dimarts, de febrer 27, 2007

100 anys, 100 cims,

Vella xiruca, quantes hores passades, quanta alegria fas reviure al meu cor...

Hola a tots i totes. Ja ho tinc, fa uns dies, mentre caminàvem per les muntanyes d'Ulldeter amb el Pablo i el Pol, varem començar a donar-li voltes al tema de fer un petit projecte per commemorar del centenari de l'escoltisme. I al final, com no podia ser d'altra manera, no vaig poder deslligar muntanya de l'escoltisme i copiant la iniciativa d'Escoltes Catalans, 30 anys 30 cims, va néixer la idea d'aquesta petita proposta.

100 anys, 100 cims.

Com que no puc assolir jo solet o amb companyia els 100 cims durant el que queda d'any, us demano a tots i totes la vostra col·laboració! Que feu la màxima difusió de la iniciativa (els vostres amics, ex membres d'agrupaments, ex membres de l'escoltisme, amics excursionistes, coneguts, saludats, agrupaments...) al mateix temps que envieu una foto dels vostres cims a vellaxiruca@gmail.com per poder anar actualitzant el bloc fins arribar els 100 cims (o més...)

Així que esteu tots i totes convidats a pujant des del mont Tàber fins a l'Everest per celebrar d'aquesta manera el centenari de l'escoltisme mundial.
I com tampoc pot ser d'altra manera, aquesta iniciativa també te un caràcter reivindicatiu, reivindicar al paper de la muntanya com a eina essencial en el projecte de l'escoltisme, ja que la muntanya és un espai on educar per transformar, on créixer per el dia de demà canviar allò que no ens agrada, un espai per aprendre a estimar tot allò que ens envolta..
Fins aviat i espero les vostres fotos!

dilluns, de febrer 26, 2007

El país català de Sardenya

L’arribada a l’Alguer a les 9 del vespre de divendres va ser d’allò més tranquil·la. L’Alguer té un petit aeroport a uns 12 km al que arriben uns 5 vols al dia en cap de setmana, i des del mateix aeroport vam agafar un autobús fins a Fertilia, un poblet a 6 km de l’Alguer on hi ha un alberg.

Dissabte al matí vam estar reunits, ja que en realitat, tot el viatge estava muntat al voltant d’una reunió, però a partir de les tres vam estar voltant per l’Alguer, i de fet, fins les quatre de la matinada. El poble de l’Alguer no té massa res, i en canvi, s’hi respira un ambient fantàstic. La part antiga és molt bonica, amb carrerons estrets amb noms en català, una muralla a la vora del mar envoltant tot el casc fins al port, ple de racons i raconets. A mi la muralla a la vora del mar amb el batent de les ones és una cosa que em va fascinar. Potser la meitat de les fotos que tinc són d’això. I m’hi hauria passejat amunt i avall, estona i estona, sentint el soroll del mar contra les roques, l’olor de port, la brisa salada, i amb el contorn de les torres i les palmeres contra el cel.


A banda de lo bé que ens ho vam passar, un dels motius de broma constant del viatge era la desorganització amb els transports, i en general el caos que suposa bellugar-te sense conèixer massa coses.

La primera ja va ser a l’aeroport, on aconseguir els bitllets del bus (oi que sembla que no pugui ser?) va ser d’allò més complicat. Tant, que al final el conductor de l’autobús ens va acompanyar a la macchinetta rossa a comprar-los. La segona va ser que a Fertilia no sabíem on comprar els bitllets de bus per anar a l’Alguer, i vam pensar que a l’autobús es podrien comprar. Però no, i al final el conductor ens va dir que pugéssim i llestos. Quan vam insistir en pagar, ens va dir que quan compréssim els de la tornada ho diguéssim i paguéssim el doble. La tercera va ser que a l’oficina de turisme ens van informar sobre una visita a unes coves en un poble a 30km quan vam preguntar què es podia fer en diumenge a l’Alguer (l’endemà), ens van donar els horaris d’autobús, el preu, el preu de la visita... llàstima que la noia d’informació no sabia que en diumenge l’autobús que va a les coves no funciona. (En quin lloc del món les coses turístiques deixen de funcionar en diumenge?? A l’Alguer, fins i tot l’oficina de turisme estava tancada en diumenge). La noia d’informació (que per cert parlava un català alguerès perfecte) es veu que tampoc sabia que tota la informació relacionada amb el transport nocturn (autobusos i taxis) només servia per a l’estiu, de manera que a les tres de la matinada, després de sortir del bar de nit al que vam anar, vam haver de caminar els 6km fins a l’Alberg (una hora i mitja!!).

