dissabte, de desembre 31, 2005

a punt per tornar cap a casa!

estem a punt de tornar cap a casa, l eva s ha passat les vacances aui tancada degut els mues virus!!! per un cop que fem el turista i no l isard!!! doncs res que farem un esforç i farem ara un petita ulti,a visita a paris... durant la setmana ja penjarem els poquestes fotos que hem fet!! ens veiem aviat pel petit pais, sense estatut com era de preveura... bon any, molt sort i molta energia per seguir la lluita!!!
fins ara!!!
(teclat frantxute es una m...a)

divendres, de desembre 30, 2005

+ des de paris

Avui dia enpresonat amb els meus virus a casa d aleix i la morgan. que s han portat molt i molt be amb nosaltres. realment estar amb tanta febrer, cansat.... es super avorit i ja sabeu tots i totes els que en conexeu, no poc para quiet i a cada moment intento buscar una excusa per sortir!! Aquesta nit xunga a 39.6 maxin [record nacional individual]..... bueno piro a estirar-me el llit.... fins aviat!

divendres, de desembre 23, 2005

Bones Festes


Aquí a la finestra de bon temps passarem de posar boix grèvol i ninots de neu, i tampoc hem penjat el mitjó per si el tio gros de la barba es passa per aquí. En plan reivindicatiu, de part de la Clara, una representació del pessebre.
Com que en gran part ens atabala l'aglomeració de gent, l'afany de consumir, les llumetes al carrer, els anuncis de colònia de la tele i els "artistes" que fa mesos que no mouen el cul i que només treuen discos per Nadal, si poden ser recopilatoris molt millor... doncs en part no tenim massa ganes de celebrar aquestes festes.
Però per altra banda hi ha el recolliment familiar, la ilusió de fer un regal, els tiberis a casa la mama, mary poppins a la tele, i les vacances, els amics enyorats que tornen (Aleix, Raquel, Xavi...)... de manera que no deixa d'envair-nos una certa il·lusió de passar aquests dies amb molta alegria i de desitjar-vos a tots que també sigui així.
Nosaltres serem uns dies fora, de manera que deixem la finestra oberta (això sempre) però segurament poc actualitzada. Serem a París des de Sant Esteve fins Cap d'Any. Potser ens veiem a http://leavingtheshire.blogspot.com
Fins ben aviat, bones festes i bones vacances!

dimecres, de desembre 21, 2005

2005... l’any que no tindrem nou estatut. I el 2006?

Madrid, reunions i més reunions, tots amb totes i totes juntes. Ara sí, ara no, ara contra proposta els diaris, filtracions a la radio, si tindrem nou estatut per sant Esteve (el meu sant per si algú s’oblidava!!), per cap d’any... ja parlarem del 2006...
Però tant difícil és??? si el 90% del partits catalans estaven d’acord?
Però no s’adonen els polítics que tenim la força de la raó? Que si els polítics catalans diuen que no juguem aquest joc, el joc s’acaba i és tira pel dret! (que és el que fa temps hauríem d’haver fet) Que no quedar clar que amb espanya no anem en lloc? Que no ens adonem que no es cap mena de rabieta de nen que es fa gran, si no que ens hem fet grans i no tenim llibertat per decidir i menys encara diners per construir un estat del benestar?
Del tot surrealisme aquest “Estat”, com s’entén, que la sucursal del PSOE va recolzar una proposta d’estatut, i ara ells mateixos la retallant, que no tornin a enganyar els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, el seu lema de: si guanya ZP, guanya Catalunya es del tot fals!. No son els vots, majoritàriament, del PSc els que va fer president a ZP?. No es ERC i CIU qui tenen la clau de Madrid? No hi ha un 90% dels parlamentaris catalans que han dit: Sí aquest estatut?
Doncs plantem cara de una .... vagada! I deixem de plorar i abaixar el cap. Tenim una classe política avergonyida, acomplexada sense ganes de ser valent i plantar-se i dir les coses pel seu nom. Si volem veritablement un canvi, siguem coherents i deixem d’aferrar-nos els càrrecs i els cotxes oficials, caminem a pas valent.
Desprès ens demanaran que sortim el carrer quan ells ho vulguin......que vigilin que la pèrdua de la il·lusió pot fer quedar molts a casa! I aquells que somiem anar més enllà no ens demanin combregar amb rodes de molí.

