divendres, de novembre 30, 2007

Hi ha molta gent que te por de la manifestaicó de demà!

Torno a parlar de la manifestació de demà a Barcelona. Torno a parlar per fer una crida a tots aquells que llegiu aquesta petita finestra i encara no heu decidit si hi anireu, a tots aquells que dubteu en anar-hi per por de ser manipulats, que teniu mandra o aquells que penseu que no val la pena cridar perquè ningú ens escoltarà, fins i tot a aquells que penseu que se'ns pixen a sobre i ens diuen que plou. Torno a parlar després d'assistir perplexe ahir al ple de l'Ajuntament de Castelldefels on els arguments del PSC, Ciutadans, PP em van fer adonar que demà hem de demostrar-los que cada cop som més els que diem que ja n'hi ha prou!

Demà si els carrers de Barcelona s'omplen de ciutadans i ciutadanes que lliurement decidim anar a la manifestació per reclamar el dret a decidir el nostre futur en tots els sentits de la vida quotidiana, estarem fet un pas important. Demà estarem demostrant que assolir més autogovern és assolir més benestar social per tots, que el dret a l'autodeterminació d'un estat no és un dret romàntic i buit de contingut, sinó que el dret a poder decidir nosaltres mateixos és un dret que porta a construir plegats una societat més justa, lliure i igualitària.
Demà els Catalans i Catalanes hem de dir PROU amb veu alta i clara i que es senti a tot arreu, que estem farts de ser moneda de canvi a la resta d'Espanya, de ser el ruc que rep els cops per tot arreu. Que estem farts d'estar abandonats i sempre hem d'anar a demanant perdó per ser catalans i per parlar la nostra llengua, que diem prou a ser espoliats per uns i pels altres. Que no ens creiem ja això de l'Espanya plural, federal o unitària, que no confiem en les bones paraules ni en el "talante"...
Cal que quedi clar que demà sortirem persones i no partits, gent que ha patit la manca d'inversió de l'estat amb la xarxa de trens, però també aquells que patim la manca d'inversió en tots els àmbits i que ens ofega un dèficit fiscal que fa que la vida a Catalunya cada dia sigui més difícil per a molts treballadors i treballadores d'aquest país.
No caiguem en el joc dels mitjans majoritaris i de la opinió publicada, que diuen que serem manipulats pels partits. Aquest és el missatge d'aquells partits i sindicats que mamen de la mamella de l'Estat espanyol i que són amics i mercenaris del govern de ZP. No vindran els militants a sou, o els delegats sindicals, aquells que prefereixen defensar els vots i els seus sous que els ciutadans, treballadors, estudiants, jubilats... Però segur que vindrà part dels seus votants, o aquells militants que no segueixen les instruccions dels partits ni dels sindicats estatals i verticals de torn.... Gent valenta i lliure que demà decidirà estar amb la gent, amb la seva gent!

Demà serà un bon dia per fer un pas endavant en la unitat d'acció de tots aquells que d'una manera o altre lluitem i treballem el dia a dia per aconseguir una societat més justa i lliure, serà un dia que tot i que cada partit, sindicat, entitat porti la seva pancarta, caminarem plegats i en la mateixa direcció. Jo soc del parer de que caminem tots sota la pancarta de la plataforma, de la pancarta unitària portada per la gent de la plataforma i no anem amb els blocs de cada partit.

Demà podem començar a abandonar el seny, podem començar a aixecar el cap com a poble i a caminar amb dignitat!

Ens veiem demà companys i companyes!

dimecres, de novembre 28, 2007

Gràcies PNV!

Ahir el Congres del diputats de l'estat espanyol votava per reprovar la ministra del "antes rota que doblada".

La meva reflexió parteix del punt en que els diputats i diputades del PSC no son més que uns fidels i obedients seguidors del PSOE i que per sobre de tot està salvar el govern de ZP.

Només quedava confiar que la resta de partits, o almenys els nacionalistes, es solidaritzessin amb els milers de catalans i catalanes que hem patit la prepotència, l'incompentència i l'arrogància d'una ministra que cada dia que passa perd més les formes i el respecte als ciutadans i ciutadanes catalans.

