divendres, de setembre 30, 2005

Com passen els anys!!

Aquest cap de setmana tinc un compromís tot curiós: he quedat per sopar amb els companys de l'escola (de l'EGB!!), amb els que fa... hmmm... uns 12 anys que no ens veiem. Fa tres o quatre mesos que ens creuem correus electrònics, ens hem anat localitzant els uns als altres, i al final hem quedat per sopar.
Serà curiós. El que semblava que seria directiu de supermultinacional, què deu ser? I la que volia ser escriptora? I els tres o quatre "futurs periodistes"?
Ens vam acomiadar amb tretze anys i en tenim 26 o 27. Tinc ganes de l'event, però alhora em fa com una por de perdre records. Quina sensació tan estranya!! Més que mai, el que és segur és que ... el temps dirà.

dijous, de setembre 29, 2005

Perquè tremola espanya...?

Hi ha moments que la classe política de les espanyes sembla que es comporti mes com una pel·lícula de Mr. Been que com a representats democràtics de poble.
Les clavegueres de la Moncloa, certs barris de Madrid han d’estar molt saturades del estat de "cagarines" que sembla haver arribat a certes persones, tan de dretes, centre i esquerres.. quan pensen en l’estatut de Catalunya.
A la incontinència verbal habitual ara es suma la incontinència intestinal.
La "brunete" de la premsa amb San Gil, Zaplanes, Bono, Ibarra... estan ben encaparrats, uns intentant vincular ETA a Catalunya i el proces del nou estatut i altres en retallar el màxim possible dels nostres espiracions...
Que tremolin i s’agafin fort! Si això els alerta i els espanta.. no ser que faran si declarem la independència i el socialisme!

dimecres, de setembre 28, 2005

Vaixell pirata a la vista!


Si l'altre dia explicava el que em va semblar el conte de Peter Pan, avui tinc una notícia molt divertida: una empresa ha trobat en una illa Xilena del Pacífic un tresor enterrat pels corsaris al segle XVIII. Encara no han desenterrat el tresor, però es veu que podria ser de monedes d'or i joies per valor de 8.300 milions d'euros. Que no em pregunteu com saben quant val si encara no l'han desenterrat, però ja se sap que en aquest món, les coses, abans que nom, abans i tot de néixer, tenen cognom (en $).
Sembla que vingui del passat una història sobre buscadors de tresors, amb un robotet mig futurista que ha resolt casos policials anteriorment com a protagonista, i, típicament contemporani, la polèmica sobre qui s'ha de quedar els beneficis de la troballa.

Des de la caverna...

Aquest mati sentint les paraules del "Sr. Zaplana" que va fer ahir amb relació a l’atemptat de ETA a Saragossa, en preguntava; d’on surt tota aquesta "banda" i no parlo d’ETA quan en refereixo a "banda" si no a la d’Ali-aznar i els 40 neofeixistes?. Com algú pot dir que ETA atenta ahir a Saragossa, en una estació hidroelèctrica, per ser present en la setmana del estatut català? Com pot algú jugar aquest joc malvat i pervers? Sort que no han tancat el cercle, aprofitant que era contra interessos elèctrics, i han dit que això era per donar un suport a l’opa de gas natural a Endesa... millor no donem idees!!
I ja estem, la "banda" amb el seus amics de la maquina d’escriure, radios.... ja fa dies que alertant a l’espanya unida i única que això del estatut farà que espanya es trenqui! El seu cap a l’obra alertant que el 30 d’aquest mes hi haurà un canvia de regim...
La "banda" segueix les seva campanya per recupera la seva caverna que van abandonar en mans de l’altre banda de lladres. No importa quin preu, ni per sobre de que. El més increïble de tota aquesta historia és que a les espanyes aquest missatge cala dins la societat i aviat, en quan el poble d’espanyol sigui cridat a les urnes, la caverna tornarà a ser governada per ali-aznar i els 40 neofeixistes...
Aquesta banda, tot el que promou es l’odi i la ràbia contra un poble, contra dos. No hi ha futur si seguim depenen d’aquesta gent! Per un moment feu cas a ali-aznar i provoquem un canvi veritable de regim, trenquem amb la fosca nit i la grisor, el odi i la ràbia!

