dijous, de novembre 22, 2012

#joERC #noupaís

Diumenge son les eleccions al parlament de Catalunya, no son unes eleccions normals. Som a l'inici del camí que no te marxar enrera! Ja sabeu que crec que la millor opció és votar a ERC que és l'opció política que és garantia per avançar cap el camí de l'alliberament nacional i social. Nosaltres no em de triar, nosaltres no som cap llebre de ningú. Tot i que nosaltres respectem la neutralitat de la resta de forces polítics tothom afirmar el que farem! sempre m'he semblat un argument  molt pobre, si no ets convincent amb les teves propostes i cal desqualificar l'adversari polític.... 
Personalment, la renovació de esquerra, l'obertura a la societat civil, el missatge nítid, contundent i d'arrel radicalment democratic m'he tornat a il·lusionar. He tornant a retrobar l'esquerra que pels volts del 1999 en va fer militar, implicar-me i comprometrem. Les hem passat de tots colors, hem guanyat, hem perdut i hem reconegut errors, rebent bufetades des de tots els fronts... Algun dia caldrà analitzar els documents polítics, les estratègies dibuixades i analitzar com vàrem arribar fins la llibertat, les raons de lluny... Ja tindrem temps per fer-ho...
I ara, davant del 25N segueixo pensat que seguim sent aquell partit de la gent normal, de la gent que te neguits i vol transformar el seu entorn, que ho vol fer des de la radicalitat democràtica, des de l'il·lusió i el compromís per deixar un món molt més just i lliure sense espera res a canvi. No som tant diferents, com ens volen fer veure i ho puc dir des del coneixement, des d'haver-me enfilat a diverses talaies... Som com tu, som com jo.
Hem de ser fort diumenge, per garantir que la segona força del parlament sigui l'esquerra nacional independentista d'aquest país!

Avui, amb la convicció que ERC ha de ser la peça clau per no fer cap passa enrera i si moltes en la bona direcció, amb el compromís que no deixarem de lluitar per cap dels fronts del mateix camí, que no deixarem morir el somni, no deixarem de treballar pels ciutadans i ciutadanes, pels drets socials i per reconstruir l'estat del benestar! 
La independència no és una opció finalista, si no l'eina de transformació social, política i democratica! #JoERC


dimarts, de novembre 20, 2012

Montserrat, Desdentegada i Conglomerat: guerres de roca!


Des de fa molt temps, que tenia ganes de tornar a escalar en aquest sector de Montserrat, només havia escalat allà un vagada fa molt de temps però vaig tenir molt bones sensacions. Les vagades que he fet excursions per la zona sempre he pensat que havia de tornar a escalar en aquelles parets.

Així que dijous, dia de Vaga General, vaig aprofitar per anar cap Montserrat a escalar. Aquest cop amb la Carol. Tot i que jo no acabava de trobar-me massa be, les ganes d'escalar van poder més!

Arribem a l'aparcament del Vermell del Xicarró i agafem el camí cap el sector de desdentegada. (Ressenyesa la web de Kpujo) Amb 30 minuts llargs som a peu de paret i preparant material per fer les primeres vies més fàcils del sector. Comencem per un parell de IV+ (20 i 21) que estén molt be per tornar a agafar-li el to al conglomerat. Seguim per un V (19) de la mateixa tònica. Tres vies molt equipades i d'uns 20m.
Després varem anar a les vies de l'esquerra que son molt més llargues, gairebé 30m. Tot i que queien alguna gota, no acaba de mullar pruo la paret, comencem per un V+ (17), passem a un altre V+ (16) i ja després de aquest cinc vies fem un 6a (15). Totes aquest vies son vies sostingudes amb algun pas tècnic, però que son molt més de resistència. Encara amb més ganes de roca, seguim per un 6a+ (14) llarg, prop de 30m i molt guapo, sempre amb canto però molt més vertical que totes les anteriors. I com tot va anar molt be i encara teníem pila per estona, fem la vuitena via un 6b (24) molt maco, amb un pas fi a la sortida, una placa mantinguda fins un petit pas de sostre que es fa molt més fàcil del que sembla des de baix! Així que cap a casa amb un 6b a la butxaca!

