dilluns, d’octubre 29, 2012

1er Marxa de Bonesvalls (Diumenge 21/10)

Fa uns mesos un company dels castells em va comentar que al seu poble Olesa de Bonesvalls organitzaven una cursa/marxa. Així que com era prop de casa vaig decidir apuntar-m'hi. Tres setmanes abans de la cursa vaig anar a reconèixer una part del recorregut. Vaig pujar fins al cim de la Mola i baixar fins a Olesa i un altre cop fins a can Grau on havia deixat la furgo.
Així que ja tenia vist part del primer tram de la cursa, el tram que coincideix amb la cursa de 14 quilòmetres. Així que amb la predicció de pluja del diumenge passat em planto a Olesa, arribo amb la pluja i la boira, tinc temps de recollir el dorsal i a l'hora que estic a la furgo preparant tot per anar a la sortida cau una gran tempesta que em fa replantejar si sortir o no. Miro pel mòbil (amb una de les grans aplicacions de radars meteorològics: Alarma de lluvia OSM ) i veig que a l'hora de cursa la tempesta passarà, i també m'ho diu el JR per twitter!
Pantalons curs, samarreta curta i cap a la sortida que s'ha retardat per la tromba d'aigua. Sortim prop de 400, entre corredors i marxaries, els que fem el recorregut llarg 28 quilòmetres i els de la cursa de 14 quilòmetres tots molt ràpid, plou i ens fan passar per la riera plena d'aigua, així que sense gaires manies peus mullats des dels primers quilòmetres. Els primers 6 quilòmetres són molt corredors i em proposo com a objectiu caminar el menys possible i així faig gairebé fins el cim de la Mola (537m) i des d'aquí baixem primer per pista i després pel GR fins la riera de Begues, que és on practiquem el tram de "natació". La riera baixa amb aigua fins la cintura i la travessem molts cops. Arribem a l'avituallament on es divideixen la cursa llarga de la curta. Veig que anava enganxat aun noi que feia la curta (després al mirar la classificació veig que aquest noi va fer 6è en la curta) des d'aquest punt pugem cap a Montcau (658m), el cim més alt de la cursa. Primer per un pista i després per corriol fins a la part més alta de la carena que voreja la pedrera i que es converteix en pista. Aquí als trams més plans intento córrer el que puc per anar mantenint el ritme. Fem cim i baixem a l'avituallament, aquí ens diuen que només han passat una vintena de corredors, jo no m'ho crec gaire i segueixo cap a baix per un llarg tram de pista. En mig d'aquest tram un paio amb quad i una radio ens diu que vaig el 19... enganxat del 18. Veig que estic prou bé físicament per donar més gas a la baixada tot i que no és tècnica i que és un pista llarga, llarga i llarga. Atrapo el company que duc davant i junts anem baixant la pista i arribem a la part més plana de la pista i aquí toca anar pujant amb poc desnivell fins l'últim avituallament. Veig que vaig a molt bon ritme tot i ser un tram de pista on s'ha de córrer així que intento donar gas i anem fent relleus amb el company per mantenir un bon ritme. Avituallament i última gran pujada per pista on aquí començo a avançar alguns corredors. Intento córrer tot allò que puc per no perdre ritme, veig que potser, en algun moment, no podré anar molt més ràpid, però fins que no arribi aquest moment segueixo gas a fons. En l'últim tram de la pista de pujada fins al turó de l'Oró fem un grup de 3 corredors, el que havia atrapat a la baixada que ha vingut amb mi tota l'estona i un últim que hem atrapat. Així que anem el 14,15,16 i segueixo marcant el ritme i comentem que podem baixar de les 3h si anem ràpids. Passem pel quilòmetre 25 i iniciem la baixada tècnica, aquí amb el poble a la vista intento donar encara més gas, deixem enrere el company amb qui havia fet tota la baixada i pujada. Aquí segueixo a fons fins l'entrada del poble on ja he obert una petita distància i veig els corredors que duc davant. Però aquí ens trobem amb el darrer quilòmetre que és per dins del poble i on toca deixar-se els últims cartutxos, miro enrere i miro el rellotge i veig que entro amb 2:41:04, molt content del temps! Una cursa guapa, amb potser massa pista pel meu gust, tot i que el trobar-me bé als trams de pista no es fan molt pesat. Això si, també té molts trams tècnics de corriols que la fan molt divertida i una molt bona organització amb molt bona atenció als corredors. Després de la botifarra i de menjar pengen les classificacions i encara flipo més amb haver fet 14 de la general. Amb molt bones sensacions! Realment ja estem per sobre de l'estat físic de la primera època abans de la lesió. Suposo que els nous entrenaments més controlats, les sessions de gimnàs guiat i les sessions d'osteopatia van donant els seus fruits! 


