diumenge, de març 30, 2008

Viatge al País dels Càtars (ii)

La segona etapa del viatge al país dels càtars ens va portar fins a la ciutat de Narbonne. Diu que allà s'hi ha de veure el que en queda de ciutat romana (que nosaltres només hi vam veure l'empedrat de la Via Domitia) i la catedral, que és bastant curiosa, perquè només és mitja catedral, paticorta, com va dir la mare. Es veu que el pressupost es va acabar a mitja construcció...

Aquí podeu veure la catedral:

I aquí uns detalls del claustre de la catedral:
Això és la plaça principal, i l'Ajuntament. El "forat" que sembla que hi hagi al mig de la plaça és on hi ha l'empedrat original (se suposa) de la Via Domitia. Que diu que anava fins a casa.
I el pati interior de l'ajuntament:
Uns jardins entre l'ajuntament i la catedral. La foto està feta des de dins de l'Ajuntament.
Un parell de vistes del riu...

I una cosa més: a Narbonne costa molt trobar una paret recta.

dissabte, de març 29, 2008

Temps de primavera...

Avui dia gris a primera hora, tant pel temps com per la lesió que arrossego des del passat més d'Agost i que em té apartat de les curses, però això es una altre historia... Així que els plans d'anar al monte es van quedar en no res ahir al vespre... Avui m'he dedicat a posar el petit hort urbà a punt per la primavera. Des de collir dos enciams més, ja van 4, a adobar els testos buits i plantar noves llavors.
Pebrots i tomaqueres.
Enciams a punt per collir (lligat cutre, però tinc informacions que hi ha algú del Penedès que no ens vol dir com es lliguen...)
1era tomaquera.
Apunt per les esbargínies.
Maduixera ben florida!Enciams collits!

divendres, de març 28, 2008

100 anys, 100 cims!

Cim del Pasturia (2675m) el passat gener 2007

Doncs com no des del nostre bloc també vull participar amb la campanya de celebració dels 100 anys de l'estelada. Així espero que aquest cap de setmana fem cim en alguna muntanya i col·laborem amb la campanya. Ara deixo una foto amb un estelada del passat gener del 2007 que va servir també per celebrar el centenari del escoltisme des del bloc 100 anys 100 cims

Deixo l'enllaç de la campanya per que tothom que ho desitgi participi!
Comissió 100 anys d'estelada: 1908-2008

dimecres, de març 26, 2008

Ocells Estang de Bages et de sigean

Aqui la feina que m'havia encarregat l'Eva, les fotos dels ocells que varem "caça" a l'estany el primer dia de les mini vacances de primavera.
Aixi si no ens he equivocat hem fotogragiat a més o menys sort: Flamencs (Fotos 6-7-8-9-10-11-12-13) , una gavina de coll negre (Foto: 1), Martinets (Fotos: 2-3-5).
També cal dir que el dia que marxàvem cap a Narbona varem veurà un exemplar d'Agilà pescadora de molt aprop tot i que no va haver temps de treure la camara i fer-li fotos. L'Agilà va marxar amb la seva presa entre les garres.
Poble de Bages el fons.

Cap Vespre..
Aquest dos flamencs no han sortit prou be, poca llum aquestes hores de la vesprada, pero es espectacular veura com volen...
A primera hora del mati, flamencs em plena activitat, es pot veura flamencs joves, els que encara no son del color rosat com la resta.

dimarts, de març 25, 2008

Obrint la porta!

Avui l'actual president del meu partit, Carod Rovira, ha anunciat a Catalunya Ràdio que no es presentarà a la reelecció com a president del partit. Tot i que no tanca la porta a presentar-se a les properes eleccions com a cap de llista, aquest tema ja el deixem aparcat per més endavant...

Crec que Carod ha fet un pas important. Un pas que crec que és molt necessari i que arriba en un molt bon moment. Un pas que ens pot portar cap una veritable divisió de poder entre partit i govern a l'estil del PNV. Fet que jo sempre he defensat en un partit com el nostre, cal poder estar al govern amb un programa pactat amb altres forces polítiques i seguir sent el partit referent en el combat diari cap a l'alliberament nacional i social. Crec que dividir els poders dóna molta més pluralitat i democratitza encara més el partit. Està clar que al mateix temps també s'ha de fer molta pedagogia dins d'aquesta societat perquè es pugui entendre que un partit pugui estar construint des del govern i des del carrer el seu projecte polític, sense haver renunciat a cap dels seus principis.

