dissabte, de desembre 31, 2005

a punt per tornar cap a casa!

estem a punt de tornar cap a casa, l eva s ha passat les vacances aui tancada degut els mues virus!!! per un cop que fem el turista i no l isard!!! doncs res que farem un esforç i farem ara un petita ulti,a visita a paris... durant la setmana ja penjarem els poquestes fotos que hem fet!! ens veiem aviat pel petit pais, sense estatut com era de preveura... bon any, molt sort i molta energia per seguir la lluita!!!
fins ara!!!
(teclat frantxute es una m...a)

divendres, de desembre 30, 2005

+ des de paris

Avui dia enpresonat amb els meus virus a casa d aleix i la morgan. que s han portat molt i molt be amb nosaltres. realment estar amb tanta febrer, cansat.... es super avorit i ja sabeu tots i totes els que en conexeu, no poc para quiet i a cada moment intento buscar una excusa per sortir!! Aquesta nit xunga a 39.6 maxin [record nacional individual]..... bueno piro a estirar-me el llit.... fins aviat!

divendres, de desembre 23, 2005

Bones Festes


Aquí a la finestra de bon temps passarem de posar boix grèvol i ninots de neu, i tampoc hem penjat el mitjó per si el tio gros de la barba es passa per aquí. En plan reivindicatiu, de part de la Clara, una representació del pessebre.
Com que en gran part ens atabala l'aglomeració de gent, l'afany de consumir, les llumetes al carrer, els anuncis de colònia de la tele i els "artistes" que fa mesos que no mouen el cul i que només treuen discos per Nadal, si poden ser recopilatoris molt millor... doncs en part no tenim massa ganes de celebrar aquestes festes.
Però per altra banda hi ha el recolliment familiar, la ilusió de fer un regal, els tiberis a casa la mama, mary poppins a la tele, i les vacances, els amics enyorats que tornen (Aleix, Raquel, Xavi...)... de manera que no deixa d'envair-nos una certa il·lusió de passar aquests dies amb molta alegria i de desitjar-vos a tots que també sigui així.
Nosaltres serem uns dies fora, de manera que deixem la finestra oberta (això sempre) però segurament poc actualitzada. Serem a París des de Sant Esteve fins Cap d'Any. Potser ens veiem a http://leavingtheshire.blogspot.com
Fins ben aviat, bones festes i bones vacances!

dimecres, de desembre 21, 2005

2005... l’any que no tindrem nou estatut. I el 2006?

Madrid, reunions i més reunions, tots amb totes i totes juntes. Ara sí, ara no, ara contra proposta els diaris, filtracions a la radio, si tindrem nou estatut per sant Esteve (el meu sant per si algú s’oblidava!!), per cap d’any... ja parlarem del 2006...
Però tant difícil és??? si el 90% del partits catalans estaven d’acord?
Però no s’adonen els polítics que tenim la força de la raó? Que si els polítics catalans diuen que no juguem aquest joc, el joc s’acaba i és tira pel dret! (que és el que fa temps hauríem d’haver fet) Que no quedar clar que amb espanya no anem en lloc? Que no ens adonem que no es cap mena de rabieta de nen que es fa gran, si no que ens hem fet grans i no tenim llibertat per decidir i menys encara diners per construir un estat del benestar?
Del tot surrealisme aquest “Estat”, com s’entén, que la sucursal del PSOE va recolzar una proposta d’estatut, i ara ells mateixos la retallant, que no tornin a enganyar els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, el seu lema de: si guanya ZP, guanya Catalunya es del tot fals!. No son els vots, majoritàriament, del PSc els que va fer president a ZP?. No es ERC i CIU qui tenen la clau de Madrid? No hi ha un 90% dels parlamentaris catalans que han dit: Sí aquest estatut?
Doncs plantem cara de una .... vagada! I deixem de plorar i abaixar el cap. Tenim una classe política avergonyida, acomplexada sense ganes de ser valent i plantar-se i dir les coses pel seu nom. Si volem veritablement un canvi, siguem coherents i deixem d’aferrar-nos els càrrecs i els cotxes oficials, caminem a pas valent.
Desprès ens demanaran que sortim el carrer quan ells ho vulguin......que vigilin que la pèrdua de la il·lusió pot fer quedar molts a casa! I aquells que somiem anar més enllà no ens demanin combregar amb rodes de molí.

Amb Espanya no anem a cap lloc i menys amb aquesta colla que s’anomenen “socialistes” si us plau una mica de serietat!!

dimarts, de desembre 20, 2005

Notícies que no entenc

Hi ha coses que no entenc. Fa un parell de dies surt als diaris que la Casa Blanca havia autoritzat espiar i escoltar converses telefòniques sense ordre judicial, evidentment per seguretat.
Ja d'entrada, no deixa de fer una certa angúnia la tranquil·litat amb que es dóna i s'encaixa la notícia, com dient, "Bueno, no n'hi ha per tant", o pitjor, "És evident que es fa això, i no ens hauria d'importar si no tens res a amagar".
Però el que ja em deixa completament estupefatcta és el comunicat de Bush ahir (vespre, o tarda, amb el desfassament horari em faig un lio). Indignat (lògicament). Però no pel fet que el seu govern practiqui mètodes de control antidemocràtics i il·legals. No, no. Indignat perquè algú del seu govern havia filtrat aquesta informació i ara no ho podrien seguir fent! Encara el coi de congrés aquest dels nassos ens vetarà els mètodes antidemocràtics, ens obligarà a complir les lleis i a respectar els ciutadans... Habrase visto!
En fi, respecte a les notícies que no entenc podria escriure moltíssim, avui només notar que als diaris la notícia no és que Evo Morales ha guanyat les eleccions bolivianes sinó que les accions de Repsol han baixat un 2%. Ho sento per a tots els que en teníeu, però m'alegro per les poblacions indígenes de Bolívia. Ara falta esperar què passa i com se'n surt aquest camperol que s'ha fet famós al capdavant de la lluita en defensa dels cultius de coca (que dius, algú entén alguna cosa?).
Per cert, els companys que estan a l'altra banda del charcu, teniu algun comentari aclaridor sobre totes aquestes circumstàncies que em puguin treure de l'estat de dubte en el que em trobo?

Revolta global (III) "I si algun dia tot canvia?"

Ahir ens despertem amb la noticia, per alguns com jo, agradable, que a Bolívia s’està produint un canvi. l’indígena Evo Morales ha guanyat les eleccions. El primer indígena que serà president de Bolívia. Les llum vermella del capitalisme és torna a encendre. El proper president Bolívia vol tira endavant la nacionalització de la producció de gas i el petroli. Aquest fet fins i tot afectaria a empreses de capital espanyol com Repsol, una de les grans empreses allà establertes (la seva política de explotació i destrucció del poble indígena Bolívia ha estat molts cops denunciada) Així el capitalisme tornar a tenir un problema més. L’eix Brasil, Cuba, Veneçuela reben un aliat en la construcció d’aquesta Amèrica llatina-central que reneix de l’ofec al qual estava sotmesa per el capitalisme i la guerra, pels Estats units d’Amèrica.
Quan trigaran a intentar un cop d’estat?? Quan començaran a manipular la premsa, l’opinió internacional? A arma dins del país un oposició per fer fora els que democràticament han arribat el govern?
Amèrica llatina sembla tornar a despertar i a plantar cara els estats units. Començar a alliberar-se del imperialisme i intentant construir un alternativa enfront del model que els Estats Units sempre ha volgut impulsar a la zona, s’allibera dels interessos econòmics estrangers que han escanyat a la població i han espoliat els recursos naturals de la zona, empobrint el països.
Amb el batec de nou, del pobles, s’obre l’esperança que s’alliberin i avançin. Amb la unitat dels pobles vers l’enemic comú, poder algun dia serra derrotat!

Endavant aquesta Amèrica llatina i central! Contra l’imperialisme, espoli i la guerra!

diumenge, de desembre 18, 2005

Ja som un més!!

Tornem a ser tiets per tercer cop aquest any!

Ahir, en concret a les 12:50 del dia 17 de desembre, va nèxia el primer fill de la meva germen Montse. Que es diu Roger. Així el roger tanca (per ara) la trilogia dels fills de les meves tres germanes. La trilogia va començar fa 9 mesos amb el naixement del Marc fill de l’Eli i el David, desprès el novembre va néixer l’Alma filla de l’Alicia i el Cèsar i al final ahir va néixer el roger que es fill de la Montse i el Miquel!

Aixi que els millors regals d’aquest Nadal per la família!
Avanç que feu la gran pregunta, que ja la fa la mare, germanes, família, amics i amigues..... a nosaltres ara per ara ens queden molts km per córrer, moltes muntanyes que enfilar i moltes lluites per lluitar.. o no, qui sap???

divendres, de desembre 16, 2005

Porca misèria...


Mira que son de ploraners.... aquests gent de les grans empreses del Cava... aquest dies els diaris portant la noticies de les xifres de com afecta al boicot els productors de cava català. No ens deixem enganyar per els poder econòmics, fins i tot ells mateixos no amagant la veritat encara que la forma de dir els seus resultats econòmics provoca engany. El fet que han deixat de vendre 4% (Freixenet) i 4,4% (Codorniu) a l’estat espanyol, no a afectat els guanys de l’empresa. Fins i tot els números publicats ahir al diari AVUI, diu que ha Codorniu han incrementat la seva facturació per l’augment de vendes a l’estranger. Fins el 30 de juny 2005 havien facturat 208.4 milions de € en contra de l’exercici anterior que havien facturat 205.9 milions de €. Si burros no son aquest cavistes, (sempre parlant de les grans marques). Però aquesta campanya de no deixar de plourà defensar els interessos que defensa i això s’ha de deixar clar. Els poder polítics espanyolistes estant fent be la seva feina de boicot polític i econòmic a Catalunya, recolzada per la burgesia establerta aquí. Però nosaltres continuem abaixant el cap i rebent les clatellades... seguim fent més cas el seny i que a la rauxa.
Encara alguns polítics perden el temps per anar el supermercats de l’estat espanyol a donar gràcies a tots aquells que portin a la bossa algun producte català...
Espero que algun dia aquest poble desperti de l’anestesia col·lectiva a la que estem sotmesos.

dijous, de desembre 15, 2005

Coses que valen la pena

Avui he dinat amb un amic que tenia moltes ganes de veure (espero que no se m'enfadi quan llegeixi això...). Gràcies a la Natàlia, perquè em va recomanar un lloc xulu per dinar, però sobretot gràcies al Jaume per la bona estona, per compartir opinions i bons moments, per ser accessible i divertit, per la llaaaaarga passejada pel “jardí” del campus i aturar-nos per gaudir de la llum preciosa del sol rasant, escoltar el vent i els ànecs (i demés espècies aquàtiques) entre avió i avió (és el que té Castelldefels...), i gràcies per l'amistat.
Hi ha algunes estones en que els cotxes passen i els avions volen, i tu ets allà parat, pensant, dimonis, quina sort que tinc.

dimecres, de desembre 14, 2005

30 anys transformant???