Amb Espanya no anem a cap lloc i menys amb aquesta colla que s’anomenen “socialistes” si us plau una mica de serietat!!

dimarts, de desembre 20, 2005

Notícies que no entenc

Hi ha coses que no entenc. Fa un parell de dies surt als diaris que la Casa Blanca havia autoritzat espiar i escoltar converses telefòniques sense ordre judicial, evidentment per seguretat.
Ja d'entrada, no deixa de fer una certa angúnia la tranquil·litat amb que es dóna i s'encaixa la notícia, com dient, "Bueno, no n'hi ha per tant", o pitjor, "És evident que es fa això, i no ens hauria d'importar si no tens res a amagar".
Però el que ja em deixa completament estupefatcta és el comunicat de Bush ahir (vespre, o tarda, amb el desfassament horari em faig un lio). Indignat (lògicament). Però no pel fet que el seu govern practiqui mètodes de control antidemocràtics i il·legals. No, no. Indignat perquè algú del seu govern havia filtrat aquesta informació i ara no ho podrien seguir fent! Encara el coi de congrés aquest dels nassos ens vetarà els mètodes antidemocràtics, ens obligarà a complir les lleis i a respectar els ciutadans... Habrase visto!
En fi, respecte a les notícies que no entenc podria escriure moltíssim, avui només notar que als diaris la notícia no és que Evo Morales ha guanyat les eleccions bolivianes sinó que les accions de Repsol han baixat un 2%. Ho sento per a tots els que en teníeu, però m'alegro per les poblacions indígenes de Bolívia. Ara falta esperar què passa i com se'n surt aquest camperol que s'ha fet famós al capdavant de la lluita en defensa dels cultius de coca (que dius, algú entén alguna cosa?).
Per cert, els companys que estan a l'altra banda del charcu, teniu algun comentari aclaridor sobre totes aquestes circumstàncies que em puguin treure de l'estat de dubte en el que em trobo?

Revolta global (III) "I si algun dia tot canvia?"

Ahir ens despertem amb la noticia, per alguns com jo, agradable, que a Bolívia s’està produint un canvi. l’indígena Evo Morales ha guanyat les eleccions. El primer indígena que serà president de Bolívia. Les llum vermella del capitalisme és torna a encendre. El proper president Bolívia vol tira endavant la nacionalització de la producció de gas i el petroli. Aquest fet fins i tot afectaria a empreses de capital espanyol com Repsol, una de les grans empreses allà establertes (la seva política de explotació i destrucció del poble indígena Bolívia ha estat molts cops denunciada) Així el capitalisme tornar a tenir un problema més. L’eix Brasil, Cuba, Veneçuela reben un aliat en la construcció d’aquesta Amèrica llatina-central que reneix de l’ofec al qual estava sotmesa per el capitalisme i la guerra, pels Estats units d’Amèrica.
Quan trigaran a intentar un cop d’estat?? Quan començaran a manipular la premsa, l’opinió internacional? A arma dins del país un oposició per fer fora els que democràticament han arribat el govern?
Amèrica llatina sembla tornar a despertar i a plantar cara els estats units. Començar a alliberar-se del imperialisme i intentant construir un alternativa enfront del model que els Estats Units sempre ha volgut impulsar a la zona, s’allibera dels interessos econòmics estrangers que han escanyat a la població i han espoliat els recursos naturals de la zona, empobrint el països.
Amb el batec de nou, del pobles, s’obre l’esperança que s’alliberin i avançin. Amb la unitat dels pobles vers l’enemic comú, poder algun dia serra derrotat!

Endavant aquesta Amèrica llatina i central! Contra l’imperialisme, espoli i la guerra!

diumenge, de desembre 18, 2005

Ja som un més!!

Tornem a ser tiets per tercer cop aquest any!

Ahir, en concret a les 12:50 del dia 17 de desembre, va nèxia el primer fill de la meva germen Montse. Que es diu Roger. Així el roger tanca (per ara) la trilogia dels fills de les meves tres germanes. La trilogia va començar fa 9 mesos amb el naixement del Marc fill de l’Eli i el David, desprès el novembre va néixer l’Alma filla de l’Alicia i el Cèsar i al final ahir va néixer el roger que es fill de la Montse i el Miquel!

