dilluns, de juliol 31, 2006

Una grata sorpresa

Al Jordi, que comentava l'anterior post, li agraïm la visita i el comentari.
M'alegro de llegir-te, encara que siguin dues línies. Esperem amb moltes ganes aquesta trucada.

divendres, de juliol 28, 2006

L'expedició d'El Pi de Les Corts


Com que jo pronosticava que al cau s'estava perdent la muntanya, el Pablo, el Roger i d'altres (però sobretot el Pablo, que m'envia sms des de dalt dels cims per dir veus, eh, veus!) han decidit portar-me la contrària, de manera que no paren de fer sortides i excursions. Però com que la cosa havia d'anar en serio, la setmana que ve es farà una ascenció a 3000m amb 8 membres de l'agrupament (el Víctor i jo encara comptem com membres, què carai). Per la majoria d'ells serà el primer 3000. Per això hem escollit el "típic primer tresmil", el Tuc de Mulleres, que ningú de nosaltres ha fet mai.
Per tant, el dia 2 d'agost, els intrèpids Dani, Oriol, Manu, Pol, Pablo, Joan, Víctor i Eva es desplaçaran fins a la boca sud del túnel de Viella per començar l'aventura.
Ja us explicaré com ens en sortim!
(foto: http://excursiones.iespana.es/galeria.htm)

dijous, de juliol 27, 2006

I ara que?

Abans d’ahir el govern hi havia divisió, però ja no es parlar de crisis, ni de divisions, sembla que ara la discrepància interna no es castiga amb l’artilleria mediatica i política que ens tenia acostumats el PSC-PSOE i l’oposició.
Queda clar quina era la peça que feia anar cap el desastre el projecte d’esquerres i catalanista. Ha quedat demostrat que el PSC-PSOE es qui feia grinyolar tot el mecanisme.
Es comporta amb una prepotència que l’únic que busca és imposar la seva idea a costa de passar per sobre dels seus socis de govern. Es demostra que li manca cultura del pacte i de coalició, en el fons cultura democràtica. Esta clar que és la força majoritària, però també ha de tenir clar que per arribar on ha arribat han calgut una suma de forces. Ha demostrat un baix nivell democràtic i ha quedat clar quines son les seves maneres de administrar el poder, que per un altre banda no va molt més lluny de com ho feia els antic inquilins del palau.
També quedar clar de qui tenia por el PSC-PSOE i el pobre paper que jugar el "tinglado" que s’ha muntat el Sr. ecosaura.
Ara hi ha dos consellers que s’oposen a un pla d’infrastructures i aquí no passa res, tot i la importància que te el PITC (pla d’infrastructures del transport de Catalunya). Poder també el PITC es part de l’estratègia electoral que ja ha començat Montilla. Una cosa si que tenen els socialistes: La gran capacitat de fer campanyes publicitàries i propaganda.
Esta clar que tots i totes hem de fer un gran esforç de compressió per entendre aquesta dobla barra de mesura i aquest joc de malabars que semblar que esta fent aquest bipartit. I no parlem de l’esforç que s’ha de fer per entendre aquells que diuen ser "ecologistes de debò", aquells que diu ser els arreus del comunisme, la gent d’esquerres...
Tot plegat ha fet caure més caretes i ha tornat a posar sobre la taula les veritables raons de l’enfonsament del projecte d’esquerres i catalanista. A que jugava cada un i en benefici de que i de qui.

dimarts, de juliol 25, 2006

Fotos i dades de l'excursió al Noucreus.(2799m)

