dimarts, de juliol 31, 2012

Balaïtus 3144m per la Gran diagonal -Pirineus'12 (IV)- 19/07/2012

Dijous 19 entrem a la Península per la part del Pirineu d’Osca. Parem a l’alçada de Sallent de Gàllego per decidir què fem. Truquem al refugi del Mont Perdut i del Posets i ens trobem que no hi ha places. Així que truquem al refugi de Respomuso per anar a pujar el Balaïtus.
Com que és migdia, decidim dinar i pujar per la tarda cap al Refugi. Fem un passeig per Sallent de Gàllego on hi ha el festival del sud del Pirineu. Dinem a l’aparcament del final de l'embassament on hi ha un “Asador”, fem la motxilla i cap al refugi. Pugem seguint el GR-11, l'inici del camí és per un fageda que ressegueix el curs del riu. Puja poc a poc per l’ombra, passant per diversos salts d’aigua. A l’hora de que va guanyant alçada, anem abandonant l’ombra de la fageda i el paisatge es torna més alpí. Resseguim el curs del riu que baixa de l'embassament de Respomuso i el camí es fa més dur pel sol i ser primera hora de la tarda. Arribem a l’embassament i al refugi. Refugi modern i amb un bona ubicació.
Aquí tenim la sorpresa que el fet de només tenir la targeta federativa de la FECC no tenim dret al descompte de refugi. Des de que va sorgir la oportunitat de tramitar-ho per la federació catalana jo vaig decidir fer-ho, com acte de reafirmació de la meva nacionalitat, com acte de reivindicar el meu petit país. Però com sempre, en aquest país, a voltes fem coses de cara a la galeria, i aquesta constant lluita sempre ens comporta un esforç i ens impedeix que sigui un moviment global i majoritari, és el peatge dels excursionistes catalans. Em pregunto quina utilitat té, si no puc anar pel món, per les muntanyes, com un excursionista més, d’un país, d’una federació més i normal. Si no podem tenir els mateixos drets que la resta de federats, no és cap pas endavant. Si la meva federació aposta decididament per això, si qualsevol federat d’altres països té els dret a descomptes en els refugis del meu país i gestionats per la FECC s'hauria de treballar perquè els federats Catalans i Catalanes tinguem la mateixa reciprocitat, si no, plantem-nos i que el mateix que vaig haver de fer jo, ho fes la resta d'excursionistes de federacions amb les que no tenim reciprocitat. Massa cops estarem fent gestos simbòlics que no aporten res al camí. Valentia i plantar-se, construir contrapoder de veritat sense por des de tots els fronts.
 Tornem a la muntanya. Arribats al refugi, vespre de llegir, dibuixar, pintar, descansar, sopar, fotos del cap vespre i cap al llit.

 















diumenge, de juliol 29, 2012

Penya Ginesta, l’escola de casa. (Resenyes)

A Penya Ginesta va ser on varem aprendre a escalar amb el permís dels primers metres i llargues tardes que a la Roca Negra. Ara és on almenys una tarda a la setmana torno a posar-me els gats.

Buscant ressenyes actualitzades de Penya Ginesta en vaig trobar unes a la web de Madteem, la sorpresa va ser que ressenyes eren meves, ressenyes que vaig dibuixar quan tenia la intenció de fer unes ressenyes d'escoles del Garraf i que tenia penjada a la meva antiga web en el servidor de terra.es/personal/estevet/elgat.html i que ja no existeix. (La meva primera web...)

Així que vaig recuperar els meus dibuixos de la carpeta de ressenyes, vaig actualitzar-los amb les noves anotacions que he trobat per la xarxa, amb les diferents visites d’aquest últims temps i he fet una nova versió d’aquelles ressenyes. Tot i que és una escola amb algunes vies molt polides pel pas de molts i molts escaladors encara podem trobar alguna via nova interessant, alguna de no tant vella amb “cantos” prou bons per seguir fent metres amb unes vistes impressionants del mar i la platja.

(*Ressenyes actualitzades 08/10/2012)


Vistes de la paret de penya ginesta des de l'Aparcament.
Via plana V
Via plana V
No toquis l'aresta III

La de després III

Gavatxos V
La Eterna promesa V+

dissabte, de juliol 28, 2012

La diada castellera de les Santes en imatges.

L’any passat ja vam anar a les Santes. Així un any més cap a Mataró després d’un dissabte de cercavila per Sant Pol amb els gegants de Calella. El primer cop que faig ballar un gegant, millor dit, una geganta! Així que diumenge cap a la plaça de Santa Anna a veure els Capgrossos, els Verds i els Saballuts. I com no, Gran diada amb grans castells!






















divendres, de juliol 27, 2012

Brecha de Roland, Taillon 3144m -Pirineus'12 (III)-

No teníem previst quedar-nos un dia més a la Vall de Gavarnier i a més a més era el nostre dia de descans, però com es veu que d'això no en sabem i com que la carretera per baixar estava tancada pel pas del Tour de França decidim pujar a la Brecha de Roland i fer Taillon.
Així que sense canviar l’hora del despertador, ens aixequem i anem cap el Col de Tentes, la part francesa del Coll de Bujaruelo. Sortim gairebé des de 2100m i pugem per l’antiga carretera que ens porta fins el coll. Des d'aquí ja surt un camí que voreja tota la paret nord del Taillon fins trobar el torrent que baixa de la petita glacera sota el dit del Taillon. Torrent que cal passar amb l’ajuda de les cadenes fins arribar dalt del Refugi de la Brecha de Roland. Aquí fem una petita parada i pugem per les últimes pales dretes fins a la brecha, on la neu és poc present i podem pujar sense fer servir grampons. Fem algunes fotos a la Brecha, mengem alguna cosa i cap al Taillon.
Resseguim la muralla de roca fins arribar a la falsa Brecha i el dit del Taillon. Des d'aquí l’última pujada sense treva fins el cim. Aquí fem una llarga parada, fotos, mengem, gaudim del paisatge i de sobte ens sorprèn una “marmota alpinística “ que arriba fins el mateix cim... Realment tota una sorpresa descobrir-la dalt de tot. Despistada? Aventurera? curiosa? fem algunes fotos i cap a baix pel mateix camí de pujada fins a l’aparcament. 
Arribem al càmping i decidim fer nit i demà amb més tranquil·litat anar cap a Pirineu d'Osca.









Camí de la Brecha
Dins de la Brecha


Falsa Brecha
Dit
Cim del Taillon 3144m
Marmota dalt del Cim

Gralla








Cel d'estrelles.