Ferrata Cala Moli -Sant Feliu de Guíxols-

Dissabte ens aixequem tard i després d'esmorzar decidim anar a fer la Via Ferrada de la Cala Moli a Sant Feliu de Guíxols. una via ferrada que vaig fer fa molts anys i que durant un llarg període va estar tancada. Ara tornar a estar equipada, així que vàrem decidir anar. 
Arribem a l'aparcament i veiem que hi ha molts cotxes i moviment amunt i avall, però tot plegat no ens feien pensar que a l'arribar el seu inici ens trobéssim amb una llarga cua de gent, tots ben posats un darrera de l'altre i seguint el cable amb més o menys habilitat. fins i tot ens plantegem tornar al cotxe i anar cap a casa. Esperem una estona i comencem, però no hem fet ni 10 metres que estem parats i penjats en un esglaó esperant que el grup de davant avanci. Sort d'una noia del grup de davant que ens ofereix passar per davant d'ells ja que deu intuir amb les nostres cares l'avorriment. així que els avancem i anem fent fins tornar a topar a un altre grup, sort que la meitat decideixen sortir per l'escapament. Nosaltres anem fent moltes fotos i sempre que podem ens esperem per poder donar una mica de distancia els que tenim davant. La via esta massificada, sort que el paisatge i el dia acompanyen. Amb paciència anem superant el tram més desplomat de la via i gaudit del sol que fa. Seguim fent cua, però anem descansant i fen l'afecte acordió ja que els que tenim darrera van molt lents. Arribem al final i remuntem el darrer tram del camí fins tornar ràpidament a l'aparcament. 
Una Ferrada fàcil i maca que recórrer unes petits penya segat. Primer tram del recorregut fàcil i el segon hi ha un tram amb una mica de desplom, ben equipada. Això si, una ferrada que ha mort d'èxit ja que amb la combinació d'una aproximació mínima, fàcil, bonica.... provoca una gran massificació. Caldrà buscar els dies amb menys afluència.

Ferrata del Bony d'Envalira 2663m

Feia molt de temps que ja havia fet la via ferrata del Bony d'Envalira. Sempre havia tingut ganes de tornar-hi, ja que la vaig trobar una via molt bonica en un ambient d'alta muntanya. Així que aprofitant el cap de setmana, dissabte sortim de Calella i pugem directament cap a Andorra.

Sortim des de l'aparcament de Grau-Roig. Fem les motxilles amb tot el material tot mirant el cel ja que està mig ennuvolat. Des de l'aparcament es veu ja el Bony d'Envalira, sembla que l'aproximació és fàcil. Cal seguir una de les pistes d'esquí fins a trobar un rètol que marca el camí cap l'inici de la via. Cal resseguir les marques grogues que poc a poc et porten fins al peu de la paret. La ferrata comença en un diedre que està un pèl polit. A peu de la via dubtem pel temps. Els núvols cada cop són més negres, però amb alguns intervals de Sol. Així que al final hi decidim pujar. El primer tram de la ferrata és més vertical i amb els esglaons justos, i alguns dels passos cal fer-los buscant preses a la paret i amb l'ajuda del cable. Després d'una travessia arribem a un segon tram més tranquil que puja per un diedre fàcil fins a arribar a una placa molt vertical molt ben equipada. Un cop superem aquest tram, només queda anar seguint el cable fins arribar al mateix cim del Bony d'Envalira. Fem les fotos i veiem com poc a poc el cel es tapa més i fins i tot comença a tronar. Baixem per la part nord de la muntanya per anar a buscar el GR7 que baixa de la portella de Joan Antoni i ens porta fins les pistes d'esquí que resseguim fins tornar a l'aparcament.

Una via en un ambient d'alta muntanya sense grans dificultats tècniques i que es pot combinar i allargar l'excursió.

Ruta amb GPS a:

Ferrata de les dames.

Montserrat és, en tot els sentits, una gran muntanya on podem practicar mil activitats i les Ferrates en són una d'elles. Així que diumenge, després de les nevades de cap de setmana, cap a Montserrat amb ganes de finalitzar la ferrata de les Dames, ja que l'únic cop que la vaig anar a fer no la vàrem acabar i ens vàrem saltar l'últim tram de la via. Ens plantem a l'aparcament que hi ha a la pista que porta des de Collbató a la Vinya nova, preparem les motxilles i cap a dalt pel camí de la canal de l'Artiga Alta fins a agafar el camí que en 10 minuts ens porta fins l'inici de la ferrata.

