dissabte, d’abril 29, 2006


Ara neix aquesta campanya, aquells que ens hem quedat sense referent polític per dir No tenim la possibilitat d’autoorganitzar-nos vinculant els nostres esforços el voltant d’aquesta nova plataforma. Animo a tots i totes a seguir els passo d’aquesta nova plataforma crear o col·labora amb els seus comitès locals. + info

divendres, d’abril 28, 2006

Desil·lusionat...

Creia que ERC tindria la valentia de dir No amb la boca gran i ahir en vaig desil·lusionar. Creia que no tindríem por i que afrontarien el referèndum des de la coherència i el compromís vers el país, amb un opció clara i valida, amb fermesa i credibilitat. Els ha tremolat les cames i no han estat prou valents, no han estat a l’alçada dels esdeveniments, que demanàvem el 18 de febre? De que tenen por? Companys i companyes no es això...
Un altre cop semblar ser que ens de conformar amb les molles i ens hem tornat a quedar sense el pa sencer. Que no ens adonem que sempre ens prenen la cartera i desprès ens la tornen buida... i aqui no ha passat res i no aixequis gaire la veu que es millor tenir la cartera encara que sigui buida que res!
Però si ells dimiteixen a nosaltres només en queda autorganitzar-nos per dir NO, per demostra que la veritable força de canvi és la gent, que si els referents de la política dimiteixen, abandonen el camp de batalla algú ha perdre les armes i seguir el combat. Confiem amb la força que tenim i que els fa molta por que la fem servir, que quedi clar que lliurament nosaltres poden decidir el nostre futur. si teniu temps llegiu aquest article del salvador cardus: "no" vol dir "no"
Es l’hora de donar un cop sobre la taula i reivindicar el paper principal que ens pertoca com a ciutadans lliures!
I com deia aquella cançó de KOP: Sols el poble salva el poble!


dijous, d’abril 27, 2006

Carta oberta els dirigents d’ERC:


Avui he decidit escriure aquesta carta oberta els dirigents d’ERC, a la direcció del meu partit. El partit en que jo milito i del qual soc president de la secció local de Castelldefels.
Aquesta carta és per demanar-vos que abans de decidir la posició d’ERC el referèndum escolteu la veu de les basses, de la militància, simpatitzats i votants.

Jo, des de la meva modèstia, animo a que ERC faci campanya pel No, sense por i amb plena responsabilitat democràtica i nacional. Els independentistes, la gent d’esquerres, la gent del centre, no tenim cap més sortida: baixar-nos d’aquest tren en que ens han ficat que no ens fa avançar socialment i econòmicament, que no obra cap porta al alliberament nacional, a l’autogestió dels nostres recursos, que no ens reconeix el dret a decidir.
Hem de Seguir el fil de la coherència i el compromís vers el país i la seva gent, fil que ens ha portat on som. No podem defraudar a tots i totes els que creien que ERC era un partit diferent i que tenia una ferma voluntat de transformació social i nacional, gent que fins ara no havia abaixat el cap i ens havien recolzat en l’aposta d’un govern d’esquerres i catalanista, en haver parlant amb ETA per aconseguir la pau, dient NO el congres, dient No a la constitució europea...
Aquest Estatut no és l’estatut dels Catalans i catalanes, de les classes treballadores i populars, dels immigrants, dels joves... ja n’hi ha prou que els patris polítics abandonin a al ciutadania.
Hem de ser referent de tots i totes els que somiant que un altre Catalunya és possible en un altre mon. Si ERC es el referent de la coherència el i el compromís obrirà camins i fera un salt endavant, si sense por diu NO farà creixia la massa social del independentisme i al mateix temps reforça la imatge que ERC és un partit de principis que defensa els interessos d’un poble i la seva gent. Que els seus dirigents no son aqui per les cadires i els cotxes oficials.
Ara tenim una via per avançar en el procés d’alliberació nacional, de donar un impuls social el projecte polits del independentisme i de fer un salt important per acabar amb la socioconvergencia i obrir la porta a que l’independentisme governi i transformi aquest país.
Si us plau siguem valents, que el PP no ens condicioni el Vot, que el seny no ens faci traïdors/es, que l’opinió publicada no ens faci tindre por.
Si votem nul ens estem excloent, no és un vot amb voluntat transformadora. L’independentisme podia assumir la proposta del 30 de setembre, però de cap manera pot restar impassible. El vot nul l’únic que fa és beneficiar les altres opcions de vot, pq els % es faran sobre els vots vàlids. El nul, amb tots els meus respectes, és el vot dels que assumeixen ser oprimits, dels que tenen por d’aixecar la veu, dels que no tenen voluntat de transformar i avançar.
Ara es el moment de decidir si ERC pot esdevenir un veritable motor de transformació real, com en temps de la República o si es una peça més d’aquest sistema polític que ens condemna a la injustícia social i a no ser col•lectivament lliures i

