dimecres, d’abril 20, 2016

Paüls (II) Cursa Trencacims 23km i 1930+

Últim cop que corria per Paüls era el 2009, tot i alguna visita després a recórrer les muntanyes d'Els Ports, feia prop de set anys que no corria per aquestes muntanyes que sempre son màgiques.

En Marc, en en un assaig de castells en va comentar que feien una cursa per Paüls, que pintava molt be. Al arribar a casa després de l'assaig de castells, no vaig trigar gaire a investigar i mira quina cursa era i la meva sorpresa va ser adonar-me que gairebé era un circuit molt similar al que havia fet en les visites anteriors. Records de bellesa i duresa, barrejats amb corriols, baixades tècniques i pujades gairebé grimpant... no calia massa cosa més per fer la inscripció!

Així que diumenge, després de passar el dissabte fent un excursió per la zona, ens aixequem a la zona de furgonetes. He dormit prou be, però amb els primers cotxes que arriben al poble els ulls es van obrin, la Marta i en Blai segueixen dormint a l'hora que jo esmorzo, en canvio i pujo a veure el Marc i l'ambient de la sortida, torno a a la furgo i cap l'arc de sortida a trobar-me amb en Marc que ha dormit a l'alberg del poble. Bon ambient a la sortida, gens massificada però amb molt de caliu, diguem que per un instant en trasllado aquelles cursa de muntanya de fa 10 anys on érem pocs, coneguts i saludats!

Sortim de cara amunt pels carrers del poble que fan molta pujada, però com sempre els primers metres son ràpids i poc a poc s'estira el grup de prop de 200 corredors i corredores, decideixo baixar el ritma per conservar i no buidar el diposit! Després dels carrers del poble hi ha 2 km per pista i corriol on es pot corre prou be. Però això si, quan el camí fa unes «S» un «corredors» per dir-li d'algun nom, disfressat de super runner decideix tallar pel dret i avançar de males maneres gairebé fotem-me els seus pals pel cap! De cop torno a al realitat dels temps que corren i dels fets negatius que porta que cada cop corre per la muntanya estigui esdevenint un esport més... Això si, que un «gilipolles» no es espatlli una gran cursa, un gran paisatge i una organització de 12 sobre 10!
Cap el quilometre 3 entre dins del barranc de Montsegre i comença la pujada sense treva on només veus els talons dels companys de davant, intento no perdre massa el ritma però veig que no vaig massa fresc i que en falta aquella espurna de puja un pel més lleuger. Arribo el primer avituallament, a al font dr Montsagre i no paro gaire, dos talls de taronja i segueixo amunt, pel camí que varem fer al dia anterior. En vaig recuperant i en aquest tram més tècnic puc augmentar el ritma i fins i tot, coneixent el camí, un cop passo el pas de la finella intento anar més ràpid amunt fins trobar el cim de la Mola Grosa i la primera baixada, i no una baixada qualsevol, si no una baixada tècnica i on en pocs metres baixem molts més de desnivell. Aquesta baixada ens porta fins la pista i després fins el barranc d'Engrilló on toca treure la pala i el rem. Tinc la sensació que he recuperat pota i decideixo no atura-me en els petits desnivell i vaig corrent tota l'estona a un ritma sou, tant en pujada com en pla fins arribar un petit mur que pel mig d'una petita tartera puja sense treva, un altre cop. Vaig fent prou be, però sense moltes alegries fins trobar un altre cop el camí que tornar a baixar entre mig de blocs, sorra, pedra... En poc més de 8 quilometres tastes de tot!

Si a Paüls baixes tingues per segur que si no veus el poble vol dir que toca tornar a pujar, així que des del fons del barranc que ens ha portat l'ultima baixada puguem fins el avituallament que hi ha al Tossal d'Engrilló. Des del cim toca baixar, ser que aquest quilometres que venen ara son més tranquils per uns boscos de pins i catifes verdes amb el contrast dels colls pelats on la roca es ben viva. No acabo de trobar-me amb prou forces per arrancar un bon ritma, això si, son moments per gaudir de les vistes d'Horta de Sant Joan, les roques de Benet, d'Els pots més feréstecs...

Un tram de muntanya russa que em porta fins al peu de la cresta de la Punta de l'Aigua i aquí, al quilometre 14, patapam! I la llum vermella encesa, totalment fos! Així que pas a pas i poc a poc, gaudint de la muntanya per una cresta molt maca, aèria i amb unes grans vistes! Arribo al cim i sense descans toca anar avall per una canal amb molt desnivell on noto les cames molt cansades! Baixo lent, però segur per una baixades tècniques i amb algun petit mur de pujada! Arribo al avituallament del quilometre 16 força cardat, on paro agafar forces per la ultima gran pujada on toca buidar tot el diposit de la reserva per arribar dalt de tot de la Punta del Vacarissal i des d'on ja es veu Paüls i comencen els prop de 5km de baixada, el primer tram força dret, però després ja una agradable camí entre mig del bosc on si tens prou pota (no és el meu cas) pots anar ràpid. Baixo be, lent però segur i sense adonar-me ja soc els primers carrers dels poble i abans d'arribar a la meta en Blai i la Marta animant! Agafo en Blai i cap dins!

Una cursa dura i 100% de muntanya! Amb tots els ingredients que la fan molt especial, una gran organització, un recorregut espectacular, un paratge increïble... una cursa per marcar en vermell al calendari, això si, on cal arribar amb molta pota i desnivell a les cames!

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:












dilluns, d’abril 11, 2016

Paüls (I) d'excursió a la Mola Grosa.

Aprofitant que havia de baixar diumengue 10 a Paüls per fer la cursa de la Trencacims, agafem la furgo dissabte al mati per baixar a fer una visita els Ports! Unes muntanyes que son lluny de casa, pero que mai et deixen indiferent.

Aixi que furgo carregada i cap a Paüls, arribem a Paüls i ens trobem el petit poble amb un bullic de gent amunt i avall ja que dissabte era el dia que és feia la prova de 50km. Anem a la zona d'aparcament de furgonetes (al camp de futbol) i a l'hora que esperem al Marc, que també correra la cursa, ens fem el dinar i anem escoltant per la megafonia com arriben els primers corredors del ultra.

Després del dinar i amb en Marc decidim anar a fer una excursió fins el primer cim de la cursa, per un paisatge molt maco.

Sortim del poble pels carrers i seguim el camí marcat amb les senyals de GR i les maques de la ruta dels estels del sud. El camí en els seus primers 2,5km no puja gaire i va fent per pista i algun corriols, fins que entra dins al barranc de Montsagre i comença una gran pujada que puja fins la Font de Monsegre. La pujada és sense treva, per bonic barranc envoltat de parets.

Arribem a la font i fem una bon parada. Des de la font ja veiem la cara nord de la Mola Grosa que sembla infranquejable des d'aquí. Després de recuperar forces seguim el corriol que puja pel dret i en algun tram cal ajudar-se amb les mans fins trobar una escletxa a la roca denominada pas de la finella, ens fa atravesar la paret i canviar de vessant. Des d'aquest punt només falta seguir les fites per la carena fins arribar el cim de la Mola Grosa (1044m). La baixada la fem seguint el camí direcció nord primer per una agradable camí per un bosc fins trobar una pronunciada baixada que ens porta fins un coll de la refoia (850m) hi ha la pista. Agafem la Pista i anem en direcció de pujada fins arribar a la bassa de la Refoia i anar cap el coll roig per tornar a la font de monsegre i baixar pel mateix camí fins a Paüls.

Ruta a Wikiloc gravada APP wikiloc: