Trail Fonts Montseny (Viladrau) 31km 1900+ (01/07/2017)

Durant la setmana buscava i pensava on podia fer una tirada llarga abans de l'Epic Buff Trail, volia fer una tirada llarga i amb desnivell. La primera intenció era pujar a Nuria, però en feia una mica de mandra la quilometrada per pujar i baixar el mateix dia. Així que mirant calendaris de curses i web vaig trobar que dissabte feien el Trail Fonts del Montseny i que encara hi havia places, com en els vells temps que et podies apuntar a ultima hora, a la cursa llarga de 30km i 3800 acumulats. Així que després d'encaixar l'arquitectura familiar faig inscripció i dissabte 1 a les 7h en planto a Viladrau.

Al arribar vaig a buscar el dorsal i quan soc a la furgo esmorzant, en trobo amb l'Ot que feia molts de temps que no veia i petem la xerrada al mateix temps que en preparo. Ell fa la cursa curta. Just de temps, surto cap a la sortida, al entra al parc tancat trobo a la Maria i el seu xicot comentem també la jugada i els propers reptes i cap al mig dels corredors per espera el senyal de combat.

Estudiant el perfil veig que els primers 5/6 quilometres son corredors i després comença la pujada. La intenció és sortir ràpid però tampoc a tope, de la mateixa manera que la meva intenció es fer més un entrenament que una cursa. Però un cop estes dins del calaix de sortida, amb el dorsal tot canvia. Sortim i vaig a bon ritma, vaig mirant el rellotge cada cop que pita el quilòmetre i veig que mantinc una velocitat per sota de 5 min/km els primers 5 quilometres. En trobo prou be i les sensacions son bones. Començo la pujada i vaig fent a bon ritma, la primera pujada fins els 10km la faig prou be i amb prou bona pota. Això en permet poder deixar-me anar en la primera baixada tècnica que trobem abans d'arribar al segon avituallament, en el quilòmetre 16.3.

Des del segon avituallament toca fer un llarg tram d'un pista en pujada on no deixo de córrer ja que el seu desnivell ho permet fins arribar a la part on començo a pujar, camí del punt més alt de recorregut a tocar al cim del Matagalls. Veig que vaig prou be a la pujada i que arribo prou sencer dalt de tot al quilòmetre 16.5. Amb les cames prou be en llenço cap baix per un bon prat i passat per la font del matagalls, un petit tram pla abans de la baixada tècnica que en porta fins el tercer avituallament en el quilòmetre 19. la baixada amb trams tècnics i verticals es fa molt divertida i rapida on cal anar amb tots els sentits. Conec la zona, ja que per aquí vàrem baixar amb la Marta en un excursió que vàrem fer al Matagalls des de prop de Viladrau. Al control menjo i cap amunt, ser que son 2km de pujada durs i sense treva. Tornar a posar el xip de pujada i vaig fent al meu ritme sense pensar en la gent que en passa. Ser que un cop dalt d'aquesta pujada toca 10 quilometres de baixada i si conservo la pota i el dipòsit de benzina, puc recuperar molt més temps que si pujo gas a fons ara i cremo tot. Així que un cop a dalt, en deixo anar i baixo allargant la pota i a un bon ritma. Avanço algun corredor que m'he aviat passat en la pujada i arribo al penúltim avituallament i on ens trobem els últims corredors de la cursa curta. Gairebé no paro i segueixo avall a un bon ritme, miro el rellotge i veig que vaig prou be i no deixo d'avançar els corredors que durant la pujada m'havien passat. La pista és fa llarga i durilla anant gas a fons. Arribo al quilòmetre 29, a l’últim avituallament i aquí no paro pensant que ja estem. Des d’aquí en toca prémer fort el cul perquè aquest darrers quilometres es fan molt llargs. Entre el bosc veig que ja som entrant al poble de Viladrau i entrem en l'asfalt i en poc metres som davant de l’última pujada, un tram d'escales que et fan buidar el dipòsit fins entra a la meta amb un temps de 4:14:00 i el 55 de la general. A l'entrada en trobo l'Ot que ha fet la cursa curta i esperava la meva arribada, seguim petant la xerrada una estona i després de menjar i recuperar forces ens anem a la piscina del poble, ja que a les dutxes no hi ha aigua calenta i fet pel fet anem a la piscina municipal que és gratis pels corredors/es.

Bona cursa, una bona organització, un circuit dur i amb bons trams tècnics com mola. Una cursa per posar al calendari.

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18594005

Trail d'Ulldeter 25/06/2017 24 +1350m - 1350m

I tornem cap al Ripollès a córrer. Diumenge 25/06 ens aixequem a l'aparcament de Camprodon ple d’autocaravanes i campers. En Blai i la Marta segueixen dormint i jo vaig a buscar el dorsal al pavelló antic de Camprodon. El poble, aquestes hores és un pel fantasma, no hi ha gairebé ningú pel carrer. Fa 2 hores que en sortit els corredors/es de l'ultra. Recullo el dorsal, tornar a la furgo i en canvio sense fer gaire soroll i sense despertar en Blai i la Marta.