Aixi que els millors regals d’aquest Nadal per la família!
Avanç que feu la gran pregunta, que ja la fa la mare, germanes, família, amics i amigues..... a nosaltres ara per ara ens queden molts km per córrer, moltes muntanyes que enfilar i moltes lluites per lluitar.. o no, qui sap???

divendres, de desembre 16, 2005

Porca misèria...


Mira que son de ploraners.... aquests gent de les grans empreses del Cava... aquest dies els diaris portant la noticies de les xifres de com afecta al boicot els productors de cava català. No ens deixem enganyar per els poder econòmics, fins i tot ells mateixos no amagant la veritat encara que la forma de dir els seus resultats econòmics provoca engany. El fet que han deixat de vendre 4% (Freixenet) i 4,4% (Codorniu) a l’estat espanyol, no a afectat els guanys de l’empresa. Fins i tot els números publicats ahir al diari AVUI, diu que ha Codorniu han incrementat la seva facturació per l’augment de vendes a l’estranger. Fins el 30 de juny 2005 havien facturat 208.4 milions de € en contra de l’exercici anterior que havien facturat 205.9 milions de €. Si burros no son aquest cavistes, (sempre parlant de les grans marques). Però aquesta campanya de no deixar de plourà defensar els interessos que defensa i això s’ha de deixar clar. Els poder polítics espanyolistes estant fent be la seva feina de boicot polític i econòmic a Catalunya, recolzada per la burgesia establerta aquí. Però nosaltres continuem abaixant el cap i rebent les clatellades... seguim fent més cas el seny i que a la rauxa.
Encara alguns polítics perden el temps per anar el supermercats de l’estat espanyol a donar gràcies a tots aquells que portin a la bossa algun producte català...
Espero que algun dia aquest poble desperti de l’anestesia col·lectiva a la que estem sotmesos.

dijous, de desembre 15, 2005

Coses que valen la pena

Avui he dinat amb un amic que tenia moltes ganes de veure (espero que no se m'enfadi quan llegeixi això...). Gràcies a la Natàlia, perquè em va recomanar un lloc xulu per dinar, però sobretot gràcies al Jaume per la bona estona, per compartir opinions i bons moments, per ser accessible i divertit, per la llaaaaarga passejada pel “jardí” del campus i aturar-nos per gaudir de la llum preciosa del sol rasant, escoltar el vent i els ànecs (i demés espècies aquàtiques) entre avió i avió (és el que té Castelldefels...), i gràcies per l'amistat.
Hi ha algunes estones en que els cotxes passen i els avions volen, i tu ets allà parat, pensant, dimonis, quina sort que tinc.

dimecres, de desembre 14, 2005

30 anys transformant???