Però sempre hi ha alguna dreta sucursalista i regionalista disposada a salvar els mobles del govern de ZP i aquest en cas ha estat el PNV, el nacionalisme Basc i Gallec han salvat el mobles al govern espanyol. Els amics de CIU han salvat el mobles.

El PNV actua amb nul·la solidaritat i utilitza els catalans com a mercaderia per poder treure un benefici, són petits detalls, però detalls que demostren en qui pots confiar. Per una altra banda fa mal veure com possibles companys de viatge et passin la ma per la cara i es pixin a sobre. Té collons la cosa, ells que tenen la clau de la caixa i ahir pactaven un inversió amb l'Estat (en part dels diners catalans) per fer arribar l'alta velocitat a Euskadi! quins collons! Peró després els catalans i catalanes els anirem a riure els gracies, ens solidaritzarem i perdem el cul per defensar a aquesta colla de burgesos del PNV.

Sort que hi ha també part de la societat i dels partit del país basc que no formen part d'aquesta banda de mercenaris.

dimarts, de novembre 27, 2007

i un pessic de sal

Amb els companys de l'ESAB tenim el sa costum de dinar plegats allò que cada u a casa seva en funció de les seves capacitats, del seu temps i les seves ganes es cuina el dia anterior, i això ens porta sovint a l'intercanvi de sabors, hmmm...! que bo em va quedar, tasta això!! i com ho has fet... bé, veieu l'escena, oi?

Doncs com que sempre ens estem explicant com hem fet les coses però mai les apuntem, a iniciativa del Pere hem creat un blog de cuina (deu ser el que fa deu milions, només comptant els que són en català) i és aquest:

http://iunpessicdesal.blogspot.com/

Passeu, passeu, que som a la cuina.

dilluns, de novembre 26, 2007

Som una nació, diem: PROU!

El proper dissabte 1 de desembre, la plataforma pel dret a decidir ha convocat una manifestació que vol ser una resposta contundent a l'actual situació que vivim. Situació a que ens ha portat el llarg espoli d'impostos el qual hem estat víctimes els catalans i catalanes amb el consentiment dels governs que hem tingut.

Amb aquesta manifestació es vol reivindicar tres gran punts:

1- EXIGIM EL TRASPÀS DE LA XARXA DE TRANSPORTS I D'INFRAESTRUCTURES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA.
2- EXIGIM LA PUBLICACIÓ DE LES BALANCES FISCALS ENTRE CATALUNYA I L'ESTAT ESPANYOL.
3- EXIGIM QUE LA GENERALITAT DE CATALUNYA RECAPTI I GESTIONI TOTS ELS NOSTRES IMPOSTOS.

Els partit catalans s'han d'adherit a la manifestació, alguns amb convicció i d'altres per obligació, que han trigat tant en adherir-se pel fet d'haver de demanar permís.
Però el dia 1 ha de ser una manifestació de ciutadans i ciutadanes que estem cansats de tanta comèdia, injustícia, espoliació, de ZP, Rajoys, PSOE, PSC, PP, etc...

La societat catalana ha de tornar a agafar el timó i no seguir renunciant a demanar, a reivindicar, no podem abandonar el deure de defensar els interessos de tots i totes, de ser crítics i combatius! No podem seguir delegant el nostre deure de ser al carrer en uns partits que no ens defensen, prou de callar i baixar el cap! Abandonem el seny i que la rauxa sigui la nostra eina de combat!
Lluny dels colors polítics, lluny de sigles, lluny de les estratègies de partit, lluny dels moments i de les fotos, de pancartes i lemes, el proper dissabte 1 de desembre prenem la paraula i el carrer i siguem un un sol poble que camina en una mateixa direcció.

Per dignitat nacional i social! el dia 1 ens veiem a la manifestació!

divendres, de novembre 23, 2007

Reportatge de 100 anys d'escoltisme i reflexions...