Companys i companyes de partit, amics i amigues, navegants d’aquesta finestra, Diguem no, nosaltres no som d’aquest mon!

Visca la mar, visca la terra i amunt l’esquerra!

dimecres, d’abril 26, 2006

A correr pel monte!

Comencem la temporada de curses, el circuit català de curses de muntanya començar aquest diumenge 30 d’Abril a Ripoll. Quines ganes!! En la pretemporada hem fet molts quilometres i moltes curses de mitja muntanya. Amb el bon temps i sense neu per les muntanyes més llunyanes a casa, tornem a córrer, quines ganes! Aquest any la marató de Berga (42km pel monte i 2900m de desnivell positiu) és el meu gran objectiu, cada dia repasso el recorregut mentalment... i també aquest any una nova cursa que pot esdevenir una gran clàssica, per la seva màgia unida a la seva dificultat i duresa, l’objectiu: sortir de Saldes i pujar el Pedraforca per el coll del verdet, un cop el cim retorn a Saldes per la tartera! 10,5 km aprox. i 1300m positius de desnivell!! Impressionant!! Jejeje... Sense oblidar tornar a intentar córrer més que el sol pel Pallars, tornar el Taga, Molina, Andorra, guillaries, el Garraf, sant Llorenç, Paüls... quilometres per gaudir de les baixes i patir en les pujades! Quilometres per descobrir un boci de terra, moments per oxigenar el cap i sentir-te lliure...
Qui s’anima??

dimarts, d’abril 25, 2006

Poesia per Sant Jordi

Com que en Raul demanava poemes, n'he escollit un: de Jaime Gil de Biedma.

AMISTAD A LO LARGO

Pasan lentos los días
y muchas veces estuvimos solos.
Pero luego hay momentos felices
para dejarse ser en amistad.

Mirad:
somos nosotros.

Un destino condujo diestramente
las horas, y brotó la compañía.
Llegaban noches. Al amor de ellas
nosotros encendíamos palabras,
las palabras que luego abandonamos
para subir a más:
empezamos a ser los compañeros
que se conocen
por encima de la voz o de la seña.
Ahora sí. Pueden alzarse
las gentiles palabras
-ésas que ya no dicen cosas-,
flotar ligeramente sobre el aire;
porque estamos nosotros enzarzados
en mundo, sarmentosos
de historia acumulada,
y está la compañía que formamos plena,
frondosa de presencias.
Detrás de cada uno
vela su casa, el campo, la distancia.

Pero callad.
Quiero deciros algo.
Sólo quiero deciros que estamos todos juntos.
A veces, al hablar, alguno olvida
su brazo sobre el mío,
y yo aunque esté callado doy las gracias,
porque hay paz en los cuerpos y en nosotros.
Quiero deciros cómo trajimos
nuestras vidas aquí, para contarlas.
Largamente, los unos con los otros
en el rincón hablamos, tantos meses!
que nos sabemos bien, y en el recuerdo
el júbilo es igual a la tristeza.
Para nosotros el dolor es tierno.