Es comença a obrir la porta per la regeneració dins de l'estructura del partit o així sembla que hagin entès alguns dels "sectors" del partit. Canvis que espero no nomes s'aturin aquí. Tot i que està clar que dels dos càrrecs visibles del partit n'hi ha un que serà ocupat per alguna persona nova després de les primàries del 7 de juny. Esperem que no només sigui un canvi de persones sinó que també porti un canvi de rumb en la política actual d'ERC.

Després del proper congrés ERC amb l'aire renovat, amb més empenta i havent recuperat la il·lusió i la trempera i amb un rumb clar, tornem a ser la peça clau en la construcció nacional i social del país.

Tampoc voldria acabar sense donar les gràcies a Carod Rovira, ep! que no l'enterro, per la feina feta i per la que crec que seguirà fent per l'independentisme, tot i que hi hagi cops que no he compartit alguns camins que ha pres, per mi és un dels últims polítics amb totes les lletres que queden en un moment en que sembla que es prima més la gestió i el poder que les idees i els projectes polítics.

dilluns, de març 24, 2008

Viatge al País dels Càtars (i)

La primera etapa del viatge va consistir en passejar per Colliure i després pels aiguamolls de l'estany de Bages et Sigean, molt a prop de Narbonne.
Colliure ens va agradar molt. La part de les muralles, la platja i el port, el mar furiós pel vent que feia...

El poble, on s'enfila muntanya amunt, és bonic i tranquil. Segurament a l'estiu és una altra cosa, però el cert és que hi vam passar un matí ben agradable.

Dels aiguamolls, deixaré que l'Esteve hi posi de la seva part per tots els ocells que hi vam retratar, de moment només us deixo amb aquest martinet i amb una imatge del vent que hi feia...! Quina por passejar per aquest embarcador!

dimecres, de març 19, 2008

Seguirem caminant.

Des del passat 9 de març vaig donant voltes als resultats que hem obtingut ERC a nivell nacional. Han estat uns dies per comentar la jugada amb aquelles persones de l'entorn, amb els companys i companyes d'ERC Castelldefels, amics, saludats, votants nous, antics i abstencionistes actius i passius... Desprès d'escoltar, llegir i dialogar tinc ganes d'escriure allò que vaig repetint últimament quan em pregunten pel poble, anant a escalar o a la muntanya amb els amics o en un dinar familiar, ... Que us ha passat? I ara què fareu?

Està clar que aquí no ens quedem, que no demanem que s'aturi el mon per baixar-ne, perquè ara més que mai cal seguir caminant. Això sí, després de reflexionar. Reflexionem lluny de lluites personalistes. Jo no sóc de cap corrent, bàndol o sector, com a molt sóc del Baix Llobregat Sud amb frontera amb el Garraf, tot i que sempre hi ha qui et situa aquí o allà, per allò que dius o per com escrius, fins i tot per com penses... Hi ha cops que sembla com si les persones no poguéssim tenir una visió pròpia de la realitat i que sempre ens hagin d'encasellar... un mal costum de la societat...

Tornem a la reflexió principal. Per mi les persones que son al capdavant d'un partit són eines de les que ens dotem els militants per representar el projecte comú que decidim tirar endavant. Quan aquestes persones deixen de representar el projecte, cal canviar-les per altres. Sempre cal anar renovant les persones que son el capdavant de les idees per deixar pas a d'altres i així entre tots i totes anar construint el projecte. En altres temps creia en messies, però ara ja m'he fet gran... Crec que hi ha moltes persones vàlides per ser diputats, consellers, regidors, presidents, secretaris generals.

