dissabte, de maig 26, 2012

30 anys d'escoltisme a Castelldefels


El passat cap de setmana hi havia les celebracions dels 30 anys d'escoltisme a Castelldefels. L'actual agrupament escolta, l'AE Grimpamons, volia celebrar els 30 anys d'escoltisme a la ciutat amb un parell de dies plens d'activitats.
L'Agrupament és hereu dels diversos agrupaments d'escoltes catalans que han existit a Castelldefels; el Joan Ballester i Canals, l'AE Garrofer, el Joan Manetes i ara l'AE Grimpamons. Dos dies plens d'activitats i on queda demostrada la consolidació de l'agrupament a la ciutat. Com aquell grup de nois i noies que tornaven a encendre la flama ara fa uns anys i han consolidat un agrupament fort amb molts infants i joves i amb uns pares i mares molt implicats.
Dissabte, durant el dinar al parc de la muntanyeta feia goig veure moltes de les generacions reunides que han passat per l'agrupament, explicant històries del passat, del present i fins i tot del futur.
De la mateixa manera que motivava molt veure el grau d'implicació dels joves per transformar el seu entorn mitjançant l'escoltisme i que han aconseguit fer una agrupament gran i que segur que farà que durant molts més anys l'escoltisme formi part del paisatge de la ciutat i participi activament en la seva transformació! 




dimarts, de maig 22, 2012

37e Travessa del Montseny

Diumenge sona el despertador a les 2:30 del matí i aquest cop no només m'aixeco jo per anar a una prova de muntanya, aquest cop la Marta també participava en la prova, així que amb la son a les orelles agafem les motxilles i cap al cotxe per anar fins a Gualba, lloc d'arribada de la travessa del Montseny.
Arribem a Gualba i agafem l'autobús cap a Aiguafreda. Ja des de la sortida de Gualba comença la pluja, la tempesta i a l'arribada d'Aiguafreda tot segueix igual, recollim dorsal, fem cua per sortir dels primers i després d'una estona d'espera sortim a les 5:05. És de nit, així que amb la llum del frontal sortim pels carrers Aiguafreda per agafar el GR5 i anar cap el Tagamanent, pel mateix camí que vàrem fer farà unes setmanes. Pugem sota la pluja que poc a poc ens deixa mullats, seguim la filera de llums i sense adonar-nos i amb menys temps del previst arribem dalt del cim i amb les primeres llums del dia i quan la pluja ens dóna la primera treva. Fitxem i cap al pla de la calma, el ritme és bo i anem amb bon temps. Primer avituallament, segon control i seguim pel pla de la calma camí del coll Formic, fins i tot fem algun tram al trote "cochinero".

A poc d'arribar a Coll formic torna la pluja. Sort que a coll formic tenim cafè i te, que ens ajuda recuperar la calor del cos, mengem els primers donuts i posem la reductora per pujar cap al Matagalls. Aquí s'obra la segona finestra de bon temps, fins i tot en els últims trams de la pujada el Sol escalfa i ajuda a entrar en calor i assecar la roba. Arribem dalt del cim del Matagalls i cap a baix per la fageda on baixem ràpid pels corriols plens de fangs. Arribem a Sant Marçal i seguim per la pista del GR cap a l'avituallament on aquí descansem i mengem, ens canviem els mitjons i seguim per la pista cap a la última pujada, pugem a les agulles pel GR, un camí que sense treva puja i puja, agafem el ritme i cap dalt sense aturar-nos i mantenint un ritme constant. En els últims trams de la pujada la pluja torna, pluja que en pocs minuts es transforma en una calamarsada que fins i tot, l'impacte de la pedra sobre la pell fa mal. A pocs metres del cim de les agulles i amb la calamarsada en el seu punt màxim ens trobem que el control baixa del cim per les condicions meteorològiques, aixi que baixem amb el control fins al coll. Allà fem una cua, fitxem i seguim fins al turó de l'Home, la pedra deixa pas a una pluja fina que ens porta a una nova treva.
El camí ple de calamarsada i amb el fred al cos arribem a l'avituallament del turó de l'home que per les condicions meteorològiques també han baixat fins al coll. Fa fred i vent i costa recuperar la temperatura, mengem fruita, bevem isotònic, seguim el GR i cap a baix!!! 17km de baixada! Baixem pel camí del GR (per on feia un any feiem la primera excursió) i anem camí de Santa Fe on ens espera l'últim avituallament, i a poc menys de mig quilòmetre de l'avituallament torna a ploure i ens tornem a mullar... Arribem a l'avituallament mengem encara més Donuts... i ja a fer els últims quilòmetres. Portem 8:30h i sembla que si anem ràpid podem baixar de les 10h, tot i que els càlculs els havíem fet per anar per sota de 12h però la Marta ha anat prou ràpida a les baixades i amb molt bon ritme a les pujades. Sortim de l'avituallament i resseguim el camí ja cap a Gualba, el cel torna a donar una finestra de bon temps i cap baix, pels camins i les pistes que ens porten per l'embassament de Santa Fe i després cap a Gualba. La pista es fa llarga i llarga tot i que anem a molt bon ritme, corrent i caminant. Però a uns 5 quilòmetres torna una pedregada forta, ens tornem a mullar i el genoll de la Marta diu prou i comença a fer-li mal, punxades que ens fa anar més lents. Així que amb calma abaixem el ritme per fer el dolor més suportable i anem baixant amb ganes de veure Gualba i arribar. Per sort el sol torna i ens escalfa els últims quilometres per una pista que es fa llaaaaaarrrggaaaaaa i que ens porta fins el poble i per fi..... l'arribada!!  Així que arribem amb prop de 10:40 després d'haver sortit d'Aiguafreda amb pluja, fang, calamarsada, lluita i esforç. 48 quilometres i 2400m de baixada i 2200m de pujada!