Els deixo dormint a la furgo i vaig cap el pont vell de Camprodon on hi ha la sortida. La sensació és la de sempre, que ets l’últim mico entre tanta pota depilada i que avui hi ha molta gent bona. Entro dels últims al parc tancat e intento avançar fins ficar-me el mig del grup. Ser que cal sortir ràpid per fer el primer quilòmetre i mig a gas i poder entra en el primer corriol, que fa pujada, el més endavant possible per evitar aglomeracions i taps. 5,4,3,2,1... i sortim, avanço corredors/es per poder col·locar-me davant abans d’entre al primer corriol. Arribo al primer corriol prou be. Comença la pujada sense treva, els primers quilometres vaig be, pujant al meu ritme sense patir. Corro en els plans i camino ràpid en les pujades. Decideixo anar bevent cada 20 minuts per evitar defallir abans d'hora i hidratar-me be per la calor que sembla que farà. Son gairebé 9 quilometres de pujada i 1000m positius.

Això si, després de 4 quilometres, en la pujada més vertical, començo a patir i no aconsegueixo agafar un bon ritma. Vaig fent la goma amb el mateix grup de corredors/es tota l'estona, en els plans els atrapo i a la pujada marxen. Arribem al cim de les Roques blanques i el bosc deixar pas a la cresta de la serra cavallera, on la pujada es més suau i començo a tenir millors sensacions. El dia acompanya ja que esta tapat i fins i tot cau una mica de pluja. Tot i que no fa calor, crec que anar bevent cada 20 minuts m'he ajuda molt.

Arribo dalt de tot de la pujada amb bones sensacions, tot i que veig que he pujat un pel lent. Des de dalt de tot del cim de la Pedra dels Tres Bisbats toca baixar fins el primer avituallament. Baixo prou be, tot i que segueixo tenint aquella sensació de potes cansades que no en deixen baixar com voldria. Arribo al primer avituallament, a la collada verda, i no paro gaire, només per agafar els talls de taronges i iniciar la segona pujada que son 300m positius en 2km. La pujada la faig prou be fins al cim del Pèl-de-ca, el punt més alt de la cursa amb 1941m i des d’aquí toca 10 quilometres de baixada. Els meus plans inicials era pujar conservant pota i en aquest tram de baixada donar gas a fons. He fet la pujada en poc més de 2:15h, un pel per sobre del que volia per poder baixar de les 3h i quan començo a baixar, tinc aquella sensació que en cremen els quàdriceps quan intento anar gas a fons. No acabo de gaudir baixant i vaig un pel tensionat per no fallar a cap pas. La baixada és llarga, amb trams corredors i amb trams més tècnics que la fan divertida, primer trams verticals amb herba i després amb pedra solta, però molt ràpida. La sensacions no son bones però segueixo baixant sense aturar-me en cap moment. Arribo prou be a l'entrada del poble de la Roca, on hi el segon avituallament, i aquí paro a reompli els bidonets. Des d'aquest punt "només" queden 4 quilometres fins a Camprodon. Travessem el poble de la Roca i segueixo corrent avall, no vull que aquest 4 últims quilometres es facin massa llargs i ser que puc donar gas i aprofitar per retallar temps, veig que serà difícil baixar de les 3h però igualment no vull deixar de lluitar en aquest darrer tram. Primer un tram de baixada fins arribar al costat del riu i després pistes i camins amples on cal estira la pota i no baixar la guardià. Algunes petits “repechons” en fan abaixar el ritme, però en pla i baixada recupero fins que entrem a Camprodon per la zona on hi ha l'aparcament de furgos. Últims metres fins l'arribada buscant amb la mirada en Blai i la Marta entra el públic i quan els trobo, agafo en Blai i entrem junts a la meta.

Arribo content i satisfet per la cursa feta. Com sempre molt content del recorregut de la cursa i l'organització. Un bona cursa de muntanya en tots els sentits. Analitzant el track de la cursa, veig que he baixat prou be però que segueixo patint massa en les pujades. Ja tinc deures!

Com sempre màgic córrer pel Pirineu de Girona!

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18593989

Volta pel Matagalls (22/06/2017)

Dijous 22/6/2017 tenia un dia de festa i decideixo anar a fer desnivell pel Montseny. Volia fer una circular i vaig triar anar fins a Sant Bernat per pujar el Matagalls i baixar cap a Sant Marçal i tornar a Sant Bernat per alguns dels camins i pistes que baixen.

Així que de bon matí cap ja soc a Sant Bernat, agafo motxilla, aigua i cap amunt. Primer un tram de camí que es pot córrer. Pistes i corriols fins torbar un corriol que puja ja sense treva. Segueixo les fites i el camí més fresat que guanya alçada.

