dimarts, de març 28, 2006

Cartes.... des de Ripoll a la Mussara.


El cap de setmana de les cartes, impost revolucionari, crisis etc... hem gaudit de molt bons moments a la muntanya...
Dissabte a entrenar per Ripoll, amb el Jordi i la Marta companys que he conegut anat corrent per el “monte”. En van fer de guies en el recorregut de la cursa del Catllar que es celebra el proper 30 d’abril a Ripoll. Una cursa molt maca, així que de bon mati corrent per la muntanya un dia amb un sol increïble, 3h d’entrenament i a dinar a casa del Txori i l’Olga (grans amics que viu a sant Joan de les abadesses) que feia temps que no ens veiem! L’Eva tenia CAP... sort que ja li queda menys!
Diumenge cotxe i cap a la Mussara, un indret per escalar amb molta i molta roca! Allà els nostres, també, grans amics: Anna i Benet i amb ells a escalar, parlar de política, d’ERC i les Cartes, intentant arreglar el Món.... però sobre tot passant uns molts bons moments enganxats aquesta droga que es diu escalada... l’Eva i jo no estem en plena forma, però amb el convenciment que aviat tornarem a plantar guerra!
La nota negativa es que varem comprovar la cara més oculta i grisa de la “gent” que assisteix el ral•li de Catalunya, varem comprovar com son de porcs i despreocupats la “gent”. Poder més que multes per vomitar, beurà i pixar el carrer a BCN cal actuar on cal i preservar la muntanya i la natura, on son els mosso de tura per evita aquesta colla d’incívics? mireu les fotos que nomes es una petita mostra. (L’organització passar a buscar la brossa 3 dies desprès de la cursa, però l’aire escampa molta merda que no serà recollida, ampolles, plastics, tendes, gots...)
i de les cartes.... millor per un altre post....
Jo Trepant.
L'Eva i l'Anna escalant.
Parets de la Mussara.
L'Eva i el Benet fent el dinar....
Merda....
+ bruticia....

divendres, de març 24, 2006

ETA i l’Estatut...


Avui és primer dia de treva permanent d’ETA. Ara començar un llarg camí en que hi hauran moltes pedres a supera, cal que l’objectiu final sigui transformar les sigles d’ETA en les de la PAU.
El camí cap a la llibertat nacional d’Euskadi avança a molt bon pas, ara pot supera un dels seus gran obstacles, obstacle que el mateix temps la catapultat on és ara, però que fa molt de temps havia perdut tot el sentit d’existència.
Esta clar que ells no negociaran amb Madrid els termes nació, finançament, ells ara son a les portes de començar a negociar el seu futur en llibertat cap a la sobirania plena.
Euskadi tornar a obrir la porta a intentar transformar el marc politic. El pla ibaretxe va tornar a casa amb el NO degut el soroll que deien que havia de les armes, ara aquest soroll s’ha aturat i les armes son ara les paraules i els arguments. Desprès ha vingut l’estatut de Catalunya, el consens i la suposada unitat obrir les portes a les reformes. Quin millor moment per moure peça des de l’esquerra independentista basca? Ara s’obre el procés per un nou marc polític i democràtic a Euskadi, aniran molt més enllà del que podem somiar els catalans i catalanes, del que els nostres polítics estan compromesos a portar-nos. Sentirem parlar d’autodeterminació amb normalitat i com un poble majoritàriament ho demana i els seus polítics estan a l’alçada.
No poden fer simetries de les situacions dels pobles que conformen aquest estat fictici anomenat espanya, però el queda clar és quins pobles tenen la voluntat col·lectiva d’esdevenir lliures i quins no. No podem tampoc mira cap el nord i voler ser com ells, però el menys si que demana el mateix compromís i lleialtat els nostres polítics vers el País.
I aquí a casa nostre, sembla que tornem a la realitat mes catalana, ara sembla ser que els dirigents d’ERC començar a prepara la maquinaria per intentar vendrà un SI crític el Referèndum. No ens dobleguem, si us plau, demostrem que som diferents, coherents i que encara tenim dignitat nacional! No tinguem por a dir No amb veu alta i clara. Ja no només no s’entendria des d’una òptica independentista, si no que tots i totes els que ens recolzen, han tingut simpatia o s’han manifestat pel dret a decidir, ens abandonaran... no companys i companyes no cometem el mateix error que han comes la resta dels polítics. Ells han abandonat al poble que cridem els quatre vents que hem de tenir el dret a decidir el nostre futur polític i social, el dret a construir sense haver de demanar permís. ERC no pot pujar el bus del Estatut!
Siguem valent i comencem a trencar cadenes que ens ancorant el passat, a la precarietat social, política i econòmica.

