dilluns, de desembre 31, 2007

XXV Sant Silvestre a Castelldefels

Com hem tingut que tornar avanç d'hora del nostre viatge per Andalusia, podré acabar l'any intentant tornar a córrer!
Aquest any no ha estat un bon any per les curses, tot i que tenia moltes expectatives... primer van ser el temps dedicat a les eleccions municipals que no van deixar entrenar prou i després unes molèsties lumbars i de ciàtica que m'ha tingut apartat de les curses de muntanya i dels entrenaments. Tot i que encara no ser si podré seguir corrent per les molèsties que arrossego i que encara estem investigant el seu origen a cal metges.
No vull acabar l'any sense fer allò que m'agrada, sense correr, aixi que dintre de un parell de hores a correr la XXV Sant Silvestre, una cursa molt popular que es correr pel barri del costat de Casa i que te un recorregut de 3.2km...
Tot esperen començar a trobar-me be i encara el 2008 amb una pila de km! i el repte de l'UTMB a l'agost!
Bona entrada a l'any, bon 2008!

diumenge, de desembre 30, 2007

Viatge a Andalusia: capítol 1, Granada

Hem sigut fora uns quants dies, de visita per Andalusia. Vam arreplegar trastos, i vam engegar motors, cap a Granada, on ens esperaven l'Anna i el Benet.

Primer vespre, per Granada, unes canyes, unes tapes, una bona passejada, i després buscar un racó on dormir:


Es lleva un dia xepi xepi, com si diguéssim, de manera que decidim calçar-nos la càmera de turista i anar cap a l'Alhambra.

Tenim moltíssimes fotos, aquí una tria:

dimecres, de desembre 19, 2007

Postals de l'Emporada

Postals del Montgrí, aquest post es part de l'anterior, deixo algunes panoràmiques que vaig fer foto a foto i que després he enganxat amb el programa PortPanMaKer que per mi es el que millor resultat m'ha donat.
Apa algunes postals:

Extrem oest del Montgrí. Vist des de la pista que puja cap a Santa Catarina.

Vista des del castell cap el Baix empordar, el poble que es veu es Torroella de Montgrí i ulla.

Panoramica des del Castell cap la zona de la desembocadura del ter.

Panoramica des del Castell cap al mar, amb les illes medes el fons, l'Estartit i tota la serralada del Montgrí cap el mar i més a l'esquerra es pot intuir el començament del golf de roses.

Vistes de Tor des del pla.

Cap de setmana pel Baix Empordà

Aquest cap de setmana varem estar per Tor, un petit nucli de cases a la frontera entre l'Alt i el Baix Empordà. Allà els pares de l'Eva tenen una casa. Però no hi vam anar sols, ja que la visita a Tor era per celebrar l'aniversari de l'Elena. Així, cap a Tor vam anar amb l'Anna, el Joan, l'Aina, el Pablo, el Victor, l'Elena, el Pep i la Laia. Un bon cap de setmana relaxat i rient molt. Això sí, un fred que carda ja per aquelles terres, sort de la llar de foc. El diumenge pel matí em vaig escapar amb la bici a fer una volta pel Montgrí i algunes fotos de l'Empordà despullat pel fred de l'hivern.

Llar de foc....

Vermells, foc i flames.

Pati del castell del Montgrí.

Pomers despullats.

Tor al fons i les capses de fruita esperen la propera collita.

.... any de sequera.

dimecres, de desembre 12, 2007

seguim sent moneda de canvi, fins quan?

Poc a poc el Govern del PP del País València esta tancant els repetidors d'Acció cultural del País València que permetia poder veurà TV3 amb tota normalitat el sud dels països catalans. Una demostració més de l'anti-catalanisme i neofeixisme dels senyors i senyores del PP.
El problema, apart de la part crònica del PP, es que el ministre Clos d'indústria i "justícia" i el govern de ZP no pensen moure un dit per TV3 , almenys ara a les portes de les eleccions, i fins i tot dubto que després, per por a perdre els vots més espanyolista.
El PP juga amb l'anti-catalanisme perquè li dona vots i el PSOE es un espectador per por i fins i tot crec que per convicció.
Cada dia que passa començo a tenir més clar que amb espanya, millor dit amb els polítics dels grans partit espanyol no anem enlloc. I si volem avançar, millorar i créixer com a poble nomes ens queda ser lliure i decidir el nostre futur sense les cadenes que ens lliga'n a l'estat espanyol que contínuament ens maltracta com a nació, que maltracta i menysprea la nostre llengua i cultura.
Seguiran sent fàcil fer-nos servir com a moneda de canvi, seguiran sent fàcil guanyar vots amb les insults i atacs a Catalunya a l'hora que seguim empobriment la nostre societat si seguim sent més rucs que aquelles engantxines que duem els cotxes.