Fa un temps vaig fer aquest camí amb la Marta, la Gemma i en Floc. Sempre es bo conèixer el recorregut i saber el que queda.

Arribo fins el Pla de Safagella, una zona plana plena de falgueres on el camí donar uns metres de treva abans de començar el tram més vertical que porta fins el Puig Sacreu 1626m. Fins i tot algun tram de petita i molt fàcil grimpada fa el camí més divertit. Des del Dalt del Puig segueixo la carena fins el coll de l’Home mort des d’on veig el cim del Matagalls. Arribo al cim del Matagalls, fotos, aigua i torno cap el coll de l’Home mort per baixar pel camí de Sant Marçal.

Baixo prou be i descansat fins el coll de sant Marçal. Pel temps que porto decideixo baixar seguint el camí que va resseguint la Tordera. Baixo per pistes i corriols fins el càmping les illes i segueixo baixant per la carretera fins trobar la carretera principal que puja un altre cop fins a Sant Bernat. En vaig passar un camí que t’estalvia els trams de carretera.

Un bonica volta on pots aprofitar per visitar i banyar-te els gorgs que fa la Tordera en els trams sota el càmping les Illes. Jo vaig voler baixar però només vaig fer un petit tram.

Al final gairabe 17km i 1000m positius (2000 acumulats) en va sortir un bon entrenament.

Ruta GPS:

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18593957

Gorg del Moli (Garrotxa) 24/06/2017

Dissabte 24/6 de camí a Camprodon per passar el cap de setmana i participar en el Trail d'Ulldeter, aprofitem per buscar un gorg per la garrotxa i anar a fer un banyet en aquest dies calorosos a més de descobrir llocs nous. Tampoc era anar a descobrir un gorg nou, ja que quan vaig fer, el 2015, la Marató de muntanya "romànic extrem" vaig descobrir un gran gorg quan corríem. Des d'aquell dia sempre havia pensant que calia tornar i fer una banyet. Amb el track de la cursa i la visita a la gran web de gorgs https://gorguesgarrotxa.blogspot.com.es/ vaig trobar que el gorg era conegut amb el nom de "Gorg del moli" i que des de Sant Salvador de Bianya es podia accedir.

Així que dissabte 24/06 arribem al petit poble, de Sant Salvador de Bianya, les quatre cases del poble i la seva església ja mereixen un petita visita. Aparquem a l'entrada del poble i sortim cap l’església, fer la volta per les 4 cases i baixar un altre cop cap a la carretera antiga que uneix la Garrotxa i el Ripollès, la travessem per anar a buscar la pista que des de Sant Salvador de Bianya va a la via Romana de capsacosta. Seguim la pista fins trobar el corriol a ma dreta que va cap a la Via Romana i esta marcat amb un petit rètol. Seguim el corriol i arribem a un tram de la via Romana.

Queda pendent fer una excursió per la Via Romana fins a Sant Pau de Seguries.

Busquem un petit corriol que surt darrera d'una construcció que ens trobem davant del camí. Deixem la Via Romana i comencem a baixar seguint el corriol que va cap a la carretera nova del túnels, algun punt de color blau que es veu poc. Quan arribem al costat de la carretera busquem el pas soterrat, gran canonada, per on travessem la carretera. Sortim a l'altra costat de la carretera i seguim el camí amb alguna marca blava i amb vegetació. el corriol poc a poc es va obrint i acaba sortint a uns camps. Hem de seguir la mateixa direcció que portem i travessar els camps fins el seu extrem i anar a buscar un corriol que surt al final de camp a l'esquerra d'una pista on hi ha un tub groc, que marca el recorregut dels tubs de gas. Un cop trobat el corriol baixem per ell ja fins al fons de la vall per arribar fins el Gorg del Moli.

Abans d'arribar el Gorg, ens trobem amb les primeres construccions abandonades del que era la instal·lació del Moli. Després del gran edifici, mig tapat per la vegetació. Sota les quatre parets que queden i seguint el camí ens trobem amb el gorg on fem un banyet i gaudint d'aquest racó. Aigua freda però abundant. Després d'un bon bany, tornem cap al poble pel mateix camí que hem fet. Una bona excursió per un mati calorós.

Ruta GPS:

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18589620

II Vallalta Trail (Curta 10km)

A voltes m'he agrada fer curses rapides per muntanya, pocs quilometres i desnivell que et permet córrer tota l’estona i anar gas a fons tota la cursa, sempre m'ha agradat la velocitat i fins i tot l’única distancia que algun cop faig, amb asfalt, son els 5000m. Així que diumenge cap Sant Iscle de Vallalta a fer la curta de la Vallalta Trail.