Prop del km10
km 21

dijous, d’octubre 25, 2012

Montsent de Pallars 2883m

i fem salts en el temps... i la crònica de Montsent de pallars del passat dissabte 13/10/2012 

Dormim a la furgo a l'aparcament de Sallente. Ens aixequem aviat per poder pujar cap al Montsent de Pallars des d'aquí. Així que sortim des del mateix aparcament pel camí que puja a l'estany Gento. el mateix que el dia anterior havia fet corrent. Un cop arribats a les antigues vies i ponts anem cap amunt resseguint el riu que baixa de la vall. No hi ha un camí prou marcat tot i que sí que trobem algunes fites que nosaltres decidim seguir. No les tenim totes d'anar pel bon camí però amb l'ajuda dels mapes al mòbil i sense cobertura del GPS anem pujant seguint la intuïció i les fites que creiem que ens portaran a bon port (el cim!). La pujada es fa bé tot i que sempre és vertical, amb poques zones per descansar. Quan arribem prop del coll d'Entremonts veiem el cim que no havíem vist en tota l'excursió i veiem que només ens queda superar l'última pujada. Aquí fa més fred ja que sortim a la vessant més ventada de la muntanya. En l'últim tram, sobre la pedra, hi ha una fina capa de gebre que fa molt relliscós el tram de tartera. Arribem fins el cim nord que està emblanquinat per la gebrada i les restes de l'última enfarinada. Des d'aquí al cim principal només hi ha 3 metres de desnivell però a mig camí, pel llom de la cresta, ens trobem a una parell de perdius blanques. Que boniques que són! ja és el 4t cop que en veig per les muntanyes dels Pirineus. Sembla que estan fent el canvi de plomatge. Ens arribem fins el cim (3h i 1150m de desnivell positiu), fem les fotos, mengem els nostres entrepans de tonyina i cap a baix pel mateix camí de pujada. De camí a casa parem al congost de Collegats per dinar i aprofitem per fer un parell de vies d'escalada al sector d'escalada esportiva "el Niu". Una via de V que sembla més un 6a i un IV que sembla un V... potser el cansament acumulat dels dos dies fa que les vies em semblin un pel més difícils...











Peguera a l'esquerra i em primer pla a la dreta la pala pedragosa.


Perdiu Blanca
Perdiu Blanca


Cim









Escalda a Collegats

dimarts, d’octubre 23, 2012

Els Carrers Parlen de revolta, els carres recorden! (Fins a la victòria sempre XI i final)

Els Carrers parlen a cada pas, murals, pintades, tanques publicitàries... aquí no existeix la publicitat de marques comercials i les parets parlen de revolta, de tenacitat, de compromís, de construir el somni. Les parets i qualsevol suport reciclat recorden que cal seguir treballant, recorden els valors del socialisme, els herois, les batalles guanyades...
Qualsevol suport és bo per fer arribar el missatge de què cal seguir amb el compromís i la lluita, qualsevol espai a les paret, cases, quadres de llum.












dilluns, d’octubre 22, 2012

Cursa de muntanya de Tivissa. (14/10/2012)