Ahir vam anar a la presentació del llibre 30 anys de escoltisme laic i transformació social. Com sempre en aquest actes retrobes a molta gent que feia massa temps que no veies, bons amics i amigues. Encara que pocs, però també retrobes certs especímens que no tens gens d’interès per saber que fan i desfan i trobes a faltar que hi sigui molts altres...
El llibre encara no l’he llegit, encara que tinc força interès, això sí, i l’hem comprat. Crec de valent que el millor camíç per la transformació social, és aportant a la societat les eines per transformar-la i un dels canal més vàlids es l’educació. Aquí es on entra en joc l’escoltisme, com a eina educadora no formal. El seu paper és indiscutiblement, molt important en bona part de aquest últims 100 anys, la seva aportació a la societat es innegable. El passat es molt bo recordar-lo però el més important és el present, no es pot viure de rendes.
Ahir era present l’eufòria que es viu des de dins de la associació, la imatge de cofoisme que es dóna, dista de la realitat associativa i social. Escoltes Catalans s’ha de replantejar seriosament el seu paper dins aquesta societat, si realment vol esdevenir un veritable motor de transformació social. Clar tot això no cal replantejar-ho si el que es vol es seguir sent un agent social més, que juga al joc de barallar-se per les cadires d’organismes de representativitat institucional i per esdevenir l’associació més maca i gran. Un altre cop ahir, vaig tenir la sensació que EC segueix pel mateix camí que ha anat fet aquest últims 10 anys, on s’ha optat per crear un producte basat en un marketing, on ha prevalgut més la imatge exterior que la qualitat real del producte interior, on ha prevalgut més el creixement territorial que la consolidació sobre el territori, on s’ha primat més la creació d’agrupaments que la subsistència dels antics. Quan s’han volgut redibuixar els camins i plantejar les nous reptes, s’ha dut a terme processos de maquillatge estèrils i no s’han posat en marxa cap procés valent de repensar i adaptar el discurs als nous reptes i els que encara son al calaix.
Des del meu punt de vista no s’està aconseguint aquesta transformació social, fins i tot en certs espais s’està fracassant, l’abandó del carrer, d’aquell punt del dossier verd de “participar en la vida col·lectiva” s’ha transformat “en ser present en la vida institucional i en la política de despatx” aquesta transformació es un dels mols exemples.
La clau, al meu entendre, és no tenir por de definir cap a quin model volem avançar i definir cap on volem transformar la societat, fugir del actual situació de valors massa amplis, difusa i concretar el model de societat que planteja escoltes catalans. Molt concret en els seus principis fonamentals i força difús en el reflexe del treball en l’actualitat. I un cop tinguem les eines, aplicar-les sense por, comprometent les bases i fent-les participar del projecte, per esdevenir caus escoltes i no simples espais d’esplai. Fent atractiu als joves, infants del país que som l’eina principal de canvi social.
Sense el convenciment i la coherència que un altre mon es possible i que es pot construir des de l’educació no formal, no serem útils com a eina transformadora, encara que si com empresa de serveis lúdics a la societat, que sembla que sigui cap on camina EC.
Tinc una visió critica de l’actual situació, però que neix des de la ganes de que un projecte tan important pugui aportar un transformació real, també escric des de la frustració d'haver intentat canviar-ho i no haver pogut, però en queda la il·lusió i els somnis de que tot es possible i tot esta per fer. Sort que no et sents sol i hi ha molts i moltes que també pensen com tu, aquells i aquelles que ahir trobava a faltar a la presentació.
Ja dire que m'ha semblat el llibre.

dimarts, de desembre 13, 2005

Alcampo...


Aqui m'han vist prou a mi!!!
Aixo si que es terrorisme!

Apa canya el capital!

divendres, de desembre 09, 2005

Fotos de la canal dels micos (Montserrat)

Aquí algunes fotos de la nostre excursió per la canal des micos. Molt recomanable la visita aquesta zona lluny d’aglomeracions i molt, molt magica...

Per ordre d’aparició:


- El Màrius i l’Eva parlant sobre laser i pedres, el desviament del torrent del mig dia i el camí de la canal dels micos.
- Eva fent el mico el primer arbre.
- Màrius fent el mico.
- El cim dels Ecos (1220m) estirats del vent que feia!
- Sant Jeroni el cim més alt de Montserrat, vist des del cim d’Ecos el segon cim amb alçada.
- Ja de baixada, un pas aeri, avanç d’entrar a la canal per baixar-la.
- La boira cobreix les agulles de la zona de sant Jeroni.


 






Miranda dels Ecos, per la canal dels Micos

(Xavi, et sona?)
Ahir amb el Màrius i l'Esteve ens vam abrigar ben bé i vam anar cap a Montserrat, on sempre trobes una bona excursió i un bon desnivell per canals frondoses i humides.
Sortint de Can Jorba, resseguim la pista que surt a mà esquerra fins que trobem l'entrada d'un camí amb marques vermelles. El camí puja força fins assolir un llom i llavors baixa cap a la canal del Tres en Ralla. Seguim aquesta riera cap avall fins trobar l'entrada del Torrent del Migdia. A mi m'encanta aquest torrent, és ample, frondós, caòtic, i la pujada és moderada :-P Arribem per aquesta canal gairebé fins al Coll del Migdia, on trobem el trencall per anar a Sant Jeroni o bé cap a Ecos: aquesta és la nostra opció. Aquí sí que agafem ja la canal dels Micos: puja directa i sense treva amunt amunt. Cal enfilar-se entre les arrels d'un arbre al mig de la canal, i anar gairebé tota l'estona agafant-se d'arbre en arbre, suposo que per això en diuen dels micos... Tot el camí ens acompanya un cel gris i un fort vent, per sort, com que gairebé tota l'excursió és a l'interior de les canals, el vent només el sentim com belluga els arbres. Quan arribem al final de la canal el vent ja no sóna treva, de manera que al cim un parell de fotos i avall.
Baixem pel mateix lloc, en un collet on hi ha un petit replà ens mengem el fuet i el formatge amb el pà amb tomàquet i amb la panxa plena i les mans gelades ens tornem a despenjar entre els troncs i les arrels dels arbres per arribar finalment altre cop a la canal del Migdia. En comptes de baixar-la tota, a la meitat ens desviem per baixar per un corriol molt vertical que baixa molt més directe a Can Jorba. Quarts de quatre ja som al cotxe, i cap a Sant Boi on la Pili ens ha preparat un dinar...!!!
Hem arrencat al Màrius la "promesa" que es farà un blog, de manera que esperem impacients!!!

dimecres, de desembre 07, 2005

Pic de la Dona 2704m











S’ha acabat la temporada de córrer per les muntanyes i hem començat a lliscar per sobre la neu, caminar i gaudir els primers paisatges nevats de la temporada d’hivern. Ahir que no tenim res a celebrar, vam marxar cap el Pic de la Dona (2704m) un cim que es força fàcil, tot un clàssic per a iniciar-se en l’esquí de muntanya (pujar una muntanya amb esquís utilitzat unes pell de focs per no relliscar i un cop ja ets a dalt, treus la pell de foca i baixes esquiant).
Sona el despertador cap a les 6:30h fem el mandrós, sobre tot l’Eva, esmorzem i cap el cotxe. Tot el camí amb sol encara que amb molt de vent.
La sorpresa, arribem a Setcases i ja esta nevant, pugem fins l’aparcament de les pistes de valleter2000. Segueix nevant, ens equipem, preparem els esquís amb les pells de foca i a estrenar la temporada. El camí sort per darrera del edifici del restaurant de vallter2000 (2155m) i seguim en direcció la portella de Mentet (2409m) la neu es tova i te un bon gruix de neu nova. Poc a poc arribem a la portella on el vent ja començar a fer presencia, es fa present tan per la seva intensitat com per la falta de neu a la carena. Des d’aquí es segueix la carena fins a un petit cim a 2551m i d’aquí la llom final fins el cim del Pic de la Dona. Des de la portella trobem molta pedra encara que en cap moment deixem de pujar amb els esquís. Un cop el cim, un vent impressionant, decidim baixar cap a la vall de xemeneia per retornar el aparcament, anem amb un grup que ens convidant a baixar per una pala que diuen que esta impressionat sempre. Pero tot resulta ser una enredada, ja que amb la nevada, la neu acumulada nova, i la poca visibilitat de la boira es impossible trobar l’entrada a la vall. Encara que la inestabilitat de la neu nova i la verticalitat fa que la baixada sigui perillosa. Així que tornem a remuntar el que havíem baixat, tornem el cim i comencem a baixar per on havíem pujat. Ara si que la manca de neu ens fa baixar amb els esquís a l’esquena, es podria anar baixant sobre els esquís, encara que amb un 95% de rallades i que una caiguda en aquesta pales pedregoses et poden fer molt de mal. Baixem fins a uns 100m avanç de la portella, ens calcem els esquís, neu pols i nova i avall!!
El primer cim de la temporada amb esquís, cansats i cap a casa!

dilluns, de desembre 05, 2005

Dia de la constitució.


Demà es el dia de la constitució, crec que a tots i totes ens va quedar clar desprès de l’acte a Madrid del PP (Partit Pre-constitucional). No vull saber com estaria el pati si en comptes d’haver presentat un reforma d’estatut haguéssim presentat un constitució pròpia igualment avalada pel 90% dels parlamentaris, la constitució d’un país lliure e independent. Imagineu-vos la que liarian si democràticament la majoria dels catalans i catalanes decidim per lliure voluntat donar per acabada aquesta etapa del viatge amb espanya i començar un nou camí d’emancipació col·lectiva. Aquest constitucionalistes segur que deixarien els insults, difamacions, boicots, per passar a l’acció i tornaria a enviar els tacs cap a Catalunya. No en queda cap dubte! Desprès de veurà l’espectacle que ens te acostumat els neofeixistes en aquest últims anys.
Demà segur que cridaran a la unitat, contra la divisió, cridaran els 4 vents que d’espanya només hi ha una i indissoluble. I clar que només hi ha una, l’espanya sense les nacions oprimides, sense els pobles que volen esdevenir lliures, l’espanya del capital i la guerra!

Demà sera un bon dia per convença més gent que amb espanya no anem en lloc. Demà es un bon dia per dir:
Adéu espanya!

dijous, de desembre 01, 2005

Un dos?!? Pero si no me sabía nada!

Inmersió en la vida del centre, en diuen. (Pels que s'afegeixen: torno a parlar del CAP...)
En comptes de ser centres d'ensenyament superior, o instituts de batxillerat, ara són centres d'educació secundària. Ara ho entenc tot. Hi ha un rètol gegant a la porta i jo hi era cega un dia i un altre. En comptes de ser formadors, transmissors de coneixement, els professors d'institut són educadors, integradors, i un llarg etc. Perquè tenen nens de 16, 17, 18 anys que encara estan fent l'ESO (és OOOObligatòria) i no en tenen cap ganes. A la mateixa aula que nens que tenen moltes ganes i aptituds per aprendre. Consti que no jutjo ni uns ni altres! Però hi haurà nens que es desviuen per aprendre el moviment rectilini uniformement accelerat i altres que no.
Avui en una classe de problemes de MRUA a quart d'ESO, dues nenes s'explicaven que una ja havia trobat la informació per a la matrícula del mòdul de formació de maquillatge (sí, profe, equis subcero... yo qué me sé!) que tant els interessa. En quan la profe ha repartit els examens, al final de la classe, la que ja tenia la informació del mòdul exclama contenta: "Un dos?!? Pero si no me sabía nada!"
El problema és que la profe és una llicenciada en Química, i no té ni idea (si no ho ha adquirit amb l'experiència) de com ensenyar-li que el MRUA també serveix per al maquillatge, i en general, per a la vida moderna...

Crispació política, el malestar dels sectors econòmic...


Ara resulta que els poder econòmics del país fa mesos que estan molt nerviosos, estatut, crispació política amb Madrid, COPE... son indicadors que empitjoren l’economia.
Sectors com el del cava semblar que estiguin apunt de tancar, les grans empreses s’estan anat el cap a “piq(u)e”... impressionant! Els sectors empresarials que ara obren la boca son aquelles sectors més reaccionaris, la burgesia català que pertanyen aquella espècie de “Catalans/es” amb aquell complexa d’anar pel món amb el cap abaixat, no sigui que molestem els nostres veïns de Madrid. Sí, els mateixos que no han mogut un dit mai per etiquetar els seus productes en Català, per potenciar amb els seus productes Catalunya. Son les grans empreses les que han alçat la veu, però no ho han fet contra el boicot, tot el contrari han alçat al veu contra els polítics catalans fent-los responsables de tot plegat!. Quina mena de sector empresarial son aquest? Quin son els interessos que defensant? Son aquells que han explotat els pagesos del Penedès pagant una misèria pel raïms, son aquells que conviden els neofeixistes a brinda amb ells, son aquells explotadors... esteu demostrant qui sou! Si us plau deixeu de plora!
Per un altre banda, avui el mati sentint la radio, diuen que Repsol ha manifestat que la crispació política pot ser negativa per l’economia... i jo em pregunto: i el preu de la benzina no desestabilitza l’economia? I els seus beneficis desorbitats? i la destrucció de molts poblats de sud-americà per la seva empresa? i la precarietat que es promouen per aquelles terres, la destrucció del medi ambient que ells provocant?

Reflexionem i no ens deixem contaminar per qui provoca la misèria, l’explotació, la pèrdua de poder econòmic de la societat, la precarietat, son ells, el capitalisme agressiu que intentar buscar excuses per amagar la realitat de cap on portant la societat només per ser cada dia més rics!

dimarts, de novembre 29, 2005

Temporada acabada

Així el passat diumenge vaig fer la meva ultima cursa, la talaia. Una cursa de 24 km i uns 1000m de desnivell positiu, tot un viatge per el Garraf. Feia un fred de pebrots. Però ràpidament quan comencem a córrer el fred passa... pujar baixar, corriols, pistes... fred per les carenes... el final acabo la cursa amb molt bona posició, la millor encara que també es al cursa amb menys gent ;) però arribo el 28 de 120. Aquesta cursa es l’ultima del circuit català de curses de muntanya i en la classificació final acabo el 32 de tot el circuit! Ara ja a prepara la propera temporada amb molta il•lusió i ganes de millora i volar per sobre les pedres!

dilluns, de novembre 28, 2005

Seguretat

Quan jo anava a l'Insti... Representava que t'havies "fet gran". Et vigilaven, però de lluny: ja sou grandets. Passaven llista, sí: t'havies de dossificar les campanes. I quan el profe faltava... iuju!! al parc a jeure a la gespeta, no?
Bueno, pos a l'IES, com a mínim en aquest de l'Hospi, el conserge passa per les classes a primera hora per recollir la llista dels que no han vingut, i envia un SMS als pares!! L'institut està tancat, i si falta un profe, algú altre porta feina als nens per fer a classe. És que, oh, si a un nen li passa alguna cosa en l'horari escolar és responsabilitat del centre si no hem avisat a casa que no és aquí... Lo qual em portaria a parlar d'aquesta concepció de que sempre que passa alguna cosa és responsabilitat d'algú, però això ja seria tot un altre tema...
Per cert, que després de passar tot el matí fent les classes que ja m'avorrien quan m'havia d'examinar d'allò, tornant cap a Castefa he trobat una cua de mil dimonis... No sé si això de reservar un carril des del Fòrum fins a l'aeroport per a les autoritats és un símbol de la paranoia del terror que s'imposa dia a dia... però francament, a més d'una tocada de collons, em sembla un insult per a tots aquells que estaven fent caravana que anéssin passant els cotxes oficials superant el límit de velocitat permesa i amb les sirenes posades. Si en nom de la seguretat és possible reservar un carril i colapsar completament les entrades i sortides a la ciutat durant dos dies i a sobre recomanar que la gent per un dia agafi el tren... si en nom de la seguretat és possible tancar i barrar a 1km a la rodona el recinte on es reuneixen els "representants del poble" i s'evita així que una veu de protesta vingui a aiguar la festa... llavors em pregunto de què tenen tanta por, i sobretot, m'empipa que pretenguin que tots els altres també en tinguem.
Vaig veure "The 4th world war", i em vaig quedar amb una frase: "todo se permite mediante esa forma de creación de consenso tan particular que es el miedo", deia un argentí parlant de la repressió policial a les protestes al 2001.
Demà tothom estarà satisfet de que el dispositiu policial ha evitat que es produís cap accident.
En fi!

mani contra Barcelona+10









Ahir sortim el carrer per protestar contra la eurocimera, contra les polítiques neoliberals que s’estan duent a terme, contra l’ocupació dels pobles que no gaudeixen llibertat, per les llibertats col·lectives que sota la por el terrorisme cada dia ens retallant més...
Ahir hi havia poca gent, poder unes 1500 persones... encara que de molts diversos àmbits de la societat civil i política alternativa. Però no hi havia prou gent!. Cal reflexionar les actuals mobilitzacions en front de les problemàtiques. El que esta clar que seguint pel camí que es segueix s’està perden pistonada...
Tot i així, els desplegament repressiu dels xicots i xicotes de la Sr. Tura va ser molts gran, desmesurat, desproporcionat i en alguns moments era força prepotent intentat intimidar amb les pistoles de boles de goma en mà. La presencia de policies secretes era encara més descarada caminant entre els manifestants es podien detectar diverses parelles de secretes. Al final de la manifestació de tornada a cotxe vam arribar a comptabilitzar més de 50 secretes...
És patètic aquest estat de alerta i seguretat global, aquesta protecció, aquest estat de por que volen transmetre. El desplegament policia, les mesures de seguretat segur que han suposat una pasta molt importat que invertida en polítiques socials haguessin pogut ajudar realment a desenvolupar molts espais del nostre mon i problemàtiques... Indignat! Que es reuneixin per internet des de casa seva! I en deixin en pau!

divendres, de novembre 25, 2005

Avisant amb temps...

A tots els lectors d'aquest blog que tinguin capacitat d'arribar a Barcelona en menys de 3h 30min:
Concert de Cantabile, el cor de noies amb el que canto, avui a les 21h a la Capella de l'Esperança de Barcelona, Palma de Sant Just, 4.
Amb el següent programa (les explicacions són collita pròpia)
- Krinitsa (el típic nununununu d'entrada i sortida)
- Cantique de Jean Racine (què dir...)
- Cançó de patinar (inclassificable)
- Canción de cuna (el poema és preciós, la cançó ens surt així així)
- Aquesta remor que se sent (del Pau Jorquera)
- Baixant de la font del gat (versió bastant divertida)
- Rondel (popular Valenciana, tremenda)
- Si San Pedro (Veneçolana)
- Ay sandunga (Mexicana
- Alfonsina y el Mar (hmmm...)
- Hijo de la luna (sí, sí...)
- Plink, plank, plunk (és una mica estressant de cantar però mola mogollón)
- Arirang (Koreana, maquíssima, però no s'hi entén res, clar)

Ale, esteu toooots convidats (bueno, convidats,...l'entrada val 6 eurus...) però m'encantarà que vingueu!

Ultima cursa de muntanya de la temporada, a casa el Garraf.


Aquest diumenge tinc l’ultima cursa del circuit català de curses de muntanya, per Vilanova de la Geltrú, la cursa de la talaia. Aquest any hauré corregut 370km en competicions amb 20011m de desnivell positiu. Gràcies sobre tot a l’Eva que em va animar a començar a córrer i el gran amic, el Xori. He trobat un espai de llibertat en l’entorn que més m’ha ensenyat i m’ha aportat a la vida, la muntanya.
Tot això son ingredients que en moments difícils em fan sentir amb ganes de fer coses i en moments bons em fan sentir-me encara millor. El vent a la cara, el fang, les pujades, les baixades, pujar aquella muntanya, baixar a la vall, creuar la riera, sentir-te cansat, derrotat i veure que ja ets al punt de sortida... quin any, la meva primera marató d’asfalt, les primeres curses de muntanya: Taga, burriac, vall del congost, mossos, pic del vent.... la gran marató de muntanya de Berga!, corrent pel Pallars més que el sol, la desfeta d’Andorra, tornar al Taga, la pluja a burriac... Genial!
Gràcies a l’Eva i el Jordi per animar-me i ajudar-me i sobre tot, gràcies Eva per entendre tot el temps que dedico a córrer, entrenar, gimnàs... per fer realitat el somni de córrer per “el monte” cada dia una mica més i més ràpid...

dimecres, de novembre 23, 2005

El CAP també té pràctiques

Què faig a les 8.30 del matí perduda per l'Hospi? (per això et trucava, Alberto...:-S) Doncs buscar l'IES Mercè Rodoreda, que és el que m'han assignat per a fer les pràctiques del CAP.
Avui s'han concentrat una dotzena de joves al laboratori de Física del tal insti amb els tres professors tutors de les pràctiques del cap. Era com un chiste: la bona, la tonta i el plasta. Però MOLT plasta. No calla ni sota l'aigua. És la classe de persona que si li preguntes quant costa el menú del bar es passa deu minuts explicant el que esmorza, el que dinen els altres profes, com de lluny està casa seva i els motius que esgrimeix davant el claustre de professors perquè en dissenyar els horaris a ell li deixin temps de dinar a casa. I encara no sabem quant val el menú. És que mira que som materialistes, eh...
Hem invertit dues hores (anava a dir perdut, però bueno...) en saber que n'haurem de perdre/invertir moltes més, i... poca cosa més ens han explicat. El plasta ens ha ensenyat l'institut. Una hora passejant, ens ha explicat fins a la caldera de la calefacció.
Ah, no, i a més, la nostra tutora de pràctiques (ens havia tocat la bona però per culpa d'uns horaris ens l'han canviat per la tonta...) ens ha comentat el tema que haurem d'explicar en la nostra seqüència didàctica: agafeu-vos... MESCLES I DISSOLUCIONS!!! Aaaarghhh!! ja sabia jo que la Química del BUP em tenia una venjança preparada!!! Vaya pal, pobres nens.
Sabeu el que m'ha fet més impressió del dematí? La sensació de "territori enemic" que he tingut els 10 minuts que hem estat a la Sala de Professors. Potser va sent hora que maduri? Hmmmm....
Doncs això: la setmana que ve hauré d'anar de 8 a 13.30 a classe, a "observar" com és la vida en un institut: hauré d'anar a algunes classes amb diferents professors, reunions de profes, guàrdies, avaluacions...
Amics: això serà molt dur.

“No a un mediterrani del capital i la guerra, alternatives a Barcelona+10”


Aquest Cap de setmana tenim a BCN els gran “líders polítics” de la mediterrània... Sí, aquelles que sota les directrius dels poder fàctics cada dia més ens portant cap un mon més neoliberal, amb més precarietat, que cada dia ens retallen més drets individuals i col·lectius, que es salten els drets humans, alçant tanques, oprimit i abandonen els pobles pobres... aquells que construeixen la mediterrània del capital i la guerra.
Com és sempre habitual els moviments socials s’autorganitzant per demostra que hi ha alguns i algunes que ens declarem dissidents d’aquesta mediterrània política. Per això animo a tots i totes a participar activament els les jornades que durant aquest dies es faran a BCN, els debats, manifestacions, concentracions, bicicletades... a plantar cara el capital i la guerra des la construcció de l’alternativa real.
Poder molts i moltes penseu que això no serveix per res, però si cada dia som més cada dia estarem més a prop d’aconseguir-ho i algun dia canviar tot això!

Apa canya el capital, canya el seu ordre mundial!

Adjunto la plana web on hi ha el manifest de la campanya unitària “No a un mediterrani del capital i la guerra, alternatives a Barcelona+10”

dilluns, de novembre 21, 2005

Anar en moto


Suposo que els que em coneixen ja sabeu que m'encanta anar en moto... tot i que darrerament no ho faig gaire, perquè l'Esteve encara no s'ha tret el carnet... (ja va sent hora...!)
Doncs això de les motos, a part de veure-ho sempre a casa, em ve per culpa de dues persones molt especials, l'Anchel i l'Alberto, però sobretot per l'Alberto, ja que fa uns anys (sis, tio!!) es va quedar la moto vella del meu pare i jo em vaig quedar la seva, una Yamaha 250 que va disfrutar ell, després jo hi vaig aprendre a conduir, i després encara el meu germà Pau hi va fer més de 50 000km. Encara camina i té un encant... eh, Alberto!!
Total, que l'Alberto s'ha comprat una moto nova, i (li agraeixo moltíssim) ha volgut compartir l'experiència amb mi.
Dissabte a la tarda vam anar d'excursió amb la moto nova. Vam sortir de Castelldefels per una carretereta que puja cap al Garraf: per Penya Ginesta, i més amunt, cap al Palau Novella, i direcció Begues, vam anar fins a Vilafranca.
La carretera que vam descobrir anava pel fons d'una petita vall del Garraf, verda i tancada, la carretera a penes hi cap un sol cotxe... i no ens hi vam trobar absolutament ningú!
Suposo que això de les motos a molts els sona molt freak, però és una sensació increïble el vent fred, l'olor de muntanya, la posta de sol i veure passar el paisatge i les corbes, i compartir-ho amb un amic molt especial és una sensació increïble...! Després es va fer de nit, i a més ens acompanyaven els estels, però aquesta part ja va ser una mica menys bucòlica perquè feia un fred que pelava... ens vam aturar en un bar a la 340 a prendre un cacaolat calent perquè si no no sé si arribavem... jeje...
Sense adonar-nos-en ens vam passar tres hores i mitja dalt de la moto... vaig arribar amb un mal d'esquena!! però no me'n vaig adonar fins que vaig baixar de la moto!

dijous, de novembre 17, 2005

Transformar....???


Aquest dimarts sopava amb 4 amigues, la Jara, Aina, Marta i la Núria a més de l’Eva, amb les que vam formar part de l’eIMS “equip d’implicació social d’Escoltes Catalans. Associació que vaig deixa, fet que es una llarga historia i no cal avorrí el personal.
El que tenen aquest sopars es que desprès estic un dies pensant en l’associació, tot i els últims moments, ha estat una època molt important a la meva vida. L’escoltisme m’ha vist créixer, m’ha ensenyat a créixer, des de l’Agrupament a Castelldefels quan era Raier fins a que vaig ser cap i desprès l’etapa a l’estructura nacional d’Escoltes Catalans, creat l’equip d’implicació social.
Per mi l’escoltisme és una de les eines més potents que existeixen per transformar el mon, ja que des de l’educació no formal podem formar les generacions futures en determinats valors, i en aquest cas, els que comporta l’escoltisme català. Aquest educació es la forma més senzilla d’esdevenir homes lliures dins de societat lliures, justes, igualitaria
Però l’escoltisme viu moments difícils i Perquè l’escoltisme no ha sabut adaptar-se a la situació social actual, a les demandes dels joves e els infants. Camina sense rumb cap un destí que s’allunya d’arribar a ser una veritable eina de transformació social, una veritable roda de carro de la construcció d’una alternativa global el model actual de societat. Model actual que s’allunya dels valors d’escoltisme català i mundial. EC s’allunya del paper que havia desenvolupat en els seus inicis com a motor de canvi des de l’educació no formal i fent servir l’excursionisme com a eina per vincular el seu treball diari. Sembla que haguí abandonat el seu paper i s’estigui convertint més en una empresa de serveis que intentar crear un producte per vendre, o sigui que s’ha adaptat el sistema actual i a perdut l’essència de ser un dels protagonistes. I ha preferit crear protagonistes i adaptar-se el sistema i fer més engantxines i xapes que feina.
La poca implantació de l’escoltes Catalans el territori, la desaparició d’agrupaments.. son punts que fan visible el moment difícil que viu l’associació, la manca de joves o que abandoni l’escoltisme sense acabar les seves etapes formatives marxant a treballar a altres associacions, moviments... immigració que també succeeix amb molts caps. L’abandó de la muntanya, l’excursionisme... son de l’abandó de la essència.
Cal una profunda reflexió i adaptar escoltes a les demandes socials dels joves e infants del país, formar els caps per que sigui molts més que monitors, per que sigui escoltes i puguin ser veritables corretges de transmissió de valors, reprendre l’eina d’excursionisme com motor vincular dels valors. Participar activament com a part interessada i no per interès personal, en els processo globals de transformació social creant persones critiques i compromeses...
Aquest visió no deixar de ser la meva, i per pensar e intentar canviar aquesta realitat ja no soc a Escotes Catalans.

dimecres, de novembre 16, 2005

Hi ha algun historiador d'art a la sala?

Com ja us havia explicat, el Pere i jo vam anar a veure l'exposició de Caravaggio el diumenge, i una de les coses que ens vam adonar és que no tenim ni idea de simbolisme, ni de mitologia, o com es digui.
El cas és que ens vam quedar amb molts dubtes de qui eren certs personatges que apareixien en varies obres i del per què de certs elements repetits en aquestes obres. El Pere ja es va encarregar de fer la recerca de la majoria de coses.
Un dels títols que ens va cridar l'atenció era l'Ecce homo, n'hi havia un parell o tres... en tots hi havia Crist amb la corona d'espines i tot, però no a la creu, hi havia alguns personatges que parlaven a Crist, tot i que ell sempre feia cara de compungit, i un altre personatge que parla a l'espectador. El Pere explicarà en algun comment (oi?) qui és el que parla i tot el que va esbrinar sobre els EcceHomos.
Però en tots els Ecce Homo (i he buscat Ecce homos d'altres pintors i també) Crist porta una canya.
Algú ens pot explicar per què porta aquesta canya? No ho he trobat enlloc, ni el Pere tampoc.
Gràcies!!!

dimarts, de novembre 15, 2005

El got mig ple o mig buit...

El debat de les idees és apassionant i encara més quan hi ha moltes visions, punt de vista d’enfocar la realitat quotidiana i per això amb l’Eva vam decidir crear aquesta finestra de bon temps...
I ara el fet d’aquest “post”. Desprès de llegir la resposta del Daniel al post “ciutadans del mon...” em crea certa perplexitat el tema de ser espanyol administrativament i català culturalment. Entenc que hi hagi persones que no tinguin cap mena d'inconvenient a ser administrativament espanyols i a l’hora culturalment catalans, però no ho puc comprendre. No puc comprendre que un estat que es una presó de pobles sigui un estat on jo em pugui sentir administrativament acollit. L’historia no cal recordar-la, no cal recordar d’on surt aquesta cosa dita espanya, que silencia, empresona, castiga, criminalitza, expolia, tortura, empresona a tots i totes els que ens declarem dissidents d’aquesta farsa d’estat o que lluitem per canviar el sistema o senzillament intentem venir a buscar feina des dels seus països (i no ho dic creient que tinc la veritat absoluta, sinó pels fet i comportament que son visibles si ens traiem la bena dels ulls). Cal que aquells que no comprenen el perquè de les lluites d’alliberació en uns països no oprimits “a priori” facin la reflexió que els que defensem la llibertat d’un poble (accepto la proposta de definir poble com a comunitat històrico-cultural, encara que no estic del tot d’acord) pensem amb el mon primerament. Per avançar en una organització del mon basada en la justícia i la igualtat cal trobar els canals perquè tots els pobles tinguin veu, puguin ser tractats d’igual a igual, a l’Àfrica, Llatinoamèrica, Europa, Àsia.... No és excloent ni egoista, cal partir de la visió que les llibertats dels pobles poden fer avançar aquest mon en un sistema d’autorganització on tots els pobles tinguin veu i cap poble sigui exclòs d’un procés polític global que ens aporti un sistema polític de relacions entre tots i totes basat en l’igualtat i justícia social. Crec que aquest idees es l’aplicació del “pensa globalment actua localment” si entenem el global com el mon i el localment com a poble.
I quan parlem de llibertat, que es un terme molt ampli, agafem un got i mirem detalladament per veure com s’omple del concepte llibertat, al meu entendre, quan parlem de llibertat individual de les persones jo el veig mig ple, i quan parlem de les llibertats col·lectives, dels pobles, jo el veig mig buit. Clar que tenim uns drets bàsics com a ésser humans, però també hem de recordar que tenim molts altres que ens suposen una retallada de llibertats col·lectives tan a nivell mundial com nivell d’estat al que administrativament pertanyem com a poble. I no podem caure en la trampa de comparar amb aquelles que ni tenen got per poder omplir. Perquè això pot comportar un visió de la realitat on el nostre got perd tota importància davant els que no tenen gots i això fa que els poders capitalistes segueixin amb la seva dominació sobre els pobles i les persones.

dilluns, de novembre 14, 2005

Estan lokos aquest romans...

Ahir (dissabte 13/11/05) m’aixeco cap a les 6:30 plou i tinc cursa de muntanya a Argentona, el final han decideixo anar, pel camí el convenciment de no córrer cada cop es més fort... l’aigua no para de caure i temps no sembla donar cap mena de parèntesis. Un cop Argentona, sorpresa tothom ha vingut i la sortida de la cursa es fa el polisportiu en comptes de la plaça del poble, segueix plovent i cap a les 9:45 es dona la sortida dels homes, 15 minuts avanç han sortit les dones. Tots i totes cap a la muntanya, vigilant de no relliscar, saltant les petites rieres i gran tolls d’aigua, amb fang fins el cap, boira durant part de la cursa, en definitiva, gaudint com a nens, es de les curses mes divertides que he fet i on a les baixades he gaudit moltisim!. Una cursa molt maca de 22.350km i 1150m de desnivell positiu. Gran cursa molt ben organitzada, amb un temps de gossos que en certa mesurà la feia més maca encara. El final el 60 de la general, molt content i satisfet d’aquesta temporada, que el dia 27 de nov. arriba a la fi amb la cursa de la Talaia el Garraf.

Cap de setmana de pluja

Bueeeeeno, admeto que tots els que vau intentar calmar-me teníeu raó: aquest dissabte va ser la segona sessió del CAP i no va estar tant malament... Ens van parlar de pre-conceptes. La idea és que hi ha moltes coses de física que els nens experimenten des de sempre, com la gravetat, la calor,... i lo difícil que és explicar-ho passant per sobre o reestructurant les coses que ells ja saben, o les idees que se n'han fet. Va ser molt interessant.
Diumenge vam anar al MNAC a veure l'exposició de Caravaggio. Ostres, tu! Inclús per una persona ignorant com jo va ser tota una experiència. Us ho recomano moltíssim.

divendres, de novembre 11, 2005

Estic fent el CAP

Oooooooh, meeeeerda....
Estic desesperada i només he fet una de les sessions...
Vaig començar dissabte passat, i diumenge estava desesperada, dilluns també, dimarts menys... i dius, bueeeeeeno, ja anirà passant... però a mida que s'acosta el proper dissabte em vaig posant cada cop més malalta... aaaargghhhh!!!!
En fi, el cap és un curset de 120 hores, em penso, o 140, que has de fer si vols opositar a professor/a de secundària, que encara no sé si és el meu cas, però vaja. El cas és que com que des que tinc ús de raó estan dient "Aquest és l'últim any que es fa, després serà de 2 anys", m'he dit per fi, fes-lo perquè com al final et toqui fer 2 anys puc estar fent cops de cap a la paret durant hores.
Total, un tràmit: pagar 430 eurus, i anar els dissabtes al matí a escoltar uns rollassos sobre l'educació, el sistema educatiu i vés a saber quantes coses més, copiar-te treballs i memòries d'altres que ja l'hagin fet i llestos. Això no és el desesperant.
El que em treu de polleguera és la hipocresia: si anem del pal que això ens interessa mogollón i que hem de participar a la classe i fer treballets en grups i deures a casa, vale. Però llavors que no siguin del pal policia que cada hora passen el paper per signar a veure si t'has mort o què, si t'interessa mogollón aniràs a classe i si no vas perds el cul perquè et passin els apunts. I si anem del pal sabem que això no t'interessa gens ni mica però hem de comprovar que assisteixes a la classe, vale, ho puc entendre i firmar el paper cada deu minuts si fa falta, però el que em toca soberanament els collons és que a sobre prentenguin que faci veure que m'interessa!!!!!!!
En fin, més històries sobre el CAP en propers episodis, agafeu-vos que va per llarg.

dijous, de novembre 10, 2005

“Ciutadans del mon, però en una humanitat que ens accepti i per això cal transformar-la”

Ahir el Daniel comentava en el post “revolta global (II)” el fet de que per sobre de tot sentiment ens hem de sentir ciutadans del mon.
Poder la meva condició d’independentista, i que no en considero un nacionalista si no un internacionalsita, en fa veurà des d’un punt de vista diferent això de la ciutadania del mon. Per mi, la clau de la construcció d’un mon molt més just esta lligada a la esdevenir ésser lliures dins d’un mon de pobles lliures.
En certa manera la humanitat esta excloent a molts pobles i amb ella certes comunitats que viu dins dels estats. Per això no en poc considera cuitada del mon, ja que aquest mon no en reconeix com cuitada d’ell mateix el no reconèixer el poble el que pertanyo. Però el nacionalisme s’equivoca al intentar restar complicitats, ja que en la situació social actual que vivim, cal sumar complicitats entre tots i totes els ciutadans que viuen en un mateix indret, ja que amb la suma es com s’aconsegueix la convivència i l’acceptació de la diferencia. La integració com a eina de contracció d’un poble lliure i just, és base per construir un mon que visqui en pau i convisqui en llibertat entre tots els pobles que l’habitant. Els estats nacionalistes i capitalistes no poden ignora realitats culturals i socials que habitant els seus estats, no poden menysprear-les, marginar-les i excloure-les de tot avanç social i econòmic.
Per un altre banda, els processos de alliberament dels pobles sense estat no s’han de basar-se en l’exclusió o en la defensa egoista dels interessos propis, tot el contrari, els processos de alliberació han d’esdevenir processos de democratització globals, que ha d’aportar eines per transformar el mon. Aquelles que somiem amb un mon de pobles lliures hem de partir de la base que la consecució de les llibertats col·lectives es el punt d sortida per la construcció de models de societat que ens faci avançar com ésser lliures en convivència amb la resta de pobles del mon i així, en una societat globalment lliure podem sentir-nos (per els que no ens sentim) ciutadans d’aquest mon. Per que esdevenir un poble lliure, però repetint els models actuals d’estats no ens farà avançar.

dimecres, de novembre 09, 2005

Revolta global (II)


El fracàs de França, aquest dies som davant d’un fet que esta inquietant els poder polítics - econòmics d’arreu d’Europa. El terrabastall que es viu a França es un reflexa de fracàs d’un multitud de factors. Per mi el més important és la demostració que les polítiques socials han fracassat i que l’establiment d’un estat de benestar es un somni.
Un model de país que aposta per establir un únic model de societat que no reconeix la diversitat cultural i religiosa de les persones que conviuen, unit a la precarietat laboral a la que son sotmesos molts d’aquest mateixos ciutadans de classe baixa o mitja, porta a que qualsevol petit incendi pot ser l’actiu d’un gran foc que s’alimenta del caldo de cultiu que amb els anys s’han anat sembrant a molts barris. I el que jo tinc clar és que quan es sembra la miseria es recull la ràbia, ràbia que es transforma en violència com a eina de demostració de resistència com a única eina de fàcil de demostració de la seva existència.
Es incomprensible que un sector tant majoritari de ciutadans de segona i tercera generació no es sentint acollits, es sentin com ciutadans de segona.
Els poders polítics i econòmics hauria de reflexionar si aquest camí beneficia el seu sistema, ja que poc a poc la ràbia que esclata a molts indrets pot al final dinamitar el poder i les societats que s’han anat construir sobren la precarieta i la misèria de molts. Avui es França però demà podria esclatar a qualsevol indret de nostre país no es creiem que estem tant lluny...

Qui mana en aquest país?

Estic simplement flipant.
Fa unes setmanes un avió que havia sortit de l'aeroport de Sabadell s'estavella contra una grua de construcció. Tanquen l'aeroport degut a que és el 3er accident en uns mesos, sembla clar que s'ha anat construint i construint fins que l'aeroport ha quedat enmig de la població (o poblacions). Per les característiques de l'aeroport i l'activitat que s'hi feia, sembla que tancar-lo d'avui per demà tampoc és una bona solució, i després de totes les protestes dels treballadors, els alumnes de les classes de vol, etc, ara anuncien (i ho diuen tal qual per la tele!) que reobriran l'aeroport tan aviat com es retirin les GRUES IL·LEGALS que hi ha al voltant.
Aviam si ho he entès: les constructores instal·len grues il·legals, i no passa res, excepte si un avió s'hi estavella, cas en el qual el que es fa és procedir a tancar l'aeroport. I si al final és de calaix que això no pot ser, es concedeix que en quan es retirin les grues (no "es procedirà a retirar i sancionar les grues il·legals per poder reobrir l'aeroport en un temps mínim") es reobrirà l'aeroport.
Qui mana en aquest país? Compra't una grua i llença el teu vot a les escombraries!!!!

dilluns, de novembre 07, 2005

La revolta global...


No sé si quan l'Esteve escrivia en el post anterior pensava en el que està passant a París.
Fa uns dies que recordo que fa uns anys, en una exposició de fotos hi havia una fotografia semblant a aquesta: tot de cases fetes d'escombraries una al costat d'una altra. Anava amb un amic, que em va comentar: "De debò tu penses que això no explotarà?".
La violència no és la resposta a res, en cap cas, però també sóc capaç d'imaginar com la més absoluta injustícia i humiliació permanent poden desembocar en una revolta tan violenta.
No sé quina solució té aquesta crisi, ni culpo els que tenen el deure de solucionar-la de no poder-ho fer. Però sí que em fa por pensar per què ningú havia previst que el model de (des)atenció a la immigració, la marginació sistemàtica de certs barris de grans ciutats, l'atur creixent en certs grups socials, etc podien desembocar en el que està passant i s'està escampant arreu de França (de moment).

divendres, de novembre 04, 2005

Revolta global (I)...

Avui llegeixo al diari que les famílies no poden estalviar i que tenen un endeutament mitja de 50.000€. Dia si i dia també, sentim que els preus de la vivenda no paren de creixer, menys que fa un any, però creixent. El preu del gas-oil, el preu de la vida, IPC, deslocalitzacions, alguns drets es converteixen en luxes, sector econòmics del país tocats, educació sense valors...
Llegeixo amb preocupació últimament, que nombre de persones en el llindar de la pobresa a Catalunya ja volta els 1.000.000... Veiem com el drama de la immigració cada dia augmenta i això em fa pensar, que el que realment es globalitza és la precarietat, pobresa, explotació, la destrucció de la natura... la terra plora i no l’escoltem prou...
Hem de dir prou, hem d'obrir els ulls i evitar que genere humà no segueixi per aquest camí d’autodestrució social. Hem de dir prou a l’economia que ens ofega i ens encadena a un sistema que ens fa viure només per poder subsistir.
Cal una veritable revolta social, i que crec que a llarg termini pot tornar a succeir degut a la inestabilitat econòmica, la precarietat, la pressió econòmica... Espero aquí que no cometem els mateixos errors d’èpoques passades.
Soc del parer que en un termini no molt llarg, 10-15 anys la situació serà insostenible i poder podrem estar a les portes d’un revolta global. Processos com els que s’han viscut a sud-america o centre-america són exemples que situacions econòmiques dures acaben en revoltes de la població que duen a canvis polítics, son una veritable espurna d’il·lusió. Situacions com les que m’explicava el meu tiet missioner a Veneçuela, amb una espurna de revolució els seus ulls als seus gairebé 80 anys, em fa pensar que poder existeix una altra oportunitat de transformar el mon i que realment es possible fer-ne un de nou.

Som lluny de les situacions que s’ha viscut allà, hi ha grans diferencies, però hem de tenir clar que la situació ha estat creada per poder dominar a les classe majoritàries, és a dir, la treballadora i tenir-la controlada des del poder econòmic i polític.
Cal actuar localment, però partint del món cap els pobles i no en refereixo els pobles com a ens municipals, cal construir societats que puguin ser eines de transformacions socials veritables...

Alma 02-11-2005

OOOOOOOOOOH!!!!!!
Ahir va néixer la nebodeta (perquè ens entenguem, la filla de la germana de l'Esteve...).
La pobra Alícia va estar des de les 12 de la nit fins a les 3 o les 4 de la tarda fent "feina", i quan la vaig veure estava agotada i contenta. L'Alma és suuuuper gran (per lo petita que és...) i feia cara d'emmurriada. Li van posar un gorret blanc per portar-li després al Hobbit (l'habitant caní de la casa) perquè l'ensumés.
Felicitats als papas César i Alícia!!!!
L'Esteve posarà les fotos quan ens les passi la iaia, més contenta que un jínjol.

dimecres, de novembre 02, 2005

cursa per sant llorenç savall



Diumenge desprès de decidir que no marxàvem cap el nord ja que l’Eva estat amb un grip, en vaig apuntar a la mitja marató de Sant Llorenç Savall, mitja de muntanya amb 500m de desnivell positius i 22.400 km. Cursa molt ràpida que també feia un company de la meva feina (Foto). Cursa maca, encara que és la menys muntanyera tant pel desnivell com per la dificultat. La pujada be, per pista i corriols on la majoria de temps s’havia es podia corre, encara que hi ha un parell de pujades per corriols macos.. La baixada per una pista amb poca pendent de sorra dura, llarga que carregava força les cames. El Km 19 enfonsat, poder d’haver forçat a la pujada. Al final molt bon resultat millorant els meus objectius 1:57:28, el 70 de la general de 290. ara ja només en queden 2 curses per acabar el circuit català de curses de muntanya i la meva primera temporada en aquest mon, que m’ha atrapat...

dimecres, d’octubre 26, 2005

El Trepi també vol la seva estrofa

En Trepat, com d'habitual,
el seu sarcasme llueix com cal.
No ens enganyes, sabem molt bé
que a la cançó volies ser:
T'hi hem posat, no et queixis més

Llibertat Josep Maria Xirinacs!



Ahir la policia nazi-onal va detenir en Josep Maria Xirinacs, que salvant les diferencies ideològiques, ha estat un persona compromesa amb la llibertats, la justícia i la Pau. Als seus 74 anys ha viscut episodis de mil colors... lluitant pacíficament en favor de la independència de Catalunya. Amb la meva joventut només he viscut quan fa poc va decidir no moure's de la plaça sant Jaume fins aconseguir la independència dels països catalans, aquest fet també va fer construir les assembles dels països catalans pel territori, campanya que va abandonar degut al seu estat de salut. Però ara l’estat el persegueix per un gran delicte, declarar-se amic d’ETA i de Batasuna el 11 de setembre del 2002 al fossar de les moreres. Aquesta detenció demostra un cop més com és de dèbil aquesta democràcia i torna a posar de manifest qui es l’oprimit i ocupat.
Tot el meu suport a Xirinacs! Llibertat!
Hi ha qui insulta els catalans dia i nit mitjançant els mitjans de comunicació, creant crispació i odi, hi ha personatges públics que ocupant càrrecs de poder que comparen els catalans amb els nazis públicament, fins i tot tenen els sants pebrots d'obrir expedient a la comissió disciplinaria de la federació de futbol espanyol per si la pancarta dels PPCC el Cap nou incita a la violència quan als camps de mitja espanya s'hi poden veure banderes anticonstitucionals, nazis cada cap de setmana, crits racistes.....

Quan la gent de bé, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya s’adonarà que amb espanya no anem en lloc...
Des d’aquí tota la meva solidaritat amb Josep Maria Xirinacs!
+ info a vilaweb

dilluns, d’octubre 24, 2005

Crònica del cap de setmana

Aquella nit va sortir el sol . TOR, Baix Empordà. 21-23 octubre 2005

Fa una nit clara i tranquil·la,
Hi ha la lluna que fa llum
Els convidats van arribant
I van omplint tota la casa
De colors i de cançons

Heus ací que a casa l’Eva
Al bonic poble de Tor
Ens hi hem trobat uns bons amics
Hem tingut temps per fer de tot,
Però sobretot hem quedat tips

Oh, Benvinguts, passeu, passeu,
De les tristors en farem fum
Que casa meva és casa vostra
Si és que hi ha cases d’algú

Hola Cristina, estem molt contents,
Que a Boston hi has passat bon temps,
Els musicals t’han agradat
Una bona pila n’has portat
I ara a tornar a la realitat.

En Casals també ha vingut
I alguns altres sort n’han tingut:
Qui els hauria indicat
Aquell camí tan complicat
Per arribar al punt acordat.

Oh, Benvinguts, passeu, passeu,
De les tristors en farem fum
Que casa meva és casa vostra
Si és que hi ha cases d’algú

En Raül i la guitarra
Ens han alegrat la farra
Un repertori de cançons
Que tots hem demanat per torns
La més cantada: PORN PORN PORN

I la Carol, tan eloqüent
Ens ha fet estar ben atents
Hola mulata, ens ha agradat
El teu nivell de català,
Un cacaolat, i felicitats!

Oh, Benvinguts, passeu, passeu,
De les tristors en farem fum
Que casa meva és casa vostra
Si és que hi ha cases d’algú

I l’Ariadna, amb el cotxe verd,
Mica en mica la vergonya perd
Un poc temps, però aprofitat
Esperem que a tu t’hem agradat,
I ja per temps ens faràs costat.

En Serguei un granjeté
Ens xuleja que sap fer.
No havia d’anar a Ullastret
Però cap allí ha anat de dret,
Per arribar a Tor un bon tomet.

Oh, Benvinguts, passeu, passeu,
De les tristors en farem fum
Que casa meva és casa vostra
Si és que hi ha cases d’algú

I en Fabs amb l’assegurança,
Que la hipoteca li fa recança,
Ens ha fet d’intendent
A la cuina el més valent
I tots els altres aprenent.

Vinga, Laia, la directora,
Volem cantar una estona!
Jo no he vingut a treballar!
I les verdures del cuscus
Han de semblar perfectes cubs.

Què passa, Chumi, que t’has portat
Tota la Maria del terrat.
Als triangles hem jugat
I les partides has gravat:
Ni un detall se t’ha escapat.

Oh, Benvinguts, passeu, passeu,
De les tristors en farem fum
Que casa meva és casa vostra
Si és que hi ha cases d’algú

L’endemà de bon matí,
En Tomeu ha fet cap aquí.
A les tres heu arribat,
ni dinar no us han deixat
i d’excursió us hem portat.

I la Montse que ha vingut amb ell,
Que de poc no m’arrenca la pell
On collons para aquest castell
Aquest Montgrí és molt amunt
Se’n pot anar a pendre pel

Cul inquiet, han portat l’Olalla
Per animar la canalla
Quiero jugar, no importa a què
Millor si és un joc obscè
I si no un altre, no hi fa res!

Oh, Benvinguts, passeu, passeu,
De les tristors en farem fum
Que casa meva és casa vostra
Si és que hi ha cases d’algú

A s’hora baixa, a Flaçà
En Tenorio hem ‘nat a buscar.
L’assassí ho deus ser tu,
Ell i la Laia ens han ben fotut:
Tot i les trampes hem perdut.

I pels altres que hi heu faltat,
És una pena, ens hauria agradat
Comptar amb vosaltres aquest cop,
Però n’hi haurà d’altres, com hi ha món,
A l’Empordà, al poble de Tor.

També pots venir si vols.
T'esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l´espai ...
Qualsevol nit pot sortir el sol.

dissabte, d’octubre 22, 2005

reflexions d'un militant d'ERC (Jo)



Nou estatut i finançament just per la Catalunya social.

Ahir vaig anar a l’acte de la nova campanya d’ERC per el nou estatut i el finançament. Aquest nit he estat pensant molt, ja que jo creia que l’estratègia que segui el partit on estic militant no era l’encertada. Jo soc de les persones que creien que per avançar en una Catalunya lliure i socialment just cali haver pactat amb convergència. Poder pel reflectint el model del país Basc i pensant que un front nacionalista podria donar canya a Madrid.
El temps, crec que m’ha tret la raó, desprès d’escoltar ahir els dirigents d’ERC estic una mica més convençut que l’estratègia del pacte del Tinell i el nou estatut son encerts que ens apropen a la llibertats nacional i la justícia social.
Hi ha molts de vosaltres que m’heu senti a dir que creia que no estàvem fent les coses be des dels govern, hi han moltes coses que polir, sobre tot la imatge que donem a la societat civil des del govern, degut a que no governem sols i ens hem de empassar alguna que altre... o forces gripaus, però també hem de ser conscient que tenim la força que tenim, 23 diputats, i que molts cops fins i tot qui ens demana coherència i resultats creu pensar que tenim les mans lliures per actuar i produir el canvi social que es pretén des d’ERC. Crec que tots i totes desitgem aquest veritable canvi, però només es produiria des de la suma de complicitats i un majoria social que recolzes un projecte d’esquerres, república i catalanista, Com el 1931. Però fins el moment crec que hem d’estendre la ma i demostrar que es possible. Jo tampoc crec el 100% amb ERC, fins i tot en considero més a l’esquerra, però no podem seguir somiant en una Catalunya lliure i socialista si no unim forces per avançar. Crec que si no sumem el camí es porta a esdevindré un mapa polític multi dividit en l’independentisme que no es fa avançar. No cal combregar amb rodes de molí, però si intentar avançar... ep, m’he desviat del temilla!!
Tornant a l’estratègia, crec que sense el pacte del Tinell no s’hagués aprovat un nou estatut o tindrem un a la baixa ja que amb el PSC-psoe a l’oposició o no hagués acceptat el nou text. Amb el govern amb convergència no s’hagués pogut passar de Catalunya i s’hagués reforçat la imatge del PSC.-PSOE que seguint les ordres de Madrid no hagués pogut fer res de res. Fins i tot crec que amb el cas ERC+CIU haguéssim tingut un desenllaç a com la reforma Basca.
Però ara tenim un Estatut amb un majoria i amb un compromís dels PSC-PSOE d’aprovar i anar fins el final, també haig de dir que crec que no podran suporta la pressió mediatica i política que es viu a Espanya, tant l’externa com l’interna del mateix PSOE, i clar esta, crec que qualsevol modificació del text serà de cara a rebaixa i aquí és on realment podrem comprovar qui estar amb qui.
Ara clar, cal pensar que cal governar i que hi ha un nació de veritat per fer avançar, i que cal ficar-se a treballar, per suposat, però l’estatut es l’eina que ens ha de portar un vida millor, mes justa i solidaria que farà més fàcils les tasques d’un govern, per poder governar un país i construir una Catalunya de futur més lliure i més justa i solidaria amb els pobles del tot el MON. No encara que els mitjans, grups de presió, partits de l’oposició digui que no s’està fent res crec que això es faltar a la veritat, el problema es fins i tot que certs sectors del PSC-PSOE estan interessats en donar la visió que no es treballar... això son figues d’un altre “post”
Ara toca aguantar, tot i totes plegats, perquè com es demostra dia a dia tenim més motius per dir adéu espanya que per ser espanyols!

Apa un opinió més!

dimecres, d’octubre 19, 2005

El Capitalisme pren forma d’Ànec blau

Ara ja fa gairebé 3 setmanes que l’ànec blau de Castelldefels funciona. És realment gran, la repercussió que te, tan a nivell local com de comarca. Aquest nou centre es un indicador més que posa de manifest cap on camina la societat d’avui en dia.
Esta clar aquí beneficia més un sistema com l’actual vessat en el consum compulsiu i l’entreteniment ha traves d’un oci totalment comercial. Cada dia més l’anestesia col·lectiva fa empobrir la societat en conjunt i els individus que la conformen, fen més palpable les diferencies socials entre classes. Això beneficia els poder econòmics que son les primer interessats en establir un societat adormida i consumista. El poder polític no te la valentia d’enfrontar-se e intentar fer un veritable canvi socieconomic. Ja que aquells polítics que s’enfronten son enfonsats, atacats, amenaçats, tan personalment com militarment... per els estats i els poder en mans dels capitalistes. Pocs son els que ho intentant. La majoria formen part de la classe política que dominats per els poder fàctics també els interessa crear societats anestesiades per mantenir-se en els respectius governs. L’Anestesia no és només receptada per els poder econòmics a traves del consum, l’oci... si no que aquells governs que son eines del capitalisme fan servir serveis com l’educació per adormir i domesticar la societat.
L’Europa del benestar que es començava a construir desprès de la segona guerra mundial esdevé ara l’Europa del capital, el consumisme, egoisme, l’Europa del Capitalisme i la guerra.

I demà més...

dimarts, d’octubre 18, 2005

Maragallades..

Maragallades: Nom. Nom que rep una idea qualsevol que passa pel cap, en circumstancies que encara es desconeixent, en algun moment del dia i que tot seguit es manifesta sense meditació de la seves conseqüències, viabilitat o perjudici tan per la persona com per el conjunt de persones que t’envolten. Exemples: Canvis de govern, 3%, presentar-se a president de Catalunya, fòrums, fer unes olimpíades...

Diuen que som davant d’una crisi institucional, i ja van 3 mínim. Poder no es una estratègia del PSC-PSOE per intentar fer fracassar l’estatut desprès del gran envolat que s’han ficat sense donar-se compta. Les eleccions anticipades pot ser una sortida endavant per intentar salvar els plats, els gots...
Imaginem que la crisi va més enllà i que el govern es trenca, eleccions anticipades, que això comportaria que els tràmits de l’estatut s’aturessin a espanya o fins i tot que alguna majoria simple el retires des de Catalunya davant del escenari d’eleccions.
La tranquil·litat el PSOE i els sectors espanyolistes del PSC (que son la majoria) regnaria...
Poder la meva hipòtesis també sigui una maragallada, però si el president d’un país pot somiar despert els seus ciutadans també, no?

Cadí per als menys prosaics...

Per a informació tècnica, al post de baix, el de l'esteve ;-)
Vam llevar-nos molt aviat i vam esmorzar a Berga. Des d'allí cap a Gósol, i més enllà, fins a Josa. Us recomano que si podeu us atanseu a qualsevol lloc de per allí aquests dies: els boscos tenen un color preciós, encès, lluminós i amb milions de contrastos. Agafeu un dia humit (dissabte va estar plovent) i assolellat, com el diumenge. Barregeu-ho amb un cel blau intens i una mica de tardor al gust: boscos vermells, grocs, verds i marrons. L'ingredient essencial és el Cadí solitari: no vam trobar ningú en tot el camí, amb dues excepcions, un cuidador de camins, amb l'aixada i les tisores, i un boletaire matiner amb el cistell ple a les deu del matí.
Volíem anar fins al Pic de la Canal Baridana, però s'havia de fer molt tros de carena i ens va fer por que se'ns fes massa tard. De totes maneres, vam gaudir molt amb la companyia dels isards i els voltors, amb el sol i el vent i el Pedraforca vigilant.
A mi em va agradar més que l'excursió per Montserrat el dissabte: tot el dia plovent! :-S

dilluns, d’octubre 17, 2005

El Cadi solitari

Ahir excursió per serra del Cadí, per un indret solitari, ja que si tens una mica d’imaginació i no vas els indrets Pedraforca (on hi ha tothom) tens paisatges molt màgics i bonics per gaudir. Així doncs cap a les 10h del mati sortim del poble de Josa resseguim el camí del GR-150.1 direcció el coll Jovell, d’aquí es puja pel dret seguint les marques del GR i PR. Pujada una mica perdedora si no s’està atent a seguir les fites i les marques pintades de groc i blanc (PR) o vermell i blanc (GR).
El camí cada cop puja més, fins a un tram que has de fer servir les mans (no arriba a ser una gran grimpada). Un cop superada aquest petit dificultat arribem a un pla, a la grallera gran del boixeder. La pujada final fins el pic de les tres canaletes (2608m) es per un prat que va pujant poc a poc, fins assolir el cim i des d’on es contempla la gran muralla nord del Cadí. Des d’aquí només cal seguir carenant per la part més alta de la serra del Cadí. Nosaltres volíem anar fins el cim de la canal baridana (2643m) al final vam arribar fins el cim puig de les gralleres (2917m) desprès de 4 hores. Fins el cim de la canal baridana encara s’ha de baixar el coll i remuntar l’ultima pala. Foto de rigor el cim i a desfer el camí fet. Per evitat tornar a pujar els cims que havíem deixat, vam baixar fins el coll de la canal del toll 2516m i vam borrega fins la grallera gran del boixeder on el camí comença a baixar amb un forta pendent, desprès del tram més complicat de la baixada un petita pedrera i de roca molt bona t’estalvia un bon tros de baixada feixuga. Ja el coll jovell i cap a Josa. Prop de 7h de camí 1312m de desnivell positiu, amb la companyia de algun volto i un petit grup de isard.

Sau...


Vigileu que tornar a plourà!
Ara que les institucions fa cobrar 1€ per aparcar i visitar la zona del pantà.... que dir.... la meva mare i jo vam anar el 2 d’octubre i encara no feia pagar... ens vam lliurà del impost revolucionari d’esquerres i catalanista!

dijous, d’octubre 13, 2005

12 d’octubre NO PASSARAN!


Un altre any prop de 1000 persones han demostrat el seu rebuig el feixisme i han posat de manifest que aquesta democràcia es un circ ple de incoherències, on encara es permet concentracions i manifestacions racistes, feixistes... o que hi haguí avui en dia una llibreria on es poden comprar tot tipus de material nazi i per un altre banda es reprimeix i s’ataca aquelles que lluitant per construir un alternativa el model actual...
Tot i la gran presencia policia, la por que volen transmetre, la intoxicació mediatitzada que és fa del moviment antifeixista, any rera any no s’aturen a l’ofensiva antifeixista.
Crònica de la mani antifa’05 12 d’octubre
L’ofensiva 2005 a BCN d’aquest any va tindré lloc a al barri de Gracia. Aquest any és va voler posar de manifest, per una banda, que la llibreria Europa continuí les seves activitat (llibreria amb material nazi, d’apologia el genocidi que esta a l’espera de sentencia judicial des del 1998 per aquest fets, encara que segueix amb la seva activitat el barri de Gracia) i per un altre banda, els permisos concedits a les manifestacions i concentracions d’ultradreta que és permeten des dels respectius governs, Barcelona, València.
A Les 12h la plaça de la virreina ja havia més de 500 persones concentrades, cap les 12:30 la mani començava a caminar amb força gent, prop de 1000 persones. El recorregut va transcorre amb tota normalitat pels carrers del barri, a l’alçada del local de l’AJG, es van unir unes banderes vermelles.
La manifestació va continuar fins la seu del districte on es van penjar una pancarta denunciant la passivitat del govern municipal vers la llibreria Europa.
Els manifestants es va dirigir cap el carrer on hi ha la llibreria que era protegida per les forces de repressió espanyoles. Un fort desplegament policial, tan de policia uniformada con de secretes protegien la llibreria. Tot seguit, desprès de llegir el comunicat, la mani es va dirigir cap a la zona de la estació de metro Fontana on es va llegir un comunicat recordant la mort del jove Roger el barri de Gracia ara farà 1 any per un grup de nazis. Aquí la mani és va donar per finalitzada.
Un altre any prop de 1000 persones han demostrat el seu rebuig el feixisme i han posat de manifest que aquesta democràcia es un circ ple de incoherències, on encara es permet actitud racistes, feixistes... i per un altre banda es reprimeix i s’ataca aquelles que lluitant per un mon molt mes just i lliure... Tot i la gran presencia policia, la por que volen transmetre, la intoxicació mediatitza que és fa del moviment antifeixista, any rera any no aturen a l’ofensiva antifeixista.
No passaran!

dimarts, d’octubre 11, 2005

12 d’octubre res a celebrar.

Un altre any els grups d’ultradreta tornaran a fer el seu homenatge particular a la bandera espanyola. Un altre cop amb els seus missatges feixistes, xenòfobs... L’apologia el genocidi serà present al parc de Sant Jordi a Montjuïc. Aqui una altra demostració que no vivim en una veritable democràcia. Aquest acte és permès per l’Ajuntament de BCN (PSc-PSOE+ICVEUIA+ERC) i per la delegació del govern (PSOE). Vergonyós, indignant! Després ens volen donar lliçons de civisme...
Per una altra banda, com si la història es tornés a repetir, la gent que lluita i s’organitza contra el feixisme i l’imperialisme torna a estar dividida i BCN viurà el dia 12 d’octubre dues convocatòries per mostrar el rebuig a la convocatòria d’ultradreta. Les concentracions seran al barri de Gràcia, Plaça de la virreina a les12h i l’altra a la plaça Sant Jaume a 11:30h.
Tornem a veure com no som capaços d’unir esforços per combatre el feixisme. Com pot ser que després de tant de temps on a BCN només hi havia una sola manifestació unitària, aquest 12 d’octubre hi hagi divisió. Amb diàleg entre tots i totes es pot arribar a fer una lluita unitària, no repetim els mateixos errors històrics...
Cal reflexionar, si els col·lectius, organitzacions, partits, moviments... som prou madurs per afrontar una veritable lluita social i de transformació, si no som capaços d’avançar plegats no podrem mai esdevenir veritables motors de canvi social, mai des de la solitud de cada grup podrem assolir els nostres objectius.
Si algun dia volem destruir el feixisme, l’imperialisme i transformar el mon només ho farem amb la unitat d’acció de tots i totes...
Cap agressió sense resposta!

Caçadors de bolets


Dissabte vam ser al Ripollès practicant el noble esport de l'expoli de fongs que constitueixen com tothom sap la base alimentaria i cultural de la població aborígen dels Pirineus. La cosa no tenia més interès, però si al departament de nous formats de TV3 els en surt un programa, a mi me'n surt un bolg, què passa.
Sobre la discussió iniciada fa mesos si aquest any hi haurà molts o pocs bolets, tinc la resposta: fins i tot jo en vaig trobar... La veritat és que ens ho vam passar d'allò més bé de la manera més tonta: vinga inspeccionar molsa a veure si sota hi havia rovellons, i anar fent.
Vam collir una bona panera, i com que encara no haviem vist l'episodi d'ahir de caçadors de bolets, els vam tallar, ara ja sabem que els hem d'arrencar. Però tallats o arrencats, ens els vam menjar per sopar: boníiiiiiiiiiiiisims!!!!!!!!

dilluns, d’octubre 10, 2005

Corrent per les muntanya


Ahir vam anar a fer la 6 cursa de la Molina, una cursa que transcorre per la zona de la les pistes d’esquí de la Molina. La Sortida és el peu de telecadira d’Alp 2500 i puja cap el cim de la Tosa, baixant cap el coll de pal per desprès pujar el Puigllançada, des de aquest últim cim ja baixada fins tornar a retrobar l’estació d’esquí. 24km amb uns 1200m de desnivell positiu. Un cursa maca i amb ambient alpí, llàstima de les instal·lacions de l’estació. La cursa era copa catalana i campionat d’espanya de curses de muntanya, 350 participant aprox. Molt bon ambient, amb una sol que picava fort... Total 2:33 minuts. L’Eva va abandonar en el km 6 ja que es trobava malament, mal de cap i molt de cansament, però igualment es un gran victòria el fet de participar e intentar un reptar tan exigent, això ja es mereix un gran reconeixement ja que aquest any ha fet 3 curses de la copa catalana!
La copa catalana de curses de muntanya ha arribat a la fi de la temporada. Desprès de corre per Berga, la cuita de sol, Andorra, Taga i aquesta ultima de la Molina es tanca la temporada, la meva primera temporada fent curses de muntanya, un gran experiència que en fa mira l’any que ve amb moltes ganes de seguir corrent per les muntanyes, per avançar, per somiar, per lluitar...

dijous, d’octubre 06, 2005

Saltar la tanca

A Ceuta i a Melilla, el que separa el territori espanyol del marroquí és una valla de metre i mig. Però a una distància de dos metres hi ha una altra tanca de tres metres, que degut als "assalts" massius dels darrers mesos han decidit augmentar a sis metres. Fa unes setmanes els periodistes deien assalts massius i es referien a 30 o 50 persones, i aquests darrers dies diuen el mateix i es refereixen a 500 o 1000 persones. Batusses i coses més gruixudes, no sé quants morts i moltíssims ferits... i la solució és una tercera tanca?
El que em deixa perplexa són alguns dels debats que he sentit a la ràdio: "...però una tanca més alta és més fàcil de tombar..."
A mi em sembla que hi ha moltes coses que no s'entenen, i que la millor tanca seria la igualtat: que fos igual estar a un cantó de la tanca que a l'altre. Però segurament, seguint aquella idea d'en Ziegler (al post anterior) sobre el tabú i la humiliació de la fam (i de la desigualtat d'oportunitats, les malalties,...), queda més elegant alçar murs i parets ben gruixudes, no fos cas.

dilluns, d’octubre 03, 2005

Silenci - Jean Ziegler

Extret del llibre (gràcies Daniel) "La fam al món explicada al meu fill", d'en Jean Ziegler. Per cert, aclaparador.

- Per què a l’escola ningú no ens parla mai de la fam? Dels que l’organitzen i dels que la combaten?

- Per mi, també és un misteri. Molts mestres, professors i professores d’instituts i d’escoles són gent oberta, generosa, profundament solidària amb la lluita dels pobles del Tercer Món. Molts d’ells informen els seus alumnes quan es declara una epidèmia de fam, com també de les recol·lectes públiques que s’han originat. Tot i així, no conec cap escola on la fam –que cada dia mata més persones que totes les guerres juntes de tot el planeta- sigui al programa. No hi ha cap programa d’ensenyament on la fam sigui analitzada, discutida i examinada en relació amb les seves causes. [...]

- Les bones intencions són del tot insuficients. Són un luxe per als fills dels rics. La calamitat de la fam actua per mil vies diferents. La seva aparició, els seus estralls, exigeixen moltes anàlisis detallades i precises. Ara bé, l’escola calla. No fa la seva feina. Sovint els adolescents l’acaben plens de bones intencions i d’una vaga convicció de solidaritat, però mai amb un coneixement profund, una clara consciència dels orígens i els efectes de la fam.

- Podríem dir que la fam és una mena de tabú?

- És la paraula justa. Un tabú que fa molt de temps que existeix [...]: per a la gent és tan humiliant saber que un gran nombre dels seus semblants pateixen fam, que es cobreix aquest escàndol amb un espès silenci. Aquesta humiliació continua sent compartida per l’escola, pels governs i la majoria de nosaltres. [...]

- La FAO viu de contribucions dels estats membres més rics [...]. Els funcionaris de la FAO, en tots els seus informes, són induïts, malgrat la realitat, a pregonar un discret optimisme.

- Per què?

- Perquè els grans països donants són democràcies, i per tant l’opinió pública hi juga un paper determinant. La FAO està obligada a mentir sobre les perspectives de futur, perquè si no ho fes, l’opinió pública dels països rics ja no acceptaria continuar donant a Roma aquestes quantitats que creurien invertides en va.

- Què fan precisament aquestes persones a Roma?

- Guarneixen regularment les conclusions dels informes amb frases màgiques. El Survey de 1974 acabava amb aquesta sentència indiscutible: “D’aquí deu anys en aquesta terra, cap home, cap dona, cap infant anirà a dormir amb el ventre buit”. I el World Food Summit de 1996 acabava amb aquestes paraules: “Fins al 2015, haurem fet que el nombre de persones que pateixen fam al món haurà disminuït a la meitat”. La promesa de 1974 s’ha transformat en el seu contrari: el nombre d’afamats ha augmentat. I la de 1996 té el risc de revelar-se també com a falsa. De tota manera, els experts de la FAO només poden calcular, observar, analitzar, predir. No tenen cap mena de poder: ni sobre la fixació de preus ni sobre la distribució d’aliments.

- Llavors, qui decideix?, qui té el poder?

- El mercat. Només el mercat. I el poder que té és inexpugnable.

Torna, torna Serrallonga!

Ahir mentre corria per les els guilleries, la cursa del Bandoler 22,400km i 1000m desnivell. En una part del recorregut en vaig trobar uns trabucaires que feien sentir els trabucs cada cop que passava un corredor, la cursa transcorria per els indrets on bandolers s’havien amagat ja fa molt de temps, un d’ells el mític Serrallonga...
Ara aquella zona esta amenaçada per l’alta tensió, la Molta Alta Tensió(MAT). La famosa linea d’alta tensió que vindrà de França
A l’hora de sortida l’organització va comunicar que si la MAT es tira endavant el proper any la cursa arribaria a creuar 5 cops per sota dels 400.000 volts! Però això es una dada poc important en el fons, ja que la destrucció del paisatge que això suposa no te preu, un indrets que tenen un gran valor paisatgístic i encara més un gran valor natural estarien amenaçats. Ara estan amenaçats pels interessos capitalistes.
No podem construir un societat sense límit de creixement elèctric, les solucions existeixen i no cal anar a buscar a les centrals nuclears de França l’energia, cal una aposta per fer us de les energies renovables...
Cal defensar la terra, el país de les agressions contra l’entorn natural, cal estimar i lluitar per conservar la natura, el país...

TORNA, TORNA SARALLONGA
QUE LA TERRA ENS ROBARAN!
QUE L’ALZINA ENS CREMARAN!

dissabte, d’octubre 01, 2005

Ja Tenim Estatut!

Ahir el parlament aprovava la proposta d’estatut. Desprès de fer un cop d’ull el text... si tinc una petita passió per llegir textos articulats. Arribo a la conclusió que no es el meu estatut, des d’òptica independentista, no es l’Estatut que a mi m’hagués agradat... però cal ser realistes, els independentistes ara per ara no es la força majoritari del país, per això l’estatut aprovat no es un declaració de sobirania, de trencar amb espanya.

Crec que es un pas important en el procés de alliberació nacional i en la construcció d’una societat més justa i solidaria. També es un pas que pot cercar complicitats amb molts sectors per ampliar la base independentista i el procés que segueixi ara, depenen de l’actitud dels nostres veien pot fer créixer el sentiment nacional...

El que es clar que els catalans i catalanes hem d’estar alerta per la feina que facin a Madrid. Jo crec que si Madrid el retalla i l’aprova els catalans i catalanes hem de mira molt be el text ja que nosaltres tenim l’ultima paraula en el referèndum...

Ara per ara donem un temps de optimisme... però som lluny de la llibertat i de construcció nacional i social d’un país mes just i lliure!!