Me'n vaig de campaments

Si recordeu fa un temps escrivia "Per què no estic a Escoltes Catalans". Bé, doncs des de llavors han canviat les coses... Per culpa (o gràcies) a la insistència de bons amics (Víctor, Elena, Pablo, Esteve...) doncs ja m'han embolicat de nou. Ara formo part de l'Àmbit de Relacions Exteriors, sóc la seva representació a l'equip de la Vegueria del Barcelonès. O algo així, si no l'Elena que em corregeixi ;-).
Però tot això només és una excusa per poder ANAR DE CAMPAMENTS AMB EL PI DE LES CORTS!!! Sí, sí. Aquests campaments de primavera aniré a fer d'ajudant de cap, o d'intendent, o de conductora de furgoneta, o totes les coses alhora.
Bé, bromes a part, sé que la darrera cosa que vaig escriure al blog sobre el tema deixava força mal gust de boca, i tenia ganes d'escriure que torno a estar contenta i orgullosa de formar part i treballar per aquest projecte que sempre formarà part de com sóc i per què. I a la foto veieu set dels motius que m'han fet canviar d'opinió.

dimecres, de març 22, 2006

Una de les millors notícies d'aquests dies.

MENSAJE DE EUSKADI TA ASKATASUNA AL PUEBLO VASCO

Euskadi Ta Askatasuna ha decidido declarar un alto el fuego permanente a partir del 24 de marzo de 2006.

El objetivo de esta decisión es impulsar un proceso democrático en Euskal Herria para construir un nuevo marco en el que sean reconocidos los derechos que como Pueblo nos corresponden y asegurando de cara al futuro la posibilidad de desarrollo de todas las opciones políticas.

Al final de ese proceso los ciudadanos vascos deben tener la palabra y la decisión sobre su futuro.

Los Estados español y francés deben reconocer los resultados de dicho proceso democrático, sin ningún tipo de limitaciones. La decisión que los ciudadanos vascos adoptemos sobre nuestro futuro deberá ser respetada.

Hacemos un llamamiento a todos los agentes para que actúen con responsabilidad y sean consecuentes ante el paso dado por ETA.

ETA hace un llamamiento a las autoridades de España y Francia para que respondan de manera positiva a esta nueva situación, dejando a un lado la represión.

Finalmente, hacemos un llamamiento a los ciudadanos y ciudadanas vascas para que se impliquen en este proceso y luchen por los derechos que como Pueblo nos corresponden.

ETA muestra su deseo y voluntad de que el proceso abierto llegue hasta el final, y así conseguir una verdadera situación democrática para Euskal Herria, superando el conflicto de largos años y construyendo una paz basada en la justicia.

Nos reafirmamos en el compromiso de seguir dando pasos en el futuro acordes a esa voluntad.

La superación del conflicto, aquí y ahora, es posible. Ese es el deseo y la voluntad de ETA.

Euskal Herrian, 2006ko martxoan

Euskadi Ta Askatasuna

E.T.A.

I tornem...


semblar ser que hi ha qui encara no ha perdut el rumb. El primer “No” de 3 que queden (Congres, Senat i Referèndum) ja s’ha fet realitat. Poder de tots és el menys compromès i ja estava cantat. Ara esperem que segueixin amb la coherència i el compromís adquirit. Els atacs ja son aqui, igualar PP i ERC, amenaçar amb trencar el tripartit, però des del meu punt de vista hem d’aguantar fins la celebració del Referèndum, sempre ens poden fer fora avanç!, però cal aguantar fins la data que siguem cridats a les urnes, data que pot significar un canvi de rumb amb la política catalana. Podem fer un pas endavant per esdevenir un Estat o reafirmar el pas cap a seguir sent un regió més de l’espanya de Bono i Acebes, una cosa m’ha quedat clara desprès d’aquest mesos: que no existeix l’espanya plural que ens han volgut vendre ZP i companyia!

dilluns, de març 20, 2006

iceta, montilla, manuela.... vergonyos!

