles primeres sabatilles de córrer per la muntanya. No vaig tornar a provar mai unes NB fins fa 1000km.
Al principi vaig trobar-les estranyes, algun petit problema d’estabilitat en les primeres baixades i un pel dures en els primers quilometres, però amb el pas dels primers quilometres en vaig començar a adaptar molt be i a tenir molt bones sensacions en tots els terrenys i desnivells, sobretot en les baixades, notant una bona suspensió, que per mi és primordial, una bona resposta amb la trepitjada i recuperant l’estabilitat. També en vaig adaptar molt be i ràpid al drop (diferencia en mm de l’alçada entre la part davantera i posterior, 0mm seria com anar descalç ) mes baixar que he provat mai 4mm. Tot i que des del principi no tenia tota l’adherència que desitjava per treure el 100% de la sabatilla. Son unes sabatilles que et permet entrenar i competir amb moltes condicions diferents i que responen molt i molt be tant en terrenys tècnics com en pistes. Això si, el seu punt dèbil, per mi son les soles, des del principi no tens tota l’adherència que voldries i sobretot al cap de uns 400 quilometres els tacs es desgasten i perd molta adherència i en superfícies de roca i troncs mullats rellisquen excessivament i cal anar amb tots els sentits. La suspensió i la resta de l’estructura aguantar perfectament el pas dels quilometres i la tralla de tot tipus de terrenys. Per això he seguit fent quilometres amb elles sempre vigilant i prenen molta atenció en els trams on sabia que perdia adherència. Amb elles he fent des de curses de rapides de 9/10 quilometres fins a 25 quilometres, fins i tot un 5000m d’asfalt. Terrenys de pirineus, moltes pistes de sauló i sorra i corriols de pedra solta. Fang, pluja i calor d’estiu. M’ha permès competir i entrenar (10 curses i uns 100 entrenaments) recuperant molts bones sensacions en aquest últims temps que he incrementat les hores de monte i en part les bones sensacions son culpa de les sabatilles.
 I la meva agradable sorpresa és que un nou model NB Fresh foam Hierro V2 ha sortit ja i en canviat la sola per una sola de Vibran que pinta molt i molt be. Marca que segur millora i posa una molt bona nota i millora aquest punt dèbil de la versió anterior, a més aposta per un nou disseny de la entresola Fresh foam, per mi la peça clau de la sabatilla. Així que ja les tinc a casa i apunt per començar a donar-li quilometres i seguir donant guerra!




dimecres, de febrer 22, 2017

Volta Agulles des d’Aparcament del Vermell del Xincarro.

I tornada a Montserrat, treball a Martorell te aquestes coses bones, que després de la feina encara hi ha llum per anar a entrenar per la muntanya màgica. Així que dijous passat a les 16:30h ja estava a l’aparcament del vermell del Xincarró. Surto camí la cova de l’arcada primer petita pujada que es deixa corre fins arribar a la riera de la cova de l’arcada. Des de la riera de la cova de l’arcada cal seguir amunt seguint unes marques grogues que puja fent llaçades fins la cova, la pujada la faig corrent poc a poc i a bon ritma fins arribar l’entrada de riera que puja cap el coll de Porc. La riera te de tot una mica, trams de pedres, ressalts de roca, fins i tot un amb unes quantes grapes per poder-ho superar, un camí per un bosc humit que en alguns trams es fa difícil córrer pels continus revolts i matolls. Quan la riera es fa més estreta la deixem i enfilem per un corriol a l’esquerra seguint les marques grogues i fites que puja pel dret fins trobar el camí que ve del refugi d’agulles i va cap a coll del porc/ecos. Vaig direcció el coll del Porc per baixar cap la seva vessant nord direcció el camí de l’arrel. Però abans molt abans d’arribar al camí de l’arrel agafo el desviament que tornar a pujar fins el coll d’agulles. La pujada es força divertida tot i que te molts trams humits sobre roca i les meves NB980 fresh foam v1 relliscant sobre la roca humida i vaig amb molt de compte en algun petit passos. Ràpidament arribo dalt de tot del coll i ara cap a baix per una típica canal plena d’arbres, sorra, roca i verticalitat! Arribo un altre cop al camí del refugi i en pocs metres arribo al refugi per seguir cap baix camí de la portella estreta, però abans d’arribar a la portella agafo el camí que baixa cap els pallers i per després anar cap el dalt de tot del gero, aquí en trobo amb un bon ramat de cabres salvatges i de dalt de tot del gero baixo a buscar el camí de vermell del Xincarró que en tornar a l’aparcament.

