diumenge, d’agost 29, 2010

Tot a punt,

Dilluns sortim camí cap a Menorca... la unitat de clan de l'AE Grimpamons ens pugem a la bici per fer últim campament d'aquesta etapa. Ens pugem després d'un curs llarg de molt treball, de molta alegries de molts moments. De retrobar l'escoltisme a la nostre ciutat... Les reflexions les podem fer a la tornada, però per a mi ha estat un any ple de moments que m'ha fet canviar, m'han fet retrobar el sentit de moltes de les paraules que amb el pas de temps interioritzes però que a voltes perden una mica el seu sentit dins del món que vivim.
Tornar a formar part del moviment escolta, m'ha fet sentir que no tot està perdut i que l'escoltisme segueix sent una peça clau per a la transformació social i més quan paraules com: la participació, el compromís, la implicació, l'esforç... cada cop són menys presents dins de la nostra societat... tot plegat ens torna a posar sobre la taula la importància de l'educació no formal com a peça clau de construir una societat més justa i lliure. Com és d'important omplir de contingut, de valors tot allò que fem amb els infants i joves si volem el dia de demà transformar el nostre entorn per després poder contribuir a transformar el món...

Així, quan ara fa un any, en vaig pujar de nou al vaixell, acompanyat del JR i l'Albert, vaig pensar que seria un any difícil i no acabava de confiar en arribar fins aquí... però amb l'esforç i el compromís incansable dels meus companys de coordinació (que trobarem a faltar en aquests campaments) i la força dels 15 Claners i Claneres hem acabat d'alimentar la flama que el curs vinent farà que per Castelldefels corrin Llobatons entremaliats, Raiers eixerits, Pioners lluitadors i Claners compromesos i participatius... pels nostres carrers... amb un colla de caps que ens han demostrat moltes coses...

Tinc el convenciment que la lluita no ha estat en va, i que tenim combat per molt de temps, i tot plegat em porta a la reflexió que seguim transformant la utopia en realitat dia a dia, cau a cau i que ho fem des de tots els fronts possibles!

Ens veiem a la tornada, amb les piles carregades i amb una petjada més en aquest llarg camí...

dijous, d’agost 26, 2010

Reflexions d’estiu, a l’entorn de la unitat: Independentista i d'esquerres!

Ara sembla que tot sigui molt fàcil, que demà, després d'aquest estiu calorós, arribi la primavera, els clavells i esdevinguem un país normal... Sembla que a voltes només persegueixin un sol objectiu: la independència, i ens oblidem de la realitat que existeix en aquest país...


Doncs hi ha qui no, qui creu que sense alliberament social no és possible l'alliberament nacional de la nostra nació i no es qüestió de triar un o altre, ja que són dos elements que han de caminar junts. Per mi el procés d'independència no és un simple procés d'esdevenir un estat de ple dret dins del món, sinó d'esdevenir un estat dins del món amb un model de societat just, solidari, cohesionat, plural, sense classe, respectuós amb el medi, amb el territori, sostenible, verd... per això per mi és impossible dividir l'alliberament nacional de la construcció d'una societat més justa. L’independentisme per mi no és cap ideologia, només és una eina més per fer política i construir un projecte polític republicà, d’esquerres i català.



Sé que els independentistes i d'esquerres tenim un paper difícil i que en aquests últims anys ens hem sentit de tot... Però crec que, tot i els errors comesos, és injust negar el paper clau d'ERC en el creixement sociològic de l'independentisme que ara apareix reflectit en l’agument dels independetistes. Crec que sense l'estratègia d'ERC, no haguéssim arribat on som ara. Sense haver fet Montilla president de la Generalitat no haguéssim trencat la tanca de la divisió que a uns i altres els agrada alimentar.

El conflicte actual amb l'estat espanyol no és fruit d'un govern de concentració catalanista, ni el creixement del sobiranisme és gràcies a CIU... L'estratègia d'esquerra és una peça clau per trobar-nos on som, poder ens hem equivocat amb algunes maneres de gestionar el poder, i tot té un preu... però estic segur que val la pena pagar-lo per haver portat el país fins l'actual situació. Hem comès errors, i com sempre som els únics que ho hem reconegut, però es innegable el paper important que ERC ha fet en aquest 7 anys de govern en la globalització de l’independentisme, i com no, acompanyat de la construcció d'una societat més justa, dins dels marges que hem pogut desenvolupar amb les mans lligades.



No em serveixen discursos maximalistes i personalistes o fins i tot discursos més propers al feixisme excloent que a l'independentisme d'esquerres. Difícil paper, que per mi no cal que ningú reconegui, perquè tinc el convenciment que seguirem treballant, compromesos amb aquest model de país i societat, i que la gent, la ciutadania, és prou madura per saber-ho valorar.

Però sempre hi ha qui vol córrer més quan veu que l'escletxa s'obre de bat a bat. Això sí, sense ser conscient de la realitat actual del país i de la feina que encara queda per fer i per construir...



I faig la reflexió des de la independència de no tenir cap càrrec a la direcció, sense ser conseller nacional i sense tenir el cul llogat a ningú, fins i tot sent crític amb decisions de la dirrecció, com apartar a Carod Rovira del capdavant d'ERC, per mi un dels capitals polítics més importants que hem tingut... tan a nivell de partit com de país... Però per una altra banda tinc clar, si no no seria on sóc, que per mi la unitat es construeix al voltant d'esquerra, i seguiré treballant en aquesta línia. Fins ara ha quedat clar que som l'eina més forta, més valida per transformar la societat i per construir una nació plena i lliure i segur que ho seguirem fent, tot i el treball que ens queda... i si algun dia no fos així, els viratges es fan cap l'esquerra...

diumenge, d’agost 22, 2010

Intent a la Maladeta i volta per la vall de Remuñe.

