dimarts, de juliol 21, 2015

#JuntsPelSí

Foto de Vilaweb.cat
Des de l'anunci de la candidatura del #juntsPelSí que li dono voltes i si us sóc sincer he passat per totes les etapes, primer una certa incomoditat al veure que em veia abocat a votar una candidatura on en Mas hi és present, des de fa temps que he dit i he escrit que no podria jo votar una candidatura on en Mas i fos. Després d'uns dies de pensar i reflexionar, d'escoltar els companys i companyes de la CUP, que com sempre es deixen estimar massa, em van fer encara dubtar més. Però després d'aterrar El Prat, havent passat uns dies a Londres, encendre el mòbil i escoltar el Raül Romeva a la presentació de la candidatura, repassar els diaris electrònics i llegir com la caverna bordava i com els modernets solidaris amb la resta de pobles del món, menys amb el nostre, només feien que repetir vells arguments de la vella política partidista, tot plegat ha fet aixecar-me avui amb el convenciment que hem de sortir a guanyar, que hem de guanyar amb dues candidatures; la que fa de vaixell insígnia i la que vigila que no ens desviem del rumb!

Entenc els matisos del si, entenc que hi hagin dos candidatures perquè entenc els companys i companyes de la CUP i estic convençut que davant la primera de les victòries sumarem esforços per iniciar el procés constituent, crec amb la generositat dels grans dos partits i crec amb les persones i amb el valor de la paraules i els compromisos adquirits. I tinc clar que després del procés constituent, amb les bases del nou estat, anirem a unes eleccions a triar el model de govern que volem que ens governi, però no podem triar model si no tenim estat!

Hem arribat fins aquí, no per maquillar la realitat, com encara hi ha molts que pretenen, si no per canviar-ho tot, no hem arribat aquí per rascar les parets i pintar-les de nou, hem arribat fins aquí per enderrocar murs i trencar cadenes i construir nous parcs, nous espais amplis perquè tothom si senti bé, i això s'ha de fer des de la transversalitat, des de la confluència i no convertir aquesta nova batalla en una nova retaguarda de la guerra civil, aprenem dels errors i sumem esforços, que ja sabem qui guanya si no som capaços de superar discursos eloqüents de primer de política. Fa por, però em de recordar que totes aquelles nits, vespres de cartells, manifestacions, xerrades i corredisses no han sigut en va, potser alguns pensareu que sóc massa optimista, però per mi el més important és arribar a donar la paraula a la gent per poder decidir, per poder tenir clar si som majoria els que volem seguir endavant amb la construcció d'un nou país.

Em rebel·lo contra tots i totes els que diuen que tot plegat és una tapadora per salvar el cul d'en Mas i fins i tot crec que qui argumenta aquest fet no fa més que parlar i posicionar-se en els vells tics polítics, en les antigues maneres de fer política i en no entendre el moment i el fet històric que representa la candidatura de #JuntsPelSí

No som aquí per retenir el poder, som aquí per guanyar les darreres eleccions autonòmiques i començar una procés constituent, la candidatura de #JuntsPelSí no es presenta per governar el nou país, es presenta per posar les bases d'un nou país, per iniciar un procés de desconnexió, de veritable transició democràtica cap a la llibertat de Catalunya. Una veritable revolta pacífica i radicalment democràtica que ens portar a la llibertats col·lectives i tinc clar que no ens deixarem ningú pel camí, que tothom és conscient que tot i no compartir els models econòmics i socials, no ens deixarem ningú pel camí. I per aquest fet, per protegir els més fràgils, volem construir un societat més justa i lliure, Espanya i el seu model, de present i de futur, no ens serveix i ens condemna a seguir sent un poble dins d'una presó de pobles, sense llengua, cultura, tradicions...

Els cants de sirenes d'aquells que encara ens volen vendre un altre espanya ja no són gens atractius, els cants de sirenes que un altre Espanya és possible ja no son creïbles. Els fets i les paraules demostren que cap transformació de l'actual model és possible ja que les majories polítiques que es dibuixen a l'estat espanyol mai defensaran el dret del poble de Catalunya a ser lliures. Els anys de transició democràtica, per dir-li com ells l'anomenen, són una demostració que governi qui governi Catalunya és terra cremada pels governs espanyols i els “nous” projectes polítics si no són prou valents per enderrocar la monarquia ho seran per donar la veu els catalans?

Hi ha qui segueix intentant portar aquestes eleccions als barems tradicionals, demostrant que la seva veritable voluntat de canvi és nul·la. Som davant d'unes eleccions on no triem entre el blau o vermell, entre la dreta o l'esquerra, triem entre ser un Nou país o no ser-ho i seguir marejant la perdiu a l'hora que perdem bous i esquelles. Som davant d'un 9N legal que tindrà tota la legitimitat el Si, els vots i les majories que sumin les candidatures pel si!

I poder, després d'aquest dies de reflexió arriba l'hora de seguir amb la feina fins 27S perquè ens juguem obrir o tancar la portar de bat a bat de la llibertat de nostre petit país i només una petita reflexió, que hi ha de més radicalitat democràtica que fer un nou país, que hi ha de més revolucionari de tenir l'oportunitat d'escriure la constitució de la república catalana, que hi ha més trencador i trempador que esdevenir ciutadans de ple dret del país on hem viscut sempre sota un estat que mai ens ha defensat, estimat i cuida't? Doncs la resposta és ben senzilla, guanyar el 27S i iniciar un procés constituent per fer-ho possible i després ja lluitarem per quin model de govern triem!

Som-hi, al servei del poble de Catalunya, de la justícia social i de les llibertats col·lectives!

dissabte, de juliol 18, 2015

I des de Londres...

I ja estem per la meitat de les mini vacances per Londres,  una ciutat immensa. Nosaltres estem en una casa trobada per Wimdu per Tottenham.  Una ciutat amb molts contrastos i plena de racons que respiren història,  cultura...
El primer viatge d'en Blai a una ciutat,  i és més senzill del que pensàvem anar-hi amb ell, i avui fa 6 mesos!
Seguim caminant,  seguim descobrint a cada pas...