Semblar ser que això s’acaba i aviat començarem a entrar en una espiral d’eleccions. El tripartit sembla destinat a no acabar be. Un consellers d’ERC critica el pacte, el nou Estatut i diu una veritat de ZP i ja s’està demanant el seu cap i la dimissió. Però si es ministre de defensa o president d’Extremadura o qualsevol càrrec a Madrid o aquí, criticant fins el insulta el president o qualsevol polític català, aquí no passa res!
Que cony volem negociar amb aquesta gent?
Esta clar que ens estem entrant en un carreró sense sortida, abocat eleccions anticipades, tenen por d’afrontar un referèndum amb ERC dient NO i amb la divisió creixent de la ciutadania vers l’estatut. Ja començant a intentar dinamita el tripartit per poder aparcar el referèndum i evitar el desastre que això suposaria per ells.
Quina imatge més vergonyosa esta donat el PSC!. Ha quedat demostrat que no tenen cap interès en governar el país i molt menys en fer-lo avançar. Sempre ens han demanat maduresa política a ERC i a qui li falta és a ells. La supeditació a PSOE, el gran desgavell intern, les critiques el seu president i el president de Catalunya, els continus atacs i amenaces els seus socis de govern... És comportant com si estiguessin governen qualsevol ajuntament del cinturó de Barcelona.
Encara més raons per dir No el referèndum i desprès anar a eleccions

dissabte, de març 18, 2006

Joves i Botellon....

Avui compro el diari: a la portada una foto d’un contenidor cremant i un noi encaputxat... ostres sí que estan plantant cara a París els estudiants!
Però no!! El titular diu que el botellón del divendres a BCN va acabar amb aldarulls, 54 detinguts i 60 ferits. És indignant que una part del jovent arribi a aquesta situació, per un motiu tan simple... i després cap o gairebé cap d’aquests personatges no són capaços d’enfrontar-se al sistema per temes socials com l’habitatge, les llibertats col•lectives, pels drets socials, contra la precarietat... Està clar que els joves en el món actual som un dels col•lectius més fràgils, que els poders econòmics i politics ens tenen abandonats, però la sortida no és deixar córrer el nostre futur i simplificar les nostres vides.
Hauríem de ser molt més conscients i no donar el nostre futur per perdut i afrontar que si volem podem fer sentir les nostres veus. Mireu a París com estan fent sentir la seva veu i estant lluitat pels drets col•lectius.
Els politics i mitjans de comunicació tenen molta culpa del que ahir va succeir, no podem estar parlant tots els dies com a primera noticia i fer comparacions entre totes les ciutat de l’estat espanyol, com ha fet TV3 avui al migdia, no podem donar més publicitat i fer-ho un acte mediatic. I sabem que quan les coses es prohibeixen són molt més atractives i molts elements que només busquen bronca troben un caldo de cultiu perfecte per provocar el que ahir va passar al Raval.
Una demostració més del fracàs col•lectiu de l’educació dels joves actuals del país, un fracàs de les famílies, els politics...
I ja em sembla esperpèntic que els suposats entesos en la matèria parlin que algunes de les causes dels macro botellons son deguts als preus de les begudes elevat o de les entrades a discoteques i al falta d’oci...
si us plau!!!

divendres, de març 17, 2006

Perdem gas.. (i no es gas natural)


