dimarts, de juny 29, 2010

Quan no et volen, és l'hora de marxar!

Potser teníem escrita ja quina era la resposta del Tribunal Constitucional i en conseqüència de la democràcia de l’estat espanyol. Jo era dels que creien que al final l'estat espanyol seria prou intel·ligent com per fer encaixar Catalunya dins de l'Estat. Però un altre cop ens demostren que tot i els esforços, Espanya no ens vol com som, com hem decidit ser per majoria i consens els catalans i catalanes, i ens volen sotmesos i ens volen com ells desitgen.

El que està succeint demostra un cop més la debilitat de la democràcia espanyola i com la voluntat d’uns “magistrats” poden tombar la voluntat d'un poble que el 18 de juny 2006 va parlar mitjançant les urnes i ho dic des del punt de vista que jo no vaig votar favorablement a aquest estatut, però com a demòcrata vaig decidir acatar la voluntat majoritària expressada, sense renunciar al meu projecte polític, però sent conscient del que per majoria havíem decidit.

Tot plegat segueix posant de manifest que ni el PP ni el PSOE tenen un projecte d'estat espanyol plural, que la independència no és cap quimera ni cap utopia el costat de l'Espanya federal que ens prometien el PSC o el mateix ZP.

Ja no som a les portes d'un procés constituent, sinó que som ja dalt del carro i avançant, perquè cada cop som més els que veiem que la independència, l'autogovern, són eines per sortir de la crisi, per millorar la societat, perquè són eines per decidir el nostre futur, les nostres prioritats i està clar que ja ens hem fet grans i tenim un llastre que es diu Espanya, tenim uns pares que no ens deixen marxar de casa, que ens neguen el dret a decidir i viure com nosaltres vulguem...

Crec que portem massa anys intentant canviar l'estat espanyol, poder massa esforços que no ens han portat a cap lloc, així és l'hora de dir adéu Espanya, que ens veurem pel camí, que esperem ser amics però que ha arribat l'hora de poder decidir el nostre futur, de poder construir la nostre pròpia casa, el nostre propi projecte nacional i social!

diumenge, de juny 27, 2010

el relleu de la flama..

Dijous passat, la Flama del Canigó arribava a Castelldefels, de la ma de l'Agrupament escolta Grimpamons, L'escoltisme que ha tornat amb force a Castelldefels, tornava a portar la Flama i aquest cop de la ma de la unitat de Clan, aquells i aquelles que l'any vinent donaran vida a l'Agrupament gairebé el 100% culminant el procés de recuperació de l'escoltisme a la nostre ciutat.
Aquest cop la unitat de Clan va anar amb BTT fins a Esplugues a buscar la Flama, el primer cop que la Flama arribava a Castelldefels amb bicicleta. A la plaça de l'església, els diables i el Gar i Got, ens donaven la benvinguda i tots i totes agafàvem el camí cap el parc de la muntanyeta, per llegir el missatge d'aquest any, encendre la foguerra i retrobar els companys i companyes que any darrere any ens trobem per aquestes dates vora la foguera de Sant Joan, vora la Flama del Canigó.
Un altre cop, moltes gràcies a tots i totes els que heu fet possible els 24 anys de Flama del Canigó.

Visca els Focs de Sant Joan, Visca la Flama del Canigó, Visca els Països Catalans!







dimecres, de juny 23, 2010

24 Anys de Flama del Canigó

Des de fa temps, 24 anys que la Flama del Canigó arriba a la nostre ciutat, en aquells moments poble, una tradició que l'escoltisme amb la col·laboració de l'Agrupació de Cultura popular de Castelldefels, ha mantingut viu des de l'any 1987, que tot i les dificultats i gracies a tots i totes els que durant aquest 24 any hem dedicat un part del nostre temps a mantenir viva aquesta tradició. Gràcies!
Nomes convidar-vos a tots i totes a venir a la rebuda de la Flama, l'encesa de la foguera, repartiment de la coca i el cava.

Un bona excusa per retrobar-nos a la vora dels focs de Sant Joan! i per mantenir viva la Flama que ens agermana des del mateix cim del Canigó fins les terres valencianes del sud..

dilluns, de juny 21, 2010

Cadí, molts colors i silencis.

Desprès d’una setmana plena de camins i fins i tot amb la vista posada a tornar el mon laboral, decideixo escapar-me a les muntanyes. Passar la nit allà i després pujar alguna muntanya, vaig cap a Andorra i dormo a la zona d’ordino. Plou tota la nit i quan sona el despertador segueix plovent... però realment no era pluja, si no neu! avui a un dia del solstici d’estiu esta nevant a 1200m a Andorra.... increïble...
Plego la furgo i cap a casa, fa un dia de gossos... de camí cap a casa i després de passar la frontera veig que a Catalunya fa un dia increïble... paro a la carretera, reviso els mapes de muntanya del mòbil i el disc dur del cervell i decideixo recuperar un antic projecte de pujar a la el cim de la Canal Barinada per la vessant nord.
Aixi cap a les 2/4 de onze soc el petit poble de “el Querforadat” a 1400m, en vesteixo agafo tot el necessari i a fer camí. Sort del GPS del mòbil amb el mapa, ja no hi ha cap indicació i existix un entremat de pistes i camins que com puc vaig seguint (tot i alguns despistes). Camí solitari i bonic, amb unes vistes increïbles de la muralla nord del Cadí i les seves canals. Arribo el peu de la canal Barinada amb alguna placa de neu. una pujada molt cansada per la pedra, la neu... i on trobo a faltar els pals que he decidit deixar el cotxe... Després de 3h ja soc al cim del puig de la Canal Baridana 2653m. Fotos, menjar i cap el cim de la Canal de Cristall seguint el GR 150.1. Faig cim i cap el prat de Cadí per la Canal del Cristall. Baixo poc a poc i de sobte veig que encara queda molta neu, que fa anar amb molt de compte la baixada i anar poc a poc. a mitja canal la neu desapareix i segueixo el camí que en porta el Part de Cadí i des d’aquí resseguint el camí del PR C-121 arribo el coll de Pallers on deixo el PR i agafo el GR150 direcció “Querforadat” un tram del GR que cal anar amb els ulls obert per poder seguir les marques del camí bo. El final 6:50h de camí, 1600m de desnivell i tot ordenat...


















Per visualitzar la ruta feta:
Album de fotos de la sortida:

dissabte, de juny 19, 2010

i un pas més...

Dijous el congres extraordinari d'ERC del Baix Llobregat, triava a l'Anna Simó com a la cap de llista de les persones que representara el Baix Llobregat a les eleccions el parlament de Catalunya. A més a més de les 11 persones que l'acompanyaran, entre elles jo. Molta feina a fer i un plaer compartir-ho amb la gent d'ERC del Baix Llobregat, els companys i companyes de lluita i treball de la comarca. I encara un plaer i un orgull fer el costat l'Anna Simó, un referent de compromís, dedicació, esforç i lluita.

dilluns, de juny 14, 2010

Ep, fem pas endavant...

El passat divendres 11 de juny, l'assemblea local d'ERC Castelldefels aprovava per unanimitat l'elecció d'Esteve Sebastià i Riera com la persona que encapçalarà les llista d'ERC Castelldefels a les eleccions municipals del proper maig del 2011.

Esteve Sebastià va manifestar després de la seva elecció "és per mi un orgull encapçalar la llista d'ERC Castelldefels, agafant el relleu de la bona feina feta per Àngels Coté" Tot seguit va deixar clar "que seguirem treballant des del compromís i la coherència que ha caracteritzat la feina d'ERC Castelldefels i ens comprometem a ser el motor de canvi, l'alternativa real al model actual del govern municipal del PSC+CIU+ICVEUiA i a la seva manera d'entendre la política i de fer-la, allunyada de la realitat i les necessitats de la ciutadania"

Esteve Sebastià, de 32 anys, castelldefelec de naixement i amb una llarga trajectòria de participació i vinculació al teixit associatiu, cultural i esportiu de Castelldefels, ha estat membre de l'Assemblea de Joves, de l'Agrupament Escolta, del Centre Excursionista, de l'Agrupació de Cultura Popular, de la Plataforma Castelldefels Decideix i de diferents plataformes de defensa del territori i la natura a la nostra ciutat.

L'Esteve va començar a militar a ERC Castelldefels el 1999 i ha ocupat diversos càrrecs dins de la secció local, sent actualment el president d'ERC Castelldefels, càrrec que ocupa des del 2006.

dijous, de juny 10, 2010

Obrint l'escletxa

Tot i el soroll que sentim, la remor que fan per poder silenciar la feina feta, cada dia avancem un pas més en la construcció nacional del nostre país, i una mostra de tot plegat és l'aprovació de la iniciativa legislativa aprovada per la mesa del Parlament i que mitjançant la llei de referèndums podrà convocar un referèndum per la independència. Sabem de les dificultats de la llei, i que al final recau en la voluntat de l'estat espanyol d'acceptar-la, però qui hagués pensat que en aquest moment els catalans i catalanes podríem tenir un pols amb l'estat espanyol d'aquestes característiques? No serà un govern qui es presenti a Madrid, sinó un grapat de signatures, almenys prop de 220.000, que representaran la voluntat d'una part del poble de Catalunya.