Joan Ramon says...

Hola, Eva, bona nit,

aquesta nit he estat reflexionant sobre aquest "mastodonte" comercial
que ens han imposat, que si més no per extensió, superfície i volum, li
escau més "L'Elefant Blau" que no pas el d'ànec... potser volien passar
desapercebuts... Tot i això jo considero important mantenir una línia
d'enfrontament sa, però al cap i a la fi que no ens acabi d'apagar la
nostra veu. Com deia el Capità Enciam "els petits canvis són poderosos"
i no hem de deixar-nos espantar pels grans canvis que potser són
dolorosos i irreversibles (per certes economies) però que també han de
servir-nos per aprendre la lliçó, tot i que potser no ens val per res
doncs "l'home és l'únic animal..." ja sabeu com acaba.
Deixant de banda aquesta intro m'agradaria plantejar diverses reflexions
sobre el conjunt i algunes de les seves particularitats.
1. Si entreu a la plana web de l'obra faraònica i cliqueu sobre Sobre
projecte, i posteriorment sobre Ubicació i localització, llegiu
detingudament el text i veureu que entre la UPC i el canal ha aparegut
(o ha d'aparèixer) un camp de golf. O potser es refereixen al d'El Prat?
2. Canviem de tema i passem al gastronòmic, que m'ha permès desenvolupar
una mena de sopa de lletres i establir els següents paral·lelismes:
* Si en comptes de McDonald's, permeteu les lletres "n" i "l" i feu una
pseudopronunciació del resultat podria-ho arribar a dir quelcom semblant
a això "Make Dollars".
* Si estudiem una miqueta el base-line (la frase ganxo) que hi ha a sota
del seu iconotip diu "i'm lovin'it". Però aquest "it" és molt
perapunyetes i tot i què està escrit com dien "eso" també el podríem
interpretar com "eat" (menjar).
* Però bé després d'aquestes suposicions "infundades" però
"fundamentades" passarem a un aspecte de futur com són les futures
"rutes gastronòmiques pel Baix", la mostra de cuina del 2006 i el dia a
dia d'aquest fast-food, que ara per ara només està reflectit a la web
oficial de McDonalds però que en breu podria optar a una, o potser dues,
estels de Michelin. Castelldefels volia ser un punt de referència en el
seu territori a nivell gastronòmic, i finalment ho aconseguirà a nivell
mundial quan els d'aquest lloc de menjar ràpid bategin a la seva nova
creació "Burguer Kastefa", i com no promocionada pel "Neng de Kastefa"
arribi a tots els racons del món. Serà aleshores quan la gent de
Castelldefels, aquell irreductible poblet català... dirà "què passa neng".

Ben cordialment,

JR - bloggista de segona, en blogs de primera

dimarts, de setembre 27, 2005

L'Ànec Lleig

Aquest divendres inauguren l'Ànec Blau a Castelldefels, el nou centre comercial a l'entrada del poble.
Moda i oci 365 dies l'any, 366 els de traspàs, gràcies J per l'apunt. 365 dies l'any!!!! McDonald's, 9 sales de cinema, les grans marques de franquícies...
Segons sembla, el promotor d'aquest centre és el Grup de Comerciants de Castelldefels (que no és el mateix que la Federació de Comerç de Castelldefels, sinó que és un grup format per 30% de comerç local i 70% Superco).
No sé si els comerciants del poble estan contents amb la inauguració, però no em costa gaire imaginar que no gaire. Com a mínim aquells que no poden (o no volen, perquè no hi creuen) obrir els 365 dies de l'any i mantenir dues botigues -la del poble i la de l'Ànec.
No sé què passarà amb els dos cinemes que hi ha al poble, però tampoc em costa gaire d'imaginar. I botigues, restaurants, etc...
De moment aquí ho tenim, ara quan surts de l'autopista, en comptes de veure el poble i el castell veus el gran centre comercial.
Jo espero que el poble i els seus comerços no se'n ressentin gaire i que la vida segueixi sent al centre urbà i no al centre comercial. Però ja us ho explicaré quan hagi obert!!