A mi no em trobaran en aquestes lluites i crec que és millor que les deixem per més endavant, per quan toqui triar les persones que representen millor el rumb d'ERC. Per altra banda si que em trobaran en el debat de les idees i en aquest combat estic convençut que l'estratègia actual d'ERC no ha donat els resultats esperats i que cal modificar-la. Jo la vaig votar i la vaig assumir, assumeixo el camí seguit fins el proper congrés nacional. Calia provar si funcionaria, però jo crec que hem estat errant el camí. Això no vol dir que aposti per anar a l'altra riba del riu, com alguns companys i companyes pensen, o estàs aquí o estàs allà. Jo crec que hi ha moltes més possibilitats... i que cal actuar segons la força que representem. No em val dir que cal estar al govern per demostrar que som un partit en que es pot confiar, hi ha moltes maneres de guanyar-se la confiança del ciutadans. El que sí que crec és que hem perdut credibilitat des del govern.

Segur que des del govern hem fet molt bona feina, i que estem creant estructures d'estat, que estem fent coses que amb els altres no faríem o que estem fent coses que cap dels dos farien, però al carrer no hi ha la sensació que estem canviant les coses. No hi ha la sensació que ERC està millorant la vida de la ciutadania i que el projecte independentista és l'eina clau per avançar en la millora de la societat. La gent no té aquesta sensació i si la té és merit de la força majoritària. Amb tot això no vull dir que hem de sortir del govern, però sí que crec que hem de saber vendre la feina que fan els consellers i conselleres d'ERC i els motius perquè la fan i la seva importància en la construcció nacional i social.

Des del primer tripartit no estem construint un espai propi per arribar a ser l'esquerra nacional del nostre país. I això ho dic amb la reflexió no només dels mals resultats de les eleccions al congres de l'Estat espanyol, sinó dels resultats a les municipals i a les eleccions el parlament. No estem construint l'esquerra hegemònica que pugui dur el país cap un procés d'alliberament nacional i social. Sóc del parer que l'actual estratègia ens està portant a un principi de satel·lització del PSC i que ens pot portar a un situació similar en la qual està ICVEUiA. Correm el perill de convertir-nos per uns en la segona marca blanca del PSC i per altres en un partit que ha renunciat a trencar la baralla imposada. Hem perdut la frescor d'aquell partit que semblava que volia transformar el país i que un cop hem arribat el govern ens hem convertit en més del mateix.

Es pot estar el govern i seguir sent aquella ERC diferent, aquella ERC compromesa i coherent, no estic dient que la solució és marxar i trencar els compromisos adquirits, però sí que cal ser nosaltres mateixos i no donar aquesta imatge de submissió a la força amb més poder. No és incompatible ser partit de govern i ser el partit de la gent, de la coherència i que planta cara al carrer i a les institucions. La qüestió no és blanc o negre, no és Carod o Puigcercós, o Uriel o Carretero...

La qüestió és com recuperem la confiança i la credibilitat, com recuperem la frescor i aquell discurs polític que feia trempar que feia creure que ERC estava decidida a avançar en la construcció nacional i social, que feia creure que ERC no era cap germà petit del PSC ni de CIU....

L'independentisme és un projecte polític complex i viu. ERC és també un partit complexe i viu, un partit que, diguin el que diguin, és un exemple de democràcia participativa, amb els seus errors i els seus encerts, però és un partit on tots i totes podem dir la nostra, votar i decidir el nostre futur conjuntament. Per això crec que tot i el retrocés electoral, els militants d'ERC farem el possible per tornar a engrescar a la gent en el projecte independentista.

Estic convençut que després del congrés nacional, ERC seguira caminant amb més força, recuperarà l'espai perdut i estarà a punt per encapçalar la cursa cap a la construcció nacional i social del país. Sense renúncies i amb valentia, sense acomodaments i coratge, amb seny però sense oblidar la rauxa! Sent aquella ERC equidistant que obria escletxa en mig del desert, que il·lusionava a la gent i li feia somiar que altres maneres de fer política eren possibles i que els somnis en política també es podien fer realitat.

Fins a la victòria sempre!

dilluns, de març 17, 2008

Escapada matinal a Montserrat

Camí del sector.

