Gorgues de Carança

Massa cops fem milers de kilòmetres per descobrir llocs llunyans i màgics i a mi m'agradaria poder fer-ho.. però ara no pot ser. I es així com vaig descobrint indrets amagats el nostre país.. Així que en la meva ultima etapa per la Catalunya nord, ja sol i de camí cap a Sant Joan de les abadesses, vaig fer una excursió a les gorgues de Carança . Deix el cotxe a l'aparcament de les Gorges a la població de Toès (2€) i amb poca idees de com anar enfilo el camí sota el pont de la via del tren on hi ha les senyals. el cap de poca estona arribo a un pont de pedra que indica dos camins... i jo que no ser per on anar i decideixo anar per la variant de l'esquerra (pensant que era el camí més complicat i aeri) i a l'hora que vaig guanyant alçada veig com el camí tallat a la roca i aeri era l'altre... tot i així segueixo i ja miraré de baixar pel camí de les cornises. El cap de una bona estona arribo fins l'encreuament dels dos camins i l'inici de les passarel·les sobre el riu, molta aigua i un munt de passarel·les, ponts... a uns 5 metres de l'aigua. Poc a poc el camí es fa més ample i donant pas a una gran vall i ja sense dificultats i el cap de 2:30h arribo el refugi de Carança .. menjo una mica, faig més fotos i torno pel camí de les passarel·les fins a l' encreuament on agafo el camí de les cornises. un camí fet en mig de la cinglera amb una timba force maca... Segueixo el camí de les cornises fins el final, deixant el desviament que baixar el pont de pedrer del mati i baixo per camí que porta directament a l'aparcament...

Punt de Sortida.

Pujada per la variant i a la paret de la dreta de la foto es pot veure el camí de les cornises.

Camí de la Variant de les cornises.

La force de l'aigua.

Passarel·les

Aigua...molta aigua.

Passarel·les i Ponts.

Ponts.

+ Passarel·les

Refugi de Carançà.

La Vall de Carançà amb els pics del Reco el fons.

+ Aigua.

El riu amb les Passarel·les a la dreta de foto.

Passarel·les

Ponts i Passarel·les

Reivindicant el territori.

Passarel·les

Camí de les cornises.

Mapa a Wikiloc (nomes de pujada)

Resitin a l'invasor...

Ja em vaig quedar molt sorprès quan fa uns quants mesos varem anar amb els Castellers a actuar a Bao, qui em diria a mi que aquest dies tornaria a gaudir d'aquell petit poble on un part important segueix resistint a l'invasor... Així amb els pioners cap a Bao , a conèixer una realitat que dia a dia aixeca el dit. Tot i que pel mati recorrem el poble de Vernet acompanyats d'una d'aquelles catalans que porta una vida lluitant i reivindican el dret de ser català a l'altre banda dels Pirineus, recupera les llibertat i el sentit de nació plena que varen perdre desprès del tractat dels Pirineus 1659. Un petit poble de carrers estrets i costeruts. Desprès de dinar cap a Bao, plantar les tendes i anar a escoltar el so de la Dolçaina. cada any l'associació Aire Nou de Bao organitza lidenticat la festa de la catalanitat a la Catalunya nord. Un bany de la nostre cultura, un bany de compromís i lluita, un bany de conèixer , de tocar una realitat que massa sovint des de la Catalunya vella creiem que no existeix i que nomes es part del nostre imaginari col·lectiu d'axio que ens agradaria que fossin els Països Catalans . Però el nord i el sud hi ha una realitat que la fan possible homes i dones com els que em compartit aquest dies per aquelles contrades o com aquells que enfilaven castells, o els que durant aquest dies del "tur de france" treuen les senyeres el pas dels corredors...

Església de Vernet

Carrerons a Vernet.

Carrerons a Vernet.

aprenent...

i ja a Bao

a so de Dolçaina

i guitarra.

Per les muntanyes amb el foulard.