Ahir dijous el programa de temps d'aventura de TV3 va emetre un reportatge sobre els 100 anys d'escoltisme. Un programa que recomano de mirar. El podeu veure a la pàgina del programa.
Un programa que m'ha portat molts bons records de tots els anys passat per l'agrupament Joan Ballester i Canals de Castelldefels i per Escoltes Catalans... Molts bons anys que segur tenen molt a veure amb com soc...

Després de veure el reportatge m'ha pot algunes reflexions, que no son noves per aquells que en coneixeu. Crec que l'escoltisme és una de les eines més potents i importants per poder aconseguir una veritable transformació social i política de la nostre societat i en conseqüència del nostre país. Cal que el moviment escolta participi activament en la transformació diaria, no nomes des de l'educació si no també des de l'acció i la implicació.
Cal adaptar-se els nous temps, sense abandonar la veritable raó de ser, per poder seguir sent un veritable motor de transformació social que tanta feia a fet durant molts anys per milers d'infants i joves d'aquest país i per la societat.

dijous, de novembre 22, 2007

Una mica més del Marroc

Tot passejant per Rabat, ens arribem a la riba del riu. Els pescadors entren per la desembocadura duent els fruits del mar (se suposa).


Seiem en un cafè molt mono, que té una balconada que dóna al riu.



Hi prenem un te, revisem la guia, escrivim postals. Els més observadors veuran que una de les postals que hi ha sobre la taula la vaig intentar imitar amb la foto que hi ha just a dalt. Altres hi reconeixereu les postals que teniu a casa. Portes i finestres i els seus colors em fascinen. Què deu ser? l'esperit mediterrani?

dilluns, de novembre 19, 2007

Un cap de setmana de roca i muntanya.

Dissabte amb l'Anna varem anar a escalar a Montserrat. Feia temps que no escalava per Montserrat i com sempre va ser una matinal per gaudir i per tornar a tenir la sensació que començo a tenir moltes i moltes ganes d'escalar. La parada obligada que estic patín de les curses de muntanya per la lesió des de fa dos mesos m'ha tornat a enganxar a l'escalada.
així que camina'n per Montserrat buscant unes parets, varem acabar trobant-nos el sector "el culumpi" de la zona del Faraó. un Zona molt maca amb poques vies fàcil. així que per escalfar un (V) després un (V+) que tenia un entrada molt i molt explosiva i per després fer un parell de 6a, un a vista i l'altre de prop de 25m amb un descans, ja que els meus braços no estan per tibar tant! i per acabar un 6a+ sense penjar-me, de segon! i amb els braços ben carregats d''acid làctic.

L'Anna el V+ molt estrany!

Sector "el culumpi" Zona del Faraó

I Diumenge, amb els llençols enganxats decideixo pujar cap a Núria a fer un petit entrenament-proba dels meus bassons i gaudir del "monte". Així que amb una mica de retard, a les 10h sortia de la la petita central de Daió, que hi ha a Queralbs i enfilo el camí de Núria que surt d'aquest punt, pujada rapida fins a empalmar amb l'antic camí de Núria. Sembla que retrocedeixi molts anys, ja que pel camí nomes coincideixo amb 2 persones.
Arribo a Núria i sembla una foto de blanc i negre, cap crit, cap remor de la multitud que hi ha normalment. El cremallera no funcionar i aquí no puja ningú. Nomes aquells que anem a caminar i a gaudir d'un dia a la muntanya. Així que un cop a Núria agafo el camí del coll del Noucreus, pujant em trobo amb un parell de muflons, uns animals que no havia vist mai en directa.
Al cap de 3:30h arribo el cim del La Fossa del Gegant 2801m i aquí degut a l'hora que es, deixo per un altre dia apropar-me cap el cim del Reco Gros. Consultant amb el mapa decideixo anar cap el cim Superior de la Vaca 2833m i baixar cap a Coma de Vaca pel mig del monte, no vaig trobar camí, però si que vaig trobar molts i molts isards. Un cop a coma vaca torno el punt de partida, cansat i rebentat després de 6:30h i prop de 1900m de desnivell positiu i uns 22km aprox, però amb bones sensacions i sembla que aviat tornaré a poder a fer l'isard per la muntanya!