Esta clar que tot el tema Estatut ha perdut gas. Interessadament pels poder fàctics i polítics? Degut el creixement del la decepció col·lectiva vers a l’actitud dels polítics i el text que semblar que sortirà d’allà?
Jo crec que han tingut por que cada dia creix més la gent del parer que hem de tenir dret a decidir el nostre futur i millora la vida quotidiana. Una demanada que no és estrictament independentista o sobiranista, és una demanada centrada més en demanar més justícia, benestar i respecta. Ciutadania que es rebel·la a l’espectacle que creien que aplaudiríem i ens emocionaríem! Això només ho van aconseguir el dia 30 de setembre quan per un instant en van fer somiar que vivim en un país normal.
Serà difícil desemmascara aquesta tribu de mercenaris de la polítics i l’economia, però tinc la esperança que ho aconseguirem i els guanyarem allà on més mal els i fa... a les urnes!
El president de Catalunya arriba tard amb el tema nació, criticant al Mas pel pacte amb ZP, però que cony ha fet ell i els seus diputats i diputades... impressionant fins quins límits arribant a ser d’hipòcrites!!
ja ni som una nació, ni tenim dret a seleccions pròpies, el català pels jutges només serà un mèrit i no una obligació... i aquestes només son algunes de les retallades més mediatiques. I avui que succeirà amb el finançament? doncs que pujaran els % dels impostos i demà a seguir pidolant... sempre és el mateix, la historia es repeteix i semblar que no aprenguem.
Som un país que podria guanyar la champions, però per culpa de l’arbitratge dels polítics i els poder econòmics estem a preferent!

dimecres, de març 15, 2006

Per a què serveix un blog?

Això és el que passa a París segons la Vanguardia:








I això és el que l'Aleix (el corresponsal a París, més o menys...) té al seu blog:









Aleix: NO HAS ENTÈS RES.

Els meus amics del Penedès no em conviden a menjar calçots

2a Calçotada Popular de les Corts
Diumenge, 19 de març a partir de les 12h
Plaça Sol de Baix
[Metro: L3 Les Corts]


Manac de calçots, botifarra, pa amb tomaquet, aigua, vi, postre i molt romesco, pel mòdic preu de 10€.

El sarau començarà a les 12 del matí amb una cercavila amb
Capgrossos de l'Espiga de les Corts, Els Xanquers Xanqui-qui-pugui, Timbalers dels Diables de les Corts, la Republi-k de l'Avern, i l'estrena de la Colla Grallera de les Corts. Continuarem amb l'actuació dels Bastoners de Sants, i espectacles de Clown i més música amb "El pèsol ferèstec" i "la Ojera de Van Gaal".

L'any passat, l'Ajuntament va prohibir fer la calçotada, alegant risc d'incendi a la plaça. La raó i pressió popular han aconseguir que aquest any no ens deneguin el permís. Esperem comptar amb la vostra presència per fer veure a l'Ajuntament que aquests actes són necessaris!

dilluns, de març 13, 2006

Excursió a la trona.

El diumenge, de bon mati cap al Sot del Bac. Una petita excursió a un lloc molt maco per el seu relleu. Les parets que envolten el Sot del Bac van ser de les primeres que van veure gent enfilant-s'hi per sobre, és el bressol de l'escalada a Catalunya.
Sortint del Figaró, a l’estació de la Renfe, cal anar seguint el PR-36 (marques grogues i blanques), l’excursió del diumenge resseguia part d’aquest PR fins el cim de la Trona on es poden contemplar unes grans vistes del Matagalls, Turó de l’Home... un cop dalt de la Trona, cap a baix pel mateix camí, és interessant visitar el salt d’aigua que esta indicat al camí després de passar la bauma del Sot del Bac.
Un bona matinal de 2:30h i 500m de desnivell positiu.
Foto de Dalt: Bauma de la Sot del Bac
Camí de pujada.

Últim tram abans del cim de la Trona

Balco de la Trona

Vistes des del cim de la Trona.

Salt d’aigua.

dimecres, de març 08, 2006

Reservat el dret d'admissió

Això és la reproducció d'un correu que m'ha arribat. És l'experiència viscuda per tres membres de la FCONGD, i és prou colpidor...

Dimarts 28 de febrer de 2006, 17.30 hores, Vol d'Iberia 6974 Madrid-Barcelona-El Caire. AENA i el Ministeri de Foment adverteixen a la seva publicitat sobre la nova terminal T-4: "Despegamos todos". A punt de tancar les portes, s'apropa per la pista, a la cua de l'avió, un cotxe d'estrangeria, i diversos passatgers veuen per les finestretes com a dins, policies de paisà i d'uniforme li claven cops de puny i de genoll a una persona. Amb alguns moviments molt ràpids pugen la persona colpejada, emmanillada i emmordassada, la tanquen ràpidament en una de les saletes de la part darrera de l'avió, i corren la cortina que l'oculta. La persona crida desesperada, però com té la boca segellada, solament se sent un grunyit angoixant i profund darrere la cortina. Sembla que, efectivament, a la T-4 ens enlairem tothom. Fins i tot els que no ho volen.