Així que amb els canvis de plans decidim anar al Noucreus, un cim que no havíem fet mai, aproximació bona i una excursió relativament curta. Així que ens plantem a Núria cap a les 10h i anem pujant pel camí del GR-11 direcció Ulldeter. Anem seguint la vall i les indicacions del GR. Fins arribar a l’encreuament de les valls del Noucreus i el Noufonts. Aquí deixem el GR i seguim pujant, una pujada que fa gran desnivell i que ens porta al peu del coll, aquí tenim dos possibilitats, pel dret per mig de la tartera (opció de la finestra) o seguir el camí més marcat que puja més suaument. (Consti que l'Eva volia prendre el camí marcat).
Al final de la tartera ja trobem les 9 creus, en el coll i a 50m trobem al cim la desena creu. Un cim on pots contemplar unes molt bones vistes ja que esta en mig de tres cordals de muntanyes i gairebé en el centre del grup de muntanyes que va des del Núria fins a Ulldeter i la vall de Carançà.
A la baixada decidim anar cap al coll del Noufonts seguint el GR que aquí tornem a retrobar i no el deixarem fins a Núria. Per la baixada, com ha dit l’Eva, hi ha un indret on es poden contemplar una colònia de marmotes. Amb cura i atenció ens podem apropar molt.
Així, ha resultat una excursió amb 800m de desnivell positiu, 4 hores amb parades i amb l’observació de marmotes i molt bones vistes. L’excursió la podem allargar seguint per les carenes i empalmant cims fins allà on volguem.
Vistes del riu Nuria des del cremallera.

Fent camí i al fons la vall del Noucreus.Pont sobre el riu.
Pujant per la vall amb el Puigmal al fons amb petits núvols.Tartera final.
L'Esteve al Cim!

1 de novembre, reflexions del panorama polític.

Fa dies que en miro aquesta arrancada electoral, enquestes, declaracions de l’ordre: "jo no pactaré mai amb aquest", "tu pactares amb aquells altres", "tu faràs president aquell" propostes de cars a cares, catalanitats mal enteses, intents de fer-nos combregar amb rodes de molins, esquerres, dretes, equidistància...
I en pregunto si aquest tipus de eleccions son les que beneficien a un país i a la seva gent? si afavoreixen a una major credibilitat de la ciutadania vers la "classe" política? Si realment els polítics que tenim son defensor d’ideologies o només de sigles, del seu coral.
Jo crec que la dinàmica que es dibuixa no aportar cap símptoma de diferencia vers eleccions passades. Hi ha qui sembla entestat en enfortir la seva part més espanyola i continuar amb la critica dels 23 anys de Pujulisme seguin amb la seva destrucció del llegat Pujol estigui ben fet o mal fet, no importar, la qüestió es eliminar i criticar allò que pugui fer pudor a Pujol i CIU. I beneficiar els seus, a la seva gent i el poder que els ajuda.
Però també hi ha qui sembla encaminar la seva campanya en la teoria del caos que diuen que hem viscut aquest últims 3 anys i que els partits del tripartit portant banyes i cua punxeguda. Que vol recupera la mamella a tota maquina i a qualsevol preu.
Altres segueixen amb la dinàmica de ser els bons alumnes. Fins ara estudiaban a l’escola PSC on han estat tota aquest anys i ara s’esforcen per començar un nou curs a l’institut del PSOE.
Hi ha que intentar tornar el port de l’equidistància, desprès de la tempesta que ha suportat, part pels seus propis errors i per les ganes de fer enfonsar el vaixell que tenien la resta dels pescadors.
I per acabar hi ha qui segueix recollint bolets sense saber que aquest any no hi ha moixernons, a la seva pilota, lluny de la realitat...
En tot aquest panorama, com independentista i d’esquerres, en manca un referent creïble, un referent que il·lusioni, que faci recuperar la motivació a la ciutadania, un referent honest i compromès, que abandoni el confrontament destructiu i que representi una alternativa real els models actual de país.
S’ha de treballar en aquest camí, Amb una equidistància ben entesa, que representi una alternativa real, que el projecte independentista te un caràcter propi i que no te preu, que no és un passaport per ser més i desprès vendre fum. És un projecte compromès amb les persones i el país, que no defensa unes sigles concretes, si no que defensa una ideologia més enllà del partit polític. Ens manquen polítics que es creguin allò que diuen, que allò que diuen els hi sortí del cor i no del cap, que es moguin per impulsos, emocions, compromís, ideals i somnis. L’independentisme és projecte polític més global que va més ella d’una colla de lletres predisposades d’un manera que donant resultat a unes sigles de paraules boniques. Sobren polítics de cap, d’aquells que son calculadors, que només es mouen per les cadires, els beneficis propis i que fan de la militància d’un partit la defensa aferrissada d’unes sigles, som fanàtics, "friks" de la política moderna.
Cal retrobar el camí que esquerra independentista semblava haver començat ara fa 4 anys, enfilar la traça i mira endavant, mira de créixer i d’arribar a la gent des de la credibilitat i el compromís, perquè si existeix una alternativa, es l’alternativa del independentisme d’esquerres, la resta ja hem vist que proposen i fan pel país i la seva gent...
Amb aquest panorama, qui es menjarà els turons a palau de la Generalitat?
Ara per ara, per mi és tot un misteri...

dilluns, de juliol 24, 2006

Canvi de plans!

Aquest cap de setmana teníem pensat anar a fer el Posets, però resulta que no teníem lloc al refugi i que no es pot acampar al costat. De manera que vam invertir el dissabte en fer compres (un ventilador, una tenda suuuuper gran, dues cadires de càmping...). I quan ja teníem la tenda, ens vam anar engrescant a pensar en les vacances i... doncs resulta que en comptes d'anar a Ordesa anirem als Alps. Aquest vespre trucarem a veure si tenim lloc al refugi del Montblanc. I si no... doncs hi ha molts altres objectius a fer! L'Esteve ja té a la tauleta de nit el "Cuatromiles en los Alpes", i milions de plans a mig fer i desfer.
L'altre canvi de plans del cap de setmana va ser l'excursió que pensavem fer, en no poder anar al Posets, vam pujar fins a Núria i vam fer el Noucreus.
-És aquell?
-No ho crec.
-Nou creus?
Sí, al cim (bé, al costat del cim) hi ha 9 creus. L'excursió va ser maca, curteta però aprofitada. A la baixada, per la vall del Noufonts, ens vam aturar en un pla on hi havia moltes marmotes. Ens vam enfilar per un llom en silenci i les vam veure jugar i menjar i córrer pel prat. Va ser molt divertit. Llàstima que al cim se'ns havien acabat les piles de la càmera.
L'Esteve posarà una explicació més ortodoxa de l'excursió i les fotos (oi?).
Raül, t'esperem a la propera excursió de la finestra!!!

dilluns, de juliol 17, 2006

Marató de Berga....

Tot l’any esperant aquesta cursa i amb moltes ganes de fer bon temps, baixar el temps de l’any passat i gaudir d’una de les curses més dures que es fan, per no dir la més dura.

Però, aquestes setmanes de molta calor, pocs sessions d’entrenament de quilometratge llarg, la calor del dia... ha fet que fos molt i molt dura, massa. Fins el quilòmetre 21 tot be, portava ritma de fer 6:30 però aquí a vingut el meu gran calvari, m’he enfonsat de cop físicament, però sobretot mentalment... els quilometres 25 i 29 he estat apunt d’abandonar... però he anat seguint, destrossat, fins que el quilòmetre 32 m’han “rescatat” un grup de 3 corredors que m’han animat i convidat a seguir amb ells. El quilòmetre 36 me tornat a sentir be i he decidit fer últim esforç, ja més motivat tot i el mal temps que portava, al final he arribat amb 7:52:50 destrossat... amb 27 minuts més que l’any passat.... Ha estat una de les curses més dures que he fet mai... sempre queda el gran consol, que acabar un cursa d’aquestes característiques, dins de tot, ja es un gran èxit. Els 42,200 km 5920m de desnivell acumulat (+2960 -2960) fa de la marató de Berga, una de les grans i dures...