dilluns, de setembre 26, 2005

A 4 dies.... nous estatut?
Ahir a la plaça sant Jaume, veiem com les dos colles mes importants del país el meu entendre (Castells de Vilafranca i Minyons de Terrassa) aixecaven el seus castells de 9 i el pilar de 8 et posava la pell de gallina. Realment quan les pinyes, manilles, folre, el tronc, els nens del pont vertebren un castell es viu un veritable treball de equip, on tothom es important i tothom fa pinya per poder tira endavant les castells, el mateix somni, cap es mes important que cap altre, si un falla tot falla. Realment impressionat ser part d’una pinya i fer força amb el pit per evitar que el pilar s’obri... i el somni vagi a terra...
Això en fa reflexionar, ara que som a 4 dies de la votació del nou estatut el parlament, que el castell no te pinta de ser descarregat, aquí cada rengle que forma el castell va a la seva, que hi ha 3 anxenetes que intentant coronar el castell, l’aixecador de debò ja fa dies que esta dalt per no pedra el lloc a la foto, però les anxeneta tot el dia que es barallant per intentar coronar el castell. El temps passa i sembla que poder som davant de una llenya important, el castell caurà i no hi haurà pinya que poc a poc ha anat marxant, si salven el castell el final serà de 5 en comptes de 9....
Aquest debat el que si m’ha deixat clar, que amb espanya no anem en lloc, que per avançar hem de deixar de demanar que vinguin a fer pinya aquí i que comparteixin els nostres castells, cal deixar-se d’històries conjuntes i mira cap el futur, sense dret d’autodeterminació, sense concert econòmic, sense drets històrics no esdevindré mai una nació sencera, sense aquestes basses mai tindrem un pinya forta i ferma que il·lusioni a la gent per tira endavant el gran castell que ens porti a l’alliberació nacional i a l’avanç social... la resta es un pedaç que ens tindré lligats de mans i mànigues per avançar cap a un país socialment just i nacionalment lliure...
El seny i la por dels nostres polítics esta guanyant la batalla els somnis i rauxa dels alguns...
Visca els rauxa, visca els somnis!

Con más cojones que cabeza...


Em penso que no tinc suficients comentaris per això... va ser molt emocionant!!!!
Ufff, em penso que per més vegades que vagi a veure castells, sempre em farà la mateixa impressió.
Particularment em va fer molta ilusió posar el "granet de sorra" a la pinya del pilar de 8 dels castellers de Vilafranca. Se'm posa la pell de gallina de recordar-ho!
Ànims a tota aquesta gent trempada!!!

divendres, de setembre 23, 2005

Mobilitat sostenible


Cada dia vaig a la feina en bicicleta (gràcies, esteve, per deixar-me la bici cada dia… :-P). Pot semblar una mica absurd, però ahir vaig somiar que m’havien robat la cadena de la bici, i per més que pedalava no podia avançar. Una mica còmic, sí.

No té més importància, tot i que recordant-ho m’he fet un panxó de riure.

Fa un parell de mesos he canviat de feina. I em sento com si de sobte hagués recuperat la tracció, m’han tornat la cadena. Ara penso que feia mesos que pedalava i pedalava sense avançar gens ni mica… i ara torno a sentir el vent a la cara, i veig canviar el paisatge dia a dia, i avanço i m’aturo a descansar i continuo pedalant i em dóna la sensació que puc arribar lluny, canviar de direcció quan vulgui i tornar si m’enyoro.

Aquesta ha estat la setmana de la mobilitat sostenible. Que en realitat només vol dir que els ajuntaments posen banderoles i cartells, i tot i que ahir era el dia sense cotxes, ja ni se n’ha parlat, i ningú se n’ha recordat. Deu ser que ja no ven. Però he aprofitat això de la mobilitat sostenible per tenir aquest somni absurd de la bici i la cadena.


dijous, de setembre 22, 2005

Els rodamóns...