L'any passat ja vaig participar en la primera edició de la Vallalta Trail, en la distancia de 10 quilometres i 290m positius. Vaig gaudir molt i vaig fer cinquè de la general de 88 corredors/es. Aquest any tornava amb moltes ganes, havia entrenat el recorregut sencer dos cops amb la Mercè, amiga dels @maduixots que esta començant a donar guerra amb les curses de muntanya, i en coneixia molt be els corriols, les pujades i baixades. El circuit tenia 100m més de desnivell positiu amb més corriols i afegia algun tram tècnic de baixada guapo. La cursa és dividia en dos trams, el primer un bucle de prop de 5,5km on pugues gairebé tot el desnivell i baixes fins l'entrada del poble per tornar a fer un altre bucle de poc més de 4 quilometres, més trenca cames i amb una bona baixada final.

Diumenge a les 8 del Mati, ja soc a Sant Iscle de Vallalta, ens trobem amb la Mercè i a buscar els dorsals, canviar-nos i comentar la jugada. Sense gaire temps més, cap a l'arc de sortida. Aquest any hi ha més participant i com sempre tinc la sensació que hi ha molta més pota! Tot i així decideixo sortir davant de tot i gas a fons quan sona el petard de sortida.

Sortim en pujada, en col·loco en el grup de davant, tot i que poc a poc vaig perden corda dels primers, intento seguir a bon ritma ja que ser que quan sortim del poble acaba la pujada i els dos primers quilometres son prou plans i que t’obliguen a córrer ràpid. Vaig be i en sento prou ràpid. Arribo prou be al tram de pujada que son 1,5km amunt, per una antiga pista i corriol que va guanyant alçada i que es pot fer corrent, decideixo baixar un pel ritma per poder córrer fins a dalt. La pujada el meu punt dèbil i alguns corredors en pesen, gairebé tots son de la cursa de 20km però en sorprèn i avanço algun de la cursa curta que ha punxat de sortida. Sense caminar arribo dalt de tot del turo amb molt bones sensacions i escoltant l’home tocant la gaita! Com l’any passat!

Un tram de pla amb baixada i arribo al punt on el circuit deixar de ser el mateix de l'any passat. En aquest punt miro el rellotge, és l’única referencia que tenia de temps de l'any passat, i veig que vaig 1 minuts més ràpid. Això en fa pujar la moral i ara toca una baixada de 1,5 quilometres on puc estira la pota i anar ràpid, un bonic corriol pel mig de bosc amb revolts i trams tous que permet anar gas a fons avançant corredors, però amb la sensació que no vaig a tope, però quan GPS en marca que porto 5km miro el rellotge i veig que he fet el darrer quilòmetre a 3:50 minuts!! i penso: poder!!! hehehe

Arribo al primer avituallament i la majoria de corredors que porto davant marxen cap recorregut llarg i jo segueixo baixant per la pista ampla deixant anar les cames i atrapant a un corredor molt jove que va mort, en poso darrera d'un pare i un fill molt jove que van molt i molt be i intento que no marxin, pensant que algun dia poder som jo i en Blai.

El segon tram son petites pujades i baixades que van trencant el ritma i les cames. Vaig fent el xicle amb el pare i fill, en els trams de pujada marxen i a les baixades els atrapo. Començo a notar les cames cansades i en alguna de les petites pujades més verticals decideixo caminar amb la intenció de no carregar més les potes ja que ser que els darrers quilometres son en baixada i per el tram més tècnic del recorregut. Mantinc un bon ritma però amb la sensació que soc un pel lent pujant... Sense gaire temps per pensar en trobo al segon avituallament enganxat a la família i fent els últims metres de pujada. Portem 8 quilometres i les sensacions son molt bones, ara en toca deixar-me anar i baixar com últimament ho faig i poc a poc deixo enredera el pare i el fill i un altre corredor que ens havia gairebé atrapat dalt del Turo. Baixo com un isard per un corriol molt divertit i trencat on cal vigilar on posar les potes. Arribo a les primeres cases del poble i ara toca seguir baixant fins a meta per l'asfalt, sort que és en baixada i en permet anar ràpid sense veure cap corredor davant i sense sentir cap darrera. Un petit tram d'escales i arribo a meta i anuncien quan arribo que soc el sisè classificat amb un temps de 51 minuts.

Molt content i satisfet pel resultat, sempre mola arribar tant al davant!! Sent conscient del nivell de la cursa. Però poder algú dia sona la flauta i no es presenten els maquines! heheh. Arribo amb 1:30" més que l'any passat però amb un circuit un pel més dur 100m més de desnivell positiu , fent sisè amb el doble de participants (168) que l'edició anterior (88) i sobretot gaudint molt! Amb molta confiança, seguretat i volar pels corriols. Això si, amb els deures de millora pujant.

Vaig a menjar alguna cosa, un entrapar de pinxos, anar el cotxe a buscar una samarreta neta i espera que arribi la Mercè que tampoc pot trigar gaire i quan portem 1:07:00 arriba la setena de les noies!! Molt be Crak!!!