La setmana passada marxava cap a la Catalunya nord. Marxava a donar un cop de la ma a la unitat de Pioners de l'A.E Pi de les Corts, que volien pujar el Canigó. El Pablo em va convidar i no em va costar gaire apuntar-me. Ara que tinc temps i també tenia ganes de passar uns dies per les muntanyes.
Així que cap allà vaig marxar el dimarts, on ja havien arribat els set pioners i pioneres i un dels seus caps, el marc. El dia següent cap el el refugi de la Bona aigua per fer nit i poder pujar el Canigó de bon mati.
Segons el mapa de l'Editorial Alpina, podíem agafar el camí de que sortia de Vernet i anava per les cascades dels anglesos per desprès pujar pel dret cap el refugi. Un camí molt bonic que recórrer tot un congost passant per varies cascades fins arribar a la gran cascada de l'Àngles. ÀAquí la primera sorpresa... el camí que marca l'Alpina no esta en condicions i no el podem seguir.... desprès de prop de 50 minuts tornem cap a Vernet i a buscar el camí bo. Això si, amb un visita a les cascades... Ara si, en el corriol que hi ha a la carretera que uneix Vernet amb Filols (D27) enfilem el camí marcat i que sense treva puja, puja i puja... com anem una mica tard parem a dinar en un monòlit a un Maqui que hi ha mig del camí i aquí la segona sorpresa del dia, pluja, millor dit tempesta de estiu, llamps i trons i aigua, molta aigua. Poc a poc anem caminat fins arribar el refugi. Desprès de unes quantes hores de marxar... un refugi amb unes vistes increïbles d'aquesta vall del de la Catalunya nord. La pluja para i donar una bona postal del vespre i la posta de sol amb la lluna que ens fa companyia.

i a la nit, desprès del sopar, compartir un bon debat amb els pioners i pioners sobre el perquè dels valors del escoltisme, que a mi en serveix per adonar-me o millor dit, reafirmar-me en que no tot esta perdut i que hi ha molts joves que continuant somiant que un altre mon és possible i com tria i aposta per l'escoltisme com a eina valida per seguir treballant, lluitant i compromesos i compromeses en aquesta lluita. Va ser una nit agradable, allà a 1700m, que em va recordar molt a les que jo a la seva edat també tenia amb els meus caps... Espero que dintre d'uns anys ells també tingui aquesta sensació.

I amb la flama una mica més viva, matinem i cap el cim, amb un cel net anem fent, a bon pas. uns més ràpids i d'altres més lents, però tots i totes poc a poc anem superant els 1000m que ens separa'n del cim. Després d'un parell de hores llargues assolim el cim, aquell cim en mig de la Catalunya nord, símbol d'un país que viu lluny de ser un país normal i esquarterat entre dos estats. Però que per a molts segueix sent un cim més del nostre país, d'aquell que va des de Salses a Guardamar i de fraga a Maó. Foto el cim i poc a poc els núvols fa acte de presencia i comença a tapar el cel i em poc més d'una hora plou... arribem el refugi, dinem, fem una petita migdiada i cap Vernet a descansar deixant pel dia següent la descoberta d'una realitat que és revela dia a dia, d'una realitat que tot i els esforços de tot un gran estat, segueix viva gracies el compromís, la lluita, l'esforç i il·lusió de home i dones lliure.

Cap a les Cascades.

Camí de les cascades.

Casca de l'Anglès

El camí del refugi de la Bona aigua.

Tempestes el refugi.

La nit amb el cim del Canigó.

Camí del cim

Prats de flors de molts colors.

Apunt de atacar la piràmide del cim del Canigó.

Cim del Canigó.

Cim del Canigó.

El núvols fa acte de presencia.

Refugi de la Bona aigua.

Llangardaix..

De camí cap a Vernet.

Entrenament pel Taga 2040

Després de prop d'una setmana per les muntanyes tornem a estar per Castelldefels, quina calor... i això que durant aquest dies cada tarde ha plogut... això ho te el Pirineu... Algunes histories a explicar per la finestra que anire penjant durant aquesta setmana sense gaire ordre cronològic... Així que avui obrin la finestra del diumenge que amb el Cèsar i el Xori varem anar a fer un entrenament pel recorregut del la cursa del Taga del proper 12 de juliol.
Sortim de Sant Joan i anem fent per les pistes i corriols, un Camí que va pujant poc a poc i s'enfila fins la collada de can camps d'aquí ja enfilem la pista que ens porta el desviament de la gran pujada cap el puig estela... aquí la pujada no dona treva i poc a poc anem pujant... el Cèsar ja començar a pensar-se això de fer la cursa... aquesta pujada te dos trams diferenciats, el primer molt vertical i en algun tram amb ajuda de les mans i desprès un rampa de vacàs fins el cim... i quan tot sembla que ja esta fet veiem el Taga el final de la serra Cavallera... foto el cim del puig estela i conversa amb un grup de corredors que també entrenant la cursa.

