dilluns, d’octubre 21, 2013

Delta d'Ebre i Paüs

Dissabte 12 abans de la cursa de Tivissa, baixem fins l'Ebre per aprofitar el cap de setmana, baixem fins la zona del delta de la Banya, prop de Sant Carles de la Ràpita. Visitem les zones dels estanys, els arrosats acabats de segar plens d'ocells, caminem per la platja de la banya amb les vistes els Ports observant milers d'ocells i els grans grups de Flamencs, amb un sol més propi d'Estiu que de la Tardo. Després de dinar a la plaça de Sant Carles de la Ràpita anem a fer una petita excursió pel poble de Paüls camí de Tivissa. Un excursió petita per la manca de temps, per visitem les Coves Rogues i descobrint l'encant d'aquesta part de país que com sempre et sorprèn i et dona ganes de tornar per descobrir els indrets màgics i espectacular que amaga.


















Paüls:







dimarts, d’octubre 15, 2013

Tivissa, Gas a Fons! Una de les curses més dures!

L'any passat ja vaig gaudir com un cabra i tenia moltes ganes de tornar. Tivissa marcava el meu calendari la tornada el 100% ja les cursa de muntanya després de la retirada a la Marató de Cap de creus i la lesió del genoll. Així que després de provar curses mes petits o amb menys desnivell no molt tècniques, baixàvem a Tivissa a provar i a donar-ho tot, després de les bones sensacions de la cursa de Sant Mateu.
Els dies previs a la cursa tenia la sensació que el recorregut era un pel més fàcil i menys dur que l'any anterior. Així que més descansat per dormir a Tivissa, a la casa de la cosina de la Marta, vaig cap a la Recollida de dorsal, escalfar i cap a la sortida.
Sortim com sempre a tota ostia pels carrers de Tivissa, passem per sota de la porta de l'Era i la Marta en fa la foto i ens anima, el ritma es bastant ràpid, més similar a un 5000m que a una cursa de muntanya, fins i tot el segon quilometra el marco a 3:46min. El terreny de pistes, primer asfaltada i després de sorra, permet anar ràpid, poder massa ràpid. Els primers 6km son ràpids, tot i tenir una pujada a un petit turó i una bonica baixada tècnica que et tornar a portar a un pista i que et porta fins el primer avituallament. Des d'aquí la cursa es tornar poc a poc molt bèstia. Primer una grimpada que puja fins a una cresta que tot i no fer molta pujada no et deixar córrer pel tipus de terreny, pedres punxegudes, no hi ha camí i herbes que punxa'n... un terreny 100% Garraf que em fa pensar que estic corrent a casa. Pujades, baixades de vertigen i seguim empalmant trams de cresta i turons amb trams de baixades molt tècnics on cal anar molt atent per no ensopegar. Baixem per pista fins l'ermita de sant Blai i seguim per la pista asfaltada fins les primeres cases de Tivissa. La cursa tornar el poble, i tot i anar be començo a sentir-me cansat de cames i amb les primeres pujades després del poble veig que en costa anar a bon ritma en els petits trams de pujada. Intento no perdre el ritma i córrer poc a poc en un corriol que puja fent llaçades fins el cim de sobre de Tivissa on hi ha un gran nombre de gent animant. Des d'aquí tornema a les baixades tècniques on ja les cames comencen a dir prou...
Des d'aquí un tram de pista i corriols on pots córrer molt més i que permet descansar un pel i estira les cames, avituallament i seguir cap a baixa i quan tornem a les crestes i el camí fa pujada ja noto que la llum de reserva esta encesa i que ja no queden cartutxos. Queden 6km i vaig tocadet, un tram de pujada fins a dalt de tot d'una cresta i una llarga cresta fins últim cim és fan llarg i feixuga. Camins nous, obert per la cursa que et deixen els cames ben esgarrinxades.
Dalt del darrer cim només queda llançar-se fins el poble, però amb 4 regals en forma de rampetes. Això si, en la primera baixada vaig de boca a terra, per sort sense cap conseqüència greu i des d'aquí intento acabar dignament. L'ultima baixada en noto molt cansat de cames i no poc acabar de baixar ràpid, tot i que és una baixada molt tècnica per gaudir. Aquesta baixada et portar fins el poble i a 200m de la linear d'arribada, on arribo amb 3:11:30 i segons el GPS 22.3km i 1590m de desnivell de pujada, 45 de la General Masculina.
Arribo amb la sensació d'haver-ho dona't tot i molt i molt cansat i amb la sensació que fins i tot és un pel més dura que al cursa de l'any passat. Felicitats a l'organització! que tot i la duresa és una cursa molt recomanable pels que ens agrada les curses de muntanya dures i tècniques, on la dificultat esta en el terreny i no en la distancia i la acumulació de quilometres i desnivell, que sembla que s'ha convertit en una obsessió acumular km i desnivell.
Sempre trobo molt maques totes les curses fetes per les terres de l'Ebre! Dures, exigents i tècniques, 100% muntanyenques... i la propera cursa 10 de Novembre a la II Cursa de la Ratafia, cap a l'altre extrem del país, a Santa Coloma de Farners, un mes per recuperar be i seguir amb els entrenaments! Som-hi!