Un dia d'aquells per carregar piles a Montserrat, 8 vies i totes escalades a vista i de primer... Montserrat continua sent un territori màgic on per mi escalar sempre provoca unes grans sensacions!

Ara espero no trigar gaire en tornar!

* Entre parèntesis el numero en la ressenya de l'enllaç

IV+
IV+
Cova de l'Arcada 
V
V+
V+


Cap a casa.




dissabte, de novembre 17, 2012

L'esquerra d'un nou país!



Hem arribat fins aquí perquè una gran majoria hem dit prou. Ha arribat l'hora de no tenir por i de caminar lliurement cap a la llibertat nacional. Volem ser i volem decidir per nosaltres mateixos el nostre futur. Tenim arguments, dades, passat, present i futur. No ens falta cap peça per construir plegats la República Catalana. No em repetiré en enumerar les raons interminables per les quals esdevenir un estat és beneficiós per a tots i totes. De com la independència és una eina per construir una societat més justa i lliure. Tampoc vull malgastar l'espai en rebatre els arguments de la por i de la mentida. Confio amb la intel·ligència i la valentia dels catalans i catalanes.

El que si que tinc clar és que per garantir que el procés d’independència ens porti cap una república catalana lliure i justa caldrà fer-ho amb una esquerra nacional, forta i plural. Per això que cal que el dia 25 de novembre ERC esdevingui la força política que marqui el camí, que marqui el rumb. ERC és garantia de què el somni no és camp quimera. I per sobre de tot, ERC és garantia de defensar i acceptar allò que poble català decideixi. De la mateixa manera que no farem cap pas enrere en la construcció nacional, no la farem en la defensa dels drets socials, de l'educació, la sanitat, la cultura, la defensa del territori, la natura, la democràcia...

Així que el proper 25N, si ets independentista, si ets d'esquerres, si defenses el dret a decidir de les nacions sense estat, si vols una societat més justa, si vols canviar les regles del joc, si estimes aquest petit país, les seva llengua i cultura i els seus petits racons. Si vols el millor per la gent, pels joves, pels grans. Si vols sortir de la crisi, si vols defensar l'estat del benestar... El dia 25N la teva opció és ERC, tenim els homes i dones que ho donaran tot per defensar la construcció d'un nou estat lliure i socialment just! Som-hi!