Primer trobem una cadena i uns petits graons per superar dos sòcols de roca que no són part de la ferrata pròpiament dita. Arribem a una petita plataforma de sorra sota un mur de roca polida i amb el cartell de la vida Ferrata. Aquí ens equipem i iniciem la via. El primer pas és un pas llarg que cal posar molt bé els peus per poder superar-lo. Cal estirar-se i fer servir unes roques a peu de paret per fer de "tamboret" per poder arribar a la primera grapa. Des d'aquí el primer mur amb alguns esglaons doblegats per la caiguda de pedres, ja que la ferrata recorre el camí natural que fan les roques i l'aigua que baixen per la canal. El segon mur s'inicia amb una cadena llarga i després un mur amb esglaons i un tram de roques cimentades com si fos un rocòdrom natural. Aquí la dificultat és més baixa però cal estirar-se en algun tram. des d'aquí anem seguint el camí per la canal superant diferents ressalts de roca fins arribar a un tercer tram, que supera el mur més llarg en dues parts, la primera estirant de cadenes i la segona un llarg tram vertical i desplomat en el seu inici d'esglaons de plàstic i després grapes de ferro. Aquest tram també és el que té més ambient! Des d'aquí seguim per la canal fins a arribar a un pas amb un cadena que ens ajuda a superar l'últim petit mur que rellisca molt i fem servir la tècnica castellera per ajudar a superar-lo. Superem aquest penúltim tram i apareixem a sota un gran canaló que ha format l'aigua sobre la roca. La via segueix per aquest tram només amb l'ajuda del cable. La roca està polida i a més a més cal tibar fort ja que els peus en els primers trams no són de molta ajuda. Són 10 o 15 metres que cal fer estirant de la corda i pots descansar a cada seguro. Arribem a dalt de tot d’aquest últim tram que ja és el final de la ferrata. Seguim per la canal, que està plena de neu, fins trobar el camí de sortida i baixem cap a l’aparcament.

Una ferrata guapa, però que amb el pas de la gent i sobretot de l’aigua fa que cada cop els passos estiguin molt més relliscosos i això la fa un pel més difícil. Una gran ferrata que descobreix les boniques canals de Montserrat.

GPS wikiloc

Baumes Corcades -Via ferrata-

Diumenge cap a Centelles. Dissabte ens havíem comprat el llibre de vies ferrades de l'Alpina, així que calia donar-li ús a més d'estrenar els guants per fer ferrates que els reies havien portat!

Ens aixequem tard i arribem cap a quarts de 12 a l'aparcament de la ferrata. Ens preparem les motxilles i cap a la via. Veiem que hi ha molts cotxes aparcats i patim per trobar la via plena de gent. Pugem amb una parella que també fa horari de “dominguero”. Arribem a l'inici del cable, arnés, casc i dissipador i cap a dalt! El primer tram ens posa les piles, un ressalt vertical i amb algun petit desplom però molt ben equipat. Des de dalt del ressalt seguim pel camí fins a trobar la segona part de la via. Iniciem el tram per una feixa fins al desviament de la variant del pont nepalí. Decidim fer-la ja que no hi ha gent, i és arribar i travessar-lo. Són 70m de pont que posa les piles, sobretot mentalment. Passem ràpid i tornem al tram de la via normal que fa un flanqueig llarg per diversos trams de les baumes. Arribem a un tram on hi ha el camí de sortida i una variant, la variant de l'esperó. Com que desconeixem aquesta variant, ja que tot i comprar el llibre no hem llegit la ressenya, decidim seguir per la via normal, fem l'últim tram de graons i cable i tornem a caminar per empalmar amb l'últim tram de la via. Pugem per un camí prou dret fins al peu de l'últim esperó. Un desplom que ens porta fins una escala penjada, en aquest tram cal tibar fort. Superem el primer desplom i el tram d'escala i arribem al penúltim tram que desploma un pel més tot i que és un tram molt més curt. Arribem ja prop del cim del Puigsagordi (984m) i resseguint les indicacions de la via fem un petit ressalt, l'últim de la via, que ens deixa al mateix cim.

Des del cim veiem unes gran vistes de tot el Pirineu, Montseny i plana de Vic. Fem les fotos al cim i cap a baix pel camí normal equipat de pujada al Puigsagordi fins l'aparcament.

Una gran i bonica ferrata que haurem de tornar a fer la variant de l'esperó.   

Primer ressalt

Primer ressalt

Pont nepalí

Pont Nepalí 70m

Pont Nepalí 

Montseny 

Travessa 

Últim tram del segon tram.

Últim tram i desplomat 

Últim tram i desplomat 

Escala de l'ultim tram

Últim tram i cim.

Cim Puigsagordi 984m