Jo no en podia quedar molt més! ja que a les 12h actuàvem amb els @maduixots a Vilafranca, així que cap a casa, anar a buscar en Blai i la Marta i sortir cap a Vila! Allà vàrem fer la clàssica de set 3d7, 4d7, 2d6 i P5. Seguim a bon ritma pis a pis, pas a pas! consolidant les estructures bàsiques de set, per encara els propers trams de la temporada amb moltes coses per fer!

i tornant a les curses, toca una setmana d'acumular quilometres i treballar les pujades, per pujar dissabte a Ribes de Freser a fer la curta (27km 1500m+) dels Bastions. Amb l'ull posat i ja nerviós amb la Marató de la Buff trail del 8 de Juliol per Aigüestortes!

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18020932

Cursa del Drac, 22km i 950m+ 23/04/2017

Diumenge Sant Jordi, amb la ressaca d’una mala actuació castellera a Guissona el dia abans, m’he aixeco ben d’hora per anar cap a Mataró. Aprofito que fan una cursa a Mataró, prop de casa i a una hora que permet arribar a casa aviat, per poder gaudir del la diada de Sant Jordi en família.
Així que pujo fins el parc forestal de Mataró, fent algunes voltes per trobar-lo. Ja des del començament és veu que serà una cursa casolana i no gaire massificada, per mi perfecta. Recullo el dorsal, em vesteixo, menjo algunes taronges i cap al punt de sortida, després de repassar mentalment el recorregut.
Hi ha prop de 80 corredors/es preparats per sortir a les 8.00h, acabo d’escalfar, vaig cap l’arc i escolto les ultimes indicacions per donar a la sortida entre tots i totes, fen un compte enredera aviva veu. Sortim amb la atenta mirada dels caminadors/es que sortiran després de nosaltres.
La sortida és cara avall, per un corriol prou ampla per anar agafant posicions, al ser pocs és fa agradable córrer. El primer quilòmetre és fa ràpid i divertit, però la pujada no es fa espera i en poso a caminar a un ritma viu. Pugem fins el punt més alt de la cursa. Des d’aquest punt comença un seguit de baixades i pujades fins el primer avituallament. Vaig be i el circuit és prou divertit, a les petites baixades retallo distancia amb els que tinc davant, pero veig que a les pujades perdo el guanyat.
Surtin del primer avituallament tocar anar avall i a un bon ritma, toca una baixada llarga de prop de 3km que baixo a un ritma viu deixant enredera un parell de corredors que tenia darrera meu i retallant alguns metres amb dos corredors més que van davant. I com és normal, després de la baixada toca tornar a pujar, intento no deixar de córrer i en el primer tram ho aconsegueixo, però en un segon tram, per una corriol de descens de bicicletes en poso a caminar, vaig be i tinc bones sensacions tot i que el fet de no veure ningú davant o darrera et fa anar amb tots els sentits seguint les marques de la cursa.
Després de la pujada tornar tocar anar amunt i avall amb petits desnivells, fins el segon avituallament. El recorregut és molt entretingut i cal tenir prou pota per anar a ritma. Surto del segon avituallament i toca anar amunt uns metres per seguir amb la muntanya russa. Al inici de la baixada, el quilòmetre 11, en trobo amb alguns dels corredors de davant que metres jo baixo per una pista ells van pujant , aquest tram és compartit. Durant la baixada sona la senyal del rellotge que indica que he fet un quilometres més i al mira veig que marca que l’he fet a 4:03.
Falten 10km i tinc la sensació que vaig prou be. Al final de la baixada un noi en diu que vaig el 15 i encara en poso més content i decideixo no afluixar, faig la pujada al “trote” fins la zona compartida on veig que baixa molts corredors/es, jo a la meva. Toc tornar a baixar i en deixo anar amb prou confiança per un corriol prou empinat i un pel tècnic. Quan acaba el corriol i surto a una pista, atrapo un noi que va davant meu. Jo segueixo baixant be i sense molèsties i prou content de la feina feta fins ara, arribo a l’avituallament i paro el mínim per fer un glop d’aigua, agafar les taronges de rigor i seguir. Ara toca tornar anar amunt per un tram un pel lleig, una pista molt ampla i en la seva part inicial asfaltat. El noi segueix enganxat a mi, sembla que li faré de llebre. Segueixo amunt i en els darrers metres de la puja, quan ens trobem amb els caminadors/es, el noi augmenta el ritma i tira ell davant, però al començament de la baixada torno atrapar-lo i poc a poc el vaig deixant enredera a l’hora que anem avançant els marxaries. Els últims quilometres és fan un pel durs, pel ritma de la cursa, pel terreny de constant puja baixa i per la manca de referencies de saber quan queda per arribar. Però tot i el cansament, les sensacions son bons i quan en diuen que tot el que queda és baixada en deixo anar fins arribar a meta, després de 21.6km amb un temps de 2:16:35 i el 12e de la general.
Poc ambient a l’arribada però bon avituallament i bona bossa de corredor. Una cursa entretinguda que exprimeix prou be el territori per fer un bon recorregut. Sempre seria desitjable eliminar al màxim els trams de pista. Per la resta, avituallaments, voluntaris... Tot prou be. Cursa rapida i per tenir present com a cursa de proximitat.
Després de l’entrepà cap a casa, roses i llibres i una bonica diada de Sant Jordi amb la visita de la meva mare a Calella.