Ens aixequem dels nostres seients. El comandant ens impedeix apropar-nos a la persona colpejada, emmanillada, emmordassada i tancada, i ens demana que seiem. Darrera del comandant són els policies. Seguim de peu i acompanyem els crits de darrere la cortina amb els nostres. Finalment, el comandant demana a la policia que baixin la persona colpejada, emmanillada, emmordassada i tancada, perquè el passatge s'hi rebel·la. El comandant informa: es tractava d'un "no admès" a Espanya que el Ministeri de l'Interior pretenia traslladar a El Caire, Iberia és aliena a la situació, i, finalment, s'ha procedit a treure'l per garantir la "nostra seguretat".

El pitjor no va ser que un comandant d'Iberia, incòmode, reconvertís un ésser humà colpejat, emmanillat, emmordassat i tancat en un "no admès", i digués "seguretat" en lloc d' "humanitat". El pitjor va ser que gran part del passatge semblava disposat a volar fins a El Caire amb el so de fons dels crits avortats d'un ésser humà. I si no, els comentaris: "que el baixin, que ens donarà el viatge", "que els portin en avions especials". El 1996, Aznar tenia un problema i el va solucionar amb l'haloperidol. Avui ho solucionem amb pallisses, mordasses i cortines, però sobretot amb la complicitat, el silenci i la por de tothom.

Som membres de la Comissió d'Educació de la FCONGD que tornàvem d'unes jornades a Madrid on reflexionàvem sobre com convèncer la gent que un altre món és possible i necessari. L'experiència pràctica d'una repatriació salvatge ens alerta que la tasca és urgent. Mirar cap a un altre lloc ens val per a Abu Ghraib i Guantánamo, però, també per a la T-4 de Barajas?

Esther Asensi, Eduard Ballester I Montse Santolino

Membres de la Comissió d'Educació per al Desenvolupament de la Federació Catalana d'ONGD-FCONGD

dimarts, de març 07, 2006

Diguem NO!