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:


 




 



dilluns, de febrer 20, 2017

Salt de Sellent de Rupit

Sortim dissabte 11 de febre a mig mati cap a Rupit, no donaven gaire bona previsió de temps però fa temps que no sortíem amb la furgo i ens calia sortir!

Així que cap a Rupit. Arribem a l’aparcament del poble. A l’aparcament cal pagar 2e per cotxe o 5e per autocaravana. Pots dormir allà, a més a més tens un lavabos públics i una font d’aigua i al costat de l’aparcament un bon parc infantil. Un bon furgoperfecte! (que per cert, una bona app per buscar furgo perfectes es: APP Furgoperfecto)

Dinem, i aquí també estrenem el nou fogó que hem comprat per la furgo i que va de perles. I com després de dinar encara aguanta decidim sortir a fer l’excursió cap al salt de Sellent.

Des de l’aparcament cal seguir les indicacions pel mig del poble, passat per l’església i baixant cap al riu per anar a buscar el camí. El camí esta molt indicat i és tot en baixada. Tota l’estona vora la riera fins que arriba a baix de tot o de sobte el terra cau verticalment i la riera es transforma en el salt de sallent. Un salt impressionant sobre una cinglera increïble!

En Blai ja comença fer part del camí a peu i l’altre a la motxilla. Puguem al mirador per contemplar tot el salt i comença a caure algunes gotes i decidim no perdre massa el temps i tornar per la pista fins a Rupit, fent una ruta circular. Abans d’arribar al poble visitem l’ermita de santa magdalena, des d’on es pot contemplar unes bones vistes del poble. Tornem a baixar a la riera per pujar al poble i tornar a l’aparcament. Arribem quan comença a plourà. Pluja que no ens deixarà en gairebé tota la nit i al matí.

Per sort vàrem poder aprofitar dissabte a la tarda.

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:



















dimarts, de febrer 07, 2017

Trail de Rocacorba 21.5km 900D+ (05/02/2017)

Diumenge 5 de Febre cap a Canet d’Adri per cinquè any. Una cursa que tinc marcada al calendari amb vermell des de que vaig córrer la seva primera edició, quan era una cursa nocturna. Dels tres recorregut que es poden fer, jo sempre faig el més curt, aquest any 21.5km i 900D+, no tant per la seva distancia i desnivell, si no pel seu recorregut que per mi és la millor expressió d’una cursa de muntanya. Pujar a un cim i baixar, sense sumar desnivell o quilometres innecessàriament.

Així que de bon matí cap Canet d’adri, el dia abans ja vaig veure que hi havia 466 inscrit a la meva distancia i vaig decidir sortir d’hora per poder arribar be, aparcar prop del pavelló i fins i tot veure la sortida de la Marató per equips. Arribo i just surten els craks de la Marató per equips. Vaig a buscar el dorsal, numero 951 i cap a la furgo a descansar, canviar-me i espera.

Surto amb prou temps de la furgo per escalfar una mica i anar ràpid a la porta de sortida, durant l’escalfament no acabo de tenir bones sensacions, mocs i un mal estar a la panxa. Però sense pensar gaire vaig al punt de sortida, l’estratègia és sortir ràpid els primers quilometres fins el primer avituallament que son 5.5km ràpids, per així evitar taps a la pujada i sobretot poder córrer el meu ritme.

3,2,1 i amb un gran ambient sortim des de dins del pavelló i gas a fons! Primer uns metres per asfalt i després per pista estretes i camins on tothom va molt ràpid. La sensacions son bones i vaig mirant el ritma al rellotge i veig que vaig be, que tinc un bon ritma i sobretot que les potes responen molt millor que a l’ultima cursa. Paso pel primer avituallament amb una aturada de F1 per recollir talls de taronges i cap amunt! Aquí comença la veritable pujada, corriol corrible en el seu primer tram per després començar a pujar més desnivell. Durant la puja vaig be, mantenint el ritma, caminant en els trams més drets i corrent quan em deixar el terreny. Per anar a buscar el “mur” de la pujada hi ha un petit tram de baixada que va be per estira les cames i agafar aire fins trobar una bona pujada, que sense treva puja fins dalt de tot de la carena del Rocacorba. Aquí és la cursa empalma amb el recorregut de l’any passat. Veig que vaig be, que tinc prou gas per anar amunt sense patir massa i fins i tot avançant algun corredor. L’aresta és espectacular, bonica i amb unes vistes impressionant de la vall del gironès. Arribo amb més o menys 1:16h al punt més alt de la cursa i començo la baixada de 12km fins a meta. El fet de conèixer la baixada és molt bo, és molt llarga i és fa dura. Si et llences gas a fons des del principi pots no tenir prou gas per arribar be a meta. Així que el primer tram serveix per estira les cames, passar pel segon avituallament i baixar fins on es divideixen les diferents curses. Des d’aquí toca començar a remar fort, la baixada combina trams de corriol amb pista molt corribles, amb algun plans, fals plans i petits desnivells on cal premé fort les dents per seguir el ritma viu. Els quilometres es fan llargs tot i la velocitat i aquí avanço algun corredor més i connecto amb un grup de 4. Em poso a roda, a la cua del grup baixant a un ritma viu!