Un petit recull d'imatges:

Pont de Cremal on enllaça el camí de la central de Daió amb el camí que puja de Queralbs.

Salt d'aigua mig glaçat, amb el nom de Salt del Sastre o popularment com a "Cua de Cavall"


Dos Isard que baixava a tota velocitat (donava la sensació que estaven jugant) pel camí i per poc xoquem si no arriba a ser per la derrapada de la foto. Si s'amplia la foto es pot veurà com també els isard hi ha cops que porta'n la llengua fora...

Núria sense els colors ni la ramo dels turistes....

Pont d'en llorenç a l'entrada a la coma de les mulleres.

Tres muflons , mai havia vist cap.

Coll del Noucreus 2775m .

Cim de la Fossa del Gegant (2801m)

Creu de l cim de la Fosa del Gegant i el cim superior de la Vaca 2833m (primer a la dreta) i la Cara oest del pic de l'infern (a l'esquerra)I com sempre Montserrat a l'horitzó.

Un gran grup d'isards, aprofita'n les ultimes llums del dia.

Ref. de Coma de Vaca amb el cim de la Fosa del Gegant el fons.

dissabte, de novembre 17, 2007

Ara és moment de les pastanagues i d'adobar l'hort

Avui després d'un matí per Montserrat he adobat l'hort per plantar enciams la setmana vinent si el fred no comença a fer de les seves. Almenys ja tinc la terra adobada per després del fred tornar a plantar. Hem adobat amb adob orgànic, espero haver adobat amb la quantitat correcta...
Ara amb el fred poca cosa he trobat per plantar, però almenys les pastanagues i l'enciam aguanten si no gela. Així podré collir durant aquests mesos.
Ara per ara les pastanagues plantades el passat 6/10 esta força boniques, i espero que amb uns deu dies més les podré collir. Tot i que nomes han sortit a un dels dos testos que vaig sembrar.

Aquí deixo algunes fotos dels caps de les pastanagues!

Pastanagues el passat dia 11/11/07

La vigilant de l'hort, sort que no tenim cap conill.

Cap d'una pastanaga 11/11/07

Les pastanagues avui 17/11/07

Testos esperant els enciams.

divendres, de novembre 16, 2007

arriba el fred...

Son les 6:20 del matí. La petita estació meteorològica de casa marca 5.7º a l'exterior. Malles sota els pantalons, camisa tèrmica, camisa de cotó, forro, armilla de forro i anorac, guants, paravent de coll i cap al garatge.
Avui fa fred i sobre la moto encara més, poc a poc vaig sentint com el fred comença a recórrer el meu cos. Sobretot quan accelero per fer avançaments la fredor es més intensa.
Passo pel nus del Llobregat i ja començo a tenir els dits força freds, m'acoblo a la moto per intentar tenir menys fred. Però res, el fred més intents i als dits cada cop més mal.
Un cop passo del Baix al Vallès, també s'augmenta el fred i decideixo anar una mica més lent.
El termòmetre que em confirma que ha arribat el fred marca -2º a l'alçada de Bellatera... i deixo pels físics la sensació de fred que produeix anar a 120km/h a -2º a les 7h del matí!
Arribo a la feina i a hores d'ara, 14h encara tinc el fred dintre del cos... i dilluns més.

dimarts, de novembre 13, 2007

Montilla un sac de sorpreses i Rossell s'apunta també al carro.

El passat dimecres 7 de Novembre, Montilla deia a Madrid que correm el perill de caure en un procés irreversible (s'entén que cap a la independència) i segueix la situació de la desafecció que patim els catalans per estar deixats de la mà de l'Estat espanyol. Ahir Rosell s'afegia a la critica facilitant dades basades en els pressupostos generals de l'Estat.