Que no ens tremolin les cames i diguem NO, aquest bunyol de l’Estatut. Ara el camí del procés estatuari ja esta arribant a la seva fi avanç del referèndum. El nou Estatut que veu la llum no és cap eina de millora social i de les llibertats col·lectives, no aportar eines per fer avançar l’economia del país i els serveis a les persones, és un conjunt d’engrunes més dignes d’un pacte entre formacions polítiques que un pacte pel país i la seva gent.
Hem vist com els de sempre s’han ficat d’acord, els que es reparteixen el poder han tornat a repartir-se al pastis entre ells. Hem vist retallada la proposta d’Estatut sortida del parlament en tots els seus capítols. Hem vist com en comptes d’una negociació en defensa del text aprovat pel parlament ha estat un negociació pels diferents poder de Catalunya i l’Estat Espanyol. El PSOE el beneficia més que a Catalunya governi CIU que el tripartit i l’actitud del PSOE va encaminada a destruir el tripartit i tornar el govern de la Generalitat a CIU. CIU ha jugat prou be les cartes en favor seu, per tornar a mamar de la mamella. Qui es creu que el PSOE esta content amb el PSC de Maragall. Montilla, Corbacho , Manuela de Madre i companyia tenen unes ganes tremendes de fer fora Maragall i desfer-se d’ERC per tornar el PSC-PSOE al centra-espanyolisme, on tan be es troben. Fins i tot els ha sortit competidors en l’espai polític que ells ocupant i que els donar molt rendiment, Boadella i companyia els faran pedra part de la parròquia.
Tot aquest procés ha demostrat que era encertada l’aposta que ERC va fer pel pactar amb el PSC, ja que sense aquesta aposta no s’hagués tirat endavant el procés de reforma d’Estatut. Amb un pacte amb CIU no s’hagués donat una reforma per la negativa del PSC a l’oposició. Però no cal oblidar, que ERC no te cap més clau, aquest últims fets han demostrada la veritable capacitat de ser la clau, que s’ha reduït només a la del pacte del Tinell. Ha quedat demostrat que ERC no te cap eina de pressió en aquesta negociació. Quan realment s’ha apostat per avançar i transformar el sistema, (una transformació minsa tot s’ha de dir) els poder fàctics i les famílies polítiques de sempre ha decidit blindar l’estat i han tornat a unir-se per pactar seguir igual i en benefici dels del sempre. Ha tornat a quedar clar que tant PSC (i el seu eco: ICV-EuiA) i CIU son el mateix, que no existeix diferencia entre les sigles d’aquest partit. Defensen la mateixes classes social, econòmiques i el mateix sistema polític. Uns son l’esquerra espanyola unida i inamovible, camuflada sota un socialisme pervertit i mal entens que cada dia embruten més, i els altres son la dreta venuda els interessos de les classes dominats del país i d’estat espanyol que poc els importa la nació i la seva gent. No malgastaré cap ratlla en els comunistes i ecologistes de xapeta, que han perdut la dignitat, el compromís i el nord per 4 cadires. Tot plegat tornar a desemmascara que no podem construir un veritable alternativa, sense sumar una majoria que desallotgi aquesta tribu dels poders públics i poder collar els poder privats. Aquesta gran Tribu, viu lluny de la realitat social d’un país que diu estimar-se. S’ha tornat a posar de manifest la ineficàcia, hipocresia i els veritables interessos que defensant uns i altres.
(Que quedi clar, que sempre en refereixo els cap visibles de la política, molta de la militància de base dels partit no es mereixen els representats que tenen.)
Jo ho tinc clar, a l’Estatut d’ara jo diré NO, tocarà aguantar la pressió mediatitzada del poder, la pressió contra els que en declarem dissidents del Estatut i pensem votar NO. Però ja que ara la ciutadania te l’ultima paraula, fem-la servir amb força i diguem molt alt i clar: NO en el nostre nom. Cal fugir de partidismes i que no ens tremolin les cames, que dir No es dir Sí en favor d’un altre societat i d’un futur més digna per tots i totes els que vivim i treballem a Catalunya. Aquesta petita nació, que no pot ser-ho, s’ha de revelar pacíficament i deixar de conformar-se i amb les engrunes! Ara volem el pa sencer!

diumenge, de març 05, 2006

Bestimets 2883m amb esquis i molt de vent!.

El dissabte, com que havia de sortir sol a la muntanya agafo el cotxe i cap a Ulldeter, la zona la conec molt i circula molta gent, Així anar sol no es cap problema. El Bestiments es el cim més alta d’aquella zona, amb molt bones vistes. A les 9h ja soc a l’aparcament de Ulldeter, preparo tot el material i cap a dalt. Sortint de l’aparcament del la cadira més baixa de Vallter 2000, t’enfiles fins el xalet refugi per les pistes de Vallter 2000 i des d’aquí vorejant el Gra de Fajol Gran per la seva falda arribes el coll de la marrana. Ja avanç del coll el vent començava a fer presencia però un cop dalt del coll era força insuportable. Vaig decidir seguir amunt, la neu esta molt ventada i dura. El vent era molt fort, fins que quan ja veia el cim vaig decidir fer mitja volta per el fred intens i un fort vent que en tombava. Un dia que havia començat amb u sol esplandit s’havia tapat de cop i havia fet acte de presencia el fort vent. La baixada rapida i no gaire per gaudir, per la poc visibilitat i l’estat de la neu. Molt millor el dissabte passat.
Les cims de la zona molt ventats, molta neu a les valls però a les careners i colls molt nets de neu.

Restes d'una allau de placa, el peu de la cara est del gran de fajol gran.

Canvi de temps ràpid.

Vent aixequen la neu

Foto des del prop del cim de Bestimets el Gran de Fajol Gran.

04/03/2006

Les excursions de la finestra.

Hem creat un secció dins de la finestra on hi ha totes les excursions que hem fet i hem penjat. Poc a poc cada excursió que publiquem el bloc també és podrà consultar en la nova secció. “les excursions de la finestra” vol ser un recull tots els indrets que visitem, escalem, caminem... un recull d’itineraris que poden ajudar a organitzar alguna sortida algun dels que visiteu la finestra de bon temps.
No dubteu mai en preguntar com es va aquell lloc, camins, resenyes, mapes... la finestra esta oberta.