Sortim dels corriols de la riera de canet i em pujo la velocitat per la pista que porta fins al 3e avituallament, deixo el grup i cap baix sense aturar-me i la intenció és fer aquest darreres 3km gas a fons. Però encara queda una sorpresa i en modificat una mica aquest final de recorregut. Deixem la pista poc després de l’avituallament i anem per un camp a buscar la riera de canet. Una petita sorpresa ja que els altres anys aquest darrers quilometres es feien per la pista fins a meta. No és un tram tant ràpid, però és molt més bonic ja que transcorre pel costat de la riera i les bases d’aigua. He tornat a connectar amb un altre grup i anem un pel més lents del que voldria, però es fa difícil avançar-lo pel tram que és, un corriol entre mig d’arbres i el riu. Divertit i per un tram molt bonic. La diversió acaba ràpidament i tornem a la pista per fer els darrers dos quilometres on els 5 o 6 corredors que anem puguem un pinyó més i sembla un final d’un cinc mil. Els dos darrers quilometres vaig a 4:30 i fins i tot els darrer esprint de 400m el faig a un ritma 3:41. Arribo a meta amb 2:20 i el 62 de la general. Molt content ja que he millorat el ritma de cursa de l’any passat i he tingut millors sensacions que les darreres curses. Suposo que l’energia de Montserrat ha donat el seus fruits!

Com sempre, molt content del circuit, espero que hi haguí cursa de Rocacorba per molts anys i que segueixin amb el mateix recorregut o amb aquestes variacions que la fan una cursa molt guapa. Amb un gran organització, de les millors que es poden trobar. Com sempre bona feina a la gent de Klassmark! Poder per això sempre que podem tornem a les seves curses.

Ara a descansar i seguir entrenant, i en principi pujar el 12 de Març a Vallfogona a córrer la cursa corriols de foc!







dissabte, de febrer 04, 2017

Collbató - Santa Magdalena - Collbató (Entrenament per Montserrat)

Aparco a l’aparcament en bateria que hi ha al carrer dels Pins de Collbató, a tocar el seu dipòsit d’aigües. Des d’allà enfilo el carrer que porta directa cap la falda de Montserrat i començo a pujar pel camí del Fra Gari, PR (Blanc i Grog). La drecera de Fra Garí és un camí que guanya verticalitat molt ràpidament i que en alguns trams cal ajudar-se de les mans i dels graons fets a la roca.

Ràpidament guanyo alçada i segueixo amunt passant pel Mirador de Fra Gari i arribant al camí vell de Collbató. Segueixo el camí vell fins arribar al barranc on hi ha la Font Seca i on es troba unes indicacions dels camí de pujada cap a sant Joan. Sense aturar-me segueixo amunt mirant el rellotge i calculant el temps que tinc abans no es faci fosc. Vaig a bon ritme però no puc aturar-me gaire. Així que segueixo amunt per un bonic camí 100% montserratí. El camí va fins la pista que hi ha sota Sant Joan i l’antiga ermita de sant Onofre. Aquest cop no passo per dins de l’antiga ermita i faig unes escales noves que han netejat i que pujant cap a l’antiga ermita de Santa Magdalena. Arribats aquí, miro el rellotge i veig que puc fer els pocs metres que falten fins el cim de la miranda de Santa Magdalena. Dalt del cim de 1132m es contempla unes grans vistes de tot el Llobregat. Fa molt de vent i tampoc tinc molt de temps, 50minuts des de Collbato fins dalt del cim.