dijous, de novembre 15, 2012

1 Cursa de la Ratafia (Santa Coloma de Farners)

Diumenge 11 tenia una nova cursa de muntanya. Aquest cop era la primera edició de la cursa de la Ratafia dins de la Fira de la Ratafia de Santa Coloma de Farners. Tot i que al migdia tenia actuació de castells volia córrer aquesta cursa, ja que també estaven inscrits el Xori, l'Albert i un amic de l'Albert. Un bon moment per compartir quilòmetres amb grans bons amics.
Arribo a Santa Coloma i buscar la zona de sortida. Allà em trobo amb els companys i comentem com va tot, fem fotos i parlem una mica de la cursa! Per l'Albert i el seu amic és la primera cursa de muntanya i el Xori torna a córrer després d'un temps aturat. Fa fred tot i que sembla que no acabarà de ploure. Escalfem per la zona de sortida i cap a l'arc de sortida.
Després de les últimes curses tinc bones sensacions i ganes de sortir a tope, donen el tret de sortida i surto ràpid, els primers quilòmetres són plans i puc mantenir un bon ritme fins els primers trams de pista de pujada. La pista ens fa córrer sense aturar tot i que baixo el ritme per poder aguantar. Un petit tram de baixada per tornar a agafar un corriol de pujada, fer un tram de pista i arribar al primer avituallament. Des d'aquí, baixada fins arribar a un tram de pista que puja poc a poc. No acabo de trobar-me bé i tinc la sensació que vaig massa lent. Però arribo bé fins al segon avituallament dins del castell.
Des d'aquí iniciem un bona baixada, primer per un tram tècnic fins a la divisió de les dues curses: la de 25 quilòmetres i la de 10. Després del desviament seguim per una llarga pista que va fent llaçades. La pista de baixada poc a poc es transforma en pista de pujada i comença un tram de pujada per pista llarga, molt llarga per mi, però en què m'obligo a no deixar de córrer. La pista poc a poc deixa de ser pista i es transforma en un tram tècnic de pujada que ens porta fins al cim. Aquesta última pujada és la més dura i a voltes ens hem d'ajudar amb les mans. Ara començo a trobar-me molt millor i fins i tot retallo diferència amb els corredors que porto davant.
Arriboal cim amb 4 corredors més, menjo alguna cosa de xocolata i beguda (segueixo trobant a faltar taronges als avituallaments). Sé que des d'aquí falten només 8 quilòmetres, així que decideixo baixar els primers metres tranquils per estirar les cames i posar el motor en marxa i em deixo anar. Torno a tenir bones sensacions quan baixo, així que deixo enrere els companys de grup i intento anar cada cop més ràpid mirant el rellotge per intentar apropar-me a les 2:30h. Els últims quilòmetres són primer per un tram tècnic i després al costat de la riera fins l'arribada.
Al final em surt 2:38h i el 28 de la General de 163. A l'arribada em trobo amb el Xori que s'ha equivocat de recorregut i ha agafat el desviament de la cursa de 10 quilòmetres en comptes de la de 25, així que al final ha fet una cursa de 16km (almenys en aquest recorregut ha fetr primer). Després hem comprovat amb les fotos de la cursa que venia darrere meu a poc temps. Segur que m'hagués atrapat!
Agafo l'entrepà, la bossa de corredors amb l'ampolla de Ratafia m'acomiado del Xori, L'Olga i l’Ona i cap al barri de la Sagrera on teníem actuació de castells i que va anar molt i molt bé:, P4, 3d6a, 4d6a i 2d6 P5c i P4.
Una bona cursa, tot i que pel meu just massa pista corredora on cal anar a ritme si no vols perdre massa el temps. En els primers quilòmetres un té la sensació que sempre puja i amb poques baixades.

Organització molt bé tot i que he trobat a faltar taronges als avituallaments. Una cursa per deixar al calendari!

Jo, Xori, Jose, Albert
Sortida. A la esquerra, Xori, l'Alber i jo.
Primers dos quiliometres.
Primer cim i avituallament.



Tram més dret de la cursa.
Final de la Pujada al punt més alt



Arribada


dijous, de novembre 08, 2012

Hem perdut la por: Ara República catalana!


Vivim moments molt importants, històrics. Després de la gran manifestació del passat 11 de setembre hem avançat molt en el procés d'alliberament nacional i ara tenim davant unes eleccions el proper 25 de Novembre que poden acabar de fent-nos saltar la tanca i iniciar el procés constituent del nostre país. Ara escoltarem soroll, insults, desprestigis, mentides,... des de tots els fronts, des de la dreta i l'esquerra, des de progressisme i l'exercit... Però només cal parar un mica l'orella ( no massa ja que provoca mal de cap) i adonar-se que els seus arguments són sempre els mateixos, la por i la mentida sense cap mena d'argument en positiu, perquè els catalans i catalanes decidim no saltar la tanca. Tot el contrari, cada dia que parlen ens donen més arguments per convèncer a més gent i construir una majoria social que el proper 25 de novembre posi rumb cap a la llibertat.
I contra la por dels seus arguments nosaltres posem el projecte de la independència, un projecte que no és excloent, ni fet contra ningú, és un projecte que pretén sumar, avançar, emancipar-nos i construir amb tothom un futur millor tant pels catalans i catalanes com per la resta de pobles del món, donant respostes a les problemàtiques actuals que tots i totes patim. La independència és una eina més per la construcció d'una societat més justa i lliure, per defensar la nostra llengua, la nostra economia, les nostres tradicions, el nostre territori. Que no mira noms i cognoms, que no mira llocs de naixement, només la voluntat de construir un futur més just i lliure per tots i totes. De la mateixa manera que és també una eina per poder sortir de la crisi, si Catalunya creix, si Catalunya avança i pot desenvolupar-se econòmicament, decidint les seves infraestructures, les seves polítiques laborals, el seu estat del benestar, les seves prioritats, també es beneficiaran tots els països que ens envolten i contribuïrem a ajudar, seguint sent solidaris amb tots els pobles del món. I està clar que la independència també és la oportunitat de trencar la baralla, de construir una societat molt més justa i lliure, de canviar les regles del joc i fer un tomb cap a l’esquerra. Per això és important que els independentistes d'esquerres i republicans, el proper dia 25 de novembre poguem tenir prou força per condicionar el procés constituent. De la mateixa manera que hem de saber sumar, fins i tot per sobre de sigles i protagonistes, d'avui fins el dia 25, per construir una veritable alternativa d'esquerres i independentista!
Així doncs, amb molta feina a fer i amb moltes ganes de fer amb tothom!