Va sent hora de fer-nos gran i emancipar-nos!

dilluns, de desembre 10, 2007

i ara comencen a sortir els enciams...

Fa un parell de setmanes vaig plantar les llavors d'enciams, i aquest dies estan començant a sortir. Ara per ara encara no faig planter i em dedico a anar netejant fins deixar les que millor creixen. De cara a l'any vinent començarem a fer un calendari per planificar millor i també a fer planter, comprar un testos més grans i dedicar-li una mica més de temps.

Aquí us deixo amb unes imatges dels primers enciams, fixeu-vos en el detall que encara té la llavor enganxada a la fulla.

Primer enciams, amb la llavor a la fulla.

Maduixera....

Pastanagues, crec que he saturat massa aquest test i les pastanagues no acabaran de sortir prou fortes....

diumenge, de desembre 09, 2007

Festa major d'hivern'07

Aquest dies a Castelldefels, hem celebrat a Castelldefels la festa major d'hivern. Aqui deixo algunes imatges del cercavila que l'Eva va caçar, ja que jo anava portant el Drac GARiGOT. El que no va poder caçar van ser les meves ganyotes del pilar de 4 descarregat per la colla de Castelldefels del dissabte, que també va tocar lluitar-lo com aquella del passat 11 de setembre...

Colla de diables de Sitges.

GariGot, el Drac de la Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels.

Colla de Diables de Castelldefels.

GariGot.

Espurnes del GariGot.

divendres, de desembre 07, 2007

Pares noels escaladors

L'any passat ja llançava el següent avís: a tots aquells que tenen un Pare Noel escalador al balcó. Que sapigueu que quan vinguin els reis i vegin aquesta andròmina horrorosa penjada a casa vostra no us deixaran res.

Però constato horroritzada que no només no ha tingut efecte, sinó que enguany sembla que s'ha multiplicat la fal·lera per aquests sers esperpèntics, fets amb tela cutre i mal reomplerts de cotó fluix. I de tres en tres, tu!! que jo crec que algun fabricant xinès va sentir la història dels tres Reis Mags i la del Pare Noel i es va fer la pitxa un lio.

Aprofito aquest modest espai de la blogsfera per expressar el meu més profund odi, alimentat durant un any sencer, per aquests impostors estafadors repartidors de falsa felicitat, als que espero que les escales de corda se'ls trenquin just en el moment que per sota estigui passant el camió de les escombraries un dia que la tapadora s'hagi fet malbé i porti coses que fan molta pudor, si pot ser restes de peix millor.

M'adono alleujada, per això, que no sóc l'única.

i + roca....

I ahir cap a Margalef, un petit poble de les Garrigues, on hi ha un indret mig amagat per moltes corbes i carreteres comarcals molt bonic per escalar amb un perfecte conglomerat ple de forats.

Com que l'Alba i el Cèsar passaven part del pont per aquelles terres i feia temps que no els veiem varem decidir baixar a escalar amb ells per les parets de Margalef.

Després de 1:45h de cotxe i de saltar-nos 3 peatges de 4, varem arribar a Margalef, anem a buscar l'Alba i el Cèsar el refugi on dormien i anem cap a un sector prop de la carretera.

Un dia amb un solet que escalfa i fa molt agradable l'escalada. Anem fent vies, un IV+ per començar, després un V+ i un 6a tots a vista i l'Eva de segona però sense penjar-se. Després anem cap a l'altre pany de paret i allà un V, i un parell de V+ també a a vista. Vies llargues però amb molts forats, poc polides. Per gaudir!

Dinem i ens desplacem cap a un altre sector, busquen un 6a+ que comparteix reunió amb un 6c+ perquè el Cèsar es baralli, però sembla que allò que era un 6a+ desploma i te uns cantos que fan patir! Així que després d'alguns intents ho deixem córrer a la penúltima xapa.
Un bon dia d'escalada amb molt bona companyia i on l'Eva a tornat a enfilar-se per les roques.

Sector Can llepafils, on hi havia força gent.

L'Eva a un V de segona.

El Cèsar assegurant i l'Alba (mai por) escalant.

Primers metres d'allò que havia ser un 6a+...

Jo, segons avans de caure.. 6a+?? amb aques desplom...

dimecres, de desembre 05, 2007

i + conglomerat....