Baixo pel mateix camí de pujada fins arribar l’inici de les escales de Jacob per baixar fins el camí de Sant Joan per les escales que estan entra la gorra marinera i la magdalena inferior. Des del camí vaig cap a l’estació del funicular de Sant Joan per anar pel camí de les ermites cap baix. Segueixo la pista de ciment, fins el pla dels soldats i agafar el camí vell de Collbató per tornar cap el cotxe. El camí baixa amb algunes petites rampes. Passo pel pla de les bateries, torno a passar per la font seca i decideixo baixar per la drecera un altre cop ja que no tinc prou temps. Així que baixo per la drecera de Fra Garí i torno a l’aparcament del carrer dels Pins.

Un bon entrenament per la màgica Montserrat, que ara es troben a faltar vivint a l’alt maresme. Però com ara estic treballant a Martorell uns mesos no tinc excusa per escapar-me després de curra a estira les cames! Com sempre un recorregut tècnic, dur i que omple el dipòsit d’energia montserratina per seguir caminant i fent el cabra per la muntanya!

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:




dimarts, de gener 31, 2017

Trail Sta Brigida Up&Down Experience

Una de les propostes per aquest any és tornar a fer un bon grapat de curses, almenys 1 per mes. Difícil propòsit quan veig l’agenda. I gairebé quan sonava la campana del final del primer mes de l’any, vaig pujar a Amer a córrer la primera edició del Trail santa Brígida Up&Down expereience. Una d’aquelles curses que trobes investigant pel calendari de runedia,  que son econòmiques i casolanes per algun indret desconegut del país per mi.

Així que diumenge 29 cap a darrer poble de la Selva, un dia assolellat i que pintava molt be. Això si, amb d’intuïció que trobaríem un circuit ben enfangat per les pluges i nevades dels darrers dies. Arribo a Amer, aparcar i cap a la plaça de la vila on recullo el dorsal (73) i torno cap a la furgo per canviar-me, escalfar i tornar a la plaça 10 minuts abans del tret de sortida. Prop de 200 corredors i corredores darrera l’arc i a les 10h sortim pels carrers del poble.

Arribo amb les cames cansades i amb una sensació de cames pesades des de fa molts dies i curses i per això intento sortir un pel més conservador que sempre. La distancia de la cursa era de 16km però per problemes amb algun propietari el recorregut quedava amb 18,5km i 600D de desnivell, pintava una cursa molt corredora, així que cal guardar pota i gas. El primer quilòmetre, que és plans, vaig be però a la que comença el desnivell, en tornar la sensació de potes d’elefant i començo a rallar-me. Els primers 3 quilometres no els faig massa a gust fins que canvio el xip i decideixo abaixar el ritma a les pujades i caminar si cal i deixar-me anar a les baixades i plans. Poc a poc vaig trobar al meu ritma i sobretot recupero unes bones sensacions en les baixades. Arribem al primer avituallament al quilòmetre 6 i vaig molt millor físicament i sobretot anímicament, així que en prenc un “gel” i cap baix per un tram de fang molt divertit, fins una pujada que sembla un tobogan que ens fa anar a quatre grapes amb les mans plenes de fang. Arribo dalt de tot a l’església Santa Lena, més o menys el quilòmetre 8,5 i toca baixar, vaig be i allargo la pota anant a un ritma prou viu, i ara si, gaudint con un senglar. Algunes petites pujades, i baixades, un bon trencacames fins arribar al punt emblemàtic de la cursa, la petita església de Santa Brígida.

Últim avituallament i toca pujar una mica de desnivell per una pista que aquestes alçades és fa un pel dura. I un cop dalt de tot ja només toca baixar, un pocs metres de pista i després un bon corriol, tècnic i vertical on baixo ràpid fins arribar a les primeres cases del poble i on finalitza la baixada. Els últims quilometres son entre els camps i vora el riu, plans on toca premé fort les dents i al cul per no perdre el ritma i posicions i arribar a la plaça de la vila amb 1:52h content però amb un regust amarg de seguir amb aquella sensació de no tira prou en les pujades.

Cursa molt ben organitzada amb un recorregut molt ben trobat, només he trobat a faltar taronges els avituallaments i un més, 2 pels 18,5 es queden un pel curts. Però una cursa per tornar i marcar el calendari per aquest mesos d’hivern.

Ara la propera parada diumenge 5 de febre al trail Rocacorba, una de les curses habituals al meu calendari, serà la cinquena participació de sis edicions. Per mi un dels recorreguts més macos i ben trobats. Pujar fins a Rocacorba per després baixar! Gas a fons!

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:










dimecres, de desembre 21, 2016

i vídeo del Japó!

