dimecres, de març 28, 2012

29M Vaga General!

Ahir 27M a Castelldefels escalfàvem motor de cara a la vaga general del proper 29M amb moltes Raons per fer Vaga General demà! Això si amb la convicció que som on som per culpa del model actual, per culpa del capital i dels governs que no en governat. Per culpa dels poder fàctics que ens en arrossegat fins aquí. Però no oblidem que els catalans i catalanes som on som i patir una doble crisis, la crisis global i la crisi de formar par d'això que anomena'n espanya, que ens expolia econòmicament i socialment. Dema jo faig Vaga per dos motius principals, contra el model social i econòmic que ens imposen i que dia darrera dia ens oprimeix i ens retalla més drets com a ciutadans i ens fa menys lliures i més súbdits del capitalisme i faig Vaga contra l'espanya que ens empobreix com a poble, ens retalla i ens espolia!

Vaga General! prenem els carrers contra l'espoli social contra l'espoli fiscal!

Independència!

+ Raons + informació.


dimarts, de març 27, 2012

Volta Pic de la Dona 2704m

Després de les neves de la setmana i degut que el final no anem a entrenar el circuit de la marxa dels Matxos del proper 22 d'Abril, amb el Xori agafem els esquís i anem a fer una volta per al zona d'Ulldeter.
Amb el canvi de l'hora, surto des de Calella ben d'hora, ben d'hora i cap a Sant Joan de les Abadesses, passo a buscar el Xori i cap a l'aparcament de Vallter 2000. Quan arribem ja esta força ple d'esquiadors i esquiadores de muntanya... tothom aprofita les noves condicions.
Així que ens calcem els esquís, el Xori fa dos anys que no ho fa, i cap la Portella de Mentet, aqui deixem la ruta normal del pic de la dona per baixar per la coma de la Portella fins enllaçar amb la vall de la coma de la dona, per tornar pujar fins la carena nord del pic de la dona, fins el pla de l'Ombriaga i d'aquí fins el cim per després baixar pel clot de la xemeneia i tornar a l'aparcament.
La primer pujada anem fent per neu dura, també ja que el camí esta molt trepitjat i sortim de les traça per anar millor. En la  zona on toca el sol, la neu ja esta més humida i amb crosta. La primera baixada per la coma de la Portella hi ha molta neu pols i humida nova acumulada i aquí patim una mica... tornem a posar pells i enfilem la vall solitària, sense ningu i amb un paisatge ben blanc on anem obrin traça, enfilem el coll buscant la zona menys inclinada fins arribar dalt de la carena, des d'aquí fins el cim amb neu dura i ventada.
Fem cim, fotos i anem a buscar la baixada pel clot de la Xemeneia i per sorpresa nostre les condicions son molt més bones i podem gaudir de la baixada fins les pistes d'esquís i l'aparcament.
Sortima matinal gaudint de les ultimes neus, espero poder encara fer alguna més aquesta temporada!

Portella de Mantet des de la coma de la portella.

Canigó el fons pujant des de la coma de la dona.

Ultim coll de la coma de la dona.

Cim del Pic de la Dona.

Canigó des del Pic de la Dona 2704m.

Bestiments des del pic de la Dona 2704m.

Ruta GPS a wikiloc:

divendres, de març 23, 2012

La vall del Congost

Diumenge un cursa més, una cursa que feia molt anys que no corria i que ah plogut molt des d'aquells temps, va ser la meva quarta cursa de muntanya pels vols de 2005, al vaig córrer el 2006 i després de molts de temps, diumenge passat tornava a corer, i ja van 64 curses de muntanya...
 Un circuit molt diferent els dels anys que l'havia corregut fins i tot ara pots triar amb la mitja o la Marató. Tot i que en cal quilometres pel repte d'aquest any l'Emmona (106km i 16400m de desnivell acumulat en menys de 34h) vaig decidir seguir amb les curses curtes per seguir agafant velocitat i confiança. Aixi que a les 9 del mati a la sortida de la mitja amb prop de 400 persones més! ...3,2,1 i sortim pels carrers d'aguafreda per anar a buscar les pistes i corriols del Montseny.
Com últimament faig, surto amb el grup de la meitat cap el final i a un ritma molt diferent a fa uns anys, també per la precaució de cansar-me massa aviat per l'activitat del dia anterior, però poc a poc em trobo millor, amb bones sensacions i vaig a bon ritma, no deixo de córrer en les primeres pujades i els primers quilometres de pista i algun corriol els faig sense aturar-me a caminar, primer avituallament i les primeres rampes dures, a caminar els trams de corriols, quan el corriol es converteix en un pista agafo un ritma continuo i cap amunt, amunt i amunt sense treva. Arribo el segon avituallament i cap a baix, una baixada llarga en que vaig a tope, amb molta més confiança i recuperant les bones sensacions de fa temps el baixar, tot i així faig una rebrincada que en fa aterra a terra amb la cama "tiesa" provocant un enrampada en la cuixa... tot i així i encara en calent segueixo, sense aturar-me per por a refredar-me i que faci més mal, pateixo els primer quilometres ja que no tinc prou estabilitat pero com vaig super emocionat de trobar-me be, segueixo sense aturar-me tot i baixa la velocitat, tot i així encara avanço gent a les baixades... després de la llarga i bonica baixada, avituallament i un tram pla per tornar a pujar per una zona obaga per un bonic corriol.. amunt! amunt! i començo a avançar a corredors/es de la Marató que en sortit una hora avanç. Faig les ultimes pujades i cap a baix a tot el que puc, recupero posicions i bones sensacions i cap a baix! en últim avituallament nomes agafo un tros de taronja i intento fer els últims quilometres a bon ritma ja per Aiguafreda fins arribar! Una gran cursa, amb una grandisima organització! cursa molt i molt recomanable! on he gaudit com una puta cabra amunt i avall... bones sensacions en aquesta temporada.

dimecres, de març 21, 2012

Pic de l'infern 2851m i Freser 2835m, un hivern poc hivern.