Ara descansar fins el 2 de setembre, on començarem amb la Burriac-atacc una cursa nocturna de 15km que sort des de Vilassar de Mar i va fins a el castell de Burriac per tornar desprès a la platja de Vilassar.

dijous, de juliol 13, 2006

Campaments de Pioners

Aquest any, després de dos anys gairebé desvinculada de l'agrupament, he fet els campaments de setmana santa i els d'estiu. Aquests darrers, amb la unitat de Pioners: Joan i Anna, els caps, i Ariadna, Andrea, Laura, Laura, Dani, Oriol, Oriol, Marta i Manu.
El primer de tot és que el grup és molt especial per a mi. Alguns d'aquests "nens" (per dir alguna cosa, perquè alguns ja són majors d'edat i tot...) van ser els primers nens que vaig tenir al Cau, quan ells tenien uns 12 anyets. Aquest campament també era especial per a ells: l'any que ve faran campaments, també, però molts ja els faran ja com a caps.
Hi ha hagut de tot: fred i calor, muntanya i riu i llacs i núvols, vaques, tempestes, sol, camins, pujades i baixades. Hi ha hagut acidesa, dolçor, amargor, i també són molt salats. Crec que cada u dels 12 ha viscut els campaments a la seva manera. Alguns com el seu primer i alguns com el seu darrer. Alguns com un punt d'inflexió, alguns com un descans, alguns com un gran esforç. Alguns hi han fet plans, altres han canviat els plans que tenien.
Per mi ha sigut molt especial retrobar aquests companys, tan canviats i tan iguals que sempre... i molt nostàlgic.

A tots els Pioners, gràcies per aquests dies tan fantàstics i haver-me fet sentir com un més a la vostra unitat!
A l'Anna, gràcies per la paciència i la dolçor. Per fer les coses difícils semblar tan fàcils.
Al Joan, gràcies pel bon humor i per regalar-me estones amb els pioners fent tu la feina de compres. Gràcies per les estones series i les cachondes.
A l'Ari, gràcies per l'esforç de passar-t'ho bé. Tu ja saps què vull dir. Gràcies per la teva rebeldia.
Al Dani, gràcies per la llum i les imatges i la constància. Gràcies per haver vingut, malgrat tot.
Al Manu, gràcies per la innocència i el sentit crític. Gràcies per la voluntarietat i les ganes, ganes de no importava què.
A l'Oriol, gràcies per haver-te deixat conèixer, i per haver fet l'esforç de conèixer tu també.
A l'altre Oriol, què tal?, gràcies per escoltar i per l'interès, en les coses, en els altres, en tu mateix. Gràcies per la franquesa.
A l'Andrea, gràcies pel sentit pràctic i la mà esquerra en cohesionar el grup en els pitjors moments.
A la Laura, gràcies per l'energia, la vitalitat i les ganes de fer i desfer, però sobretot de fer. Gràcies per somriure sense parar, gràcies per fer el boig i engrescar, i parlar calmadament quan calia.
A l'altra Laura, gràcies per la paciència i l'esforç, per ser tendra quan calia i per haver sabut ajudar a qui li calia. Gràcies també per haver-te deixat conèixer.
I a la Marta, gràcies per l'interès en compartir, per l'esforç per entendre, per la feina de conèixer, per les ganes de participar, pel sentit de l'humor i la bona disposició infinita.

Tan de bo jo us hagi pogut donar a vosaltres en aquests campaments una mil·lèssima part del que n'he rebut.

dimecres, de juliol 12, 2006

Palestina: Fins quan...?

Fins quan continuarà l'estat d'israel castigant la població civil innocent?

