dilluns, d’abril 30, 2007

1 de maig, dia del treballador

Cuando salían, atropelladamente, el director se asomó a su ventana, y al ver a Cárceles lo llamó a su despacho. [...] Poco después regresó Cárceles y volvió a hablar a los obreros:
-Dice que salude en su nombre a Antonete y que tiene mucho gusto en autorizar la manifestación, siempre que sea pacífica.
Un jefe de taller, de los más vacilantes, se vio de pronto asistido por una certidumbre inaudita, y gritó, con la alegría de poderlo gritar sin traicionar a los obreros:
-¡Viva el señor director!
Pero fue acogido con siseos y algunas protestas. Muy rezagado se oyó un "¡muera!". Se veía que el que lo dio reflexionó antes.

Un fragment de Mr. Witt en el Cantón, de Ramon J. Sender. M'agrada perquè amb tres línies, flis flas, descriu de manera molt acurada la relació entre el director, un jefe de taller i els obrers. És una novel·la interessantíssima que recomano llegir, amb calma i degustant els detalls.

No faig pont

No, no he fet pont perquè tenia molta feina... entre altres coses urgents, dijous he de fer una xerrada que no tenia gens preparada! Sort que mira, com que sempre expliquem el mateix pots reciclar d'aquí i d'allà i en poca estona tenir una idea general del que serà. A veure com anirà...!

A més, el cap de setmana l'hem passat a casa, perquè l'Esteve tenia mooooolta feina (allò que deia l'altre dia de l'esforç...), o sigui que si demà el temps ho permet ja no hi haurà qui ens aturi i anirem a la muntanya peti qui peti! Encara quan tornem, si és aviat, l'Esteve em provarà de convèncer d'anar a Barcelona a la manifestació del May-Day...

1 de maig JAAAA???!!?? com vola el temps.

Actualització: mecagunlou.

dissabte, d’abril 28, 2007

Llums al terrat

El dissabte passat hi havia molta llum al terrat, un terrat que té el seu encant, parets blanques on reflecteix la llum del sol filtrada per la roba acabada de penjar... Dalt del terrat es contempla gran part del barri de Vista Alegre, el barri on vivim, un barri que el seu urbanisme en la seva major part continua sent aquell urbanisme dels anys 60-70. El nostre terrat té el seu encant i l’altre dissabte em va fer agafar la càmera i pujar a fotografiar els petits instant que des de la nostra petita talaia contemplem cada dia que pugem a estendre la roba.

dimecres, d’abril 25, 2007

Marxa dels matxos 62km i 3200m (Comando TL)

ja fa un dies que ha començat la temporada de curses, 3 curses fetes i una marxar i encara no havia trobat el moment d'escriure. així que desprès d'un marxar que em va deixar molt bon regust de boca torno a explicar una de les meves passions... saltar, córrer, gaudir, suar i patir per la muntanya.
Diumenge sona el despertador cap a les 4:45h m'aixeco i no soc a casa... soc a sant Joan de les abadesses a casa del meu bon amic xori. Una barreta energètica i una mica de suc i cap el cotxe a buscar el Pere, un amic del Xori que també s'havia apuntat...
La "locura" d'aquest diumenge passat es diu Marxa dels Matxos 62km i 3200m de desnivell positiu... i la intenció del comando TL és baixar de les 12h. Fer les baixades i el pla corrents (trote-cochinero)
Abans de la sortida, saludar els companys que m'han animat a fer la marxa, el Jordi i la Marta bons companys de curses! i també trobem coneguts de totes les curses. Ja comencem a portar alguns km a les cames...
6:45h del mati, tret de sortida, sortim el trote i comencem a pujar i baixar. Marxa dura, molt dura per la calor, però sobre tot pel recorregut!. El cim del puigllençada (Foto) el Pere decideix que farà el recorregut curt (51km) El xori i jo comencem a baixar mes ràpid per poder anar fer km... Arribem a l'avituallament del km 31 i aquí hem decidir si fem 51km o 62km... animo el xori i cap a dalt... ostres! quin cap! vaig patir massa... però les vistes des del Cabrera impressionants! llàstima no portar camara de fotos.

