diumenge, de gener 31, 2010

D'excursió, l'importancia de l'excursionisme dins de l'escoltisme...

Seguim fent camí amb l'agrupament escolta, la unitat de Clan del A.E Grimpamons dissabte es va calçar les botes i varem anar a fer la travessa del Montnegre. Aquest cop volíem fer-los caminar, portar-los a la muntanya i fer km... Com no tenim prou dates per fer un sortida de cap de setmana.. doncs de ruta d'un dia, que això vol dir més km en menys temps. Aquesta ruta l'havien d'organitzar els coordinadors i tirant de la llibreta dels records, triem la travessa del Montnegre, la primera excursió que va fer l'Albert, una dels coordinadors i com elles i ells va demostrar que estaven fort a l'ultima excursió... doncs a seguir un tram del GR5 km i muntanya...

Sortim de Sant Celoni i comencem a seguir el GR5, tot i les dificultats de trobar-lo a la sortida del poble i en mig del polígon industrial, així que poc a poc deixem enredera Sant Celoni i les seves urbanitzacions, fem camí cap el Sant Martí de Montnegre. Pel camí venen cap a mi dos claneres i en pregunta "que te això de caminar per la muntanya?" ostres d'aquelles preguntes que et deixa'n planxat i que tot i tenir-ho molt present en aquell moment no acabes de saber que contestar. Peró ara no respondre la preguntar perquè crec que la van trobar un cop varem arribar a Canet de Mar ja de nit, després de 30km de ruta i 9h de caminar, riure, cantar, córrer, parlar, renegar....
















La ruta en Wikiloc:


Àlbum amb totes les fotos:

divendres, de gener 29, 2010

Del debat de les idees ens enriquim tots i totes... (la força de les noves tecnologies)

*Aquesta entrada havia de ser nomes una resposta a un comentari d'un company que va fer a la meva anterior entrada via Facebook i que he reproduït també el blog, però la meva resposta poc a poc es va anar convertint en una entrada i per això aquí tornem a estar a una altre entrada a camí de la resposta i la reflexió personal...

El debat m'agrada, i molt i més en els termes que plantejàs, ja que considero que aquells que hem decidit implicar-nos en política, militar en un partit, moviment social, de base, ONG's... allà on sigui, hem de mantenir una debat constant amb tots aquells i aquelles que ens envoltant tant si compartim el camí, part d'ells o fins i tot si apostem per un altre. Perquè això enriqueix els arguments, els omple de sentit, els fa evolucionar o els fa més forts... el debat sobre les idees i les accions sempre és profitós.

Però estar clar que no puc estar d'acord amb l'argument fàcil de que la despesa amb política de normalització lingüística i promoció del Català sigui una despesa que ens la pugem estalviar. Per mi hi ha arguments importants per defensar la despesa i que aquest diners estiguin molt ben empleats, una per la defensa i el manteniment de la nostre llengua que ha de conviure amb una llengua molt més potent que dia a dia guanya espai i la fa recular i per això cal defensar-la amb despesa en política lingüística en tots els nivells, però encara és més important el fet del paper que jugar la llengua com a mitja d'integració social, de cohesió social i el fet de tenir una llengua forta també ajuda molt a tenir una societat cohesionada. La llengua com la cultura, (nomes cal veure l'exemplar de ACPC de Castelldefels) son una de les eines més importants per vertebra una nació cohesionada, plural i lliure. I estar clar que en el cas del cinema, si el marcat no apostar per potenciar l'us de la llengua cal que el govern actuí en defensar de la nostre llengua, com faria qualsevol govern del mon... un altre tema es que, tot i que els idiomes no siguin el meu fort, crec que caldria apostar per nomes emetre pel·lícules subtitulades per millorar l'aprenentatge del major nombre de llengua possible... això si, els subtítols en la llengua del país.

Per un altre banda encara estic més en desacord amb el fet de intentar dividir política i interesso de la societat... tot es política fins i tot els interesso de la societat o allò que creguis que es el que demana la societat. Ja que la política no es més que un reflexa de les diferents maneres d'entendre la construcció d'una societat concreta. i entra el debat de les idees i de la construcció o transformació social, sempre he cregut que el problema no raó en els models polítics que tenim sobre la taula, el socialisme, el comunisme... si no en com som els ésser humans i com som fàcilment corruptibles en tots els sentits de la vida i com no també en la política... per això segueixo creient en el vell somni de transformar la societat per un benefici col·lectiu i per això segueixo treballant per aconseguir mitjançant el socialisme un societat més justa i lliure.

També soc conscient que hi ha un desencant en la societat d'avui en dia, però més cap el sistema de la partitocracia actual que amb la política i una demostració es el teu comentari a la meva nota, un fet que demostra el interès per dir la teva i en una forma indirecta també reivindicar la teva visió i opció personal davant del moment actual...

(Ara, després d'aquest rotllo segur que deixeu de llegir aquí o el blog els meus textos...)

Fins aviat company!

dijous, de gener 28, 2010

Un país normal...

Aquest dies visc amb perplexitat el debat entorn de la nova llei del cinema. No entraré en el debat de pel·lícules doblades o no doblades tot i que segur que ens aniria millor si fossin totes en VOSC. Peró quan la tendència és ha doblar les pel·lícules i es doblen majoritàriament en una llengua que no és la nostres, cal actuar per treballar per la normalitat de qualsevol país normal. De la mateixa manera que arribat el dia que decidim que les pel·lícules sigui en VO caldria que els subtítols fossin també en Català... Senzill no?
En aquest debat veiem com tothom pren posició i com aquells que parlant dels interessos del mercat o de la demanda per negar-se a fer-ho, amagant la veritable voluntat de no donar ni un pam el Català i demostra'n quina es la seva visió de país.
A voltes en trobo molta gent que per petites coses critica a ERC per la seva actitud, a voltes en trobo amb gent que diu que com a país anem enredera pel tripartit, per fer president el Montilla... i jo em trobo que som en el moment polític més favorable a la independència que he viscut. Ara més que mai teixim la xarxa per esdevenir estat... i això ara molestar a les grans distribuïdores i les "majors", doncs senyors i senyores estem construint un país normal ja es poden anar acostumant...

diumenge, de gener 24, 2010

Matagalls 1698m

Dissabte el matí cap el Matagalls, una excursió matinal per estira els cames i ocupar el temps fins la presentació de la plataforma "Castelldefels decideix" així que agafo el cotxe i cap a Coll Fòrmic, punt de sortida d'una de les rutes més transitades del país... Deixo el cotxe a l'aparcament i començo a caminar, molts núvols a la plana, però dalt un cel net i ben blau. Pel camí trobes alguna que altre placa de neu, però res que no es poguí evitar... Dalt del cim unes vistes increïbles del Prepirineus i del mat de núvols que cobreix part del país... una estona dalt del cim i cap a casa... Una bona matinal.



















dijous, de gener 21, 2010

Lluitant, creant construint poder popular!

Aquest dies he tornat a patejar-me el barri repartint flayers, escombra i galleda de cola al cotxe tota la setmana, penjant cartells pels "pirulus", trucant a coneguts, saludats, amics i amigues... fent servir el facebook, el correu, i ara també fem servir el meu blog... (molt més descansat que les campanyes antigues....)

Dissabte presentem la plataforma "Castelldefels decideix" una plataforma que neix des de la radicalitat democràtica d'organitzar una consulta popular, un exercici de participació directa lluny de la pregunta i de les estructures dels partits (tots i totes sabeu de la meva militància, però per mi el tema de les consulta va molt més enllà). Des d'un grup de ciutadans i ciutadanes lliures hem començat a dibuixar altres maneres de fer política, de comprometre'ns i implicar-nos, anant a la radicalitat pacífica i retrobant l'essència de la paraula democràcia.

Així, neix a Castelldefels, lluny d'ideologies, de confrontacions i amb les dificultats de la nostra ciutat, caminem per intentar construir altres maneres de transformar... perquè per a mi, el més important de tot aquest procés és la participació, l'autogestió, el fet d'articular un procés democràtic lluny de les estructures establertes. Si som capaços de fer-ho ja haurem avançat molta feina... avui pot ser una la pregunta, demà pot ser una altra i també hi seré...

Només em queda convidar-vos a la presentació de la plataforma "Castelldefels Decideix" el proper 23 de gener a les 17h al Frederic Mompou, una bona excusa per retrobar-nos, xerrar, discutir i com no seguir pensant (i com sempre faig servir la frase del poeta de capçalera) "que tot és possible i tot està per fer" i també vull animar-vos a fer-vos voluntaris per ajudar-nos, perquè sols no ho aconseguirem!

diumenge, de gener 17, 2010

Dissabte 23 de Gener omplim la sala del Frederic Mompou.

Dissabte vinent, 23 de Gener, presentem a Castelldefels la plataforma "Castelldefels decideix" una plataforma que neix amb la voluntat de posar Castelldefels també dins del mapa dels pobles, ciutats i viles que organitzant consultes sobre la independència de Catalunya. un repte de prou magnitud per intentar sumar les màximes complicitats per poder dur a terme a la nostre ciutat la consulta el proper 25 d'Abril. La plataforma nomes es limitara a construir i donar forma el procés democràtic de l'organització de la consulta, que per mi en el fons es la clau de tot aquest procés que va començar el 13 de Setembre a Arenys, no tant la pregunta, si no el fet de començar a construir un marc polític que obra les portes a una nova etapa pels catalans i catalanes tant a nivell del nostre alliberament nacional i social, com per l'exercici de radicalitat democràtica que estem donant forma entre tots i totes!
Endavant amb les consultes populars i esteu convidats i convidades a ajudar-nos a omplir i organitzar la consulta a Castelldefels!

dissabte, de gener 16, 2010

un divendres qualsevol per Montserrat... nous camins.

Avui us deixo amb les imatges, que a voltes son molt millor que les paraules... Divendres passat descobrint la vessant sud de la muntanya de Montserrat..

Dreceres.

Reflexions..

Llums..

Valls..

Camins..

Vigilants..

Sant Joan.

Antic Restaurant i Sant Onofre en mig de la roca.

Antic Restaurant i Sant Onofre

Vistes des de l'antic restaurant.

Antic Restaurant i Sant Onofre

Antic Restaurant i Sant Onofre

Antic Restaurant i Sant Onofre

Antic Restaurant i Sant Onofre


Antic Restaurant i Sant Onofre

Verds..

en mig del bosc.

Sant Benet i els Pirineus..

Pirineus..





La platja, més aprop..

Cabres, fent equilibris.

Detalls, darrere.

Detalls, Davant.

Camí de Collbató

Panoràmica des del Cim de la Miranda de Santa Magdalena

i la ruta el Wikiloc.