El més important que heu de saber sobre l’Alguer és que ningú sap res. L’aventura més divertida va ser quan el diumenge vam decidir tornar a l’Alguer a passar el dia i a renyar a la noia de l’oficina de turisme pel passeig nocturn per la platja que vam haver de fer. Com que el dia abans no havíem pagat el bus, estàvem decidits a adquirir els nou bitllets costés el que costés. D’entrada vam preguntar a l’alberg on comprar-los, i ens van dir que al quiosc al costat de l’església. La senyora del quiosc ens va contestar “No, no bus tikets, no” i va tancar la finestreta com si fóssim venedors d’enciclopèdies, i quan li vam preguntar “Dove?” va tornar a obrir una mica i ens va dir “On bus”, que nosaltres sabíem positivament que no era cert, però ens vam haver de resignar perquè va tancar la finestreta i va desaparèixer. Llavors vam preguntar a una senyora pel carrer on podíem comprar bitllets pel bus, i ens va dir a la fruteria (?!??!). També ens va preguntar quants, i li vam dir que nou, i va fer cara d’escèptica, com dient “Ui, nou, no demaneu res....!”, cosa que tampoc vam entendre, perquè al bus hi caben més de nou persones. Però vam anar cap a la fruteria i estava chiusa, clar, perquè és diumenge. Davant de la fruteria vam preguntar on podíem comprar bitllets del bus, ja que la fruteria e chiusa, i ens van dir “Al quiosc”. I vam dir anda ya!, i quan va venir el bus hi vam pujar i li vam dir al conductor que no sabíem on comprar els bitllets. Ell només va dir “No lo só” i que si venia un inspector ens posarien una multa, però que li era igual. En fi, una escena digna de la Merienda de No Cumpleaños amb la Liebre y el Sombrerero Loco. El Víctor diu que ja va pillar la manera com funciona això dels busos a l’Alguer: quan vegis un bus, tu saltes a dintre cridant No lo só!, i llestos.

En fi, suposo que a tot arreu hi ha extravagàncies. Però us asseguro que a l’Alguer n’hi ha moltes.

Sobre el català de l'Alger, la veritat és que és poc present, i que jo esperava que n'hi hauria més, ni que sigui explotat com a recurs folklòric i turístic. En una botiga hi havia un cartell: l'Alguer País Català de Sardenya, però era poc freqüent. Val a dir que el restaurant on vam dinar el darrer dia, Il Veccio Molino, sí que ens va atendre en català una senyora adorable, i a més vam menjar de conya.

Demà us poso una selecció de fotos, i encara em queda per explicar el Carnestoltes més curiós que he vist en la meva vida.

diumenge, de febrer 25, 2007

Li diuen democràcia i no ho és

Som a les portes que el Tribunal Constitucional dictamini la constitucionalitat de l’estatut, però sembla que poder no cal esperar a que es reuneixin i debatin el text, ja que sembla ser que ja tenen decidit el resultat. La neutralitat del tribunal depèn de quin partit polític ha designat els membres de TC. I ara per ara, hi ha un majoria dels anomenats “conservadors” ...
Amb situacions com aquestes jo em pregunto si vivim amb una democràcia real o som en una democràcia virtual. Existeix la divisió de poders en el nostre sistema democràcia? Realment hem superat la llarga nit franquista? Massa preguntes que en porten a la reflexió que vivim en un mena de circ o de carnaval de Venècia ja que tothom porta mascara i disfresses.
Tornant al tema del TC i l’estatut, jo tot i haver votat NO a aquest estatut, el defensaré fins al final, però no us puc negar que m’agradaria que el TC acabi amb l’estatut o el declari inconstitucional. Crec que l’estat no cometrà aquest gran error, és prou intel·ligent per no fer créixer els independentistes. Encara que crec que també juguen amb el fet que som un poble covard. Que ja ens poden estar foten canya i aquí ningú aixeca el cap!
Però espero que despertem de l’anestesia col·lectiva, que deixem de abaixar el cap. Ja no és qüestió de ser espanyol o no, és qüestió que els espanyols no ens volen tal com som. És qüestió de dignitat col·lectiva.

Hi havia qui deia que amb el PP al govern els independentistes vivim millor i que amb el PSOE hi hauria un refredament del moviment... crec que algú va calcular malament... i demostra que la qüestió no és quina comparsa mana a Madrid...

I així ens va!

dijous, de febrer 22, 2007

Diada del pensament escolta


Avui, 22 de febrer, com cada any és la diada del pensament escolta. Enguany, però, això se suma al fet que el 2007 se celebra el centenari de l'escoltisme. Així doncs, felicitats a tots i totes les escoltes del món!

dimecres, de febrer 21, 2007

Marató de Berga a la vista.

Avui he visitat el bloc d'uns bons amics i amigues de curses i per sorpresa he vist una foto on també sortia jo! És una foto que es va fer desprès d'arribar a Berga desprès de fer els 42 km i els prop de 3000m de desnivell positius... aquell dia vaig acabar molt malament... destrossat... en el moment de la foto nomes pensava em no tornar mai més a córrer la marató de Berga. Ara ja estic entrenant per tornar el 20 de maig amb més ganes que mai!
Estan bojos aquests Romans!

dilluns, de febrer 19, 2007

La tercera, la quarta i la cinquena...

Sembla ser que això d’anar a la seva i de viure en un món apart és cosa del gens. El conseller Maragall sembla que desconegui la realitat de la llegua al nostre País. I prengui com a referent una part del territori obviant aquelles zones més poblades...
Amb les seves declaracions mostra un desconeixement de la realitat lingüística a les comarques metropolitanes. Un exemple de l’estat de la llengua és la meva ciutat. La presència del català en els centres de secundaria és anecdòtica. Al carrer, el català és una llengua en perill d’extinció. Perill d’extinció que és potenciat per el nostre ajuntament (PSC+ICVEUiA+CIU) que deixa morir la llengua i la seva utilitat, condemna el català al nivell de llengua folklòrica. A Castelldefels el bilingüisme institucional toca de mort l’estat del català a la ciutat.

Sr. Maragall, vingui a visitar els centres de Castelldefels i comprovi quin és el nivell de català a les escoles i quin es el nivell de català dels alumnes. Després passegi’s per la ciutat i entri als comerços i demani ser atès en català o intenti anar a veure una pel·licula en la nostra llengua... o fins i tot trobi’s amb un agent de la policia local...Després del passeig reflexioni quina és la llengua que encara viu sota mínims i que cal reforçar...

divendres, de febrer 16, 2007

Més canvi climàtic

Aquesta sembla l'actitud de les administracions enfront el canvi climàtic. "Això serà molt important d'aquí 20 anys, i això és més tard del que arriba el meu mandat".
Li dedico a l'Ottinger, donada la seva preocupació pel fenòmen...

Bon cap de setmana!

dijous, de febrer 15, 2007

Nervis a la grada, gol al camp!

Des de que ha començat el partit hi ha tot un clam de gent que està molt i molt nerviosa. Tranquil·litat per tots i totes.

Hi ha un nerviosisme que crec que no beneficia a ningú, no es cansen de cridar i saltar. El seu gran argument és que hi ha una pèrdua d’identitat dels colors de la samarreta, que els jugadors no senten els colors que defensen. No paren de repetir que amb aquest equip no guanyarem la lliga i que segur que ens eliminaran de totes les competicions.

Està clar que aquesta part de l’estadi no aixecava gaire la veu quan part de l’estadi està a punt de ser venut a l’equip contrari, mai havien cridat com fins ara en favor de jugar en una lliga nova i sense lligams amb la de l’estat, fins i tot mai havien dit res quan teníem un president que festejava amb la més lletja i celebrava el “títols” amb banys al riu o millor dit venent “lo riu”. Està clar que aquesta part de la grada està massa nerviosa i excitada, sembla que la tribuna que sempre s’havia mantingut fidel ara estigui animant molt més que el gol sud...