Ahir vam anar a la presentació del llibre 30 anys de escoltisme laic i transformació social. Com sempre en aquest actes retrobes a molta gent que feia massa temps que no veies, bons amics i amigues. Encara que pocs, però també retrobes certs especímens que no tens gens d’interès per saber que fan i desfan i trobes a faltar que hi sigui molts altres...
El llibre encara no l’he llegit, encara que tinc força interès, això sí, i l’hem comprat. Crec de valent que el millor camíç per la transformació social, és aportant a la societat les eines per transformar-la i un dels canal més vàlids es l’educació. Aquí es on entra en joc l’escoltisme, com a eina educadora no formal. El seu paper és indiscutiblement, molt important en bona part de aquest últims 100 anys, la seva aportació a la societat es innegable. El passat es molt bo recordar-lo però el més important és el present, no es pot viure de rendes.
Ahir era present l’eufòria que es viu des de dins de la associació, la imatge de cofoisme que es dóna, dista de la realitat associativa i social. Escoltes Catalans s’ha de replantejar seriosament el seu paper dins aquesta societat, si realment vol esdevenir un veritable motor de transformació social. Clar tot això no cal replantejar-ho si el que es vol es seguir sent un agent social més, que juga al joc de barallar-se per les cadires d’organismes de representativitat institucional i per esdevenir l’associació més maca i gran. Un altre cop ahir, vaig tenir la sensació que EC segueix pel mateix camí que ha anat fet aquest últims 10 anys, on s’ha optat per crear un producte basat en un marketing, on ha prevalgut més la imatge exterior que la qualitat real del producte interior, on ha prevalgut més el creixement territorial que la consolidació sobre el territori, on s’ha primat més la creació d’agrupaments que la subsistència dels antics. Quan s’han volgut redibuixar els camins i plantejar les nous reptes, s’ha dut a terme processos de maquillatge estèrils i no s’han posat en marxa cap procés valent de repensar i adaptar el discurs als nous reptes i els que encara son al calaix.
Des del meu punt de vista no s’està aconseguint aquesta transformació social, fins i tot en certs espais s’està fracassant, l’abandó del carrer, d’aquell punt del dossier verd de “participar en la vida col·lectiva” s’ha transformat “en ser present en la vida institucional i en la política de despatx” aquesta transformació es un dels mols exemples.
La clau, al meu entendre, és no tenir por de definir cap a quin model volem avançar i definir cap on volem transformar la societat, fugir del actual situació de valors massa amplis, difusa i concretar el model de societat que planteja escoltes catalans. Molt concret en els seus principis fonamentals i força difús en el reflexe del treball en l’actualitat. I un cop tinguem les eines, aplicar-les sense por, comprometent les bases i fent-les participar del projecte, per esdevenir caus escoltes i no simples espais d’esplai. Fent atractiu als joves, infants del país que som l’eina principal de canvi social.
Sense el convenciment i la coherència que un altre mon es possible i que es pot construir des de l’educació no formal, no serem útils com a eina transformadora, encara que si com empresa de serveis lúdics a la societat, que sembla que sigui cap on camina EC.
Tinc una visió critica de l’actual situació, però que neix des de la ganes de que un projecte tan important pugui aportar un transformació real, també escric des de la frustració d'haver intentat canviar-ho i no haver pogut, però en queda la il·lusió i els somnis de que tot es possible i tot esta per fer. Sort que no et sents sol i hi ha molts i moltes que també pensen com tu, aquells i aquelles que ahir trobava a faltar a la presentació.
Ja dire que m'ha semblat el llibre.

dimarts, de desembre 13, 2005

Alcampo...


Aqui m'han vist prou a mi!!!
Aixo si que es terrorisme!

Apa canya el capital!

divendres, de desembre 09, 2005

Fotos de la canal dels micos (Montserrat)

Aquí algunes fotos de la nostre excursió per la canal des micos. Molt recomanable la visita aquesta zona lluny d’aglomeracions i molt, molt magica...

Per ordre d’aparició:


- El Màrius i l’Eva parlant sobre laser i pedres, el desviament del torrent del mig dia i el camí de la canal dels micos.
- Eva fent el mico el primer arbre.
- Màrius fent el mico.
- El cim dels Ecos (1220m) estirats del vent que feia!
- Sant Jeroni el cim més alt de Montserrat, vist des del cim d’Ecos el segon cim amb alçada.
- Ja de baixada, un pas aeri, avanç d’entrar a la canal per baixar-la.
- La boira cobreix les agulles de la zona de sant Jeroni.


 