Els rodamóns, projecte arquímedes.. Això pot sonar molt estrany, doncs un amic ha decidit fer la volta el mon dins d’un projecte que han elaborat amb 4 companys més. Principalment pretenen donar a conèixer, a traves de la filmació de la seves experiències personal, entrevistes..., espais del tots els continents que lluiten i es revelant per aconseguir l’altre mon que es possible. L’empresa que tenen entre mans els portarà durant 8 mesos a viatges per tots els continents, visitant gent, col·lectius, organitzacions... que treballant aportant un punt de vista positiu a la situació actual del planeta.
Volen donar un visió optimista d’aquells que combaten els conflictes, socials, econòmics... intentant no caure en el parany de transmetre la visió catastrofista de la situacions que es viuen, visió que ja tenim gràcies els poder mediatics, si no platejar que hi ha gent que lluita per transformar i canviar que és rebel·la contra els poder establerts i les injustícies provocades.
Realment una empresa titànica i engrescadora. L’altre dia a la presentació del viatge a Castelldefels ens parlaven de que cal deixar-se de preocupar i començar-se a ocupar! Iniciatives com aquestes obre finestra de bon temps per somiar que un altre mon es possible i que cal que ens rebel·lem contra els poder econòmics i polítics que ens oprimeixen i provocant tanta injustícia social arreu del planeta!

Des d’aquí un abraçada molt forta! I molts ànims!!
Endavant rodamóns!!
Un altre mon es possible, revelat i actua!!

+ info: els rodamóns

dimarts, de setembre 20, 2005

Jo també hi puc escriure...?

Bueeeeeno, vale, jo "també sóc d'aquest blog", no? serà que tinc poques coses a dir.

Avui us en diré una de ben tonta: estic trasbalsada: he llegit Peter Pan i he descobert que tot el cuentu era un gran engany.

El capità Ganxut és un personatge refinat i amb una cruel obsessió per les bones maneres, només odia en Peter perquè és un impertinent (i realment ho és).
L'Smee és un bobalicón però és l'únic pirata realment malvat.
En Peter Pan és un fanfarró desmemoriat que només pensa en ell mateix.
La Campaneta es diu Dringuets (Pomets? ;-)), i és una "fada amb certa tendència a estar grassoneta". (!!!!)
Tot el conte ve a dir dues coses:
el temps (recordeu el rellotge a la panxa del cocodril?) sempre t'atrapa.
els nens són cruels i les mares tontes per estimar-los tot i el seu despit.

Quin estatut vull???

Ningú m’ha preguntat seriosament, descarto totalment la campanya del bus-estatut, Quin estatut vull i quan he volgut participar quan he tingut la voluntat política d’intentar dir la meva participant en el procés de participació ciutadana via internet que va començar la generalitat, encara molts mesos desprès no he rebut cap mena de resposta a les meves petites aportacions. Crec que el silenci es el mecanisme actual dels processos de participació ciutadana.
Però això si, tota la classe política del país, s’omple la boca dient que parlar en nom del poble de Catalunya, que això es el que vol Catalunya, que si un diu no o l’altre diu si haurà de rendir comptes el poble de Catalunya. Sembla un ball de màscares en que la majoria de Catalans i Catalanes no som convidats. Això si, demana a la societat civil que es mobilitzi. Però per quin estatut??
Però poder cal preguntar-se si el poble de Catalunya ja començar a estar fart de la situació actual i de tenir un classe política que te por, que viu mirant-se el melic cada dia i preguntant tot el dia si això ho pot fer o no, si això cap dins la constitució o no, si ens deixaran o no. Si us plau! Que som majors de edat i no ens mamem el dit!!
No aprenem, i cada dia mes la política institucional i la ciutadania allargant distancies, un projecte engrescador com podia haver estat el nou estatut ha fet perdre molta il·lusions pel camí esta portant a un trencament i a una perdre d’ambició.
No cal demanar la lluna, només ser coherent amb allò que es pretén i amb allò pel qual t’han votat, per allò que dius representar. Un acord a gust de tots i totes no es mes que un fals acord que en seguirà allunyant de construir un país plenament lliure i socialment just e igualitari. Ningú s’adona que anar a Madrid amb estatut ambicions i just, il·lusionat per la gent pot fer que un No a Madrid ens uneixi mes com a poble, que falta ens fa! I si ens diuen No pot ser un pas decisiu per alçar el vol. Un estatut sense que el dret a l’autodeterminació estigui reconegut com a dret no en val. Un estatut sense concert econòmic no en val... sense aquest dos drets no podrem esdevenir un societat tonalment justa e igualitària per totes i totes, no podrem esdevenir un nació plena.