amb una mica de retard... Crònica de la cursa de Tivissa 14/10/2012

Dormim a Castelldefels i baixem a Tivissa! Tenia cursa de muntanya, feia molt de temps que volia fer aquesta cursa de muntanya que aquest any arribava a la seva setena edició. Arribem a Tivissa i bull de corredors i corredores per tot arreu! Anem a buscar el meu dorsal, tornem a la furgo per canviar-me i cap a la sortida. Després dels dos dies pels Pirineus no sabia com reaccionaria a la cursa, per això em col·loco cap al final en la sortida, per anar més tranquil als primers quilòmetres. Donen la sortida i tothom surt a tota llet, cada dia hi ha més pota en aquestes curses!. Sortim fent una volta pel poble on la cursa s'allarga i poc a poc els carrers del poble i les pistes de després posen a tothom més o menys el seu lloc. Als primers corriols trobo algun tap i me n'adono que puc anar un pel més ràpid, així que aprofito algunes planes per anar avançant gent. Els primers quilòmetres són de pujada i va força bé, les cames responen i no tinc la sensació d'anar lent. Agafo les primeres baixades on em deixo anar sense apretar massa, vull arribar viu al quilòmetre 10! i des d'aquí començar a cremar metxa. La cursa és un pujar i baixar constant en la que em sento molt bé, amb baixades tècniques i pujades de caminar que no es fan massa pesades. Trams de cresta prou espectacular amb molt bones vistes. Trobo que el circuit és un bon circuit tot i que exigent. Les últimes petites pujades es fan un pel més durilles però intento no perdre corda amb els corredors que duc davant i encara n'avanço algun que pateix la duresa de la cursa. Última baixada tècnica i vertical que et deixa ja a la linia d'arribada! Al final: 69 de la classificació general! 3:04:00 pels prop de 24km i 1950m de desnivell positiu (tot i que el meu rellotge marca 1500m positius)

Propera cursa, diumenge (21/10) vinent a Olesa de Bonesvalls 28km pel Garraf!  







dijous, d’octubre 18, 2012

Fauna i flora: (Fins a la victòria sempre X)

Aquí un recull de fotos de plantes i “bitxos” fotografiats durant els dies per Cuba. Una gran sorpresa trobar-se molts espais naturals protegits, un país verd, de terra vermella. Espais poc coneguts, no massa allunyats de les platges però poc visitats. Una natura rica i un sistema de protecció que fa també que Cuba conservi aquests espais naturals i la seva diversitat, tot i que com a tots els llocs també existeix la caça furtiva d’algunes de les espècies.
Aquesta Cuba, la Cuba verda i vermella m’ha deixat impressionat, i m’ha fet descobrir una Cuba que no pensava trobar i que val molt la pena tornar a visitar per seguir descobrint muntanyes, boscos, coves, parets...




dimecres, d’octubre 17, 2012

Entrenament per muntanya: refugi de Colomines i escalda a Àger. (12/10/2012)

Pont llarg, dies de festa a la feina tot i no tenir res a celebrar. Així que aprofitant el pont anem cap els Pirineus. Divendres al matí la Marta té un trobada de mestres a Tremp, així que després de deixar-la a Tremp vaig cap a la Vall fosca a estirar les cames. La intenció és pujar fins l'estany Gento corrent i perdrem una estona per la vall. Arribo a les 10:45h a l'aparcament de l'embassament de Sallente, preparo la logística i enfilo el camí cap a l'estany Gento. Decideixo pujar sense deixar de córrer i tot i que els primers metres es fan durs, ja que no he escalfat, vaig fent sense treva: Després de la primera pujada, on es fa tot el desnivell, arribo al camí que segueix les antigues vies del tren. Passats els túnels arribo a L'Estany Gento i veient que vaig bé de temps enfilo camí cap el Refugi de Colomines. El dia acompanya i realment em trobo molt bé i vaig fent sense aturar-me i sense adonar-me apareix davant meu el refugi, miro el rellotge i marca 1:01:00h! Aquí descanso, no hi ha ningú al Refugi i estic sol. Menjo un parell de barrites, algunes fotos i cap a baix!! així que al final 1:47h pujar, baixar i descans.



Baixo a buscar a la Marta a Tremp,  volíem anar a escalar a Collegats, però el cel es tapa i comencen a caure algunes gotes. Com que tenim la nova guia d'escalada a Lleida busquem alguna alternativa. Mirem el temps i anem cap a Àger a buscar un sector que hi ha a la guia que pinta molt bé. Barranc del Grillo, vora l'ermita de la Pedra, sobre el poble d'Àger. Així que arribem amb prou temps per poder fer 4 vies, un parell de IV+ que la Marta fa de primera i dos 6a que faig de primer. Un sector molt guapo amb moltes possibilitats per fer vies que pinten molt bé!




4+ Barrac del Grillo

4+ Barrac del Grillo


 6a


6a

Ermita de la Pedra Ànger

Cel des de Embasament de Sellente.