Amb moltes ganes de muntanya, tot i que moltes més de desconnectar, dissabte sona el despertador a les 4:30h del mati, dutxa agafo les motxilles i cap el cotxe direcció Benasc. Intenció fer Dissabte la Maladeta i diumenge el Posets...

Arribo a les 8:45h a l'aparcament de l'hospital de Benasc faig la motxilla, preparo tot, perdur el autobús que et dur a pla de Basurta... aixi que decideixo anar fent camí... en 1:20 ja soc al Refugi de la la Renclusa i faig camí cap el cim.. tot amunt... vaig cap la glacera de la Maladeta per passar pel coll de la rimaya.
Faig via sense trobar gairebé ningú, per ser un dia del mes d'agost. Ja a la glacera en calço els grampons i vaig cap el que si intueix el pas del coll de la rimaya. Hi ha dos persones allà mirant com esta la situació... la rimaya sembla force oberta i no hi ha neu en la canal. Jo no duc el Piolet i veig massa exposat el tram... aixi que veig com ells comença'n a pujar i decideixo intentar buscar un altre camí direcció la cresta del portillons on havia vist petjades.... així que a la cota 3154m mitja volta (ruta el wikiloc) i cap al cotxe pel camí de pujada... això en passa per no anar per la ruta normal... Baixada llarga i llarga...

vaig a dormir amb la radio escoltant el Barça.. intentant... ja que dels 4 gols nomes escolto 1 en directa i en vaig aixecant amb diversos resultats... 0-1 0-3 i el quart es el que escolta en directe...

I diumenge, després de dormir 12h a la furgoneta, decideixo anar a estira les cames per la Vall de Remuñe, una vall que no coneixia i que en permet descobrir alguns camins per pròximes visites. Això si, un vall molt bonica, amb molta aigua i moltes flors de mil colors. Vaig fins l'Ibon de Remuñe (ruta el wikiloc), baixo a la vall i busco un lloc per observar marmotes i torno cap el cotxe per tornar cap a casa...


Fotos dissabte 21: (intent a la Maladeta)













Fotos diumenge 22: (Volta a la Vall de Remuñe)














dijous, d’agost 19, 2010

Festa Major 2010...

Festa Major 2010.. de tot una mica, amb un color groc durant aquest dies. Una festa major amb molt instants i que va acabar amb una diada important pels castellers de Castelldefels i amb el retrobament dels somriures... Un bon moment per recordar i agrair la feina, l'esforç i el compromís de tots i totes els membres de l'ACPC que sense els companys i companyes de l'agrupació, tot plegat no seria possible... el millor resum el podeu llegir a la web de l'ACPC.

Sempre hi ha espai per la reflexió personal, i aquest dies serveixen per adonar-te i seguir creient en la gent i amb les seves ganes de implicació. Fer cultura popular és molt més que sortir a fer castells, balls i llançar petards. Dies que posant de manifest, la fragilitat i la por de la classe política de la nostre ciutat i també de la gent del nostre entorn.Miro amb certa perplexitat com discursos que creis superats tornant... i com, sense haver superat els discursos arcaics del passat, sembla que haguem de seguir demanar disculpes per ser com som... i tot sense adonar-nos que ens perdem en discussions estèrils, que tot i que a voltes hi hagi que intenti posar color i logotip a la cultura a la nostre ciutat, es trobarà amb la tossuda realitat de la llibertat i la diversitat que sempre ha conviscut en pau dins de l'ACPC i l'ha fet tant especial i forta...
Encara hi ha qui intenta criminalitzar la cultura i els que dediquem hores i hores... que veuen enemics allà on hi ha persones que no pensen com ells i fins i tot hi ha qui preferiria que no existíssim.... També ens hem trobat, aquest dies, qui per motius personal intenta barreja cultura i partidisme, falten a la realitat i a la feina feta des d'un radical compromís, per estima, per esforç i il·lusió i sense cap mena d'intenció oculta...  i qui encara no compren que la cultura, que fer-la i practicar-la també és un posicionament polític davant de la vida i d'aquesta tussada realitat...

Però tot plegat, no fa que defallim en el combat diari i que cap pluja serà prou intensa per fer-nos gira i tornar el port... que el meu compromís segueix vigent i avui encara amb més forces que mai... i que aquells que borden no espantant, si no que animant encara més a seguir persistint en mantenir viva les nostres tradicions i la nostre cultura popular a Castelldefels!

Porta de l'infern..Correfoc.
Correfoc.
Aprenent... 
Gar i Got
Gar i Got el Correfoc.
Correfoc.
El ball de Gitanes, recuperació del ball.
Els "Gitanos"
També qui comença a ballar bastons.
Diables petits.
Gegants i el Bialet de la ciutat!
Ball de Gitanes.
Ball de Panderetes.
Colla nova dels Bastones.
Colla jove dels Bastoners.
Ball de Cintes.
Les Gitanes i els seus Versots.
Ball de Cintes.
Ball de Diables i les seves satires...
P4 de sortida de la patrona de la ciutat.
4d6 Castellers de Castelldefels.
id2d6.
id2d6.. amb aixecadora col·locada.
3d6 castellers de Castelldefels.
P4ps
P4 de Benvinguda.!