diumenge, de setembre 18, 2005

Taga 2040

Ja som a casa, desprès de venir de fer la cursa del TAGA 2040, per mi va ser la meva primera cursa de muntanya l’any passat, ara ja fa un any que corro pel “monte”.... Avui l’Eva també s’ha animat i ha corregut, com la mes campiona ha fet 23km i 1350m de desnivell!! Jo he trigat 2:42:17 i això que l’any passat vaig fer 3:22:00!! L’Eva ha estat 4h per acabar la cursa. Cursa dura i amb molt bon temps, això que tenim por que fer un dia gris i amb pluja avui. També ens ha acompanya el nostre gran amic Xori, que esta fet un bèstia i ha fet 2:48 en la seva primera cursa de muntanya, jugant a casa, a Sant Joan de les abadesses!

Realment això de les curses de muntanya, és tot un experiència, apart de ser una competició esportiva, proves dures físicament i mentalment, crec que aportant molt a la vida quotidiana, l’esforç, la superació de tu mateix, afrontar un reptar, estimar la natura, respectar-la..... i si això es compartit amb l’Eva encara és més especial!

Ara la propera és el 2 d’octubre, la cursa del bandoler prop de Vic.

Info de les curses a la plana de la feec

dissabte, de setembre 17, 2005

.CAT per fi!


Realment hi ha moments que en sento com si estigues a un país normal. Que la meva existència com Català es reconeguda per tots i totes.
Ara la comunitat lingüística catalana tenim el domini de internet .CAT. Pot semblar només 3 lletres que s’han ordenat d’una forma concreta que fan les lletres de referència del nostre país, com les enganxines de les matricules dels cotxes. Un cop més hem demostrat la nostre voluntat per esdevenir ciutadanes i ciutadanes del món amb la nostre pròpia identitat, ni millor i pitjor que cap altre, però la nostra, hem fet un pas endavant pel reconeixement internacional, de l’existència dels Països Catalans, que molts volen ignorar i reprimeixen. No m’estranya que a les espanyes ja tremolin, aquest és un pas ferm per avançar cap a l’alliberament nacional i social.
El més interessant de tot, es que no només representa un espai, un territori concret, com podria ser Catalunya, si no que fa realitat, encara que d’un manera virtual, el reconeixement dels Països Catalans, el reconeixement que la nostre nació s’estén per part del mediterrani i per el sud de França.
Felicitar a tots els que han fet possible el reconeixement de domini, i ens han fet somiar que som davant d’un nou pas cap el ple reconeixement de la nostre nació a nivell internacional.
Petites passes de la nostre particular cursa cap el somni d’esdevenir un país lliure i just!

una finestra en el mal temps......

Bones, a tots i totes, aqui comença a obrir-se una finestra de bon temps, una finestra en mig de la tempesta en que vivim. Un espai per veure que passa i com ho vivim des de la nostra tenda en mig de les muntanyes esperant que s'obri una finestra de bon temps per poder anar assolint els cims i els petits objectius que omplen de sentit les nostres vides.
Volem intentar aportar la nostre visió d'allo que ens envolta i d'allo que fem, per que somiem que "tot esta per fer i tot es possible".

Eva i Esteve