Aquest diumenge, escapada matinal a escalar a Montserrat. Aquest cop a la recercar d'un sector nou... últimament la recercar de sector nous no m'havia sortit de tot be..., però aquest diumenge tot i proba nomes 2 vies, això si de 30m, ens ha quedat un bon record del sector de la "Palomera" a Montserrat Sud a la zona del Faraó. (ressenyes a onaclimb.com)

Aixo si, cal fer una caminadeta de uns 40 minuts de pujada, pujada i pujada fins a les parets. Escalar 100% montserrat amb les asegurances que allunyen una mica pero que estan alla on toca. Tambe es un sector que cal anar visitant ja que la roca encara no esta del tot neta i algun canto salta, si no que li preguntin a l'eva! jeje Tot i aixi un bon lloc, nomes varem poder visitar el sector del roc de la Palomera tot i que varem fer una visita a la Palomera 2 i pinta molt be.

El Vermell des del camí de pujada.

L'Eva a "Tardanza" (5+ 28m)

L'Eva els últims passo de la via "tardanza", un petit sostre molt curiós i divertit. més fàcil del que sembla a cop d'ull..

Vista del Sector principal de la Palomera.

dijous, de març 13, 2008

Primeres flors de les maduixeres

Avui remenant la maduixera he descobert la primera flor! i m'ha fet molta il·lusió! si, si... és que són molt bones les maduixes!! i tot i que al principi va haver de lluitar molt per fer-se gran. (post dels inicis)
Aquí deixo la primera foto i esperem que aviat comencin a florir la resta i a donar els seus fruits...

dimarts, de març 11, 2008

Olors

La mare té bon nas. Ensuma les olors a quilòmetres. No sentiu olor de cremat? va ser la frase que va precedir l'evacuació aquell dia de l'incendi. Jo, la veritat és que no massa. Sí que em penso que el meu olfacte deu ser bo, però deu ser que el soft no acompanya. Vull dir que sóc sensible a les olors, coi, si en sóc!, les olors intenses em maregen, l'olor de tabac de l'abric de la meva companya de despatx la sento fins i tot quan ja ha marxat, sento l'olor de la fàbrica de xocolata de Viladecans tres quilòmetres d'autopista abans, tinc l'obsessió de rentar-me les mans mil cops al dia perquè fan olor del que he tocat, del que he menjat, del que he pensat. Sento l'olor d'una colònia i puc jurar que conec algú que la duu regularment.

Ara: fes-me ensumar una llimona amb els ulls tapats i et puc dir que era una fulla de menta. No les identifico. És que em passa que sense el suport visual o contextual, no hi ha manera. Hmmm... deu ser iogurt? deu ser arengada, aquesta olor que amaga el te que pren el Pablo? Res a fer. Piques ferro fred (prou que ho sap en Jaume, eh, aquelles tardes a la sala de tast...).

És una cosa que m'ha fet ballar el cap tantes vegades, sento una olor que sé que conec, que em porta records als que m'és impossible posar imatges o sons o context de cap mena. Quina sensació tan estranya! Perquè a més a més, intento ensumar més intensament, no perdre el fil d'aquella olor, fins que el perdo del tot, i ja veig que de cap manera en trauré l'entrellat. De què fa olor...? és la típica pregunta que faig una vegada i una altra.

Per això avui m'he quedat a quadres quan les pilotes de goma que hem fet servir a la classe de ioga feien claríssimament olor de Fira de Santa Llúcia! És que no us podeu imaginar com de claríssimament feien olor de Fira de Santa Llúcia...!

Com si la Fira de Santa Llúcia fes una olor única, no? Vés a saber què devia ensumar jo a la Fira de Santa Llúcia, o al pessebre de casa quan era petita, que devia estar fet de la mateixa goma que les maleïdes pilotes. Però cada vegada que m'acostava una de les pilotes a la cara em traslladava instantàniament a la Plaça de la Catedral en ple desembre amb les paradetes al voltant. Ha estat increïble.

Tan de bo tingués una mica més de memòria olfactiva, perquè la imatge del record que m'ha portat l'olor és de les més vives i completes, intenses i instantànies!

dilluns, de març 10, 2008

Reserva Natural Remolar-Filipines (Delta del Llobregat)

Aquí us deixo amb alguns de les aus que últimament vaig a visitar i intento fotografia el millor possible. Tot i que encara tinc que millor molt. Un bon substitut a l'obligació temporal de deixar de fer el cabrer per la muntanya. També va servir per desconnectar i reflexionar el dissabte...
Ara en falta un llibre per conèixer les aus... (Eva :P)