El partit segueix i no pitjor que fins ara, fins i tot en aspectes millora, però hi ha uns aspectes que comparteixo amb la tribuna; cal millorar el joc per fer millors resultats, però estic segur que amb aquest equip, fent algun canvi, guanyarem la lliga. També no cal oblidar aquells que al vestuari es dediquen a fer la feina de l’adversari...

Està clar que aquest equip no ens farà ser campions del món, però segur que ens classifica per jugar en un futur les eliminatòries. Tothom és lliure de criticar i cridar fort, fins i tot quan és en benefici el visitant... però la tribuna hauria de reflexionar quan treu els mocadors, poder estem fent més mal a l'estadi que a l’equip.

En el temps que vivim, no tot és negre o blanc hi ha matisos importants, formes de fer i molts camins, però segur que no hi ha un negre negre ni un blanc blanc. Nomes demano a la graderia que miri més cap a la resta de colors que faci memòria històrica i sigui coherent... que ara venen temps difícils!

Però així es el futbol! Demà entrenament a les 11h

dilluns, de febrer 12, 2007

Acrobàcies al cel!

Dissabte al vespre feia molt de vent, i aquesta és la pinta que tenia la platja de Castelldefels.

Vam anar al Decathlon a comprar cordes per a l'estel i vam anar a la platja. Al principi posàvem malament una de les varetes. L'estel va ser trobat a Galícia sense llibret d'instruccions... i per això no hi havia manera de fer-lo volar!

Però al final ens en vam sortir: en aquesta foto es veu el meu caparró i l'estel.
Al final fins i tot feia acrobàcies, casi mato a l'esteve intentant fer que toqués amb una ala a terra, i a més em va caure a l'aigua! Però amb una mica de pràctica la nova joguina funcionarà d'allò més bé.

Ara necessito trobar una cua per posar-li, si pot ser amb molts colors, i també un tub per poder-lo portar amb la bici.

M'encanta aquesta foto...... la platja a l'hivern és fantàstica.

(per cert, lògicament, l'artista de les fotos és l'esteve...)

divendres, de febrer 09, 2007

u u u u Oleguer!

Des d’aquí tot el meu suport al jugador del FCB. Realment cada dia que passa dóna una lliçó de compromís i ètica. Gent com aquesta em demostra que no tot està perdut i que no nedem contra corrent. Jo crec que el que més mal fa és que sigui una persona mediàtica i amb poder de difusió d’un missatge com el que Oleguer ha fet.

Està clar que amb gent compromesa com l’Oleguer aquest país i aquesta societat aniria molt millor. Està clar que des de molts indret de la nostra societat hi ha massa por a manifestar el que pensem, per això també des de molts altres es dediquen a criticar quan una persona diu les coses clares i amb coherència.

Per una altra banda, és totalment lícit que l’empresa Kelme trenqui tota relació amb Oleguer, però també és totalment lícit fer una crida a no comprar productes Kelme. Per la hipocresia de dir en el seu comunicat que defensa la llibertat d’expressió i al mateix temps rescindeix un contracte amb l’Oleguer per parlar clar i català!

Aquí teniu una campanya que Vilaweb ha començat.

Gràcies Oleguer pel teu compromís i per fer més gran la flama!

dimecres, de febrer 07, 2007

Notes polítiques des de Castelldefels

Avui obro una altra petita finestra, "notes polítiques des de Castelldefels", un espai molt més municipalista, més de política del meu poble, sense perdre de vista la política general. Així avui obro un bloc 100% polític amb la idea de tenir una eina més per fer arribar a la gent de la meva ciutat el projecte polític d'Esquerra a Castelldefels. Encara que seguiré parlant, escrivint i opinant també de tot allò que es mou pel meu costat, sense abandonar la finestra!

Ens seguim llegint.

dimarts, de febrer 06, 2007

A què esperem?

