dimarts, de setembre 20, 2011

Montserrat, volta per Agulles.

I fa uns dies, matinal per Montserrat, una volta per la zona de les Agulles. El camí que fa la volta des de Can Maçana fins coll de la portella, puja per la carena resseguint les marques del camí i passant vora la Saca Gran, l'agulla de l'abret, Les bessones i baixar el portell estret i anar a buscar el camí del refugi per retornar a la portella i baixar cap a Can Maçana. 

Recorregut circular ple de corriols entremig de les agulles de Montserrat, amb alguns trams amb cordes pero facils. Un camí que ens endinsa per la regió, des de la meva opinió,  més espectacular de la muntanya.  














divendres, de setembre 16, 2011

i retornem!


Tenia moltes ganes de tornar a córrer. Poc temps per entrenar, poques estones per sortir a les muntanyes... Això si, moltes ganes i il·lusió.
Després de tot el tema de les eleccions i amb més temps degut als resultats, és hora de tornar a posar-se les sabatilles i córrer, entrenar i fer kms... Uf! com és de difícil tornar a posar la màquina a treballar i que fàcil és que la mandra pugui amb tu quan els crits del sofà ressonen dins teu: quedar-se a casa o anar a la platja...

Aquest cop em poso a entrenar amb la finalitat de gaudir, de córrer cada dia més ràpid però amb la norma de gaudir del que faig. Amb l’objectiu de tornar a principis de setembre amb la cursa que més m‘agrada, la burriacatac, muntanya, nit i molt bon ambient...

Entrenaments, esforç, kms, incorporar la bici de muntanya... Acompanyat de la lectura del llibre d’en Kilian Jornet "córrer o morir" que durant el viatge al Nepal m’ha omplert el dipòsit de molta motivació. Tot i estar a hores lluny dels seus temps, de la seva fortalesa, llegir el llibre comporta veure’t reflexat en ell. Des de la distància, però te n’adones que les sensacions, els sentiments, les raons i les visions del perquè de córrer són molt similars, sigui davant de tot de la cursa, al pelotón o al final... però el que el llibre va aconseguir és despertar-me molt més encara la passió x les muntanyes i per córrer x elles... a part d’aprendre i entendre’m una mica més.

Així que just al retorn del Nepal, amb pocs kilòmetres, amb poques hores, cap a Vilassar a córrer. Cap excusa i moltes ganes, repetir els rituals i els nervis... esperar els últims moments i sortir corrents cap a les muntanyes. Molta gent, massa pel meu gust, que fa difícil llençar-me a les baixades, així que em tocar córrer menys del que voldria i patir una mica més al pla... però tot i que a mitja cursa tinc un baixón... redueixo el ritme i em recupero per poder tornar a accelerar cap al final de la cursa per arribar fos a la meta...

Com mola, com mola córrer, acabar cansat, l’esforç, la muntanya... uf! tornem-hi!!! Fins la propera!

dimarts, de setembre 13, 2011

Quan les ànsies del poder passen per davant dels projectes polítics.

La notícia del Pacte a Castelldefels del CIU amb PP feia dies que corria pels carrers de la ciutat, però el dia 12 de setembre es va fer realitat i amb quina posada en escena. CIU pacta un govern el dia següent de la diada nacional de Catalunya, una de les més reivindicatives dels últims anys, després dels atacs al sistema educatiu, les declaracions dels dirigents populars, etc... i a més a més, la cap de llista es va presentar a la signatura del pacte vestida de blau, en les fotos no vaig poder comprovar si portava el pin d'una gavina, però que quedava clar el color del vestit.

Però a voltes la memòria és massa dèbil i caldria recordar que no seriem on som, que aquesta foto no s'hagués produït si algú no hagués obert la porta del govern a la dreta catalana, cavall de Troia de l'espanyola. La clau els hi van donar aquells mateixos que a Madrid pactaven amb PP la reforma constitucional, els mateixos que són companys dels 25 diputats i diputades invisibles al congrés a l'hora de defensar Catalunya, però que són els primers comandats per la Chacon i la seva cabra de la "legion" de posar-se a criticar el pacte PP + CIU de Castelldefels amb les mateixes històries de sempre. Però si ells, el PSC, són els que van pactar fa anys amb CIU al govern municipal! amb l'argument que així asseguraven una estabilitat per anys, i així CIU els tornaria el favor que ells necessitessin... i el 2011 puntada de cul i cap a casa!.

Cal recordar que tot plegat ha estat possible amb la companyia de l'eco dels socialistes, els mateixos que ara es posen les mans al cap i criden als quatre vents que la dreta governa a Castelldefels. Però companys i companyes, si vosaltres heu estat governant amb la dreta durant prop de 8 anys anant de la mà!!! Un circ lamentable, on la ciutadania és la que ha perdut i on la política perd credibilitat. Massa tacticisme durant aquests últims anys i poca visió de construir ciutat i ciutadania, de fer un tomb a la política municipal i construir un projecte engrescador de ciutat avançada, plural participativa i oberta.

Està clar que tot ho escric des de la nostra modesta posició, des d'on els ciutadans ens han posat, però amb la dignitat d'haver defensat sempre un projecte polític coherent, que tot i tenir la possibilitat, quan érem a l'ajuntament, no vam voler formar part del govern per coherència i compromís, per dignitat i responsabilitat política. Amb la tranquil·litat que els ciutadans que van donar-nos el seu suport municipal, som conscients que mai hem jugat amb els seus vots i que sempre hem defensat el mateix projecte polític, fora, dins, dalt o a baix.

Aquesta és la força que tenim i per això reivindiquem que hi ha qui aposta per altres maneres de fer política. És difícil arribar a tothom, és difícil fer arribar el nostre projecte, però no és prou difícil com per deixar el camí. Com que seguim entenem la política com la eina de transformació social i no com una repartidora o empresa de treball temporal, seguirem reivindicant, seguirem lluitant, perquè els independentistes d'esquerres som conscients que tenim molta feina a fer per recuperar l'espai perdut, que tenim molt camp per córrer i moltes coses per denunciar i que la nostra voluntat és construir una alternativa real, unint esforços amb tothom per junts construir un Castelldefels millor!

dijous, de setembre 08, 2011

Bangkok i voltants (Viatge part V) i final.

El punt i seguit del viatge va ser quan marxàvem de Katmandú per anar cap a Bangkok. En un principi jo pensava que Bangkok seria molt similar a Katmandú, però des del primer moment, vam veure que Bangkok era diferent, molt diferent i molt més proper a casa nostra.
Aixi que els quatre dies per Bangkok, van ser dies diferents, de descans, de descobrir, de temples, de monuments, d’anar amb barca... Fins i tot dies de piscina i de sortir fins altes hores de la nit (23:00h..... hehehe) i de fer-nos massatges.
També tenia la sensació que em va servir per acabar de pair els 15 dies pel Nepal, potser des de casa no hagués valorat tant el viatge per la rutina diària, però allà, amb la tranquil·litat de les vacances, el relax i una ambient agradable vaig poder pair tot el viscut.
Bangkok també em va sorprendre pels contrastos, per ser una gran ciutat que viu a dos ritmes, que viu més aprop d’occident. Una societat molt occidentalitzada i també molt turística, on a voltes en certs barris els turistes érem més que els aborígens.

Un gran final per aquest viatge en que la finestra va ser part d’ell i que ara es part del record... Fins el proper!