dimecres, de gener 30, 2013

I Mitja Marató de Muntanya de l'Eramprunyà

Diumenge mitja marató de l’Erampruyà, una cursa pels corriols, camins i pistes d’entrenament. Tenia moltes ganes de córrer aquesta cursa per les bones sensacions de les últimes setmanes. Així que cap a Gavà. Arribem amb prou temps i comencem a saludar a molts coneguts. Sobretot fa molta il·lusió retrobar-me amb en Rubens, que està fet un fiera i que no havíem coincidit en cap cursa des de fa molt de temps. També hi ha l’Albert, que el tio segueix donant guerra en aquestes primeres curses de muntanya, i l'incombustible Òscar, un company de curses del fòrum corredors.cat. Així que un previ de la cursa comentant la jugada i saludant fins i tot un amic de l'escola que feia la tira que no veia!

Crec que ha estat la cursa de muntanya on he conegut a més gent! Sortim a tota llet i en els primers quilòmetres que són plans em poso davant de tot de la cursa, fins i tot vaig el primer! Un parell de minuts de “glòria”. Però ràpidament tot torna a la normalitat i em poso darrera del grup capdavanter de 12 corredors. (Després a casa quan miro el rellotge veig que el segon quilòmetre hem anat a 3:54 minut/quilòmetre) Cap al quilòmetre 3 em passa el Rubens sense despentinar-se! El tio està fort! Comença la pujada i jo em trobo que vaig bé, al grup del meu ritme, els primers quilòmetres de pujada per corriols, fins al castell de l'Eramprunyà vaig molt bé, em trobo bé de ritme i les cames responen. Des del castell seguim per un tram de pista que puja poc a poc, vaig a un ritme prou viu. La pujada fins la desfeta no es fa massa dura i vaig apropant-me als corredors de davant. Des de dalt del cim més alt de la cursa, baixada pels corriols fins la clota on hi ha els trams planers on cal apretar fort les dents per seguir a bon ritme. Tot aquest tram és nou per mi i trobo que és un tram molt bonic, entre pins, corriols, pistes... Arribem a una antiga masia i una petita pujada fins la pista que ens porta al segon avituallament que és al quilòmetre 10, un pèl lluny, i com sé que el proper avituallament està a 8 quilòmetres agafo tres talls de taronges i seguim! Fem un tram molt guapo que no coneixia que et deixa córrer per sobre de la màquia del Garraf. Amb petites pujades i baixades. Fem una gran baixada i la pujada fins al coll que hi ha entre la Morella i les agulles, atrapo un grup de 3 corredors i anem junts. Em col·loco davant, a la baixada i quan em decideixo a llançar-me el peu esquerra salta i... rebrincada! per un moment veig totes les estrelles... uf! dic als corredors que m’acompanyaven que segueixin, que gràcies per l’ajuda però que aniré fent fins a baix. Ells molt amables em volen ajudar però jo insisteixo que puc intentar anar cap a baix . Sóc al quilòmetre 14,5 i és el tram de baixada on tenia moltes ganes de fotre canya... així que poc a poc, a l'hora que baixo com puc, vaig pillant un cabreig monumental i vaig fent com puc cap baix. Poc a poc em passa gent i jo encara més enfadat, puc baixar però sempre a un ritme molt baix i amb unes fiblades al turmell... els quilòmetres van passant i jo cada quilòmetre més “ratllat” però arribo a meta amb un temps de 2:20 i 57 de posició quan iniciava la baixada anava el 27. El turmell com una pilota de tennis!! em menjo un bon plat de macarrons, gel al turmell i cap casa...

Molt bona cursa a nivell de recorregut, tot i que pel meu gust jo hagués fet la baixada des del revolt del camp de tir pel PR i treuria tot el tram de la pista “purgatori” que es fa molt pesada. Per la resta molt bon recorregut que ampliarà les meves opcions d'entrenaments. Ara, setmanes de recuperació, espero que no moltes i entrenament per deixar-ho tot bé i amb moltes ganes de la propera cursa que serà al 17 de febrer a la Marató Hivernal de Campdevànol!

Així que espero estar recuperat!

Primers metres i primers minuts de gloria!

I Ara puc penjar els recorreguts de la les curses que faig, ja que els reis "mags" van portar un rellotge amb GPS!  



diumenge, de gener 27, 2013

Declaració de sobirania!

Dimecres, el parlament de Catalunya va aprovar la declaració de sobirania, un dels primers passos que ERC es comprometia a fer en el procés d'alliberament nacional.

La votació va anar amb 84 vots a favor, 41 en contra i 3 abstencions més els 5 diputats/des del PSC que no van votar. Està clar que podem jugar a fer tots els números que vulguem però per mi això és una majoria. Hi ha més vots a favor que en contra. També podem traslladar els diputats en el seu valor numèric de vots i parlar en % o en pomes, que per mi el resultat és una majoria àmplia a favor del procés cap a la consulta.
 