Miranda dels Ecos, per la canal dels Micos

(Xavi, et sona?)
Ahir amb el Màrius i l'Esteve ens vam abrigar ben bé i vam anar cap a Montserrat, on sempre trobes una bona excursió i un bon desnivell per canals frondoses i humides.
Sortint de Can Jorba, resseguim la pista que surt a mà esquerra fins que trobem l'entrada d'un camí amb marques vermelles. El camí puja força fins assolir un llom i llavors baixa cap a la canal del Tres en Ralla. Seguim aquesta riera cap avall fins trobar l'entrada del Torrent del Migdia. A mi m'encanta aquest torrent, és ample, frondós, caòtic, i la pujada és moderada :-P Arribem per aquesta canal gairebé fins al Coll del Migdia, on trobem el trencall per anar a Sant Jeroni o bé cap a Ecos: aquesta és la nostra opció. Aquí sí que agafem ja la canal dels Micos: puja directa i sense treva amunt amunt. Cal enfilar-se entre les arrels d'un arbre al mig de la canal, i anar gairebé tota l'estona agafant-se d'arbre en arbre, suposo que per això en diuen dels micos... Tot el camí ens acompanya un cel gris i un fort vent, per sort, com que gairebé tota l'excursió és a l'interior de les canals, el vent només el sentim com belluga els arbres. Quan arribem al final de la canal el vent ja no sóna treva, de manera que al cim un parell de fotos i avall.
Baixem pel mateix lloc, en un collet on hi ha un petit replà ens mengem el fuet i el formatge amb el pà amb tomàquet i amb la panxa plena i les mans gelades ens tornem a despenjar entre els troncs i les arrels dels arbres per arribar finalment altre cop a la canal del Migdia. En comptes de baixar-la tota, a la meitat ens desviem per baixar per un corriol molt vertical que baixa molt més directe a Can Jorba. Quarts de quatre ja som al cotxe, i cap a Sant Boi on la Pili ens ha preparat un dinar...!!!
Hem arrencat al Màrius la "promesa" que es farà un blog, de manera que esperem impacients!!!

dimecres, de desembre 07, 2005

Pic de la Dona 2704m











S’ha acabat la temporada de córrer per les muntanyes i hem començat a lliscar per sobre la neu, caminar i gaudir els primers paisatges nevats de la temporada d’hivern. Ahir que no tenim res a celebrar, vam marxar cap el Pic de la Dona (2704m) un cim que es força fàcil, tot un clàssic per a iniciar-se en l’esquí de muntanya (pujar una muntanya amb esquís utilitzat unes pell de focs per no relliscar i un cop ja ets a dalt, treus la pell de foca i baixes esquiant).
Sona el despertador cap a les 6:30h fem el mandrós, sobre tot l’Eva, esmorzem i cap el cotxe. Tot el camí amb sol encara que amb molt de vent.
La sorpresa, arribem a Setcases i ja esta nevant, pugem fins l’aparcament de les pistes de valleter2000. Segueix nevant, ens equipem, preparem els esquís amb les pells de foca i a estrenar la temporada. El camí sort per darrera del edifici del restaurant de vallter2000 (2155m) i seguim en direcció la portella de Mentet (2409m) la neu es tova i te un bon gruix de neu nova. Poc a poc arribem a la portella on el vent ja començar a fer presencia, es fa present tan per la seva intensitat com per la falta de neu a la carena. Des d’aquí es segueix la carena fins a un petit cim a 2551m i d’aquí la llom final fins el cim del Pic de la Dona. Des de la portella trobem molta pedra encara que en cap moment deixem de pujar amb els esquís. Un cop el cim, un vent impressionant, decidim baixar cap a la vall de xemeneia per retornar el aparcament, anem amb un grup que ens convidant a baixar per una pala que diuen que esta impressionat sempre. Pero tot resulta ser una enredada, ja que amb la nevada, la neu acumulada nova, i la poca visibilitat de la boira es impossible trobar l’entrada a la vall. Encara que la inestabilitat de la neu nova i la verticalitat fa que la baixada sigui perillosa. Així que tornem a remuntar el que havíem baixat, tornem el cim i comencem a baixar per on havíem pujat. Ara si que la manca de neu ens fa baixar amb els esquís a l’esquena, es podria anar baixant sobre els esquís, encara que amb un 95% de rallades i que una caiguda en aquesta pales pedregoses et poden fer molt de mal. Baixem fins a uns 100m avanç de la portella, ens calcem els esquís, neu pols i nova i avall!!
El primer cim de la temporada amb esquís, cansats i cap a casa!

dilluns, de desembre 05, 2005

Dia de la constitució.