Ay el tiempo! Ya todo se comprende.

dilluns, d’abril 24, 2006

Subjecte experimental

Com que m'agrada que em passin coses rares i fer el mico, i també per tenir tema per al blog, m'he prestat voluntària per a un experiment a la facultat de psicologia de la UAB. La Clara, una companya del Cau, necessitava un subjecte experimental, i alla vamos. M'han promès que em distreuré.
Sembla ser que no hi puc anar drogada, i que si tinc defectes visuals o auditius els he de portar corregits. No puc ser dislèxica ni tenir transtorns mentals.
De moment he començat responent a un qüestionari sobre coses com si em sento insegura, si em preocupo en excés, i altres cosetes... Sóc un subjecte experimental!
El dia 4 de maig és l'experiment. Ja us explicaré què tal.

X la necessitat de dir NO.

Ara semblar ser que des del independentisme parlamentari es comença a moure per treballar per fer una campanya en favor del Vot nul en el referèndum per l’Estatut...
Jo, amb tota la meva modèstia, crec que no és la posició que l’esquerra independentista ha de tenir vers l’Estatut. El camí de la moderació és el camí que ens porta cap un carrer sense sortida, cap un carrer que ens retornarà el desert i ens condemnarà a no esdevenir un força política majoritària. Si l’independentisme ha d’esdevenir algun dia la força majoritària del país, a de ser degut a que representa una alternativa real el model actual, que il·lusioni, que sigui coherent i compromesa amb la gent, amb el país, que la gent faci confiança, que no representin una continuïtat del model actual social i econòmic, que no tingui por, que no s’amagui o s’aferri a les cadires i cotxes oficials..
Per coherència i compromís hem de demanar el NO i deixar-nos de invents. En un referèndum s’està preguntant un tema en concret, no s’està debaten sobre el sexe dels àngels.
Volem aquest estatut si o no? Qui impacte polític te un vot nul? Cap! Que treu l’independentisme i el procés d’alliberació nacional i social de votar Nul? Res! I el País i la seva gent? Res de Res!
Per mi votar nul es rendir-se davant d’un altre injustícia, d’un altre rebaixa, d’una l’altre explotació... es seguir assumint que som un poble que viu dominat per un altre i que no desitja emancipar-se, que es conforma amb l’estat actual de la qüestió i que quan realment hi ha l’oportunitat de plantar-se i dir prou s’amaga, som un poble amb por... que ens queda?
Dir No és ser coherent, es realment una oportunitat de plasma una voluntat d’una part de la ciutadania que vol lluitar i treballar per una l’altre model de país i de societat. Encara que no guanyi el No, és important demostra a la ciutadania que som diferents, que hi ha altres maneres de fer política, que allò que diem que somiem realment ens ho creiem, que no funcionem per estratègia de partit, si no de País... dir No es plasmar la voluntat de trencament amb espanya i reivindicar un societat més justa. Siguem els que siguem 17 o 20%. I sense por pels que ens acompanyin amb el sentit del vot.
Però, Tenim ha penes el que tenim... i l’estem condemnen a molts més anys de dependència a un regim polític i social que no ens portarà a construir un món i un país més lliure i just. Tenim l’oportunitat de demostrar la nostre coherència i compromís, que no tenim dependència de cadires i cotxes oficials, que creiem en construir un país lliure i just i que no tenim por de dir No, quan s’ha de dir No, diem NO. Quin millor moment per donar un cop sobre la taula i començar a caminar, quin millor moment per representar una alternativa real i creïble, d’esquerres, independentista i socialista...

divendres, d’abril 21, 2006

Reflexions desprès de la visita els ports de beseit.