Sense soroll, fugint de protagonismes, hi ha qui treballa i hi ha quin es creu el discurs independentista i fuig dels maximalismes que no ens deixen sortir del carreró i ens enquisten en posicions allunyades de construir un projecte prou ampli que ens faci avançar. Hi ha qui no vol dir la veritat del paper clau que ERC està tenint en la construcció nacional del projecte de país i que ha fet avançar Catalunya de l'estapa involucionaista de l'autonomisme cap a un procés imparable d'autodeterminació. Però tant se val, que es pengin les medalles, si a cada pas arribem cada cop més lluny i si seguim construint el país, l'estat.

Avui, en el temps que vivim, cal veure la independència, cal reivindicar la independència com una de les eines més potents per sortir de la crisi, com una eina de protecció dels treballadors i treballadores, de l'economia, del nostre sistema del benestar, dels nostres pilars i més encara quan part de la crisi ens ve donada per formar part de l'Estat espanyol i tot el que això ha comportat a Catalunya perdent molt del seu poder econòmic, productiu i que només ens ha comportat que ens apliquessin un espoli fiscal o mesures que dia a dia ens han fet més pobres com a país i com a ciutadans i ciutadanes.

Però ara ja l'escletxa s'està convertint en una gran porta que ens obre el camí cap a la construcció nacional i social del nostre estat propi.

Ara només cal implicar-nos tots i totes en la recollida de signatures per poder demostrar que som molts i moltes els que volem decidir el futur de la nostra terra, de la nostra nació.

dimarts, de juny 08, 2010

Patum, Patum, Patum!

És fa difícil resumir en fotos els dies de patum. Es difícil fer un triatge de els prop 385 fotos que he seleccionat de les 796 que vaig arribar a disparar diumenge de patum. Dijous la vaig viure intensament amb tota la seva escalfor i diumenge vaig decidir pujar amb la maquina per fer un bon reportatge i també amb la vista posada a tenir prou material gràfic de la patum per algun projecte personal que en córrer pel cap. Poder sigui difícil transmetre tot el que es viu a la plaça de Sant Pere de Berga mitjançant les fotografies, els sentiments, l'escalfor, el respecte... però és un petit i modest exercici que he intentat fer amb les 55 fotos següents. No he pogut reduir més tria...
També sabeu, els que en coneixeu, que si no ho aconsegueixo mitjançant les fotos, nomes cal que un dia quedem i us expliqui com ho visc, com sents l'escalfor i com sense adonar-te vol tornar any rere any... i segur que serà molt més fàcil que el proper any per corpus ens trobem saltant agafat de la mà envoltats de verd, del vermell, de les espurnes que no crema'n, dels Turcs i cavallets, les Maces, les Guites, l'Àliga, els Nans vells, els Gegants, els Nans nous, dels Plens...

La plaça a pocs minuts...
Un festa que la fa un poble, tot el poble.
Maces.
La Guites grosa.
L'Àgila mai no és la primera...
Nans vells.
Gegants
Nans nous.
Des de tot els indrets, i des de ben petits tothom te ganes de Patum!
La Guita boja.
La Guita Grosa.
Els plens apunt...
La plaça balla amb els plens.
La plaça balla amb els plens.
Baret de Patum, espurnes que purifiquen.
Tabal: PATUM, PATUM, PATUM!
Des dins de la plaça, les Maces.
Seguint les Maces.
Fuets de Patum de la Guita grosa.
Apunt per cremar.
La Guita boja...
La Guita boja...
La Guita grosa porta la bota de vi...
L'Àliga...
.. Tot apunt pel seu ball.
des de sota!
les dificultat de fer lloc..
Nans Vells.
Nans Vells.
Nans Vells.
Lloc pels gegants.
Barrege
Nans Nous.
Esperes...
Maces.
Àngels...
Àngels.
Maces.
Observant les guites a la barana.
a l'espera de l'Àliga.
Espais.
Nans vells des de l'escales de l'Església.
Gegants
Nans nous.
Nans Nous.
Plens apunt!
un salt de plens des de dins...
Espurnes dels fuets.
Voltes i la plaça crema...
llums...
Espurnes...
foc..
uns dels millors plens...
Tiravolts...
... Fins l'any vinent...