dijous, d’octubre 10, 2013

"El millor trekking del mon" Etapa 2 Islàndia II (17/08/2013)

La segona Etapa del trekking és un pèl més llarga. Quan els primers raigs de sol escalfen l'ambient pleguem la tenda i fem la motxilla. Anem seguim les estaques de color groc que marquen el camí. Aquesta etapa comença amb un tram on cal descalçar-se per poder travessar un riu, molt fred!.
Després dels primers 5 km ens trobem amb un refugi d'Hvanngil i zona d'acampada que existeix per si es vol allargar la jornada anterior i així estalviar-se els primers 5km que hem fet avui. Nosaltres passem ràpid i seguim per una àmplia pista on circulen 4x4 i on tornem a descalçar-nos per poder travessar rius d'aigua molt i molt freda. Aquí el paisatge torna a canviar radicalment i deixem enrere les muntanyes de catifes verdes per tornar a uns paisatges llunars. Roca, pedra, sorra fosca i grans planícies que ratllen la perfecció. La gran vall és custodiada per petites muntanyes i per les llengües del gran glaciar que s'aixeca a l’est de la vall. El camí no té molt desnivell però es fa llarg per ser un camí tant obert i pla, una immensitat.
Seguim superant petits turons i valls on poc a poc les roques més fosques es transformen en sorres de roques petites de tons marrons i on al final d’una vall trobem la zona d'acampada i el refugi Emstrur. Aquí ens plou i sota un petit porxo dinem alguna cosa a l'espera que la pluja ens deixi seguir. Quan deixa de ploure una mica decidim seguir el camí. Un cartell després del refugi diu que entrem dins d'una àrea activa geològicament i vigilada per la proximitat de volcans en actiu. Fins i tot és un cartell que està escrit en castellà.
Poc a poc la pluja ens deixa tot i que el cel segueix gris. Entrem en una altra vall on hi ha un gran riu que trenca el fons de la vall i fa un canó que deixa al descobert roques de colors vermelloses i columnes de basalt. La vall, poc a poc, recupera el verd sobre les sorres i terres de tonalitats marrons. Al fons de la vall hi ha una gran muralla de neu i glaç que vigila tota la vall regada per un riu que cada cop fa més profund el canó. El camí baixa poc a poc i la vall s'obre i els rius es fan més ample i fins i tot trobem els primers arbustos sobre una sorra negra. Ens tornem a descalçar per travessar un ample riu i ens endinsem en uns turons on la vegetació canvia radicalment i sembla ara que ens haguem desplaçat a una selva. Caminem en mig d'arbres i molta vegetació fins arribar a Husadalur. Sense voler ens hem equivocat i hem baixat fins a Husadalur un dels finals del trekking tot i que la nostra intenció era acabar a Porsmörk.
Estudiem si allarguem el trekking un dia més, existeix l'alternativa de fer una llarga etapa més que et porta fins a Skogar, però pel temps que tenim de viatge, i tot i fer en dos jornades el trekking de quatre, decidim dormir aquí i de bon mati agafar l'autobús per seguir fent la volta al país.

Ruta GPS al Wikiloc (Gravada amb mòbil SIII i APP Endomondo) 
TRAM 01 (DIA 2) -Falta un petit tram del final-