Hi ha qui ha intentat des de tots els fronts, i fent servir tots els equilibris matemàtics, desprestigiar la votació, i fins i tot la comparen amb els 117 vots a favor de l'estatut. La pregunta és ben senzilla: 117 vots perquè van servir? ens van fer més cas? o fins i tot part d'aquest 117 vots després van abaratir aquell estatut, el van retallar i li van passar pel ribot. Potser la votació del dimecres és molt més aclaridora de la voluntat popular i dibuixa molt més acurada la voluntat popular. 
Quin trist paper del PSC. 
Des de l'esquerra, des del meu acostament més familiar al PSC em va fer tristor la seva posició, assitir a la defunció del PSC que ja està convertit en una sucursal pura i dura del PSOE. Deixa buit un espai que esperem que ERC sàpiga omplir per donar cabuda a l'esquerra catalanista que veien en el PSC el seu referent polític. ERC ha de ser el referent polític de l'esquerra i ha d'esdevenir l'esquerra nacional. Algun dia ens n’adonarem que som on som i el PSC és on és degut a una estratègia que ve de molt lluny i que ha donat els seus fruits. 
Per un altra banda crec que la CUP  va fer el paper que havia de fer, no el comparteixo, jo hagués votat a favor tot i presentar també la meva proposta o fins i tot hagués dividit els vots 2 a favor i una abstenció, però entenc la postura de la CUP i veig en la seva postura molt més apropament que llunyania.  Crec que és un salt endavant i una fugida dels discursos maximalistes que a voltes, des de la barricada, ens tenien acostumats. Només un consell amics i amigues, després de seguir aquests dies l'actualitat pel twitter, cal que us prengueu els atacs, les opinions contradictòries  i fins i tot les intromissions en les vostres decisions polítiques amb més tranquilitat. Sempre hi ha una majoria que vol donar lliçons de coherència que et diu el que has de fer i que malament que ho fas i d'això hi ha qui sabem de que parlem... 
I això si, ara s'obre un camí molt engrescador, s'obre un camí en el qual hem de saber sumar les màximes persones possibles tot i no renunciar al somni. Hem de sumar complicitats amb els sectors socials, atrapar la societat civil i caminar tots plegats en tots els fronts possibles. Hem fer un pas de no-retorn! per mi, la victòria no serà: ser o no ser un estat, si no aconseguir tenir el dret democràtic de celebrar la consulta per la independència. Per mi és aquesta la gran batalla que hem de guanyar, que no és entre partidaris del Si o del No, sinó entre demòcrates o no demòcrates.Però no ens deixem la gestió del mentrestant, la gestió del dia a dia del país i de la seva gent en aquests moments difícils. No ens podem permetre el luxe de deixar ningú pel camí i això encara fa més complex tot el procés de la mateixa manera que no podem deixar de perdre la oportunitat d'un procés constituent per també transformar els models econòmics, socials i polítics. Molta feina per fer que espero que sapiguem entre tots i totes fer-la i amb al convicció que l'ERC de Oriol Junqueras, de la qual sento més meva que mai, siguem part important del timó del la transformació política, social i nacional d'aquest petit país!

dissabte, de gener 19, 2013

3000 anys, pobles i explorar. (Menorca IV)

(31/12/12)
L’últim dia i encara amb una llista gran de llocs per visitar. Deixem l'hotel, omplim el cotxe i cap la torre d’en Galmés, que és un poblat talaiòtic menorquí, un dels més grans i impressionants que es pot visitar. Aprofitem que en aquestes dates l’entrada a tots aquest indrets és gratuïta. Ens perdem per les pedres i ens imaginem com seria la vida en aquella època.
Seguim camí cap a la platja de Binibèquer i per tota la seva costa fins abuscar la cala des Rafalet. Sense gaires bones indicacions ens anem perdent entre els camins, saltant murs de pedra seca fins que un altre cop, amb l’ajuda del google maps, trobem alguns camins que ens porten al camí principal de la cala. Una cala que hem de visitar a l’estiu quan ens puguem banyar.

Tornem al cotxe i cap a l’aeroport, buscant l’home dels nassos!


































divendres, de gener 18, 2013

Blau turquesa, Salts, Coves i Formes. (Menorca III)

(30/12/12)
Travessem l'illa per anar cap a Pont d'en Gil, un pont natural sobre la mar a l'extrem més oest de l'illa i des d’aquí resseguim la costa de aturant-nos a les diverses cales, com la curiosa cala en brut, que és una cala plena de terrasses de ciment des d’on pots saltar, banyar-te... L’aigua està massa freda! sino fariem algun banyet. D’aquí anem cap a cala Galdana, aparquem i fem una excursió fins a la cala Turqueta, passant per les increïbles platges de cala Macarella i Macarelleta. Una agradable excursió d’anada i tornada.

A la tarda ens perdem, explorem... per buscar la cova des Coloms. Amunt i avall fins que a última hora del vespre trobem un home que ens indica com trobar-la. Resulta que algú havia canviat uns dels cartells indicadors.