No puc entendre res, no puc... hi ha guerres que son permeses, silenciades per complicitat i per por.
Uns son terroristes i els altres no. Hi ha qui reprimeix, mata, destrueix els drets humans, construeix murs i no passa res... hi ha qui fa una guerra encoberta per eliminar un poble i cap organització internacional diu res, cap estat alça la veu. Aixo si, hi ha qui guanya unes eleccions democràticament i tothom demana garanties, la criminalitzar un govern i li demana que aturi totes les "hostilitats".. però hi ha qui mata població civil i vulnera el dret internacional i aquí no passa res.... la població civil segueix morin, plorant i la comunitat internacional s’ho mira i no fa res. Dia a dia creix el numero de persones, nens, avis que moren per atacs d’estat d’Israel i pocs alçant la veu. Per quan un embargament internacional a un estat que practica la guerra i vulnera els drets humans?
No poc entendre res de res i menys aquesta GUERRA i que tots i totes callem...
Avui soc encara més amic del poble Palestí i de la seva causa i avui encara trobo més justificada la seva lluita! M’entristeix que ningú aturi els peus a l’estat d’Israel que ataca d’una forma tan desmesurada persones humanes i que sembla que l’únic que persegueix és eliminar un poble, com els nazis ho van intentar fer amb els jueus.
No hem après res de res d’aquell temps de foscor? Fins quan el silenci d’Europa? Fins quan l’abandó internacional? Quantes persones hauran de morir?

solidaritat internacional!

diumenge, de juliol 09, 2006

Besiberri sud 3024m Comaloforno 3029m

Dissabte he pujat a veurà l’Eva el campament de pioners del A.E. Pi de les corts, la vaig segrestar per un dia per anar a fer una excursioneta...

Des de fa molt temps, (28/08/1995) tenia un espina clavada, el cim del Besiberri Sud, aquell dia vaig anar a fer la cresta dels Besiberris amb el Cèsar, Rubens i la Sara, però degut a un mal entès (poc assegura el 100% que no varem fer cim) d’un home que ens acompanyava que ens va assegurar dalt d’últim cim que érem el Besiberri sud.

Així que dissabte de bon mati cap a les 7:00 sortíem de la presa de Cavallers a 1790m agafàvem el camí del pas de l’os i començàvem a pujar per un camí que guanya molt desnivell ràpidament, fins a les agulles de Comalestorres. D’aquí ja el camí començar a pedres i cal estar molt atent i seguim les fites fins el coll del pas de l’os 2489m. Un cop el pas de l’os seguim les fites per la cara nord del coll, el camí poc a poc es converteix amb un pedragal de rocs cada cop més grans, passem per la dreta de l’Estany gelat de Comaloforno 2696m i aquí encara es fa més difícil seguir el camí, així que seguim les fites i d’intuïció. Per equivocació (deu ser la zona) ataquem primer el Besiberri sud, pugem directament a la cresta que separa el Besiberri del Comaloforno per la canal de l’esquerra del mateix cim i un cop a la cresta pugem per una xemeneia fàcil (II). Despres de 5h fem cim! 10 anys desprès de l’equivocació... el cim trobem força gent. Tornem a baixar per la xemeneia i un cop el coll de la canal, intento engrescar a l’Eva per seguir per la cresta fins el Comalodorno... decidim seguir per la cresta, fàcil menys un pas de III d’uns 6 metres i la trepada final del Comaloforno. una grimpada bonica ens deixa directament el cim. Vistes impressionants de tots dos cims i del Aneto, Punta Alta, Besiberri nord... però es comença a tapar i cap a baix!

Baixem directament des del Comaloforno resseguint el camí de pujada... es fa molt i molt passat per la pedres i la falta de camí... Desprès de 10:30h de caminar ja som el cotxe... destrossats, molt destrossats!! Però molt contents i amb dos tresmils més.

L'Eva el cim del Comaloforno 3029m

En primer pla cim de Comaloforno i tota la cresta fins el Bessiberi Nord.

(fotos amb el mobil)

divendres, de juliol 07, 2006

DNI per punts.