El passat diumenge més conglomerat, això del canvi climàtic també té les seves coses bones! que pots escalar com si fos estiu a principis de desembre.

Així que amb l'Anna i el Benet vaig anar cap a Montserrat. L'indret escollit: les agulles que son la porta el sector del vermell del Xincarró, un sector on no havia estat mai i que tenia pinta de ser una bona alternativa a les plaques polides i saturades del mateix vermell.

A l'aparcament ens trobem amb un vella amiga, casualitats de la vida que et fan adonar que el món és molt petit, i cap les parets. Un aproximació de uns 20 minuts i ja hi som. Busquem les vies fàcils però sembla que no siguin gaire atractives i això ens "obliga" a començar per un V+ de 20m amb les assegurances una mica allunyades. Després provem un 6a que té una sortida fina tot i que lluitant i aguantant l'equilibri en el pas de la segona a la tercera xapa es pot encadenar. Per relaxar ens desplacem a una agulla del costat i fem un V- llarg i bonic tot i que la roca no es una meravella. Cal que passi més gent per poder netejar el recorregut.
Havíem planejat acabar amb un 6b però els braços no donaven per més, tot i aixi ens fiquem en un via que no surt a les ressenyes del llibre. Bonica i amb un part inicial tècnica i que el final crec que pot sortir un 6a+...
Dinem a peu de paret i cap a casa amb un bon regust de boca després d'encadenar totes les vies a vista i d'haver gaudit com un nen a joguines noves. Sembla que aviat tornarem a ficar-nos esparadrap i apilar llibres de resenyes a la tauleta de nit.

L'agulla del Gerró amb la seva nansa.

El Benet al V+

Jo el 6a, fen equilibris a dues patates de Montserrat.

L'Anna el pas clau del 6a.

Jo al V- de l'agulla, bonica, llarga i amb ambient.

jo al tram final del possible 6a+
L'Anna resolent els últims passos del possible 6a+.

dimarts, de desembre 04, 2007

Nova capçalera per la finestra.

L'Eva cada vagada domina més el tema dels blocs, així que després d'ensenyar-me el disseny que havia fet pel seu ultim bloc " i un pessic de sal " Varem decidir intentar millorar la capçalera de la nostre petita finestra. Així que després de trobar la foto, varem decidir donar nous aires el nostre petit bloc.
La foto es la sortida del sol al refugi del tuc de Mulleres, instants abans de posar-nos a caminar. els cims és la cresta dels Bessiberis i la figura es un company d'aquella excursió, el Pol.

Esperem que agradi!

dilluns, de desembre 03, 2007

1 de Desembre: Comencem a despertar!


Dissabte milers i milers de persones varem sortir al carrer per omplir Barcelona i cridar que ja n'hi ha prou!
Manifestants arribats de tots els indrets dels països catalans, una gran representació del ventall del sobiranisme, un gran presència de persones de totes les edats, de molts colors polítics, feien de la marxa una demostració de dignitat.
Està clar que no només era un manifestació pel caos de Renfe, tampoc mai es va dir que fos per això únicament, era una manifestació per demanar allò que ens pertoca. Era una manifestació per demanar a l'Estat espanyol que si segueix menystenint Catalunya, Catalunya acabarà menystenint la necessitat de pertànyer a l'Estat Espanyol.
Cada dia hi ha més gent que veu en la independència o el dret a decidir, com vulgueu dir-ho, una clau per solucionar els problemes del dia a dia.
Està clar que des d'avui hi ha qui ha de demostrar, tot i anar a la manifestació, si realment creu el lema de la mateixa, si realment aposta per construir una nació i si des d'avui es compromet a defensar el dret a decidir, la publicació de les balances fiscals, a lluitar contra el dèficit fiscal, a favor del concert econòmic, etc...

Està clar que cal sumar, però com he dit molts cops, a mi no en val tenir un estat propi amb un dirigents de centre-dreta, amb un dirigents que segueixen abaixant el cap els poderosos, que segueixen posant per davant els interessos d'uns pocs en comptes dels interessos de la majoria, que diuen blanc quan és negre... i no només va per uns quants si no per tots i totes.

Tornant a la mani, un èxit que poc a poc fa créixer la consciència de país i de la necessitat d'esdevenir un estat dins del món per poder construir un societat més justa i lliure.

Capçalera de la mani.

Pancarta de Sobirania i Progrés.

Dirigents d'ERC.

Capçalera de la mani, arribant al final del recorregut.

Pancarta de la CUP.