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17403472

Corriols de Foc 30km 1500+ (Cames de foc!)

Dilluns, quan sortia a fer els primers quilòmetres amb les noves sabatilles, tocava un sèrie de farleks, vaig notar moltes molèsties al genoll, fins el punt que no vaig poder acabar la sèrie i gairebé torno caminant a casa! Realment una baixada de moral bestial! Tenia cursa diumenge i el més important, tornaven les molèsties que feia uns quants anys em van deixar un any llarg sense córrer. Allò positiu és que tenia la solució i al arribar a casa: sessió de magnetoteràpia i dimecres a Castelldefels a visitar a la Carol! La Carol em diu que és un tema muscular i que si faig bondat segur que podré córrer diumenge. Descans i repòs absolut tota la setmana i dissabte amb la furgo cap al Ripollès! Dissabte tarda visita al Xori i família, fem un tros de la ruta del ferro, xerrant i gaudint una bona tarda de sol, que tot i no estar a la primavera ho semblava. A la nit cap al furgo-perfecte de Vallfogona (la esplanada del costat del cementiri, gens tètric) sopar i descansar per diumenge donar guerra!

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16729357

Diumenge sona el despertador natural del Blai a les 7, fins i tot mitja hora abans que l’electrònic i toca preparar-se per començar la cursa, les sensacions són bones per córrer, però no per anar gas a fons! Tinc ganes de fer aquesta cursa i tornar a córrer pel Pirineu, que fa massa temps que no ho faig. Estratègia: sortir a suar i sense carregar massa les potes a les primeres baixades, pujar caminant per evitar pujar de puntetes, com faig quan corro i sobretot gaudir de l’entorn.
Anem cap a la sortida i després del coet surto escoltant els crits d’ànims de la Marta i en Blai. Fem la volta al poble i cap als corriols i pistes de la zona de Vallfogona. Sortim del poble en baixada ràpida, fins el pont de Vallfogona (1.3km), on comença la pujada per un corriol fins a una pista, aquí es guanya alçada ràpidament i deixo de córrer. La primera pujada és ràpida i quan arribem a la pista cap el 2.5km comença una baixada per pista que permet estirar la pota, aquí noto el genoll i la cuixa i no puc baixar com sempre, però vaig gaudint i sense exigir-me molt, conservant la pota. Després de la baixada, primer avituallament i pocs metres després deixem la pista i enfilem per un corriol vora el torrent del Tornell, un corriol que va pujant per un bonic paratge vora el torrent amb unes gorgues que caldrà visitar amb calma a l’estiu. Seguim pujant per un parell de bonics gorgs i salts d’aigua que fan més divertida la pujada, cada cop puja més i guanyo més desnivell i veig que les potes no responen com voldria, no seé si és el fet d’estar parat aquesta darrera setmana amb la lesió muscular o la falta d’entrenament de desnivells pronunciats, suposo que una barreja de tot plegat. No em menjo el cap i decideixo seguir gaudint del recorregut i de la cursa.
Al quilòmetre 5 un fals pla amb petites baixades per pistes on en trobo bé. Fins arribar al quilòmetre 8.7 i a l’alçada de 1250m. Des d’aquí una bona pujada de gairebé 300m de desnivell fins el coll de Milany (9,9km) i segon avituallament. Des del Castell baixem per una bona catifa verda entre avets, una baixada que puc fer bé i donant un pèl de gas per provar com responen les cames, sembla que la pota respon i no en molesta gaire. En aquest tram avanço uns quants corredors que ajuda a aixecar la moral. Arribo al tercer avituallament, al 12.8km l’ermita de Mare de déu de la Cau. Seguim la baixada per corriol fins el 15.3km que esta prop d’una gran Balma, les Balmes de les Fleus (1125m) per iniciar una pujada que es fa en dos trams. El primer tram fins la pista de Milany, pujo prou bé i a un bon ritme, faig uns metres de pista on es pot córrer fins arribar a les cases de Milany i des d’aquí toca el segon tram de pujada que em deixa trencat! Són uns 200m de desnivell amb 1km que en deixen fós. Arribo al quart avituallament, un altre cop al coll de Milany 18.1km. Des d’aquí comença un tram de carena de puja i baixar per la serra de l’obiol i la serra de Santa magdalena un tram d’uns 5 quilòmetres que en condicions normals el podria fer més ràpid i sense caminar, però avui vaig tocadet i en costa agafar un ritme bo, sort que vaig be de cap, ja que les cames no van bé. Aquí ja ens trobem amb els corredors i corredores de la cursa de 20km i fa que et vagis trobant corredors de totes les distàncies. Al quilòmetre 23.8km arribo al cinquè avituallament i toca fer la darrera pujada, un regalet que en remata, fins i tot al inici de la pujada noto com el cap en marxar. Realment són pocs metres fins arribar “Kao” al quilòmetre 24 a Santa Magdalena de Cambrils 1547m d’alçada punt més alt del recorregut.
Des de la petita església de Santa Magdalena toca baixar, 6km de baixada, primer una baixada molt vertical i després una combinació de corriols molt corribles i alguns que altres més tècnics, si estigués bé de potes baixaria molt millor, tot i així, recupero algunes posicions a l’hora que gaudeixo baixant sense l’estrès de quan vaig gas a fons. La festa finalitzar quan el 27.3 arribem a una pista i cal treure la pala i remar, primer per un tram on es pot córrer, però al 28.7, a l’alçada de la masia del trull, la pista fa pujada i en clavo, camino per guanyar el petit desnivell. Ja sóc sota Vallfogona i resseguint la riera de Vallfogona arribem el pont de Vallfogona 29.4km per acabar la festa amb una pujada fins el poble, son 500m de recorregut 50m de desnivell positius, però semblant molt més. Fem els primers carrers del poble i cap a l’arribada, al revolt abans de l’entrada en trobo en Blai i la Marta! La millor rebuda, agafo en Blai i creuem junts l’arc d’arribada!
Ufff mort!, feia temps que no feia una cursa tant dura, a més a més de no estar al 100% la falta de desnivell en els entrenaments es nota. Però cap excusa, ho hem donant tot! Cursa amb un recorregut molt maco, per uns bons corriols i camins, tot i que l’última pujada al poble es podria evitar. Però mai plou a gust de tothom. Organització molt bé, una cursa per tornar el proper any. I el que estar clar, que tornar a córrer per les muntanyes del Ripollès, trepitjant muntanya de la bona, omple el dipòsit de motivació per seguir amb nous reptes. Propera parada al proper 2 d’abril a la Romànic Extrem a la Vall de Bianya, que guardo molts bons records de les edicions que he fet.

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16759271

Volta Agulles des d’Aparcament del Vermell del Xincarro.

I tornada a Montserrat, treball a Martorell te aquestes coses bones, que després de la feina encara hi ha llum per anar a entrenar per la muntanya màgica. Així que dijous passat a les 16:30h ja estava a l’aparcament del vermell del Xincarró. Surto camí la cova de l’arcada primer petita pujada que es deixa corre fins arribar a la riera de la cova de l’arcada. Des de la riera de la cova de l’arcada cal seguir amunt seguint unes marques grogues que puja fent llaçades fins la cova, la pujada la faig corrent poc a poc i a bon ritma fins arribar l’entrada de riera que puja cap el coll de Porc. La riera te de tot una mica, trams de pedres, ressalts de roca, fins i tot un amb unes quantes grapes per poder-ho superar, un camí per un bosc humit que en alguns trams es fa difícil córrer pels continus revolts i matolls. Quan la riera es fa més estreta la deixem i enfilem per un corriol a l’esquerra seguint les marques grogues i fites que puja pel dret fins trobar el camí que ve del refugi d’agulles i va cap a coll del porc/ecos. Vaig direcció el coll del Porc per baixar cap la seva vessant nord direcció el camí de l’arrel. Però abans molt abans d’arribar al camí de l’arrel agafo el desviament que tornar a pujar fins el coll d’agulles. La pujada es força divertida tot i que te molts trams humits sobre roca i les meves NB980 fresh foam v1 relliscant sobre la roca humida i vaig amb molt de compte en algun petit passos. Ràpidament arribo dalt de tot del coll i ara cap a baix per una típica canal plena d’arbres, sorra, roca i verticalitat! Arribo un altre cop al camí del refugi i en pocs metres arribo al refugi per seguir cap baix camí de la portella estreta, però abans d’arribar a la portella agafo el camí que baixa cap els pallers i per després anar cap el dalt de tot del gero, aquí en trobo amb un bon ramat de cabres salvatges i de dalt de tot del gero baixo a buscar el camí de vermell del Xincarró que en tornar a l’aparcament.

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16479478

 

 

Trail de Rocacorba 21.5km 900D+ (05/02/2017)

Diumenge 5 de Febre cap a Canet d’Adri per cinquè any. Una cursa que tinc marcada al calendari amb vermell des de que vaig córrer la seva primera edició, quan era una cursa nocturna. Dels tres recorregut que es poden fer, jo sempre faig el més curt, aquest any 21.5km i 900D+, no tant per la seva distancia i desnivell, si no pel seu recorregut que per mi és la millor expressió d’una cursa de muntanya. Pujar a un cim i baixar, sense sumar desnivell o quilometres innecessàriament.

Així que de bon matí cap Canet d’adri, el dia abans ja vaig veure que hi havia 466 inscrit a la meva distancia i vaig decidir sortir d’hora per poder arribar be, aparcar prop del pavelló i fins i tot veure la sortida de la Marató per equips. Arribo i just surten els craks de la Marató per equips. Vaig a buscar el dorsal, numero 951 i cap a la furgo a descansar, canviar-me i espera.

Surto amb prou temps de la furgo per escalfar una mica i anar ràpid a la porta de sortida, durant l’escalfament no acabo de tenir bones sensacions, mocs i un mal estar a la panxa. Però sense pensar gaire vaig al punt de sortida, l’estratègia és sortir ràpid els primers quilometres fins el primer avituallament que son 5.5km ràpids, per així evitar taps a la pujada i sobretot poder córrer el meu ritme.

3,2,1 i amb un gran ambient sortim des de dins del pavelló i gas a fons! Primer uns metres per asfalt i després per pista estretes i camins on tothom va molt ràpid. La sensacions son bones i vaig mirant el ritma al rellotge i veig que vaig be, que tinc un bon ritma i sobretot que les potes responen molt millor que a l’ultima cursa. Paso pel primer avituallament amb una aturada de F1 per recollir talls de taronges i cap amunt! Aquí comença la veritable pujada, corriol corrible en el seu primer tram per després començar a pujar més desnivell. Durant la puja vaig be, mantenint el ritma, caminant en els trams més drets i corrent quan em deixar el terreny. Per anar a buscar el “mur” de la pujada hi ha un petit tram de baixada que va be per estira les cames i agafar aire fins trobar una bona pujada, que sense treva puja fins dalt de tot de la carena del Rocacorba. Aquí és la cursa empalma amb el recorregut de l’any passat. Veig que vaig be, que tinc prou gas per anar amunt sense patir massa i fins i tot avançant algun corredor. L’aresta és espectacular, bonica i amb unes vistes impressionant de la vall del gironès. Arribo amb més o menys 1:16h al punt més alt de la cursa i començo la baixada de 12km fins a meta. El fet de conèixer la baixada és molt bo, és molt llarga i és fa dura. Si et llences gas a fons des del principi pots no tenir prou gas per arribar be a meta. Així que el primer tram serveix per estira les cames, passar pel segon avituallament i baixar fins on es divideixen les diferents curses. Des d’aquí toca començar a remar fort, la baixada combina trams de corriol amb pista molt corribles, amb algun plans, fals plans i petits desnivells on cal premé fort les dents per seguir el ritma viu. Els quilometres es fan llargs tot i la velocitat i aquí avanço algun corredor més i connecto amb un grup de 4. Em poso a roda, a la cua del grup baixant a un ritma viu!

Sortim dels corriols de la riera de canet i em pujo la velocitat per la pista que porta fins al 3e avituallament, deixo el grup i cap baix sense aturar-me i la intenció és fer aquest darreres 3km gas a fons. Però encara queda una sorpresa i en modificat una mica aquest final de recorregut. Deixem la pista poc després de l’avituallament i anem per un camp a buscar la riera de canet. Una petita sorpresa ja que els altres anys aquest darrers quilometres es feien per la pista fins a meta. No és un tram tant ràpid, però és molt més bonic ja que transcorre pel costat de la riera i les bases d’aigua. He tornat a connectar amb un altre grup i anem un pel més lents del que voldria, però es fa difícil avançar-lo pel tram que és, un corriol entre mig d’arbres i el riu. Divertit i per un tram molt bonic. La diversió acaba ràpidament i tornem a la pista per fer els darrers dos quilometres on els 5 o 6 corredors que anem puguem un pinyó més i sembla un final d’un cinc mil. Els dos darrers quilometres vaig a 4:30 i fins i tot els darrer esprint de 400m el faig a un ritma 3:41. Arribo a meta amb 2:20 i el 62 de la general. Molt content ja que he millorat el ritma de cursa de l’any passat i he tingut millors sensacions que les darreres curses. Suposo que l’energia de Montserrat ha donat el seus fruits!

Com sempre, molt content del circuit, espero que hi haguí cursa de Rocacorba per molts anys i que segueixin amb el mateix recorregut o amb aquestes variacions que la fan una cursa molt guapa. Amb un gran organització, de les millors que es poden trobar. Com sempre bona feina a la gent de Klassmark! Poder per això sempre que podem tornem a les seves curses.

Ara a descansar i seguir entrenant, i en principi pujar el 12 de Març a Vallfogona a córrer la cursa corriols de foc!

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16326204