Abans de acabar l'any, actualitzacions amb retard, ja tenim el vídeo del viatge a Japó. Com sempre una gran muntatge de la Marta! és llarg, però Japó mola i encara ens va quedar molt i molt per descobrir, qui sap si algun dia tindrà segona part quan en Blai ho pugui gaudir molt més, Ara a gaudir del moment i amb ganes de seguir descobrint mon, amunt i avall! 



dissabte, de novembre 26, 2016

Cursa de Muntanya de Girona 18km 700m positius


Diumenge 20 de novembre cap a Girona, feia un parell de mesos, des de la Burriac Atac, que no corria cap cursa, els preparatius de la boda, el viatge a Japó i la temporada castellera havia fet impossible tenir temps per entrenar i corre alguna cursa. Així que amb la temporada castellera acabada, que espero aviat escriure alguna entrada, en vaig inscriure a ultima hora a la cursa de muntanya de Girona que feia alguns anys que li tenia l'ull posat.

En decideixo per la modalitat express, 18km i 700m positius, que es presenta com una cursa rapida i amb algunes bons corriols tècnics. Que sigui una cursa organitzada per Klassmark, per mi és una bona garantia de qualitat. Sempre he quedat molt satisfet.

Arribo, aparco a la primera, prop de la Catedral i cap al punt de sortida a recollir el dorsal. Es fa estrany ser a Girona i anar a fer una cursa de muntanya. Te el seu gran encant anar a les vuit del matí pels carrerons del barri vell de Girona buscant al punt de sortida.

Recollir el dorsals, (810) tornar el cotxe per acabar d'esmorzar i cap a la sortida ja vestit de curt. Hi ha un bon ambient, molts corredors i corredores i un petit grupet de musica que anima el dia. Cel mig tapat amb aquella fresca bona de bon matí. 

Sortim puntuals i els primers metres son de pujada per un camí empedrat que ens porta els darrers jardins entre muralles de la ciutat de Girona, per ràpidament fer un petit descens i entrar en un bona pista que va pujant amb algun tram pla i que et permet corre a un bon ritma. Els primers 3.8km son molt ràpids pero en trobo be. 
Deixem la pista i comencem una primera pujada on es guanya desnivell molt ràpid en només 600m de recorregut fins dalt de tot d'un turo, per seguir un quilometra llarg fins arribar al primer avituallament a 5,8km. Aigua i taronges i en llenço cap a la baixada. Primer tram de baixada guapo que ajuda a estira les cames durant prop d'un quilometra, ràpidament tornem al pla i petites pujades per un entramat de corriols i trams de pistes, un tram força ràpid, on puc anar fort, fins i tot estrany en mi, avançar gent en algunes pujades.

Arribo al segon avituallament, al quilometra 9,5, i la sorpresa és trobar-me el Fernando, la seva dona i la Judit (companys dels castells) repartint aigua i menjar a l'avituallament!! Salutació rapida i cap a baix. Les cames tenen gas, així que cap a baix sabent que és un bon tram de descens per un bonic corriol, veig que baixo ràpid, la sorpresa és mira el rellotge quan avisa que portem 11km i veure que darrer quilometra l'he fet a 4:06 min/km. Això en fa pensar que vaig prou be i que tinc gas.

Arribem fins un dels trams més bonics de la cursa, la riera de Onefre. Un corriol que ressegueix la riera fins que sortim per un petit mur on cal l'ajuda de les dues mans per sortir de la riera i enfilar l'ultima pujada, que és la més dura. Aquí pujo a un ritma constant i un altre cop veig que en trobo be i que avanço alguns corredors i a la quarta dona. Arribem a dalt, toca planejar per corriols i darrer avituallament per encara la baix per pista i algun tram de corriol. En noto prou be i gas a fons en els darrers 3 quilometres que son força plans on toca prémer fort les dents. Quan només falta un quilometra, toca tornar a pujar la primera baixada, per pujar dalt de tot del barri vell de Girona. Com ser que son pocs metres de desnivell decideixo no caminar i buidar tot el dipòsit per ser dalt de tot de les muralles i baixar pels carrers empedrats fins l'arribada amb un temps de 1:45;35. Molt content ja que l'objectiu era baixar de les dues hores degut a que tenia la sensació que arribava en pocs quilometres, però sembla que soc una mica com bon el vi, a la reserva i el pas dels anys millora.. hehehe. 

Marxo de Girona amb molt bones sensacions, amb el dipòsit de la motivació plena i amb moltes ganes de seguir fent quilometres. Ara espero fer un parell de curses abans de tancar l'any i amb moltes de prepara una bona Rocacorba a principis de febre.

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405: