divendres, de setembre 28, 2007

25 d'octubre del 2008....

Està clar que aquesta data farà córrer molta tinta, pixelada i sobre el paper. Hi ha qui ja comença a donar l'alarma, hi haurà qui cridarà a la unitat dels "demòcrates" per defensar això que anomenen estat Espanyol. Hi ha que ficara Ibarretxe a les ordres d'ETA, hi ha que comença a sentir que hi ha alguna cosa que trontolla...

Però també hi ha molts i moltes als que les paraules d'Ibarretxe ens han fet recuperar el somni.
Hi ha qui encara pot anar pels carrers del seu poble, del seu país amb al cap ben alt i amb la consciència tranquil·la, perquè és sobre els pilars de la coherència i el compromís vers les seves idees que construeix la seva política. Segur que em separen moltes coses d'Ibarretxe fins i tot el futur que ell dibuixa per Euskadi no seria al mateix que jo dibuixaria si fos Basc, però crec que hem d'aprendre molt del seu compromís, la seva coherència i la seva lleialtat al seu projecte polític. Gracies Ibarretxe per fer-me avui somiar que encara hi han polítics que governen un pais amb compromís i paraula.

No faré basquisme, perquè fa temps que em vaig adonar que hi ha massa gent que lluita per causes llunyanes oblidant les causes de casa, que s'emmiralla amb lluites d'altres pobles i abandona la del seu fins i tot quan son les mateixes.

Avui quan sentia les declaracions d'Ibarretxe al mateix temps que sentia que l'espurna d'esperança tornava a crema, sentia ràbia per mirar al meu voltant i veure uns polítics sense rumb nacional, seguia mirant al meu voltant i veia molta gent il·lusionada i amb ganes de treballar, però molta gent orfe i desenganyada amb TOTS els partits polítics catalans. Per falta de compromís, coherència, per falta de ambició nacional, per falta de full de ruta.

Segueix cremant la corona...


Ara des del sindicat de la SEPC s'ha organitzat un acte de solidaritat amb l'últim jove que ha anat a declarar a l'audiència nacional pel tema de la crema de les fotografies del Rei. Un jove militant de l'esquerra independentista revolucionaria i estudiant de física (que n'aprenguin tots els meus amics i amigues físics)
Sembla que els jutges, la fiscalia... estan intentant apagar el foc llançant més benzina. I això està creant més anti-monàrquics i posant a debat la raó de ser de la monarquia espanyola.
Peró clar també hi ha "tertulians", "intel·lectuals", "opinadors" que critiquen les accions amb l'únic argument que són utilitzades per una part de la dreta i els seus mitjans per desestabilitzar la monarquia i això no fa cap favor a l'independentisme, ni a la causa republicana.... Quan temps més haurem de seguir demanant perdó per ser Catalans?, per ser independentistes? Per declarar-nos anti-monarquics?
Tot el meu suport! i com vaig dir en algun post anterior,(Fent servir una mítica frase que portava un company de classe del FP punk a la seva xupa i canviant església per corona):
L'única Corona que m'il·lumina és aquella que crema!
Video de l'acció de la SEPC a La facultat de Física

dijous, de setembre 27, 2007

Mobilitat sostenible

Fa 2 anys, la meva segona entrada al blog duia aquest mateix títol. Com que sé que seria agosarat esperar que recordeu què hi deia, us en refrescaré la memòria (hehe). Deia que aprofitant la setmana de la mobilitat sostenible, i el fet que feia poques setmanes del meu canvi de feina i per tant del meu nou costum d'anar a treballar en bicicleta, havia somiat que em robaven la cadena de la bici, i que per més que pedalava no podia avançar.

Com si això pogués arribar a interessar algú també feia tot un símil metafòric de la vida i de com de vegades ens esforcem debades si no estem on hauríem de ser, i que en canvi, quan tot engrana, sembla que puguis arribar on vulguis. La mena de coses que no has de posar en un blog si no vols avorrir el personal, però què hi farem, era la meva segona entrada, i havia d'escriure algo perquè l'esteve ja en portava 5 o 6, que aquest no té mesura.

El cas és que, com una mena de presagi, la setmana de la mobilitat sostenible m'ha tornat a afectar, però aquest cop EN LA REALITAT.

Si heu estat algun cop a casa nostra, sabreu que des de casa nostra, per anar cap al centre del poble fa baixada. Doncs dilluns passat, vaig agafar la bici, la baixo al carrer, m'hi enfilo al damunt, i avall que fa baixada. En arribar a la Plaça Joan XXIII, o per a més aclariments, on s'acaba la baixada, em poso a pedalar, i l'horror del meu somni s'havia fet realitat. No m'havien robat la cadena, però s'ha trencat alguna cosa de l'eix, i per més que pedalis, no pots fer girar la roda. Clar, la putada és que això et passi AL CAPDAVALL DEL CARRER. Total, torna a casa, puja la bici, i baixa amb el cotxe perquè s'està fent més que tard.

Per cert, que confessi l'anònim que em va deixar el comentari al post ara fa dos anys, tot i que tinc un sospitós habitual.

Diada Castellera Mercè'07

Tot i que l'any passat hi vam faltar, enguany no ens hem volgut perdre la diada de la Mercè (la del 2005 va ser de les primeres entrades al blog!).

Com sempre, Vilafranca va estar a l'alçada, o fins i tot per sobre... Tot i que hi vam trobar a faltar el Jaume!
Aques cop no em vaig posar a la pinya del pilar de 8 perquè el volia veure...!

Més fotos al nostre àlbum.

dimarts, de setembre 25, 2007

Can Vinader, la lluita continua


Tornen a la política del totxo, el nostre govern municipal PSC+CIU+ICVEUiA torna a la càrrega amb un nou projecte per la zona de Can Vinader que presentarà al proper ple del dia 27 de Setembre a les 20h.

Ara ens sorprenen amb una nova proposta, un proposta que no s’assembla gens a la presentada anteriorment. I jo em pregunto: Però no ens varen repetir mil cops que no es podia modificar el projecte? però no ens varen desprestigiar per demanar modificacions i millores? Però no ens deien que els propietaris tenien tots els drets i no hi havia res a fer?

Ara resulta que presenten un nou projecte, que diuen que millora l'anterior. Millora??? ara en comptes de construir a al zona de Can Vinader 4 edificis de 5 plantes més àtic, també construiran 2 edificis a l'antiga pujada del castell... així ja no només cobreixen de ciment la zona de Can Vinader si no també tot el bosc que hi ha als voltants de castell que encara no és parc.

Els veïns i veïnes es continuen oposant al nou projecte i el seu serveis jurídics defensant que la solució es política, l'Ajuntament és qui marca el sostre edificable, doncs el Pla general Metropolita (PGM) es anacrònic i no respon a la realitat de Castelldefels, el tipus de sòl és urbà no consolidat i per tant no té atorgat cap llicència ni permís. Hi ha abundat jurisprudència favorable.

El més complicat d’entendre a nivell polític és com CIU i ICVEUiA estan d’acord, sent ells els que donen la majoria al PSC. Com són incapaços de fer pressió per evitar la destrucció i l’especulació a la nostra ciutat i més quan ho portaven en els seus respectius programes electorals.

Poder hi ha contrapartides o favors que els ciutadans i ciutadanes de Castelldefels no sabem?

Després ens preguntarem com és possible que cada dia més gent no vagi a votar. Però la resposta està, en gran part, en les promeses incomplertes pels partits polítics, amb la hipocresia d’algunes dirigents que durant la campanya varen prometre davant dels veïns i veïnes que el bosc de Can Vinader no es destruiria si no era obligada per un jutge o aquells que diuen ser verds i d’esquerres i prometien equipaments pel barri, permutes els propietaris... està clar que el PSC s’ha sabut envoltar d’aquells partit sense perfil propi, sense ideologia i que s’han venut. Les ganes d’uns i la necessitat dels altres d’estar xuclant de la mamella els fa oblidar que una vagada varen prendre uns compromisos amb els ciutadans i ciutadanes de Castelldefels.

ERC continuarà defensat la seva proposta fins al final, perquè creiem que amb la creació d'un gran parc del castell sortim guanyant tots i totes.

Els veïns i veïnes de Can Vinader i d’altres barris de la ciutat ja s’estan mobilitzant per defensar el bosc i un model de ciutat totalment oposat a l'actual. ERC serà al seu costat al proper dijous 27 de setembre des de les 19h a la plaça de l’església.

Per un gran parc del Castell!

dilluns, de setembre 24, 2007

Amotos, aquí

Fa 7 anys que porto moto, i 4 que l'aparco a l'aparcament de la foto del post anterior. El primer dia que vaig deixar la moto, m'hi va acompanyar la dona del pàrquing, i em va fer saber que allà és on anaves les motos. Com que no n'hi havia cap, la dona va dir, no la deixis allà, perquè no sé on les deixen els altres, de moment, deixa-la allà. I amb això va assenyalar un lloc apartat d'on van les amotos, i de moment, allà la continuo deixant perquè encara no m'ha dit on la vol. L'Esteve al començament no s'ho creia, fins que el vaig fer baixar a l'aparcament per veure-ho amb els seus propis ulls.

La primera cosa que em va flipar, evidentment, és la A gegant que precedeix a la paraula "motos". Clar. La segona, és la paraula "aquí", perquè si hom escriu "motos" en una paret d'un aparcament, no se sobreentén que és "aquí"? bé, però suposo que això són subtileses.

La meva teoria és que l'error té a veure amb el gènere. Gènere és una paraula que ara està molt de moda, sobretot si la poses després de les paraules violència de o perspectiva de o igualtat de. Però quan jo era petita, gènere era un terme que descrivia només qüestions gramaticals.

Un dia, tot fent cua perquè la senyora que té una botiga amb pinta de tapadera i un pàrquing pirata em cobrés els diners lliures d'impostos de l'aparcament, vaig sentir que la clienta que em precedia a la cua es queixava: No sé por qué tengo que venir yo si el amoto es suyo. Que de raó no n'hi faltava, en això estem tots d'acord. Però per mi va ser una revelació molt més profunda que no pas només la mandra del marit de la clienta en qüestió. ES PENSA QUE MOTO ÉS UNA PARAULA QUE PERTANY AL GÈNERE MASCULÍ. Potser llavors tot encaixa: un amoto. Mira, un amoto. Voy a comprarme un amoto. No tengo ningun amoto.

I vet aquí la meva teoria. Sento les decepcions que pugui haver causat, és que l'Esteve ho va anunciar d'aquesta manera taaan intrigant...

diumenge, de setembre 23, 2007

MADE IN VISTA ALEGRE

A molts amics, companyes, família sempre els hi hem parlat de com esta indicat a l'aparcament on guardem les motos el lloc destinat per les "Amotos", Avui pengem la foto que hem tret avui a l'aparcament... per si algú dubtava.
L'Eva te la teoria "lingüística" per descobrir com s'ha arribat a anomenar les motos com a "amotos". Ja ho explicara ella...

dissabte, de setembre 22, 2007

Notícies des de l'hort


Avui s'ha aixecat plujós, fa dies que l'hort espera pluja ja que com els homes del temps no ha deixat d'anunciar pluges des d'ahir vaig decidir que la natura fes el seu curs, aixi que aquest mati que estava apunt de regar l'hort per fi a començat a plourà...
Així avui ja hem començat a recollir el primer tomàquet que ha madurat, la resta encara son a les tomaqueres, ara hi han 20 més que estan madurant.
Avit ja podrem fer amanida de tomàquets de l'hort!

dimecres, de setembre 19, 2007

Ladies and gentlemen, the Band!


Babilònia, com diu el PauSaxo, és una banda de "tunning musical". El Xavi diria que ens hauria de detenir la policia musical, però com que és a USA no ens pot denunciar, i nosaltres anem fent la viu-viu. Babilònia és un projecte que té bastants anys, encara que per mi són només una quinzena d'assajos i dos concerts, però també és l'oportunitat de fer-ho: sempre havia volgut cantar amb un grup! I sobretot és una bona colla de companys amb els que gaudim perpetrant els temes que més ens agraden encara que em toqui cantar La Bamba que és una cançó que odio des de molt petita.

Gràcies Elena per les fotos.

300 anys de Borbons, 300 anys de resistència!

I seguim amb les campanyes contra la monarquia, aquí deixo l'enllaç a la web en solidaritat amb les persones que la fiscalia vol jutjar per la cremar les fotos de la monarquia a Girona.

Crec que mai entendre com amb ple segle XXI encara hi ha estats que tenen monarquia. Per mi la monarquia és una institució totalment antidemocràtica. Clar que tenir monarquia diu molt de quina classe d'estat vivim o millor dit de regne.
Això si, la defensa de la monarquia és cosa de tots, de la dreta, el centre i l'esquerra. Amb això tots units...

dilluns, de setembre 17, 2007

l'única corona que m'il·lumina és aquella que crema!

Sembla que últimament cada dia hem de parlar de la monarquia del regne espanyol. Aquí penjo una tall del mític Persones Humanes de fa uns quants anys on Quim Monzó explica de que treballen aquesta colla.... i no esta gens desfassat!


Tota la meva solidaritat a la gent de Girona!

dijous, de setembre 13, 2007

Castells per la Diada, tornem a la feina.

Després d'una llarga aturada dels castellers de Castelldefels, per la diada varem tornar. Un parell de Pilars de 4 com ja explicava amb el post anterior.
Aixi que tornem a intentem tira endavant la colla. Així esteu tots i totes convidats a donar un cop de ma, a pujar o fer pinya,.... ja podeu començar a passar pel local de la colla dels castellers de Castelldefels a l'Av Lluís Companys tots els divendres a 21:30h

Aquí les fotos del pilar que nomes varem carregar el passat 11 de setembre. (l'ultima foto esta feta segons abans de la caiguda, nomes cal ampliar la foto mira amb quina cara faig l'Eva em va immortalitzar...).




11 de Setembre, Castells, ofrena, manifestació, reflexions, concerts...

Aquest any la Diada Nacional m'ha deixat molt bons records i sensacions, he tornat a fer castells, dos pilars de quatre, en els que feia de segon, un descarregat a Sant Boi (davant la tomba de Rafael de Casanoves) i l'altre només carregat, a Castelldefels, a l'ofrena floral al monument a la senyera. Feia molt de temps que no feia castells i el segon pilar m'ha costat més defensar-lo, però el millor de tot és que després d'un any d'aturada per manca gent tornem a intentar tirar la colla de castells endavant...
Després de l'ofrena, cap a Barcelona, dinar amb els companys i companyes de partit, discutir sobre el futur i el present de com avançar cap a l'alliberament nacional i com retrobar camins perduts. Després del dinar, cap a la plaça Urquinaona, a la manifestació unitària de l'esquerra independentista. Tota, des d'aquella que es declara revolucionaria i socialista fins l'esquerra independentista que forma part del govern.
Amunt i avall fent fotos, retrobant vells amics, recordant batalletes i batalles i intentant solucionar allò més immediat que ens envolta. Amunt i avall ja que per mi hi pocs enemics i podria dir que pocs adversaris des de la primera pancarta fins l'última. Perquè jo em considero independentista i socialista i no crec en les lluites estèrils que fan més mal al moviment independentista que bé, no entenc les escridassades i les empentes entre uns i els altres, no entenc els insults....
Jo soc del parer que si algun dia volem guanyar hem d'anar plegats fins la sortida, fins l'autodeterminació. El millor homenatge que podem fer a tots i totes els homes i dones que han lluitat per les llibertats és la unitat que ens portarà a la primera de les victòries...
Escoltar els parlaments i cantar els segadors al Fossar, passar per la fira d'entitats i retrobar amics i amigues d'escoltes, parlar de tot i de res al mateix temps que escoltar què passa a l'altra banda del món. Parlar ja no nomes de com transformar el nostre petit país, sino també fer un salt i mirar tot el món en el seu conjunt però sense abandonar la lluita diària des de casa perquè el camí més fàcil es desentendre's del més proper per alliberar consciències.
Ballar una estoneta al ritmes d'Obrint Pas i cap a casa que ja es tard i la jornada ha estat llarga.
Això si, amb la convicció que cal seguir lluitant i treballant, des de tots els fronts, socials, polítics, econòmics, institucionals, des del carrer... per poder algun dia canviar el més proper i el més llunyà. Amb al convicció que és possible i que només cal seguir treballant i lluitant per allò en que creus.
La diada serveix per carregar piles i adonar-te que hi ha molta gent que amb mes o menys complicitat també comparteix part del somni.

La lluita continua!

Ofrena Floral a Castelldefels.

Carod-Rovira miting despres del dinar d'ERC.

Capçalera ERC.