Baixada cap a la portella... Aquí decidim que millor agafar ja el camí de retorn i per coma de l'olla i a baix per aquell tobogan de herba! entrem el bosc i la sorpresa.. tot el camí enfangat fins els tomells, fang i fang i relliscada, relliscada no es pot córrer tot i que es force divertit, si segueix plovent tot aquest vespres aquest tram serà molt divertit...

i un cop a la collada de can camps ja cap a Sant Joan, ens retem les cames el riu i cap a casa del Xori, rebentats...

Ara ja nomes queda un setmana i retrobar-nos amb aquesta bonica cursa, cursa que va ser el meu primer repte en muntanya i des d'aquell dia a plogut molt i també m'he adonat que córrer per la muntanya és molt més que un esport...

Deixo els detalls per la crònica del Cèsar en el bloc dels "team bichovoladores"

Escales... uf,uf,uf

Últims trams d'escales al fons i avall al collada de can camps.

Rampa cap el puig estela.

Vistes del Taga des del Puig estela.

Cim del Puig estela.

Fang...

Gaudint...

Camí del bosc de baixada.

Camí del bosc de baixada.

Sortida del camí del bosc.

Amb sabatilles...

Sense...

un altre blog... amb els amics Bichovoladores

Ep, afegeixo un blog més, el primer que faig conjuntament amb els meus amics "Bichovoladores" tot esta en marxar i esperem que poc a poc omplir amb les nostres aventures. Això d'estar a l'atur en fa tenir molt més temps per dedicar-li aquest forat sense fons que es Internet... Així avanç de tornar a agafar la motxilla i anar amb la unitat de Pioners del A.E. Pi de les Corts cap el Canigó a fer un cop de ma us deixo amb el nou blog: http://bichovoladores.blogspot.com/

i jo marxo uns dies cap el Canigó i desprès cap el Ripollès a córrer una estona per aquelles muntanyes per prepara la X cursa del Taga 204 del proper 12 de Juliol. Cursa que em fa molta il·lusió en aquest any que estic tornant a retrobar-me amb la muntanya...

Nomes es recull si en els moments difícils es segueix caminant...

Doncs després d'un inici de temporada difícil, tot i que havíem començat amb molta il·lusió i empenta després de retrobar els castells a Castelldefels la temporada passada, em tornat a descarregar un castell avui a l'Hospitalet del Llobregat. Ja ser sap, que quan la canalla diu que no puja no hi ha manera, avui em recollit el fruit de molts mesos de treball, compromís i esforç de tota la colla. Perquè a voltes aquesta es la feina que havíem de fer a casa nostre, consolidar la colla però aquest resultats, d'aquest inici de temporada, no ens ajudaven.
Així que avui em descarregat el primer 3d6 de la temporada, que per nosaltres te molt de valor desprès de molt i molt treballa amb la canalla... La part positiva, és que ens ha ajudat a anar tenint els castells cada cop més macos de forma i anar aprenent... encara falta molt tot i ser una colla amb molts anys, però amb uns castellers que en el seu 90% fa poc més d'un any que fan castells. ... així ara amb il·lusió renovada ens plantem a la meitat de la temporada amb molts reptes per endavant! Amb una canalla que sembla a recuperat la motivació i les ganes i uns castellers i castelleres amb ganes de seguir fent castells de color groc!

La nostre canalla!

Pd4

1er id3d6

id4d6

3d6

Pd4 de comiat.

Part de la colla.

Castells de Dissabte.

Doncs, aquí seguim visitant places castellers, apunt de finalitzar una setmana que ens obra un altre que em portara cap el Pirineu, a donar un cop de ma algun agrupament... això ja ho explicarem... així que segueix la finestra més castellera i el dissabte avanç de l'actuació que tenim els Castellers de Castelldefels i després del dinar de comiat a la Sílvia, una castellera que marxa un any fora. He decidit anar cap a Sant Pere de Ribes a veure que feien els Castellers de Vilafranca i la Colla jove de castellers de sitges... i clar després de l'actuació per Sant Joan a valls, els castellers de Vilafranca no podien ser menys i ens han deixat un 3d9f, 4d9f, 4d8a, P6.... impressionant la lluita de l'agulla del 4d8a i el P6 i la Jove, la colla que ens va acompanyar en el nostre retorn a les places un 5d7, 3d7 i 4d7 amb vano de P5.. i demà nosaltres Cap a L'H... a veure si descarreguem el nostre primer castells tot i que una mica més baixets...

