diumenge, d’agost 30, 2009

Sempre Garraf...

Avui a primera hora, a estira les cames pel Garraf, amb la companyia de la maquina de fotos i amb moltes ganes de aire i de perdrem en aquest petit refugi natural que sempre hi és. Unes muntanyes castigades, però que resisteixen, un paisatge sec i amb poc més colors que un gran ventall de tonalitats de verd i grisos, fet que ens recordar que som a l'estiu i que això es el Garraf, l'extensió de casa... Tot i això, la màquia que omple les valls i les muntanyes segueix sent un dels millors indrets per passejar, estira les cames un bon mati d'estiu. Escoltar tot el que passa el teu voltant. Posar a ordre a tot el que es belluga i escapar-se per uns instants...
Avui un silenci nomes trencat per la maquina de fer fotos i per algun ocell que no s'ha deixat fotografia.
i baixar amb el temps just per iniciar un diumenge de Castells, que per las dificultat de les dates em fet més un bon assaig amb camisa que una actuació, degut a la manca de camissa que ens em desplaçat a Corbera del Llobregat. Peró avui doble actuació, pilar de 4 a la cerimònia de la final dels Pirineus de handbol i després ja a el Barri de Can Pelat de Corbera del Llobregat 2Pd4, 4d5 net, 3d5a net, i dos id5d5.













dissabte, d’agost 29, 2009

Castells a Sitges...

Avui, Diada Castellera a Sitges, amb la colla local, els Minyons de Terrassa i els Capgrossos de Mataró. Avui amb la companyia del Xori i l'Olga em anat cap a Sitges, com demà no podré estar a Sant Fèlix, compromisos de la nostre colla, avui ens em tret una mica el cuc i em vist una bona actuació, tot i que esperàvem veure alguna castell més alt.. actuació amb un 3d8a de Minyons carregat per segons que segur que donara per parlar.

Aquí us deixo amb el petit reportatge dels castells:

3d8a Carregat del Minyons

3d8a Carregat del Minyons

5d7 de la jove de Sitges.

3d7a dels capgrossos de Mataró.

3d7a dels capgrossos de Mataró.

4d7a jove de sitges.

5d8 Minyons de Terrassa.

5d8 Minyons de Terrassa.

3d8 Capgrossos de Mataró.

4d7 Jove de sitges.

4d8 Minyons de Terrassa.

4d8 Minyons de Terrassa.

5d8 Capgrossos de Mataró.

Pilar de 7 Carregat de Minyons de Terrassa.

Vano de 5 de la jove de sitges i de Capgrossos de Mataró.

divendres, d’agost 28, 2009

Per montserrat...

Ahir a la tarde cap a Montserrat a fer un volta d'entrenament llarg de cara a seguir preparant la segona meitat de la temporada de curses. Fugir una mica del trepitjat Garraf i agafar una mica d'oxigen per camins i corriols diferents...
Així amb el sol de baixada, sortim de Monistrol pel camí de la Matagalls-Montserrat cap el monestir, una pujada que sense treva et porta a enllaçar amb el camí de l'aigua i amb les ultimes grans rampes et deixar el monestir. D'aqui agafem la pista cap a Sant Miquel i la seguim fins arribar a l'estació superior del funicular de Sant Joan, per resseguir tot el camí pel peu de les gorres i arribar el mirador a la vora del sentinella i el fusell. Una pujada que ens posa les piles i ens fa gaudir de Montserrat i les seves agulles... i des d'aquí el millor de tot, agafem una drecera cap el pla dels ocells i baixada de vertigen per les escales, com en els vells temps quan la fèiem amb les cordes a coll, arnes ficat amb tota la ferralla penjant (puder els incis del cuc de les curses de muntanya)... i des del monestir tornem el camí de pujada i cap el cotxe després de 2h de córrer, riure i suar la samarreta en la companyia de molt bons amics.

jo, el Cèsar i el Rubens, el mirador vora el sentinella-fusell.

dimecres, d’agost 26, 2009

i li diuen democràcia...

Dissabte tocara Cesk Freixas al festival acústica de Figueres. Sembla ser que això molesta alguns, el PP i C'S ja han començat la seva caça de bruixes, aquells que es fan dir demòcrates però no deixant expressar-se en llibertat a musics com el Cesk o il·legalitzant idees sempre que poden... El Greu delicte del Cesk Freixas és cantar en Català, fer lletres compromeses políticament i dir les coses pel seu nom. Utilitzar la cançó, la musica per transforma d'arrel la societat que l'envolta i fugir del capitalisme imperant, de la dictadura de la cultura i la musica comercial i estar compromès amb la lluita per la llibertats dels pobles, dels països Catalans. Peró per a alguns intolerants, feixistes això és ser terrorista, doncs aquí teniu un més que forma part d'aquest exercit de persones que ens declarem dissidents del seu model de societat i que lluitem i cantem contra l'imperialisme, la injustícia socials, el feixisme, l'opressió dels pobles...