(Article publicat al diari Delta de Castelldefels)

dimarts, de novembre 06, 2012

Solius, Novembre de sol i granit!

L'abril de l'any passat ja vam visitar Solius. En aquella època era tot verd i l'esclat de la primavera era ben present. Aquests dies hem visitat un altre cop Solius i he comprovat com el darrer incendi ha canviat tot el paisatge. Les agulles segueixen allà com si res hagués passat, però les alzines negres, la manca de sotabosc i un terra que es desfà poc a poc et transporta a un paisatge més adient al d'una pel·lícula de Tim Burton que al del bosc mediterrani que pertocaria. 
Tot i així, hem pogut comprovar com poc a poc les alzines tornen a rebrotar i com el verd cada cop més intenta tornar a ser part del paisatge.


Abril 2011
Novembre 2012
Les agulles de Solius resten impassibles, així que baixem fins l'agulla central per fer algunes de les vies més fàcils. Aquí fem un parell de IV+, un V i un parell de V+. Les vies estan molt ben equipades i la roca és molt bona, tot i que algunes de les vies estan molt juntes i costa tenir clar quina via estàs fent. Després d'aquestes cinc vies anem cap a l'agulla de l'esperó on allà fem un V+, un 6a en la seva cara oest i  un 6b (només té un pas de bloc de sortida de 6b) i un V+. Al final 8 vies de granit amb molt bon temps. 
Solius sempre et deixa un bon regust de boca i moltes ganes de tornar a aquesta escola i visitar alguna de les altres agulles i parets. Les ressenyes les podeu trobar al web dels Fill de solius on podeu trobar bé les vies i sectors però comencen a estar un pel desfassades i ja trobem moltes vies noves. 









divendres, de novembre 02, 2012

Tot Sants Vilafranca 2012

Diada històrica de tot sants ahir a Vilafranca. Com últimament ens tenen acostumats, els Verd no ens van deixar indiferents. Està clar que l'anunci, els dies previs de la seva actuació, ens va motivar a anar a Vilafranca per poder veure el que pintava una diada històrica! I poder veure el 2d9f, un altre 4d9sf i l'inèdit 7d9f ens va fer decidir anar-hi. A més a més també hi havia un gran cartell per part de les 3 colles convidades: Capgrosos, Xiquets de Tarragona i Castellers de Sants.

I va valer la pena anar cap a Vilafranca i veure la millor actuació de la història del món casteller. Amb 2d9fc, 4d9sf i 7d9f P8fm. Impressionant!! la colla de Vilafranca segueix marcant el ritme del món casteller i ens segueix fent vibrar amb els seus castells. Capgrossos també va fer una grandíssima actuació amb 4d9f, 3d9f i 2d9fmc i si no n'hi havia prou, els Xiquets de Tarragona també van plantar 3d9f, 4d9f i 5d8 a més d'un id5d9f que pintava molt bé, almenys per carregar, però la canalla no les va tenir totes i els seus dubtes van fer desmuntar-lo. Tampoc podem oblidar els castellers de Sants que van igualar la seva millor actuació de la temporada amb el 5d8 i un 3d9fc (que va saltar quan gairebé el descarregaven) i un 7d8.

Un gran Tot Sants per guardar amb la memòria i que fa venir encara més ganes de castells i fan molt més gran el món casteller.