divendres, de maig 22, 2015

Cursa pel cor de fageda, 31km i 2400m acumulats

Dissabte 16 tocava tornar a corre per la muntanya. Tornàvem a corre a la garrotxa, aquest cop per la zona de la fageda i Santa Pau. Fa un tres anys ja vaig correr aquesta cursa, pero era mes curta. Aquest any eren prop de 31km i 1200 de desnivell positiu acumulat. Arribava molt baix de forma, poques hores d'entrenament i de son. El peatge de ser pare i la nova feina, que en fa anar a les curses amb més baixa forma, pero molt content i amb altres motivacions. Això si, cap motiu és cap excusa. Així que amb en Marc i per primer cop aquesta temporada amb la Marta i en Blai anem cap a el càmping de la fageda que és qui organitzava la cursa. 
Alla ens trobem amb el Xori i els craks de Sant Joan de les Abadesses, sense gaire temps, el ritual de sempre, recollir dorsal, canviar-nos i cap al punt de sortida.
Sortim a les quatre de la tarde, amb un sol radiant, sortim a la cua del grup, el Marc, el Xori, el Salvador i jo, com sempre jo faig els primers quilòmetres ràpids,  els primers 5 quiloquilòmetres pasen per la fageda d'en Jordà i la coperativa La Fageda. Son per mig del bosc i per pistes amples que fan que vagi ràpid, tot i que tinc la sensació de cames cansades massa aviat. El Marc va amb mi fins el quilòmetre 4 i poc a poc marxa davant meu en els trams que fan pujada. Des del quilòmetre cinc començem a pujar per un bonic corriol que guanya alçada. Aqui ja veig que hauré de dosificar les forces. Em passa el xori que va força be i que no puc seguir i vaig fent fins arribar el punt més alt de la cursa.
Des de dalt de tot em toca baixar, ser que tinc prop de 5 quiloquilòmetres per recuperar i baixar ràpid.  El primer tram de baixada vaig prou be i fins i tot arribo atrapar el xori i anem xerrant.  Pero en mig de la baixada hi ha un parell de trams de pla i petita pujada que en tornen a la realitat. Segueixo baixant a bon ritma pero em trobo cansat, tot i que tinc ganes de seguir endavant.  Arribem a Sant Pau, que és mes o menys la meitat de la cursa. Aquí em trobo el Marc que te molesties i ha decidit abandonar, ell anava molt be, pero noha volgut fer-se més mal i decidit que amb els 16km fins a Santa Pau ja te prou. Una pena ja que el Marc esta fort. Segueixo tot i que veig que tocara partir.
Els quilòmetres despres de Sant Pau no son molt durs, pero no acabo de trobar un ritma constant i camino més del que voldria. Veig que els quilòmetres es fan massa llargs i fins i tot em plantejo que poder hagues estat un bona idea abandonar a Santa Pau amb en Marc i poc a poc em menjo el cap i em costa una mica més avançar i de sobte una pujada el quilòmetre 24 que em deixa molt tocat,  fins i tot en algun tram descanso. Arribo dalt de tot de la pujada i en el avituallament decideixo fer una bona parada tècnica.  Agafo una cadira i em prenc l'ultim gel que tinc, aigua, em prenc el meu temps.
Després de l'avituallament agafo una bona baixada i veig que les cames responen després del repòs,  baixo be i amb ganes de podedr seguir un ritma constant, ser que encara queda un pujada i després ja baixada i pla fins la meta. Em prenc amb calma la pujada i des de dalt de l'última pujada i amb bones sensacions en llenço amb ganes de fer uns últims quiloquilòmetres amb bon ritma. Baixo be i fins i tot agafo distància amb el grup de corredors que he fet l'última pujada. Arribo prou be i recuperat al darrer avituallament i toca fer els darrers quilòmetres a gas a fons. Amb ganes d'arribar i agafar el Blai per creuar la meta. Em trobo bo i arribo prou sencer a l meta, amb prous forçes per agafar en Blai i entra a la meta amb 4:19:00.
Dissabte va valer la pena patir per arribar a meta i trobar-me a la Marta i en Blai, agafar en Blai i arribar a la meta. Moltes sensacions que et fan deixar el patiment en un costat. Esperem que d'aqui un anys no només entrem a meta junts, si no que fem tots els quilòmetres junts, clar si el puc seguir...
Una bonica cursa, ambun circuit molt ben trobat, amb una primera part ràpida i dura i una segona part amb un parell de regals de pujada que fan un cursa dura. Una bons organització tot i que caldria millora la posició dels avituallaments ja que vaig trobar que hi havia massa distància en alguns,  sobretot amb la calor que va feR.
Propera parada el la cursa curta del ultra trail de ulldeter, amb ganes d'alta muntanya i de tornar a correr per la zona d'ulldeter. Aixo si, amb més ganes de gaudir que competir.








dilluns, de maig 11, 2015

Els Estanys de Fonviva

Diumenge aprofitem el matí per la Cerdanya, per anar cap a la zona de Porte. Buscant informació a la casa rural varem trobar una excursió per l'Estany de Fontviva. Arribem fins l'aparcament del final de la vall del Carlit. Aparquem al ultim aparcament de la pista i després de fer les motxilles enfilem el camí dels enginyers que surt a la dreta de l'edifici i seguint unes marques de color groc va gunayant alçada. El camí es fàcil tot i que noslatres trobem restes d'allaus de l'hivern.
El camí és perd, tot i que és facil trobar-lo, fins que arribem a l'estany per la seva part oest. Paremmi seiem,  vora l'aigua sobre un gespa verda i amb les muntanyes com a teló de fons. En Blai ho mira tot i no es perd cap detall.
Després de dinar unes pomes i en Blai llet, baixem vorejant l'estany fins trobar un prat amb murs de pedra seca on parem per trobar el camí bo i donar de menjar en Blai.
I de cop i volta apareix un grup gran de cabirols amb tot de petits i les seves mares. Els fem unes fotos i trobem el camí de baixada. 
Un camí que baixa pel costat del torrent que baixa directament de l'estany fins l'aparcament.

Una ruta molt bonica, sense gaire desnivell per una vall molt maca i que en aquesta època esta verda i humida. El Blai poc a poc respira, toca, descobreix les muntanyes.

diumenge, de maig 10, 2015

Els estanys de la Pera.

Si no tenim castells, gegants... doncs cap de setmana per muntanya!! Així que dissabte cap a la Cerdanya per estira les cames i començar a portar en Blai per les muntanyes. Omplim el cotxe de cotxet, bressol,  maxicosi.... i cap els estanys de la Pera.
Anem fins a Martinet i d'allà cap el refugi de Cap de Rec. Des del refugi agafem una pista que en 11km ens porta fins una zona amb taules i un petit refugi on aparquem la furgo i cap a salt aeguint el GR-11 o unes marques de color groc amb el numero 1. La Marta agafa la motxilla i jo en Blai.
Començem a caminar i es nota els prop de 7 quilos d'en Blai. En Blai s'ho mira tot des de dins de la motxilla i sembla que no es perdi cap detall, cap soroll a l'hora que nosaltres anem fent fotos, per primer cop més fotos a nosaltres que el paisatge. 
Encara queden alguna clapa de neu pel camí pero ens acompanya un temps increïble amb un sol radiant.  Anem pujant poc a poc fins arribar el refugi dels estanys de la Pera.
Des del refugi anem cap l'estany gran i ens parem una bona estona per contemplar les aigues i 3 ànecs collverd. Les muntanyes encara porten grans plaques de neu que fan que per tota la muntanya baixi aigua fins l'estany.
Després de menjar una poma i estar un estona estirats baixem fins l'estany petit i per la pista anem a buscar el camí de pujar per tornar cap a l'aparcament.
Baixem fins a Martinet i després anem cap All, a la casa rural Cal Frances, bonica casa en aquest petit poble de la Cerdanya.





dimecres, de maig 06, 2015

Per Euskadi, per feina o per corre

Dos dies per euskadi per feina, sembla que poc a poc surt el sol un altre cop en el sector de l'automoció.  Pero no hem parlat de feina mai al blog i no serà ara el primer cop.
Això si espero que amb la tablet que ha arribat a casa pogi donar més vida a al blog. Perque ja no som dos a casa, sino tres. La finestra segueix igual de petita pero la casa és fa més gran.
Tornem a Euskadi, un dies dormint en un petit hotel/casa rural d'un petit poble prop de Durango, Garai. Una casa al costat de l'església del poble. Una casa molt guapa on he dormit en un habitació on el sostre era una finestra. Un lloc per tornar algun dia per gaudir del paisatge tot i que ahir despres de 10h de feina em avaig pillar les sabatilles de corre i cap el monte a fer quilòmetres per mig d'un bosc amb uns super arbres grans i tot super verd.
Volia pujar fins una petita muntanya que hi ha prop del poble, pero no vaig trobar un camí que portes diretcte.aixi que vaig sortir del poble seguint un camí amb marques de GR, una pista de sorra i pedres que pujava poc a poc. Al cap de 4km vaig trobar un pícnic i des d'aqui vaig seguir per una carretera fins sota dels molins generadors d'energia, aquí ja per l'hora decideixo tornar. Consulto el Google maps i trobo una pista que baixa fins a Garai. Aixi faig un circuit circular mitxe de muntanya i ciment.
La pista de baixa es molt maca i travessa caps verds amb ovelles amb una llana molt llarga. Ja no tinc bateria al mòbil i no puc fer-lis fotos, però gaudeixo de la baixada fins arribar a baixar sota el poble i prop d'un bonic torrent on baixa molta aigua. Des d'aqui faig últim quilòmetres fins el poble per asfalt i en pujada per retornar a Hotel. Quan arribo a l'hotel veig unes vistes increïbles amb les últimes llums del dia de tot el parc natural d'urkiola.
A l 'habitació ja he oblidat les 10h de feina i tota la pressió.