Capçalera unitaria d'esquerra independentista.

Capçalera unitaria d'esquerra independentista.

Manifestació (després diran que som 4 gats)


Imatges Fossar.

300 anys d'ocupació, 300 anys de resistencia!

Retrobant la verticalitat

Com deia l'Eva a l'anterior post, aprofitant al pont de la diada nacional varem tornar a retrobar-nos amb la parets, amb el mon vertical. Feia temps que el teníem abandonat, una mica apartat per la saturació de activitats, curses, reunions, compromisos socials... però dilluns amb la gran companyia del nostre bon amic Rubens varem anar a escalar a la Mussara, un bonic indret de les muntanyes de Prades. Sempre és un bon lloc per tornar-se a cordar els peus de gat, encordar-se i retrobar el món de la verticalitat.
Cal dir que hi ha un reportatge que fa uns dies varem veure i que recomano molt a tots i totes els que ens llegiu. Tan per entendre una mica més que significa l'escalada per moltes persones (jo comparteixo 100% de les reflexions del protagonista del reportatge) com per tornar a retrobar les ganes i els somnis que poder havíem deixat al calaix.

Eva superen el petit sostre de V.

Rubens al pas de V+

Eva començant un via "estranya"...

Eva a punt d'un llançament????

Rubens els ultims metres d'una via molt estranya (V+ o 6c)
Esteve pujant la via Gargamel V+
Esteve pujant la via Gargamel V+

dimecres, de setembre 12, 2007

Mai por!

Al setembre hi ha qui comença col·leccions horteres (només cal veure els anuncis de la tele), i hi ha qui es compra una agenda que després no farà servir (jo, com que sóc així de moderna, vaig d'electrònica), i els altres, fem tots els bons propòsits que podem. Jo en tinc uns quants:
- nedar amb el Tito als matins.
- que el cossi de la roba bruta no arribi a estar ple.
- que les reunions d'Escoltes no saturin la meva agenda.
- tornar a escalar.

Per això aprofitant el pont, dilluns vam anar amb el Ruben (hola Rubén - és que llegeix el blog, encara que no comenta mai...) a la Mussara, a veure si tornem a agafar-li el cuquet.

Pel temps que fa que no ens posavem els peus de gat, déu n'hi dó, perquè vam fer set o vuit vies, encara que en dues em vaig rendir a la meitat després de provar varies vegades un pas sense èxit: cal anar-hi més sovint...! L'Esteve i el Rubén, en canvi, van fer més bon paper.

També ho diré: encara em dura l'entumida dels músculs dels braços i l'esquena, però m'encanta quan mous els braços i tot el cos fa crec crec, i penses, tinc ganes de tornar a la roca! :)

Per cert, la foto és una mica timo perquè no és d'aquest cap de setmana, i ni tan sols és a la Mussara, sinó que és la meva estimada via Pepi de Penya Ginesta. Però l'Esteve segur que penjarà les del cap de setmana tan aviat com pugui.

dilluns, de setembre 10, 2007

11 de setembre 2007

El nostre millor homenatge a totes les dones i homes lliures que han lluitat per les llibertats col·lectives i avui no son entre nosaltres és la victorià.
Avui més que mai cal seguir lluitant per construir el somni de viure amb plena llibertat a l'hora que ajudem com a país a la construcció d'una societat justa i lliure on tots els pobles siguin respectats i gaudeixin de plena sobirania.
Cal seguir lluitant per aconseguir tenir dret a decidir el nostre futur col·lectiu!

La lluita continua!
Visca la terra!

divendres, de setembre 07, 2007

Campanya a favor de les seleccions catalanes


La Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes anima a protestar contra la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) per negar la disputa del partit entre Catalunya i Estats Units, el pròxim 14 d'octubre. Des de l'entitat es convida, aquells que siguin contraris a la mesura, a queixar-se a través del seu espai web, www.seleccions.cat.