Aquestes vacances de setmana santa els ports m’han fet pensar, entre altres coses, sobre el model de país que s’està construint, realment ens demostra com una terra oblidada i amb poca densitat de població (amb el seu poc pes en vots vist des de la visió dels governats) es explotada i ocupada, per allò que allà on hi ha més població rebria un rebuig social considerable (votants). Aprofitant l’oblit col·lectiu per destruir un territori. Això en fa recorda un dia a Ripoll, desprès d’una cursa que el vestidor hi havia gent de Amposta i Camarles, jo en vaig posar la samarreta contra PHN i ells en va dir que si era de les terres de l’Ebre, el respondre que no, que viva a Castelldefels es van sorprendre i alegre, en van dir que s’havien sentit molt sols, una mica abandonats per la gent de fora de les terres de l’Ebre...
I allò en porta a un altre petit reflexió, que molts i moltes desconeixem una realitat social, desconeixem una territori. Preferim viatge a lloc llunyans, exòtics i ens oblidem que vora de casa tenim un territori per descobrir, que no te res que envejar a mil indrets llunyans. Que tenim una gran riquesa natural i cultural per descobrir, que ens encisarà i poder en farà estimar més aquest petit país que tant el maltractant el poder econòmic i els polítics que des del seu despatx a BCN decideix les polítiques que s’han d’aplicar sobre un territori que desconeix...
si us plau deixeu el pais en PAU!
Amunt la terra i que mori el mal govern! com deia l'eva en un post aterior!

dijous, d’abril 20, 2006

La Trama Polaca

Per fi un blog que feia temps que esperàvem: La Trama Polaca.
Des de la Finestra us saludem amb emoció, i prometem contribuir en tot allò que puguem.

Reivindicacions d'una terra oblidada

Els Ports de Beseit estan on es troben Catalunya, València i Aragó. És una terra bonica, i força oblidada i descuidada. Aquests dies en molts moments vaig tenir la sensació d'estar anant enrere en el temps... Suposo que això és en gran mesura el seu encant.Però cal no oblidar que potser només ens recordem que existeix quan no sabem on posar alguna infrastructura molesta (Vandellòs, etcètera).
Unes comarques la gran riquesa de les quals consisteix justament en això, en la terra, en les comarques, l'han vist sovint atacada i sovint l'han hagut de defensar massa sols.Actualment, estan lluitant contra un parc eòlic que s'ha d'instal·lar a la Terra Alta. En solidaritat, fem difusió des de la nostra finestra. Per si us interessa, aquí hi ha informació sobre el parc que s'ha de construir.
És important no caure en demagògies: està clar que l'energia és una necessitat, però també està clar que la malgastem de manera increïble, i que cal una nova cultura energètica en molts sentits.
I no parlo de canviar l'hora a l'estiu i l'hivern, ni de subvencions de plan renove per a electrodomèstics vells. Es prenen mesures per a l'estalvi, sí, però fixeu-vos: són importants des del punt de vista de que surten a totes les notícies perquè ens afecten a tots. Però des del punt de vista de la quantitat d'estalvi que representen són ridícules! Quina quantitat d'energia de menys pot gastar una llar pel canvi d'hora? dues hores de bombetes de 40W? perquè la tele, la rentadora, les estufes, els aires condicionats, les neveres, PC's... els fem funcionar igualment. Per no parlar de quina és la importància del consum domèstic en el total del consum elèctric... I els ajuts per canviar els electrodomèstics vells que consumeixen (suposadament) més que els nous, tres quarts del mateix. El més possible és que els nous siguin més eficients, en el sentit de tenir menys pèrdues, però que en realitat consumeixin més perquè ténen més prestacions, són més potents, etc. I no deixa de ser una mesura per afavorir el consum, més que l'estalvi... A mi em sembla que els que han d'estar més contents per aquesta mesura són els que fabriquen rentadores, francament.
En fi, amunt la terra i mori el mal govern! (no?)

dimecres, d’abril 19, 2006

Els Ports de Beseit

I per allò de que després de la tempesta ve la calma... doncs vam anar a relaxar-nos al Horta de Sant Joan (bonica vila de la que cal saber que tots els carrers fan pujades i baixades i que la Clara va anar al cuartelillo per rallar un cotxe amb una bici).

Una de les siluetes emblemàtiques dels ports són les roques de Benet i el Cap del Gos. Aquí jo estic interpretant un tall geològic de la zona...


I aquí veieu la lluna sortint per darrere les roques de Benet.

Prop d'Arnes, el poble del costat d'Horta, hi ha una zona d'escalada que es diu els Estrets.