Per mi un altre manera de viure les travesses, marxes o curses, sense tanta competitivitat i oblidant el rellotge, a un altre ritme i amb una altra filosofia de gaudir de la muntanya fent quilòmetres i muntanyes, i fent el cabra! Esperem tornar a repetir l'aventura de les marxes de resistència amb la Marta!! Almenys ja tenim el calendari marcat (i ja preinscrits) la Matagalls-Montserrat! I diumenge vinent tornem a donar guerra amb les curses i faré la Cursa de la Roca Negra 21km i 1200m desnivell positius a Sant Boi! primer cop que faré menys quilòmetres en cotxe que corrent!










dimarts, de maig 15, 2012

Diada Castellera, 30 Anys de color Groc a Castelldefels

i seguim amb els actes del 30e aniversari de l'ACPC! i com toca cada maig, vàrem celebrar la diada per l'aniversari de la colla. Aixi amb les companys de les Colles de Rubí i Les Roquetes ens plantàvem a les 12h a la plaça de l'Església per celebrar la diada després d'un cercavila on havien participat totes les colles de l'ACPC. Durant el recorregut vàrem fer un parell de pilars, fins i tot un davant de l'antiga seu social de l'ACPC.

I a la plaça amb els nervis de les grans actuacions, amb el neguit també que divendres no havien anat les coses prou be i que seguim amb algunes dificultats, canvis de posicions, canalla...
Iniciem amb el ritual de sempre, parlar amb la gent, parlar amb la canalla i comencem la primera ronda amb un 3d6 un castell que hem algunes modificacions per intentar pujar-ho un pis, que ens donar molts bons resultats en les grans diades i que voliem que fos el castell de sortida. Pujar ràpid i molt aturat i després d'uns moments de incertesa de l'anxaneta el castell es carregar i es descarregar rapidament, molt parat i amb molt bones mides. Primera prova superada i fins i tot crec que es el 3d6 més ràpid que hem fet en aquest últims anys. Amb el plus de confiança que ens donar aquest primer castell encarem el segona ronda el 4d6 un castell que aquest any hem agafat la mida i que és el únic castell que fins avui havíem descarregat. El castell puja molt be, molt aturat fins l'entrada de l'anxaneta on a nivell de segons hi ha un segona que perd la posició però que el terç sap rectificar-la. També un 4d6 ràpid i només amb aquesta petita complicació a nivell de segons. Semblava que teníem el dia, el dia de la diada de la colla, quan celebrem els 30 anys que teníem tot de cara per poder descarregar 3 Castells i tots sense cap mena de repetició i el que sembla normal per una colla per nosaltres era tot un repte ja que des del 2008 que vàrem recupera l'activitat castellera constant de la colla no ho havíem aconseguit per un grapat de dificultats. Així que amb l'emoció que tot anvs be, part de la colla demana canviar el tercer castell i no fer el 3d6 amb agulla i llançar la torre de sis i com sembla que avui ha de sortir tot, que hem de recollir els fruits de la feina ben feta, dels assajos i que disposem de l'esclafo i l'ajuda de les colles convidades, decidim llançar la torre de sis. La mateixa que vàrem descarregar per la festa major d'hivern... i com el guio de tota la jornada a la primera, rapida descarreguem la primera torre de sis de la temporada! ufff increïble!!!

