dilluns, de febrer 09, 2015

Montnegre amb BTT, Montnegre EST.

I diumenge, fa un matí fred i decideixo sortir a estira les cames amb BTT. Surto tard per mira de sortir amb una temperatura més calenta. Fa dies que no faig res i encara segueixo tenint molts mocs i tos. No acabo de treure'm el refredat de sobre.

Com sempre surto des de la plaça de l'església de Calella i vaig cap a la plaça de l'ajuntament per seguir fins a la riera de Calella i baixar fins a Mar pel pas soterrat sota les vies del tren. Agafo el passeig de mar direcció Pineda. Faig tot el passeig fins a Pineda i agafo el carrer pel costat de la riera de pineda passant sota la NII i camí de cal capita. Després de passa per sota de l'autopista, deixo la carretera de cal capita i agafo la carretera que puja fins a Sant Pere de Riu per anar per la pista principal que puja fins a coll de quatre camins. Des de Quatre camins vaig pujant per la pista fins el coll del Porc.

Des del coll del Porc decideixo intentar buscar un nou camí per pujar a Hortsavinya i agafem la pista que va cap les cases de Montcal i agafo el corriol del camí de les costes, que encara esta marcat amb les cintes de l'ultra trail del Montnegre que havia començat el dia anterior. El camí de les costes el podem dividir en tres trams, el primer tram es transitable amb BTT i faig poc a poc, el segon tram, prop de 400m, el corriol és estrat i ple de pedra i desnivell que fan difícil fer-ho sobre la BTT. Després d'aquest tram el camí tornar a ser prou bo per pujar-se sobre la BTT (de baixada poder és fa millor, em trobo amb algunes bicis que fan el camí de baixada).

Arribo a Hortsavinya on encara hi ha neu de les ultimes nevades i vaig a buscar la pista principal, que és el GR-92, i abans de arribar al coll de Can Benet agafo la pista que ens porta fins al coll de tres termes. Des de tres termes agafo la pista principal que em porta pel collet de Sant Andreu, coll trencat fins l'inici de la carretera asfaltada. Faig un petit tram d'asfalt fins trobar el desviament de coll de l'Era d'en Móra i baixo fins el coll per anar a buscar la pista de la riera de capaspre que faig fins a Calella. Arribo per la riera i a l'alçada de la plaça del bunyol desfaig el camí de sortida i retorno a la plaça de l'església.

Un bonica ruta per les muntanyes del Montnegre que cada dia que passa es converteix en casa meva.

diumenge, de febrer 08, 2015

Escola de castells, @maduixots iniciem la temporada 2015

I arriba el febrer i comencem l'escola de castells dels castellers de l'Alt Maresme. Amb ganes de seguir amb una bona progressió, pas a pas i pis a pis i amb moltes ganes de fer castells en aquest extrem de la comarca del Maresme. Portem dos dies d'escola amb molt bona resposta, amb nova gent, amb cares noves els pisos i a la pinya i el passat divendres em vaig endur la nova SD21W d'AEE i varem fer aquest vídeo:

 

Nova temporada per consolidar la feina, no renunciar a res pis a pis, pas a pas!

i on tour maduixot 2015:

MARÇ:
Diumenge 22 Guissona

ABRIL
Diumenge, 5 Palafolls
Dissabte, 25 Tordera -1r aniversari-

dilluns, de febrer 02, 2015

Trail Rocacorba 2015

Amb el Blai ja per casa, amb cap hora d'entrenament des del seu naixement i amb la ressaca de 3 dies amb prop de 39 de febre el diumenge 1 de febrer em plantava a Canet d'Adri per mira si podia sortir a corre el Trail de Rocacorba. Una cursa molt guapa i molt ben organitzada que sempre que he pogut he fet. Aixi que de bon matí amb en Marc cap a Canet d'Adri, recollim els dorsals i jo segueixo treien una barreja de mocs i líquids...

Al final decideixo sortir a fer els 20km de la cursa, si en qualsevol moment veig que la cosa va a pitjor plego i cap al cotxe i espero el Marc. Sortim des del mig del grup de prop de 500 corredors ii corredores a un ritma molt descansat. Veig que puc respira be i que puc fer quilometres aquest ritma. El Marc em va esperant però li dic que faci la seva cursa, que jo avui, per un cop, aniré a ritma de marxa en aquest primers quilometres.

Faig els primers quilometres tranquil fins a la part de la pujada. Des de bon començament em trobo amb un bon tap de gent. Ara veig com és viu en el gran gruix de gent de les curses, en els primers quilometres. Anem pujant, caminant i veig que poc a poc vaig treien menys mocs a l'hora que gaudeixo de la pujada i les grans vistes que hi ha des d'aquí. Això si, poc a poc em poso un pel més nerviós pel ritma i decideixo intentar avançar posicions pels costat dels camins. Faig la segona part de la pujada a un ritma molt més viu. L'ultim tram de pujada és un continuo pujar i baixar pel mig d'un bosc penjat dalt del penya-segat. Vaig sempre guardant forces, sàpiguen que si tinc prou pota i el cos em deixa, puc baixar molt be.

Arribem dalt de tot de Rocacorba i ens llacem a la baixada, veig que puc anar ràpid, tot i que les restes de la calamarsada de la nit anterior i el fred fa que el camí de baixada sigui un pel perillós. Faig a bon ritma fins a l'avituallament on només agafo un parell de taronges i cap baix que fa baixada! La baixada la faig a bon ritma tot i que quan vull anar ràpid torna el malestar al pit. Aixi que vaig regulant la velocitat i vaig mantenint un ritma que em deixi arribar. El camí de baixada és molt agradable.

Arribo força be al darrer avituallament a 3 quilometres d'arribada, un tram de pista en baixada i plana on toca anar ràpid, però veig que no puc posar-me al ritma habitual i pateixo i vaig sempre al limit que em deixar anar el meu cos.

Arribo al pavelló de Canet d'Adri amb 2:24:46, prou be, content. Tot i que tenia ganes de fer-ho millor en aquesta cursa! Però esta clar que hem fet el que hem pogut! Arribo i en Marc fa estona que ha arribat i sembla que ha fet 3er de la seva categoria. Ens quedem fins l'entrega de premis i veiem amb cara de “tontos” com no ha quedat terce tot i que la classificació penjada al pavelló aixi ho diu. Però resulta que hi havia una persona per davant d'ell que no havia fet be d'inscripció i s'havia equivocat amb l'edat... així que després d'espera 2h marxem amb les mans buides i amb 20km i 1600m acumulats més a les cames. En una temporada que ja veurem com va, ja que ara la millor cursa esta a casa i es diu Blai.

Una cursa per mantenir al calendari, molt bona organització de la gent de klassmark. Una cursa d'aquelles que son pujar i baixar i deixar-se de fer quilometres i desnivells innecessaris... Per mi l'essència de les curses de muntanya és: Pujar fins a un punt, cim, turo... i tornar al punt de partida el més ràpid possible. Evolució de pujar i baixar muntanyes el més ràpid possible i si pot ser pels camins més tècnics i bonics....