Per la que va un riu en el que jo tenia moltes ganes de banyar-me, però estava molt fred!!!!

L'endemà vam anar a les gorges del Matarranya... bonic indret fins a les 11 del matí, hora a partir de la qual es converteix en un formiguer de persones amunt i avall.

dimarts, d’abril 18, 2006

Campaments a la Vall d'en Bac

Els campaments són una de les activitats del Cau per excel·lència, i em va encantar tornar-hi a participar, encara que fos amb un paper... polivalent, com va dir el Pablo. És a dir, compres, intendent, enredant i jugant amb els nens. I a l'hora de decidir: "Ah, jo què sé, jo no sóc cap". Com mola.
Sortosament el temps ens va aguantar. Només un dia va fer intenció de ploure, però finalment només van caure tres gotes mal comptades. Per si de cas, mentre els llops eren d'excursió, jo els vaig preparar una coveta on aixoplugar-se si plovia:

Vaig fer 700km amb la furgoneta amunt i avall, menjar, aigua, per sort no vam necessitar-la per a cap incidència més greu, tret de quan ens vam trobar els companys de l'agrupament Jaume I del Coll, que havien perdut 8 pioners i quan els vam localitzar vam fer un viatge amb la furgo plena de motxilles.

Aquesta és una imatge de la unitat de llops en plena acció de rentar plats:

Els follets estaven en un campament molt a prop dels llops:

I els raiers... bé, van fer un raid, i així és com van quedar a la tornada:
I aquí podeu veure més fotografies: http://es.geocities.com/evavendrell/

dimecres, d’abril 12, 2006

marxem cap els ports

Demà la finestra tanca per vacances de primavera, marxem a conèixer els ports de beseit. Unes mini vacances per relaxar-nos i gaudir, carregar piles per quan tornem a la realitat diària, a la lluita diària.
Apa doncs ens veiem per la finestra a la tornada!

dimarts, d’abril 11, 2006

Raons, arguments, informació... per dir No!

Crec que és vital formació per elaborar un opinió pròpia i fugir de les demagògies i els discursos mediatics oficials. Ara una nova iniciativa de la campanya “no en el nostre nom” (Campanya que recull signatures de tots aquells i aquelles que el 79 no vam poder anar a votar, menors de 45 anys, i que hem patit durant tots aquells anys les mancances d’aquell text, animo a tots i totes a adherir-se) amb Vilaweb han fet un especial on gent de diversos sectors socials, econòmics, polítics... dona la seva opinió i una grapat de raons per dir No aquest estatut.

Recomano llegir els textos que poc a poc van apareixent i que ens donen molts arguments, que ajuden a clarificar força el panorama actual. Campanyes com aquestes son vitals per lluitar contra la desinformació que des de la majoria de la classe política i els poder fàctics es vol imposar per crear un “ramat” de ciutadans anestesiats.


divendres, d’abril 07, 2006

Tinc un girasol

Per completar la nostra integració a l'escola (Escola Superior d'Agricultura de Barcelona), els físics hem adoptat un girasol. Sí, sí, de fet la paternitat és del Tito i meva, la Clara li fa de cangur, i de tant en tant demanem l'opinió d'algun alumne per saber com està de salut. Avui per avui està sa i verd. Encara no té flor, però quan en tingui posaré una foto. Cada dia li creixen una miqueta les fulles de dalt, suposo que quan torni de vacances el trobaré molt crescut!!

Clara: instruccions per a la setmana de cangur.
1- cal regar-lo amb aigua abundant (200-250ml va bé) cada dos dies. No passa res si queda aigua al fons del plat. El podries regar dilluns, dimecres i divendres.
2- cal anar-lo girant. Clar, al ser un girasol, es va tombant cap a la llum, i com que està vora la finestra, sempre es tomba cap al mateix costat. Cal anar-li girant el test perquè creixi dret.
Una cosa molt curiosa és que les fulles li creixen ben rectes i planes, i quan té set (?) se li queden com caigudes, com si haguessin perdut rigidesa. Ara, el regues i de seguida torna a estar content i eixerit.