Quin gran diada, som un colla petita que lluitar dia a dia per fer-se gran! a votles no ens adonem de tot el que hem arribat a fer i de l importància de fer-ho com ho fem. Diumenge a la plaça vàrem demostrar que podem fer-ho, que ens cal creixa, però que hem de seguir trebllant per fer més gran la colla en tots els sentits. Som-hi grocs! aquest any pinta groc!

Gràcies a tots i totes! sense saber-ho em va fer un dels millors regals d'aniversari! Ara cal seguir lluitant!

P4 Antiga seu d'ACPC C/Església
Camí de la plaça!
3d6
3d6
4d6
2d6
2d6
2d6
2d6
Pilars de 4 de totes les colles.
Foto de familia amb totes les colles de la diada.

dissabte, de maig 12, 2012

34 anys i volta per Montserrat!

Avui dia de l'aniversari i dia de volta per Montserrat. Que millor que aixecar-se rebre alguns regals (un 4d7 dels grocs fet a mà) i cap Montserrat. Sortim des de Santa Cecília i pugem per la Canal de Sant Jeroni, una canal que cada cop esta més erosionada i que amb el pas del temps cada cop estarà més complicada.
Arribem dalt del cim de Sant Jeroni ple de gent, fins i tot un comiat de solter on el nuvi el feien pujar corrent des del monestir vestit de pubilla.
Fem les fotos i cap a la Canal del migdia per després tornar a pujar per la canal de salamandra fins el cim del Montgròs des d'aquí baixem cap el coll de les Comes i anem directes a buscar el coll del Miracle per baixar per la seva Canal i retornar el GR que ens porta fins a Santa Cecília.

Una volta per Montserrat el dia que faig 34 anys, un dia calorós com si estiguéssim a ple agost. Recarregar piles de les muntanyes i cap a Calella a bufar les espelmes del millor pastis de xocolata i maduixes que he tastat mai.. ufff així després no hi haurà qui faci curses!!
4d7.... del paper a la realitat aviat!













divendres, de maig 11, 2012

Tagamanent 1056m

Últimament amb feina enredaria de l'actualització del blog... i amb poc temps per poder explicar un mica més tot plegat. Avui penjo les fotos de la ruta que vàrem fer el diumenge 6 de Maig quan vàrem anar a pujar el Tagamanent pel GR que puja des de Aiguafreda. Un tram més de la travessa que farem el proper 20 de Maig i que voliem entrenar. Diumenge també va venir la Gemma i en Floc. Vàrem sortir des d'aiguafred després de la tempesta d'aquella tarda i cap el cim pel GR que a voltes semblava un torrent de l'aigua que portava. Amb el cel ben net, l'humitat de la pluja i les llums de vespre resultava un bona tarde per fer fotos i amb unes grans vistes des del cim del Tagamanent on vàrem contemplar bona part del país.

Un bona excursió per estira les potes!











dimarts, de maig 08, 2012

La màgia de Cap de creus! "Trail de Cap de Creus 42km"

Escalfament port de Roses.

Ja portem unes quantes curses de muntanya aquesta nova temporada (12 + una Marxa), temporada que iniciava el setembre amb la Burriac atac i que no he aturat, aquest any. Després de l'estiu del 2011 i de llegir el Llibre del Kilian Jornet durant el viatge al Nepal, tenia moltes ganes de tornar a córrer. Així que poc a poc, planificant els entrenaments, estirant i amb les sessions de recuperació, he tornat a trobar molt bones sensacions amb la filosofia de gaudir corrent... En tot aquest any encara no havia fet cap Marató de muntanya, una distància que fins ahir tenia creuada, (la culpable és la Marató de Berga 2006) i que sempre em feia molt respecte... Així que al final i mirant de acumular quilòmetres per l'Emmona, trio la nova marató del Cap de Creus per tornar a intentar una marató de muntanya.