El menu lateral hi ha l’enllaç. Des d’aquí també podeu anar.
A Somiar i gaudir de la muntanya.

divendres, de març 03, 2006

En fa vergonya, ser un preàmbul!


Som una nació per que una majoria de la ciutadania així ho decideix??? Vergonyós! Vergonya en fa que desprès de 25 anys llargs de democràcia encara aquest país no sigui reconegut com a nació per el complexa dels dirigents polítics de CIU, PSOE, PSC, IVEUIA. Aquest preàmbul diu que la majoria de ciutadans han decidit que som un nació. Perplexa... algú l’han preguntat sobre el tema? O poder es una d’aquelles enquestes secretes? A mi mai m’ho han preguntat, sempre m’han imposat el que diuen que soc.
Aquest procés de reforma d’estatut que avui veurà la llum avanç del tràmit del congres i el senat, sembla més un maquillatge de les regles del joc que un avançament cap a un nació plena, reconeguda, lliure i socialment justa. Com sempre les classes popular i humils del país som les que sortirem perden per que tot continuarà igual...
Estan bojos aquest romans!, ja no estem parlant d’un tema de ser o no ser, si no que han aconseguit retallar la construcció d’una societat més justa i digna. No només fa mal a la societat la retallada en drets nacionals, si no que la retallada social i econòmica pot seguin enfonsant més l’economia del país i de retruc l’economia familiar, pot seguir en augment la manca d’infrastructures i serveis a les persones... de tots i totes, siguin d’on siguin.
I ara vindran amb la cantarella de sempre: és el màxim que podíem haver tret, no podíem demanar més, és millor que el del 1979.... una colla de botiflers i traïdors, seguidistes i llepa cul, ecologistes i socialistes de postal... aquesta tribu de mercenaris ens han venut i han hipotecat el futur...

Ho sento si el meu to del escrit no es políticament correcte, però estic indignat, desencisat... en sento humiliat com a cuitada d’un país que no és i que sempre ha de demanar perdo per tot, que ha de demanar premis per fer i desfer. Ja va sent hora que ens deixem d’històries i pel·lícules, que d’una punyetera vagada comencem a construir un societat més justa i lliure. Cal un bon cop de puny a la taula i trenquem amb l’estat espanyol i amb la classe política catalana, un tribu de mercenaris en cotxe oficial.

dijous, de març 02, 2006

Fotos Vall del Congost

Primer riu... no cal mullar-se els peus... jo al final avanç d'entra.

Segon riu... aqui fins els genolls i a una temperatura... uiuiui

Dalt del singles cami ja d'ultima baixada amb pluja.

Si, no, potser, blanc, abstenció, si però no, no però si...


A les portes de la finalitzacio de la ponència de l’estatut a Madrid semblar que començant las travesses sobre quin símbol posarem a cada casella sobre el referèndum. Semblar clar que de les 5 files, 3 podem apostar per un si fixa i que 1 també podem apostar per un No fix, a l’ultima casella, la del ple al 5 te forces variables... Aquí tothom donar un resultat el seu gust, mira que en agrada a tots i totes ser analistes de qualsevol cosa, no hi ha un clar pronòstic. Des de les caselles del Si sense variables possibles no es para de repetir que al final aquesta cinquena casella serà Si, estan molt convençuts. El problema de tants dubtes es que des de la mateixa casella ja qui començar a fer moviments per intentar vendre un si a la seva parròquia, ja també qui apostar pel no i un diu en veu alta, ja qui apostar per l’abstenció, en blanc...
Fer pronòstics sense saber quin serà el rival es molt difícil i arriscat i s’ha de anar amb compte el que es diu.
Esperem que ningú oblidi el significat de les paraula dignitat, fermesa, compromís, país que tan es va repetir el 18 de febrer i els dies de desprès, ja no esta jugant un partit per la credibilitat dels polítics, esta en joc la visualització de que si realment hi ha un alternativa política real els poder polítics que han governat fins ara. Si hi ha algú disposat a defensar la llibertat i la justícia social. Espero que no en defraudin...