Preguntes a biòlegs, agrònoms o posseïdors de girasols: Quan tindrà flor? Quant viu un girasol?

Cuida-me'l molt!!!
Bones vacances a tothom.

Carta des de la dissidència...

Ahir en vaig adonar que no estem sols en la lluita diària i popular per la construcció de les alternatives socials i polítiques, resulta que quan gires el cap i mires el teu voltant trobes que hi ha més gent que lluita i treballar per aconseguir un altre model de societat, fins i tot lluny d’afinitats polítiques concretes es pot articular una veritable alternativa el models establerts. Avui neix a Castelldefels un espurna d’esperança, un contra poder popular sorgit del jovent combatiu que no ens conformem amb el que ens donant, un espai de lluita diversa però amb un fil conductor comú, que fan que tots i totes ens sentim part d’un mateix projecte. Tot i la diversitat dels colors que pintant les parets de la casa, ahir allà al mig, contemplant l’instant, tot era possible.
Avui començar una llarg camí!
Hi ha molta gent que no entén com poc militar en un partit del sistema actual i al mateix temps estar implicant en col·lectius mal anomenats antisistema, okupes, alternatius... Jo no soc un home de partit, ni d’una visió tancada, ni d’un sola ideà, soc algú que somia en un model de societat diferent a l’establert, pel qual lluito des de molts fronts amb el màxim compromís i ganes. I crec, que no hi haurà mai un alliberament nacional creïble i real sense una alliberament social de les classes treballadores que garanteixi la justícia i les llibertats, col·lectives i individuals. No hi haurà un alliberament ple, sense la construcció d’un veritable sistema democràtic participatiu on tots i totes siguem peses importants de la construcció del nostre futur. No hi haurà un alliberament social sense un enderrocament del capitalisme i el neoliberalisme que impera a la nostra societat i precaritza les nostres vides en tots els sentits. I aquest camí difícil i fins i tot per molts i moltes utòpic, mai es podré fer realitat sense un jovent compromès i combatiu per un futur més digna i lliure. Ja no ens podem conformar amb les molles, volem el pa sencer!
A tots i totes els que quan miro els meu voltant, us trobo, gràcies per la vostra companyia, gràcies per la vostra energia!
Ànims i endavant amb la lluita popular!

dimecres, d’abril 05, 2006

Una nova oportunitat. No la deixem escapar.


Aquest dies he estat meditant seriosament el tema del referèndum, quin a de ser el meu vot i les raons que en porten a ell, i al final he tret unes conclusions que m’han acabat d’aclarir molt el panorama actual.

Som a les portes d’una oportunitat que mai haguéssim cregut poder tenir a les mans. Tenim la oportunitat de poder visualitzar en el referèndum pel Estatut dos grans objectius, començar dos gran camins... Per una banda, som a les portes d’un punt d’inflexió important en l’estratègia política d’esquerra independentista, hem de tenir en compta la crida a les urnes com un prova de foc per saber quin pot ser el recolzament que hi pot haver en un futur procés d’alliberament nacional, si realment hi ha un majoria social que demana més, no pregunta els límits de fins on es pot arribar, però si, si hi ha una majoria dels ciutadans i ciutadanes que desitgin tenir el dret a decidir el seu futur.

Crec que pot ser una bona prova, abans d’un possible referèndum per l’autodeterminació i una bona prova per les forces que conformen l’independentisme social, poder fins i tot pot servir-nos per redefinir l’estratègia política a seguir. Hem d’aprofitar aquest referèndum per intentar començar a trencar les cadenes, és una gran oportunitat que tenim i que no podem desaprofitar, un NO que guanyes obrir una escletxa entre Catalunya i l’Estat espanyol el mateix temps que reforçaria el discurs independentista, trencaria amb la Catalunya dual, la que intenta monopolitzar el mapa entre la dreta burgesa i nacionalista i l’esquerra acomplexada sense rumb social ni nacional. Obriria una petit escletxa en el camí cap l’alliberament nacional i social. Una No, també demostraria que no ens deixarem prendre el pel mai més, que tenim per sobre del seny dignitat nacional i compromís social i que ja s’ha acabat el discurs: de que més no podem tenir, això és el millor que es podia aconseguir.