Estirament vora el mar!
Diumenge va sonar el despertador a les 5:45h i cap a Roses, em va acompanyar la Marta, ja que el recorregut permetia anat fent seguiment pels pobles que passava. Arribem a Roses, recollim el dorsal, descansem un estona a la furgo, estiro les cames sobre el mar, per sortir des del port de Roses a les 9h del matí. Sortim tots els corredors/es de la cursa (de 12, 24 i 42km) junts, i això fa que hagi de vigilar per no anar massa ràpid en els primers quilòmetres. Dos quilòmetres d'asfalt que serveixen per estirar el grup de prop de 600 corredors/es. Iniciem els corriols i la primera pujada on, tot i anar bé, intento baixar el ritme i ser conservador en aquests primers quilòmetres. Pugem ràpidament fins els primers turons amb unes vistes molt maques del golf de Roses. La primera baixa és força tècnica, amb pedres soltes, i de sobte ens trobem amb un grup de corredors i un d'ells està estirat a terra, tothom es preocupa pel ferit i com que ja arriba l'helicòpter que ve a rescatar-lo seguim la baixa amb més compte del normal. Iniciem la segona pujada i un grup ens perdem abans d'arribar al primer avituallament, així que apareixem per la carretera; aigua i cap a dalt per un corriol que fent llaçades puja fins el coll on els de la cursa de 24 marxen pel seu camí i nosaltres enfilem cap a Sant Pere de Rodes, una cresta molt maca i tècnica amb unes vistes increïbles del cap de creus i els Pirineus. El dia és un pel gris i fa que tinguem una temperatura adient per córrer.. en els últims trams de la cresta, la panxa fa alguns avisos de malestar i em poso una mica nerviós ja que em trobo molt bé a nivell físic i les cames responen. Al Segon avituallament, paro una mica, menjo taronges i isotònic i cap a baix, cap a Port de la Selva per un bonic corriol que ens porta fins a la Selva del Mar i des d'aquí fins a Port de la Selva. Tercer avituallament i 16km i la Marta em fa algunes fotos, menjo i cap a Cadaqués. Després del tram de carretera iniciem la segona part de la Marató, els 26km que queden són menys durs de desnivell i es pot córrer en molts trams. Tot tipus de trams: corriols, pistes pels turons que desemboquen el mar, realment unes vistes impressionants que en fan pensar que hem de tornar a fer alguna ruta d'alguns dies per la zona. Arribo al quart avituallament i ens diuen que anem entre els 40 primers, jo paro una estona, em menjo molts talls de taronja, alguns gots d'isotònic i cap a baixar, pensant que la gent del control no porta bé el pas de corredors i que vaig bé, però no tant bé... la baixada fins a Cadaqués és molt bonica, amb les vistes de Cadaqués i Portlligat els mals passen i sense adonar-me sóc a l'avituallament on espera la Marta. Fotos de rigor, parada uns minuts per menjar taronges i seguir els últims 15kms. Vaig molt bé, porto 26km i 3:22h i veig que si tot va bé arribaré per sota de les meves previsions a Roses, així que decideixo conservar pota fins el 30 i aquí deixar-me anar. Així que pujades i falsos plans on cal pressionar les dents i amb les últimes pujades arribo al quilòmetre 35 ja una mica més tocat, però diuen que tot fa baixada i així que miro el rellotge, veig que anem molt i molt bé i em llenço cap a Roses amb vistes al mar i les cases blanques als penja-segats, cales i muntanyes que salten cap les aigües del mediterrani i sense adonar-me ja sóc als carrers de Roses... Miro el rellotge i 5:04:23 ufff quina alegria, estic flipant!!! increïble!!!

Diumenge va ser d'aquells dies que quan creues la línia d'arribada te n'adones que totes les hores i quilòmetres de les setmanes donen el seu fruit, que córrer per les muntanyes em fa feliç. Ahir, les muntanyes i l'entorn et feia anar més ràpid a més de la companyia de la Marta als avituallaments. Tot plegat un diumenge que omple de piles per seguir fent el cabra per les muntanyes!
 
Sortida

Km 16 Port de la Selva.
 
Camí de Cadaqués (Foto Raul Garcia)
Camí de Cadaqués (Foto Raul Garcia)
Km 26 Cadaqués
Km 26 Cadaqués
Cadaqués.

Cadaqués.
i port de Roses amb la gorra de finish... 5:04:23 41km i 2000 de desnivell positiu