Demà es el dia de la constitució, crec que a tots i totes ens va quedar clar desprès de l’acte a Madrid del PP (Partit Pre-constitucional). No vull saber com estaria el pati si en comptes d’haver presentat un reforma d’estatut haguéssim presentat un constitució pròpia igualment avalada pel 90% dels parlamentaris, la constitució d’un país lliure e independent. Imagineu-vos la que liarian si democràticament la majoria dels catalans i catalanes decidim per lliure voluntat donar per acabada aquesta etapa del viatge amb espanya i començar un nou camí d’emancipació col·lectiva. Aquest constitucionalistes segur que deixarien els insults, difamacions, boicots, per passar a l’acció i tornaria a enviar els tacs cap a Catalunya. No en queda cap dubte! Desprès de veurà l’espectacle que ens te acostumat els neofeixistes en aquest últims anys.
Demà segur que cridaran a la unitat, contra la divisió, cridaran els 4 vents que d’espanya només hi ha una i indissoluble. I clar que només hi ha una, l’espanya sense les nacions oprimides, sense els pobles que volen esdevenir lliures, l’espanya del capital i la guerra!

Demà sera un bon dia per convença més gent que amb espanya no anem en lloc. Demà es un bon dia per dir:
Adéu espanya!

dijous, de desembre 01, 2005

Un dos?!? Pero si no me sabía nada!

Inmersió en la vida del centre, en diuen. (Pels que s'afegeixen: torno a parlar del CAP...)
En comptes de ser centres d'ensenyament superior, o instituts de batxillerat, ara són centres d'educació secundària. Ara ho entenc tot. Hi ha un rètol gegant a la porta i jo hi era cega un dia i un altre. En comptes de ser formadors, transmissors de coneixement, els professors d'institut són educadors, integradors, i un llarg etc. Perquè tenen nens de 16, 17, 18 anys que encara estan fent l'ESO (és OOOObligatòria) i no en tenen cap ganes. A la mateixa aula que nens que tenen moltes ganes i aptituds per aprendre. Consti que no jutjo ni uns ni altres! Però hi haurà nens que es desviuen per aprendre el moviment rectilini uniformement accelerat i altres que no.
Avui en una classe de problemes de MRUA a quart d'ESO, dues nenes s'explicaven que una ja havia trobat la informació per a la matrícula del mòdul de formació de maquillatge (sí, profe, equis subcero... yo qué me sé!) que tant els interessa. En quan la profe ha repartit els examens, al final de la classe, la que ja tenia la informació del mòdul exclama contenta: "Un dos?!? Pero si no me sabía nada!"
El problema és que la profe és una llicenciada en Química, i no té ni idea (si no ho ha adquirit amb l'experiència) de com ensenyar-li que el MRUA també serveix per al maquillatge, i en general, per a la vida moderna...

Crispació política, el malestar dels sectors econòmic...


Ara resulta que els poder econòmics del país fa mesos que estan molt nerviosos, estatut, crispació política amb Madrid, COPE... son indicadors que empitjoren l’economia.
Sectors com el del cava semblar que estiguin apunt de tancar, les grans empreses s’estan anat el cap a “piq(u)e”... impressionant! Els sectors empresarials que ara obren la boca son aquelles sectors més reaccionaris, la burgesia català que pertanyen aquella espècie de “Catalans/es” amb aquell complexa d’anar pel món amb el cap abaixat, no sigui que molestem els nostres veïns de Madrid. Sí, els mateixos que no han mogut un dit mai per etiquetar els seus productes en Català, per potenciar amb els seus productes Catalunya. Son les grans empreses les que han alçat la veu, però no ho han fet contra el boicot, tot el contrari han alçat al veu contra els polítics catalans fent-los responsables de tot plegat!. Quina mena de sector empresarial son aquest? Quin son els interessos que defensant? Son aquells que han explotat els pagesos del Penedès pagant una misèria pel raïms, son aquells que conviden els neofeixistes a brinda amb ells, son aquells explotadors... esteu demostrant qui sou! Si us plau deixeu de plora!
Per un altre banda, avui el mati sentint la radio, diuen que Repsol ha manifestat que la crispació política pot ser negativa per l’economia... i jo em pregunto: i el preu de la benzina no desestabilitza l’economia? I els seus beneficis desorbitats? i la destrucció de molts poblats de sud-americà per la seva empresa? i la precarietat que es promouen per aquelles terres, la destrucció del medi ambient que ells provocant?

Reflexionem i no ens deixem contaminar per qui provoca la misèria, l’explotació, la pèrdua de poder econòmic de la societat, la precarietat, son ells, el capitalisme agressiu que intentar buscar excuses per amagar la realitat de cap on portant la societat només per ser cada dia més rics!