I per un altre banda, si els ciutadans i ciutadanes per majoria diuen NO, es un cop aquest democràcia, a les institucions i sobre tot els polítics que l’han desprestigiat. Si es diu NO també es una manera de lluitar contra el sistema establert, es un crida a demanar més participació en la vida política del país, es un una gemec que demana participar, actuar i que no poden fer el que ells vulguin amb tota impunitat. Ser que encara queda molt pel 18 de juny, (data probable del referèndum) però hem de començar a ser conscients que tenim molt més a guanyar com a poble dient No que dient Si.

dilluns, d’abril 03, 2006

Tornen a la carrega...

La tribu tornar a l’atac i carregar contra aquells que diuen NO. Hi ha alguns polítics que estan decidits a no deixar de donar consells aquells que no pensen com ells, que sembla que no es cansen de intentar donar lliçons magistrals sobre el camí correcte. Hi ha qui encara creu que hi ha partit que no han complert la majoria d’edat i es dedicant a jugar a ser els pares i mares.
De que tenen por? Que hi haguí algú que encara tingui dignitat? Que fins i tot hi haguí la possibilitat que guanyi el no en un referèndum? Que tenen por que aquells que son ja grans agafin el relleu?
Estar clar que encara queda molta tempesta per arribar. Esta clar que el viatge no es fàcil i esta clar que per arribar a bon port no s’ha de abandonar la lluita i agafar el camí més fàcil. No cometem l’error de caure en el maleït seny Català que tant mal ens ha fet. Mai cap societat s’ha transformat amb petites passes, amb millores o amb el discurs d’això es el millor que es podia aconseguir. Seguim ambiciosos per una vagada i valent, no ens deixem enganyar per aquesta tribu de traïdors, venedors de fum...
Encara que arribi el bon temps meteorològic, arriba l’època de les pluges en l’àmbit de la política, ens mullarem força aquells que no volem aquest Estatut i defensem el sortit el dia 30 de setembre.
Per dignitat i respecte a tot un poble i a les seves institucions.

dissabte, d’abril 01, 2006

Castelldefels en venda!



Ahir preparant un exposició per les jornades anti-especulació de l’Assemblea de joves de Castelldefels, recorria la meva ciutat fent fotos els espais on s’està especulant i on ja s’ha especulat. Espais natural que estan en perill i espai natural que ja no existeixen. Un vida a aquesta ciutat m’ha fet veurà com desapareixia molts dels boscos i camps que envoltava allò que abans només era un poble...
Ara Castelldefels ja arriba els 60000 habitats, gairebé el 90% del terme municipal es ciment, els pisos son de preus incivics i la fisonomia dels carrers més cèntrics de la ciutat s’està transformant, allà on havia cases baixes ara blocs de pisos de 3 a 5 plantes que tapen la llum els petits carrers i zona peatonals.

Aquí esta clar que no hi ha voluntat política del PSC-PSOE+ICVEUIA (partits que governa la ciutat des de la mort del dictador) d’acabar amb l’especulació i de preservar l’entorn natural. Queda demostrat que el poder econòmic te collats els governants i que els governants prefereixen donar llicencies per fer blocs que per construir equipaments i serveis pels ciutadans... no ser si existeix el 3% de les comissions, però si es així, els polítics que governen Castelldefels deuen tenir una de pasta!!!
I ara que faran? Quan no quedi ni un pam de terra per construir i especular?, quan no quedi ni un arbrar per arrancant? Quan les immobiliaris hagin destruït la ciutat? Quan hagin convertit la ciutat de Castelldefels en un ciutat de rics?...
Fan vergonya! I demostrant la seva estimació a una ciutat que fa temps te penjat a la seva entrada un cartell que diu: en venda!
Gràcies a PSC-PSOE+ICVEUIA per deixar-nos aquest futur!