Jo crec que molts cops no son conscients d'aquella llei que diu: Acció-Reacció o dit d'un altre manera més planera: Cap agressió sense resposta! La negativa de la RFEF i del govern espanyol ens ajuda a internacionalitzar la lluita, ens ajuda a tornar a posar sobre la taula que hi ha una espanya que no compren i no vol comprendre... això no és al més gran problema que tenim els catalans i catalanes pero demostra i ajuda a fer entendre que amb l'Estat espanyol no anem a cap lloc.
I jo que no tenia cap intenció d'anar, si al final juguem contra EUA jo anire. Pero comença a ser l'hora que passem de l'acció o l'agressió de l'estat espanyol a l'acció per part nostre!

web per signar! Que no us faci mandra!


dimecres, de setembre 05, 2007

Tornen vents d'optimisme

Sembla que la boira es comença a esvaïr o poder son els aires de revolta del setembre que em fan veure el camí amb un cert optimisme. Tornem a parlar de projectes polítics reals, tornem a posar sobre la taula paraules com autodeterminació, dèficit fiscal, catalanisme, independentisme... i dia rere dia ens tornen a demostrar que Catalunya no encaixa tal com és dins del somni que ens va voler vendre ZP d'una Espanya plural i de nacionalitats diverses...

El Federalisme ha fracassat, visca l'independentisme!

Ara crec que és l'hora de dibuixar la ruta o les rutes possibles, realment a mi els companys de viatge mai m'han tret la son, perquè tots m'han demostrat que al final segueixen mamant de la mamella sense voler fer-se grans.
Està clar que cal posar sobre la taula el full de ruta i que aquest full de ruta sigui el principal punt de partida de qualsevol negociació amb qualsevol opció política. Que comencem un veritable procés d'alliberament nacional i social, que torni a il·lusionar a un majoria social. La independència és un projecte engrescador que no cal amagar per fer créixer la base social per un futur referèndum d'autodeterminació.
Jo crec que hem de començar a estirar la corda, recuperar aquells que hem perdut pel camí i seguir creixent perquè és possible construir una nació sobirana, cohesionada i moderna amb un projecte clarament independentista, sense renuncies.

dimarts, de setembre 04, 2007

La finestra al cim més alt de Catalunya

Divendres sortíem cap la Vall Ferrera per l'endemà intentar la Pica d'Estats per la ruta Gabarró. Un ascensió que és una alternativa a la saturadíssima ruta normal, tot i que té passos aeris i grimpades interessants.

Dormim a la furgoneta, estrena oficial amb tots els complements acabats... Cap a les 7 del matí sona despertador i cap al cim, com no tenim clar el camí que porta al primer cim de la cresta, pugem per la ruta normal fins a l'estany dels Estats i aquí abandonem la ruta normal per pujar per uns torrents cap el coll del pic del Canalbona. Des d'aquí seguim el cordal de muntanyes passant pel pic Rodó de Canalbona 3004m, Punta Gabarró 3115m i des d'aquest cim comença la part de la cresta més aèria i tècnica, hi ha poca dificultat però és prou aèria per fer-nos anar a nosaltres encordats. Arribem al cim de la Pica d'Estats, força gent.... així que fem la foto i descobrim una placa col·locada el dia 1 d'agost d'aquest any amb commemoració dels 100 anys d'escoltisme.... (nosaltres varem llançar una idea perquè Escoltes Catalans promogués una iniciativa similar...)

Després de les fotos al cim comencem la baixada, però aprofitem per baixar per la cresta que baixa directament al Coll del Sotllo i passar pel cim Verdeguer 3131m.
Des del coll, baixar, pla, baixar, pla alguna pujada.... i al final 12:30h de excursió... molt cansats i derrotats. Peró contents d'haver tornat a trepitjar al cim de la Pica i descobrir un ruta solitària i bonica.Foto 1: Rètol que indica el camí cap a la Pica.
Foto 2: Primer Llac amb la piràmide del Monteixo al fons.
Foto 3: Estany d'Estats amb Pic Verdaguer, Pica d'Estats i Punta Gabarró.
Foto 4: pujada cap coll del pic del Canalbona
Foto 5: Estanyet, l'estany més alt de Catalunya
Ultims metres cap al primer tresmil de la jorndada
Rodó de Canalbona 3004m
Punta Gabarró 3115m el segon tresmil de la jornada.
Cresta que porta cap al cim de la Pica d'Estats
Eva en els passos aeris de la cresta

Xemeneia final avans de la PicaTota la cresta al fons amb la punta gabarro amb primer terme.100 anys d'escoltisme
Cim de la pica d'estats 3143mPic Verdeguer 3131m