Ara resulta que l'Estatut de Catalunya pot ser tombat pel tribunal constitucional. Si això passés seria una demostració de la debilitat d'aquesta democràcia i de la seva presumpta separació de poders. Cal recordar que Estatut de Catalunya, en els seus punts més conflictius es similar a l'Estatut d'Andalucia o el del País Valencia o les Illes. Però resulta que l'Estatut de casa nostra està al tribunal perquè totes les comunitat on governa el PP l'hi han portat, igual que ho ha fet el defensor del poble i al mateix PP... després de la "cepillada" del senyor Guerra, després del pacte a la baixa Mas-Zapatero, després de saber que en el finançament sembla que no es compliran els terminis... algú encara creu que va ser un bon Estatut? algú encara creu que és rentable ser espanyols?
També tenim la llei de dependència, molt important, però que s'ha fet passant de les "autonomies", tenim el tema de la tercera hora del castellà i sembla que Salamanca vol tornar a aturar la sortida dels papers que encara queden allà i són propietat de partits, sindicats, persones particulars...
I tot això no és culpa del govern d'aquí, ni de la correlació de forces del nou govern, que ningú s'enganyi, som un poble covard i per això tenim els politics que tenim!

Realment algú encara es creu aquesta farsa anomenada Espanya? fins quan seguirem aguantant?

dilluns, de febrer 05, 2007

La Trama Polaca

Ja sé que darrerament no escric gaire, però avui he escrit a La Trama Polaca. Us espero allà!

Travessa per Ulldeter.

Aquest diumenge he tornat a la muntanya. Havíem d'anar a pujar el Balandrau des de Pardines, però el final hem decidit anar a fer una travessa per els cims que envoltant Ulldeter. Cap a les 9:30h Sortim de l'aparcament del Refugi d'ulldeter i anem direcció cap al pic de la Dona 2704m i d'aqui cap al pic de Beciver 2848 i finalment pujem al Pic del Bestiments. Un ruta molt bonica que recórrer la carena que separa les dues Catalunya. Ahir es podia contemplar grans vistes del Canigó, Montserrat, Cadi...Aquesta excursió te l'encant que es descobreix el cim del Beciver, un cim que viu oblidat per l'obra del Bestiments. Tot i que l'aresta que uneix el cim del Beciver amb el Bestiment, és per mi, la ruta més maca per assolir el cim del Bestiments, cim que amb ahir ja he trepitjat 11 vagades...

Els números: 5:30h i 1060m de desnivell positiu.

Vistes a primera hora del dia.

Pic de la Dona 2704m (Pol, Pablo i Jo)

Pic del Beciver 2848m

Aresta final cap el cim del Bestiments, Beciver el final d'aquesta carena.

Cim del Bestiments 2883m

divendres, de febrer 02, 2007

Alguns divertiments

Avui us presento un parell de bones idees que han tingut altres, i que les han plasmat en blogs.

La primera proposta és El millor joc de món.

El millor joc del món, segons el Xavi, és un que consisteix en proposar l'inici d'una frase i que la resta de jugadors n'endevinin la continuació. Amb una norma: la part proposada inclou un personatge, i la part a completar és únicament un nom propi (nom i cognom, normalment) d'un altre personatge, en general, relacionat amb el primer.
Tranquils, jo tampoc vaig entendre res, però amb un exemple es veu claríssim:
Proposta: La Rosa Maria té molt bona orientació però la...
Resposta: Núria Espert.
I així anar fent. Us animo a participar d'aquest joc, perquè hi ha una frase que arrosseguem des de la primera setmana, i encara ningú l'ha resolt: Dustin no tiene almohada ... Estic segura que a la Cobaltina li ENCANTARÀ aquest joc.

L'altra proposta és La Mirada Innocent.

En Pere em proposa participar d'aquest grup de gent que gaudeix del cinema i la lectura. Cada mes, aproximadament, proposen una pel·lícula, o un llibre, perquè tothom que vulgui la vegi o el llegeixi, i pugui comentar el que li sembli al respecte. La primera proposta era "Olvídate de mí!", o "Eternal Sunshine of the Spotless Mind". La carta de presentació de la peli no era molt bona, amb en Jim Carey de protagonista, i les imatges de presentació fan que sembli una peli d'allò més queca. Però en fi, ahir la vaig veure i em va encantar. A mi em va agradar la frase: Sand is overrated. It's just tiny, little rocks. Més comentaris sobre la pel·lícula els trobareu a "La Mirada Innocent".