De Cabrera cap a baix... i tornem a l'avituallament i ja portem 8h. Des d'aquí, passem per les obres del túnel de Bracons (quins fills de puta! com trinxant el territori!) i cap amunt... muntanyeta amunt, muntanyeta avall. Cap el km 47 soc estirat a terra mirant el cel...!! estic rebentant! el Xori m'estira i m'anima a seguir fins el proper avituallament. Pensu abandonar, però sort del xori, els dos gots de aigua americana i les cullerades de sucre... seguim caminant... i al cap d'un estona... com un moto! avall! avall! anem be de temps i per un camins increïbles... Podem arribar de sobres sota les 12h...
Al km 57 trobem el Pere! esta destrossat i apunt d'abandonar! sort que l'hem atrapat abans que abandones! així decidim agafar-lo i animar-lo a fer els últims km i arribar!
Decidim renunciar a baixar de les 12h i decidim acabar com varem començar. travessant l'arc de l'arriba els 3 plegats!

Ara fins 6 de maig cap a Ripoll! l'ultima cursa avanç de la marato de Berga...

dimarts, d’abril 24, 2007

L'esforç

Aquests són dies de molta feina. Dies en què l'Esteve està amunt i avall, amb la preparació del material de campanya, la preparació de la paradeta de Sant Jordi, reunions amb agents socials, reunions més i més variades... I en que jo estic avall i amunt amb la preparació de la jornada de treball "Economia, agricultura i desenvolupament" (si a algú li interessa, esteu convidats!), amb els concerts i els assajos de la coral i les reunions d'escoltes...

Doncs són dies en què tenim la finestra una mica descuidada. Esperem que aviat li poguem tornar a donar la vidilla habitual, mentrestant... Us poso una foto (tàctica resultona i que costa poc temps). És del dia que vam pujar a les Penyes Altes del Moixeró, i vol dir que amb l'esforç de formigueta, i el dia a dia, mica en mica s'aconsegueixen grans coses! Com per exemple l'Esteve al consistori, però d'això ja en parlarem al juny ;) jeje.

divendres, d’abril 20, 2007

Llibres

Ja s'acosta Sant Jordi i, com alguns ja sabeu, és el dia que més m'agrada de tot l'any.

Avui estic contenta perquè ja es comença a respirar Sant Jordi... al campus hi ha intercanvi de llibres, i he canviat tres llibres, dos que no m'agradaven i un que tenia repetit, per els meus primers llibres de Sant Jordi. Tinc: Mirall trencat, de Mercè Rodoreda, i Sota la pols, de Jordi Coca. El tercer ha estat canviat per Histories extraordinàries, d'Edgar Allan Poe, però li he regalat al Tito.

Comença la festa dels llibres i les roses! El Pere va suggerir que el dilluns, com que la universitat tanca, a la tarda anem a passejar entre llibres, roses i amics... què més es pot demanar?

Feliç Sant Jordi a tothom, encara que sigui avançat.
(Xavi, esperem el poema, com cada any, eh!)

Una rosa de la que neixen estrelles.

dimecres, d’abril 11, 2007

Hi ha coses ben fetes

Sovint l'administració ens decep, i diem que fa les coses malament, i no ens falta raó... (vegeu la trama per més detalls...)

Però altres vegades es fan coses bé, i fins i tot MOLT bé, hi ha coses que són dignes de menció, i en canvi no mencionem... i us poso un exemple fantàstic que hem descobert els darrers dies.

Una webcam en directe transmetent 24h l'activitat que hi ha dins un niu d'àligues al Garraf. Una tonteria, però que realment val la pena!!! Feu-hi una ullada, us ho recomano!


Sí, Trama, ja sé que la Dipu té quartos que li surten per les orelles, que si patatim, i patatam, però... què dimonis, són tan monos!!

S'han acabat les vacances...


Aquest dies de semana santa hem estat per Euskal Herria. Hem estat en un camping prop de la frontera ficticia entre allo que els espanyols anomenen Navarra i Pais Basc, un poble a 30km de Iruña. Un poble tranquil i amb gran activitat politica...
Hem passat uns dies per la part del sud de la serra d'Aralar, en uns boscos impresionants poc castigats per la mà del home. Dies per fer de tot una mica, caminar entre Dolmens, visitar Zegama (possiblement torni si aconsegueixo un dorsal per fer una de les millors maratons de muntanya que es celebran el setembre alla), visitar Donosti... però sobre tot uns dies per descansar i fugir una mica del ritme que portem ultimament.
Aixo si, ja que diumenge es celebraba l'Aberri Eguna varem assisitir a la marxa unitària que anava d'Irun a Hendaya. Marxa que en va tornar a demostrar que es possible una unitat entre nacionalistes, independentistes i que a Euskal Herria hi ha un poble que esta en moviment...

dimarts, d’abril 03, 2007

Tornar de campaments

I tornar abans d'hora!

Hem passat tres dies a Gósol, tres dies bastant durs i sobretot molt mullats. Des del primer dia ha estat nevant i plovent, i tant els nens com els caps han passat hores cansades, de decepció en veure que no es podia fer res del que portaven tant de temps preparant, i que finalment ens decidíem a tornar en veure que el temps no milloraria.

La darrera nit l'hem passat a l'església de Gósol, on el mossèn Ramon en ha obert les portes i tot el que ens ha calgut per aixoplugar 70 persones, inclòs poder cuinar, poder escalfar els més petits a l'estufa, i poder assecar una mica les botes i la roba.

I finalment, els pares han vingut a buscar els nens, hem desmuntat el campament, i hem tornat cap a casa. Ahir em vaig passar el dia sota la pluja carregant caixes de menjar, tendes mullades
i estris d'acampada, amb la resta de companys. Per una banda és decebedor. Si és trist el dia de desmuntar el campament, imagineu-vos si a sobre ho has de fer abans d'hora... i si és cansat i pesat, imagineu-vos fer-ho entre 5 o 6 persones i sota la pluja constant!!

De tot el que n'esperava, d'aquests campaments, la veritat és que no m'ho he pas endut tot, però que tampoc em puc queixar. Tenir l'oportunitat de compartir amb els companys els moments bons és fantàstic, però compartir també els dolents és encara millor. Veure com la pressió, les discussions, i les decisions difícils han apretat, i com els companys han respost. Conèixer-nos una mica millor, entre nosaltres, però també cada un a un mateix. Trobar una mica més el nostre lloc.

El pitjor, és que vaig marxar amb la sensació que són els meus darrers campaments. El millor és que per altres, han sigut els primers, i això vol dir que El Pi de Les Corts continua fort i fent una bona feina.

A tots els que heu compartit amb mi aquests bons moments i també els dolents al llarg de tota la meva vida al Pi, gràcies.
(on us vau fer aquesta foto??? que xulo... quan va ser? esteu molt guapus)

diumenge, d’abril 01, 2007

País Valencia SI!

Quina democràcia vivim? encara existeix la censura en el mon globalitzar de l’audiovisual. Al País Valencia hi ha un govern que vol prohibir les emissions de TV3. Però pels moviments d’aquest últims dies sembla que el que vol el PP es controlar políticament TV3. Vol prohibir que no es parli de país Valencia! Hi ha encara qui no acapta la llibertat d’expressió i vol eliminar tot allò que posi en dubta organització territorial d’això que anomenen estat espanyol.
Estar clar que tot és una estratègia per aconseguir els vots del anticatalanisme. Vots que els calen el PP per poder seguir el poder ja que pot ser que hi hagi una canvi en les properes eleccions. I encara es significatiu que el govern del PP hagi triat com a dia al 25 d’abril pel tancament dels repetidors de TV3, el dia que el país Valencia va caure derrotat per les tropes de Felip V. Tot plegat em portar a posar en dubta aquesta democràcia! Si vivim en un estat de dret o els individus tenen dreta decidir que es allò que poden veurà.
Tot el meu suport a tots els que estan lluitant arreu dels Països Catalans per poder parlar i sentir el català.