Dissabte matinem i cap a Ulldeter. Volem pujar els cims del Pic de l'Infern i Freser. Sortim de l'aparcament del refugi d'Ulldeter. Ja a primer cop d'ull es veu poca neu, sortim sense trepitjar neu. El mantell de neu és continu des del refugi a 2236m tot i que neu és dura i de poc gruix.
Pugem pel camí del coll de la Marrana 2526m, poc abans del coll ens posem els grampons i seguim fins el coll.
Des d'aquí anem direcció el coll que hi ha entre el Bestiments i el pic del Fraser, flanquejant per la vessat sud del Bestiments fins el coll del Malinfern 2705m i des d'aquí iniciem la carena fins el cim del Freser 2835m. Baixem i fem les rampes finals fins el cim del Pic de l'Infern de 2851m, fem les fotos i baixem direcció el coll de tirapits per baixar pel portell i tornar cap el coll de la Marrana.
 Des del coll baixem pel mateix camí de sempre cap el refugi. Poc metres abans del refugi ens aturem a la gespa i aprofitem el sol per lleure i fer els "mítics" entrepans, mengem i descansem una estona...
Després de dinar desfem l'ultim tram del camí i cap a casa a descansar que el dia següent tocava cursa de la vall del congost.



 Coll de la Marrana.



 Pic freser.

 Pic de l'infern.

Camí de l'infern, amb el cim del Freser a l'esquena.

 Cim del Pic de l'infern.

 Entrepans.

 Cara nord del gra de fajol petit.

i pels camps vora Ripoll... 

dilluns, de març 19, 2012

Omplim la plaça!!!


Seguim amb les accions ja que volem que la biblioteca es segueixi dient Ramon Fernàndez Jurado. El proper 24 de Març a les 18h a la plaça de l'església es farà un acte cultural amb recital de poesia,cançons, sardanes, jocs i xocolatada per infants... Farem intercanvi de llibres a la Biblioteca Lliure RFJ...


+ informació:

diumenge, de març 11, 2012

Comanegra 1557m

Dissabte sona el despertador, havíem d'anar cap el Pirineu, però divendres, de camí cap a Calella veig que m'he deixat els grampons a casa! Així que canvi de plans i dissabte mentre esmorzem fem una ullada a la revista Vèrtex i trobem un fitxa per anar a pujar el Comanegra de 1575m.
Així que furgo i cap a Beget. Aparquem a l'aparcament del poble i cap el PR que puja fins l'oratori, d'aquí seguim les marques del PR i GR que ens porta fins al Coll de Malrem. Des del coll busquem el camí per seguir per la carena, fem alguna volta, ens despistem fins que trobem una fita i unes marques de color blau i vermell, que resseguint el filat ens porten per dalt de tot la carena passant pel cim de Bordellat 1393m. Des d'aquí cal seguir el camí fins el cim del Comanegra, pujant i baixant alguns turons.
Durant tot el camí unes grans vistes de tot el Pirineu oriental, Canigó, Ulldeter, Taga... un paisatge molt sec i amb molt poca neu. Tota la carena és una gran talaia que separa la Catalunya nord del principat. Amb unes vistes impressionants des del cap de creus fins les muntanyes nevades...
Des del cim de Comanegra baixem directes fins la pista que va a les basses de Monars, sense arribar a elles agafem la pista i tornem cap a l'Oratori per baixar pel camí de pujada fins a Beget.

Una bona excursió per la zona de l'alta Garrotxa, prop de 18km i 1250m de desnivell.
  


























dijous, de març 08, 2012

30 Anys, camí de la victòria, seguim, seguirem!

Com passa el temps!! Demà iniciem una nova temporada dels Castellers de Castelldefels, una temporada més de castells per a molts castellers d'arreu del país, però per nosaltres, la temporada amb la qual fem 30 anys. 30 anys son molts anys amb moltes histories viscudes arreu dels país i part de l'estranger. Moments de tot tipus, però sobre tot molts somriures. I molts anys de treball dur de molta i molta gent que ens ha dut fins aquí!

Demà divendres iniciem els assajos amb moltes ganes de fer una gran temporada, retrobar-nos amb els castells de set, com vàrem estar apunt de fer-ho per la festa Major d'hivern de l'any passat. Amb moltes ganes de fer creixa la colla i fins i tot retrobar-nos amb els antics membres de la colla que els animarem a tornar i ajudar a seguir sumant anys i més anys.

I en aquesta nova etapa que vàrem iniciar fa ja 4 anys, tot i els alts i baixos, hem retrobat l'energia per donar-ho tot. I personalment, torno amb moltes ganes de fer-ho be, de fer castells, de posar-me la faixa, d'ensenyar els castellers i castelleres nous tot el que hem fet fins aquí, de sumar, de somriure, d'abraçades i d'aixecar el braç quan el del company o companya baixa, de donar pit o d'alça les mans, de mirades que diuen: "aguanta que ja el tenim" d'animar la canalla "tres passes", d'escoltar a tothom i d'aprendre. Però sobretot de fer realitat allò que a voltes escrivim en papers o tovallons el bar o en el banc d'una plaça.

Moltes ganes d'ajudar a fer gran aquesta petita colla, moltes ganes de seguir dedicant bona part del meu temps a seguir transmeten tot allò que el llarg de bona part dels anys hem adquirit. Tot plegat amb l'orgull de dur el color groc a la camisa, de fer castells el sud del Baix Llobregat!

Seguim, Seguirem! Seguirem amb les mateixes ganes que el primer dia!