3d9f

4d7 (fa l'alta darrere de l'arbre, no he calculat rou be l'alçada.. )

Preparació del 4d9f

4d9f

4d9f

3d7

Moments...

4d8a

4d8a

Vano P5

Pinya P6

Pinya P6

P6

Avui les fotos una mica fosques i a contrallum... no he triat el millor lloc per fer-les...

Flama del Canigo 2009

Com cada any, i ja van 22, la Flama del Canigó arriba a Castelldefels. Tot i el temps que fa que cada 23 de juny la Flama recórrer els carres de Castelldefels encara hi ha molt desconeixement. tot i així, la Tradició es mentè i cada dia hi ha més gent implicada i aquest any, amb el retorn de l'Escoltisme a Castelldefels ha donat un impuls a la Flama que el mateix temps, com cada any, em renovat el foc, també comencem a pesar el relleu dels focs de Sant Joan.
Tot i que hi haguí qui vulgui relació la Flama amb algunes sigles, s'equivoca, ja que un any més s'ha demostrat que la Flama a Castelldefels és un punt de trobada de tots i totes els ciutadans de la nostre vila que volen seguir mantenint viva la cultura catalana, les tradicions del nostre poble. Aquella cultura, aquelles arrels que sota terra recórrer de nord a sud i d'est o oest els Països Catalans.
Gràcies a tots i totes els que feu possible que la flama no s'apagui!

Visca els Focs de Sant Joan!
visca la Flama del Canigó!
Visca els Països Catalans!

Arribada de la Flama a Esplugues.

Recollida de la Flama a Esplugues.

Llegint el missatge avanç d'encendre la foguera.

Corredors i Corredores de l'A.E Grimpamons a l'arribada de la Flama a Castelldefels.

Foguera al Parc de la Muntanyeta.

Primer diumenge Casteller d'espectador

Avui diumenge, he anat a l'actuació a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Hi havia diada per la celebració dels 40è Aniversari dels Castellers de Barcelona amb la companyia dels Capgrossos de Mataró i els Minyons de Terrassa.
Arribo apunt per fotografia els Castellers de Barcelona el seu primer Castell, un 5d7 i tot seguit els Minyons de Terrassa descarregant un 3d8 i Capgrossos un altre 3d8... i així en dos rondes més. (Castellers de Barcelona 4d8, 2d7c, Minyons de Terrassa 2d7,4d8,P6c i els Capgrossos de Mataró 3d8, 2d7, P7f) No he vist els pilar dels Castellers de Barcelona...
A més de gaudir de la diada castellera (esperava veure algun intent de castell de més dificultat...) he estat fixant-me i m'he alegrat que cada dia hi ha més castellers i castelleres nouvinguts. Sempre he pensat i defensat que els Castellers son una eina molt potent per facilita la integració de la gent nouvinguda. Tant per tots els valors que transmeten com per introducció a la vida quotidiana de les seva ciutat o vila. Esta clar que és difícil, però avui ja he vist marroquins, xinesos, africans... Els Castells son un eina important per fer coneixia la nostra cultura i cal potenciar aquest fet, un més que encara fan més gran el mon Casteller...

Ho seguirem intentant!

Tot i les dificultats que estem tenint en aquest inici de temporada, la moral segueix alta. El passat diumenge va ser un dia molt dolent per la colla. Arribàvem al barri de Fort Pienc amb moltes ganes de descarregar el primer castell de la temporada. Un bona plaça per fer-ho amb la companyia dels Castellers de la Sagrada Família i els Nois de la Torre. Les intencions descarregar el primer 3d6, 4d6 i 3d6a. Actuem en ultim lloc de la primera ronda amb el 3d6, de sortida amb bona forma, per quan es col·loquen els dosos començar a tancar-se a nivell de terços (les baixes ens feien haver de canviar 4 castellers amb respecte a l'ultim 3d6 que havíem intentat) tot i això s'arriba a col·locar l'aixecadora, primer cop en la temporada! però l'enxaneta no pot passar i a l'hora de desmuntar el castell cau per la falta de forma... Caiguda que condiciona la resta d'actuació ja que no podem tornar a intentar castells per la "rebel·lió" de la canalla. Així que acabem amb un Pd4s...

Gracies el suport dels nostres companys d'actuació i felicitats especialment els castellers de la Sagrada família per la seva millor actuació de la seva historia.

Nosaltres ho seguirem intentant! El proper 28 de juny a l'Hospitalet segur!