Així que poguí assistir aquest Dissabte 29 d'Agost a les 19h a la plaça de l'Ajuntament, el concert del Cesk Freixas, a més a més de sentir bona musica, també ho farà contra l'intolerancia i el feixisme de PP o C'S i segur que hi ha molts que callen i el seu silencia és fa còmplices...

Això si, després vindran a donar-nos lliçons de democràcia, d'aquesta democràcia que prohibeix i donar empara el feixisme, d'aquesta que sota la pell de xai i ha un llop encara amb camisa blava...

diumenge, d’agost 23, 2009

Quan tot podria ser molt més fàcil..

Fa un any de l'ultima visita del meu oncle. Tornar a estar per casa nostre. Ara ja per quedar-se a l'Estat espanyol després de molts anys per sud-americà. Com sempre, les estones amb ell son estones de reflexió i debat però per sobre de tot d'aprenentatge , no calen llargues hores d'escoltar les seves preguntes i reflexions per replantejar-se tot el que ens envolta i a voltes et fan pensar més enllà.. i encara més qua venen d'algú com ell...
Aquest cop sembla que la flama revolucionaria no brilla tant com ho feia en les anterior visites i que la realitat, la dificultat d'avançar en un proces revolucionari socialista global, d'alliberament del capitalisme imperant, fa que poc a poc sigui una mica més pessimista, tot i aixo, no acaba de pedrer l'esperança que algun dia canviem tot això... i perquè creo que els joves tenim la clau del nostre futur.
Tampoc pot convencem o contagir-me aquest pessimisme, perquè crec que tot i les dificultats o fins i tot els timits avanços que es poden donar el nou continent, son una part important del combustible d'aquells que somiem i treballem per canviar el model establert, son un espurna d'esperança per seguir el combat diari, combatre dia a dia el capitalisme i que ens ajuda a seguir cerca'n camins que ens facin avançar en un mon més just i lliure... perquè en el fons, el que també busca el capital, es destruir aquells que treballem per fer possible la utopia...
Aquest dies son molt enriquidors, com la sortida que varem fer part de la família el monestir budista que hi ha a Palau novella. Aquest viatge , el meu oncle ve acompanyat per la meva tieta que és Monja i això va fer que la visita el monestir acompanyats de monjo budista, la monja i el Cura, fos un intercanvia de visions que demostra'n que hi ha més punts de connexió entre les religions que els que pensem i que poder si comencessin a seurà totes elles en la mateixa taula podríem trobar moltes solucions a molts dels problemes que ara viu el mon. Massa cops ens perdem en el noms i el símbols...
Dies d'aprenentatge, d'escoltar, de reconstruir el somni i de cercar respostes a la utopia que pot ser realitat, a la lluita, el compromís i a l'esforç del dia a dia...









Foto de família.











dissabte, d’agost 22, 2009

Postals de la Festa Major 2009

Sempre he pensat que les festes, no son festes, sense la implicació de la gent. Sense que un poble es faci les seves festes, participi i estigui implicat o fins i tot cal anar molt més enllà i cal que la gent, al ciutadania sigui la part important d'ella i de la seva organització .. fugir de les festes aparador i fer les festes per la gent i des de la gent. Estic segur que així es construeix la tradició, al cultura popular i és reforça el sentiment i estimació cap el poble, cap l'indret on vius, per tot allò que representa i comportar ser part del lloc on vius.

Des de fa ja 27 anys que la cultura popular i tradicional arriba el nostre poble, a les nostres festes, de la ma de l'ACPC, massa cops castigada i oblidada pels poder polítics que han practicat el clientelisme associatiu associat més el color de la gent que forma les entitats que a la importància, treball i compromís que aportant a la ciutat... fet que ha comportant un gran greuge històric de reconeixement public d'aquella gent, famílies que durant molts anys va fer possible, amb les dificultats que comportava a Castelldefels, arrelar les tradicions popular en la nostre ciutat i que sempre ha estat l'enveja de molts pobles de la nostre comarca... S'equivoca qui vol tacar de un sol color un mar ple de matisos, que encara el fan més gran, fort i bonic...

i tornant a la festa major, amb la maquina de fer fotos a la ma, a voltes fent companyia a la faixa dels castells i el mocador vermell i d'altres en els dits d'una bona companya de viatge, he fet el meu petit i modest homenatge a tots i totes els que segueix-ant resistint, lluitant i compromesos i compromeses amb al cultura popular i la tradició a la nostre ciutat.