Avui parlant a la feina del tema del carnet per punts he pensat que poder caldria introduir la versió del carnet de identitat per punts.
Per exemplar ens podrien treure punts per tira coets el dia que perd la selecció espanyola de futbol, un per coet. O per no sentir res quan sona l’himne espanyol. Per votar o militar en un partit independentista 6 punts i si es república el doble. També ens podrien traurà punts per comprar llibres en català i diaris o portar el burro a la matricula o el "CAT" i així un llarga llista... però els punts del DNI també es podrien perdé per actituds inciviques, pixar el carrer 2 punts, manifestar-se 3 punts, llançar burilles o papers el carrer 3 punts, la prostitució 6 punts, el "top manta" 6 punts, fer musica el carrer 3 punts, no anar a votar 5 punts...

També és podria recuperar els punts amb assistir a un mític del PSOE o el PP, escoltar la SER o la COPE a raó de 1h per punt, assistir a un acte amb el rei i aplaudir, assistir a un partit de la selecció espanyola, tenir un comportament cívic, denunciar els teus veïns i veïnes o amics i amigues si tenen comportaments incivics... i així tot allò que els polítics de torn els passi pel cap.

Amb tot això els telenoticies i diaris omplirien pagines amb noticies com aquestes:
- Es perden els primers punts per no sentir res quan son l’himne espanyol.
- Un jove perd el carnet d’identitat per pixar el carrer, portar una estelada el cotxe, haver-se alegrat que s’elimines la selecció espanyola de futbol i fer "botello". Aquest jove ha perdut la identitat nacional i ara no sap d’on es.

Crec que començarà a impulsar una iniciativa legislativa popular per fer un DNI per punts, només cal aconseguir 500.000 signatures.... per no tenir DNI!

dimecres, de juliol 05, 2006

PSCCIUPSOE

A l’espera que Maragall convoqui les eleccions i amb la calor de l’estiu, tos els partit estan posant a punt, les seves maquinaries electoral. Començant les travesses del possible mapa polític... tothom s’atreveix a donar lliçons i aventura que és el que farà l’adversari.
L’Eix de tots els arguments, fins a les eleccions, vindrà marcat per les possibles aliances futures, per si tornaran l’esquerres o les dretes?, si espanyolisme o regionalisme? No crec que s’aventuri un situació de majories absolutes. I tampoc descartaria cap opcions possibles de govern... cap.
El que ara per ara jo tinc clar, es que la l’anomenada sociovergencia existeix, i existeix i son el mateix, son les mateixes famílies, defensant els mateixos interessos econòmics i socials, ni uns son d’esquerres ni els altres de dretes. Entra en el debat d’esquerres i dretes es enganyar a la gent... tots dos es senten el mateix banc.
Estar clar que la calor de l’estiu ha fet disminuir la intensitat del debat polític, ja va be, però desprès d’estiu començarà una de les campanyes més agressives que haurem viscut i en que ERC serà el blanc de totes les critiques, de totes les criminalitzacions... i ho dic fugint del victimismes que ells mateixos ens donant, però amb el convenciment que som l’enemic a batre per tots els cantons. Espero que la ciutadania segueix confiant en l’únic partit polític que és una garantia real de canvi i transformació social en el nostre país...

diumenge, de juliol 02, 2006

1235m de desnivell per Andorra...

Diumenge cursa a Andorra... l’Eva es fora i he passat tot el cap de setmana sol per Andorra, sort que ja conec uns bons amics i amigues de curses.
Doncs res que cursa d’aquella de pujar, pujar i pujar... 5km i 1235 metres de pujada, una cronoescalada... jo pateixo massa en aquest tipus de curses, son masses dures per mi. És difícil entrenar desnivells tan grans vivint a peu de platja.
Però la cursa és molt maca la vall de pujada és solitària, sense instal·lacions d’esquí... el millor de la cursa el regal, el dinar de germanor, i el sorteig que m’ha tocat una guia d’escalada d’andorrà i un pantalons d’atletisme XS... esperem que l’Eva els poguí fer servir!
Apa ara ja a espera la marató de Berga el 16 de juliol (aniversari de l’Eva)... que encara m’ho estic pensant...