Ahir un altre cursa el sac. El dissabte arribada tard a casa després de la llegenda del "Gar i Got" i a les 4:45 del diumenge sonava el despertador... Vaig a buscar el Cèsar i cap a Maçanet de Cabrenys a la II Cursa del Fau, un poble vora la Jonquera que fins ahir no sàvia que existia.Recollida de dorsals, adonar-me que avui m'he deixat el rellotge a casa, escalfament i amb un mica de retard es donar el tret de sortida. Uns trams de asfalt i pistes en baixada fa que ens els primers kilòmetres em col·loqui el grup de 12 corredors que van davant... vaig pensant que ho pagaré desprès en els últims km... Tot i que també penso, i si guanyo? pensament que després dels primers trams de pujada desapareix i torno a caure a la realitat, el lloc que em pertoca... El primer tram de corriol cap amunt poc aguantar el ritma, però el segon canvi de ritma, ràpidament perdo la cua del grup i en vaig despenjant i des aquest punt decideixo anar fent, intentar córrer el tots els trams possibles i anar fent.
Em sento cansat i amb les cames pesades, però veig que puc anar a bon ritma, així que aguantar a les pujades i en els primer trams tècnics de baixada decideixo llançar-me i sembla que les camesaguantant... però no s'havia acabat les pujades... i dalt de tot hi ha un tram de carena que es un veritable trenca-cames amb unes vistes impresionants cap a la Garrotxa, Besegoda i el Pirineu... ultimes rampes i ja soc el cim de la cursa el puig de la Gavara 1054m i ara si, km de baixada, per corriols i pistes... Els últims 5km a patir de valent, el ritma dut a la cursa, dormir 4h i el cansament sembla que passam factura i les petites pujades que hi han, fan dur aquest ultim tram... per arribar el poble pels seus carrerons després de 2:12h de cursa. Molt content, però cansat!
Estirat a la gespa de l'arribada, menjant uns fabulosos pinxos de fruites espero l'arribada de Cèsar que ho fa uns 30 minuts més tard.... eltió poc a poc esta foten molta canya! Mengem alguns pinxos més, dutxa i a dormir de tornada a casa, fins i tot em diu el Cèsar que arribo a roncar!! dinar i seguir dormint fins el vespre...
Cursa molt recomanable, amb uns boscos, camins, corriols, carenes, molt bonics i que poder visitarem algun dia amb més calma.
Molt recomanable la crònica del Cèsar, el blog dels bichovoladores, el tio su curra a les curses i encara més a les cròniques...
I ara un més per guanyar velocitat i entrenar per les nits amb el frontal, que el proper repte és tornar el 5 de Setembre a la burriac atac després de 2 anys sense fer-ho, una cursa molt bonica, divertida i nocturna per muntanya...