"entre els anys 1997 i 2007 Catalunya va rebre una mitjana de 280 euros per habitant en inversions, una xifra que augmenta a 389 en el cas de la Comunitat de Madrid i que se situa en 310 euros de mitjana a Espanya. Aquestes xifres suposen que en un de cada tres anys no s'ha comptabilitzat a Catalunya cap inversió de l'Estat pel que fa a la mitjana espanyola, un període de temps que se situa en un de cada cinc anys quan s'analitzen les inversions liquidades pel ministeri de Foment entre els anys 1991 i 2006."

Segur que Montilla, en bona part, parlava en clau interna, fent un avís a navegats al PSOE més espanyolista, el PSOE que no creu en l'Espanya plural i menys en l'Espanya federal. Sort té el PSOE que a Catalunya hi ha molta gent que votarà a les properes eleccions al Regne espanyol el mal menor i farà un vot útil, per evitar que tornin a governar Espanya els neofeixistes. Però aquesta sort que té el PSOE és un desgracia pel ciutadans i ciutadanes de Catalunya ja que això fa que el PSOE no faci res i practiqui l'immobilisme i el tactisme vers Catalunya, com ja va fer el PSOE de Felipe i el PP. I Rosell sembla que comença a entendre que cal començar a parlar clar si volem tenir un economia productiva, competitiva i moderna.

Tot alló que durant molt de temps hem denunciat els independentistes comença a forma part del discurs global, com ha passat amb moltes demandes històriques de l'independentisme d'esquerres que poc a poc s'han introduït dins de la vida política i social del país. Això fa que l'independentisme creixi i eixampli el discurs i el front polític per aconseguir l'alliberament nacional i social. Obrir el front ens ajuda a avançar i a cercar camins i es aquí on cal no perdre's i seguir treballant per crear una veritable esquerra nacional que sigui motor de transformació. Perque els fets ens donen la raó i amb la força de la raó hem de seguir treballant.

Anem pel bon camí!

dijous, de novembre 08, 2007

Catalans emprenyats!


Aquí hi ha aquesta pagina que recull catalans i catalanes emprenyats amb l'actual situació. Quan tenim una classe política adormida pensant més amb els vots que amb els ciutadans, cal que des de la societat sorgeixin mogudes com aquestes per reivindicar que els polítics comencin a baixar del núvol i a treballar pels ciutadans. Ens calen uns polítics més valents el mateix temps que cal començar a aixecar-se i a bellugar-se com a societat, perquè els polítics fan el que fan per la dimissió de la societat del seu deure reivindicar, actuar, criticar i lluitar per un futur més digna per tots i totes.

Ep! a fer més llarga la llista dels catalans i catalanes emprenyats!

Veure el Marroc

Veure veure el que es diu veure, el vam veure poc. De fet, una tarda vam passejar per la Medina de Sale, un matí per Rabat, i un altre matí per Fes. Això va ser tot. La resta del temps, en realitat, la vam dedicar a descobrir, més que el Marroc, els marroquins i marroquines.

Potser caldria començar pel començament... L'Anna i jo vam anar al Marroc a visitar els amics que ella hi va deixar aquest estiu. Vam estar acollits a Salé a casa la Zalwa, amb els seus pares i les seves dues germanes. La Zalwa va ser una guia fantàstica, ens va acompanyar a tot arreu, fins i tot a Fes, on vam estar acollits amb el Said i el seu germà i les germanes. Considerem un privilegi haver pogut viure amb ells aquests dies, com ens han obert casa seva, com ens han explicat el que no enteníem, com ens han cuidat i ens han mimat.

Ahir vaig deixar la història a la posta de sol darrera Rabat. Al vesprejar vam anar a Sale, i l'endemà a Rabat, l'Anna, la Zalwa i jo, amb l'autobús.La Tour Hassan, una mesquita que havia de ser la més gran del món i que es va quedar a mig construir, segons la Zalwa, per falta de fons.
Després vam anar cap a la Medina. Ve a ser com el barri vell de les ciutats, està emmurallada i té diverses portes. La de Rabat és molt bonica, plena de paradetes pels carrers, gent amunt i avall, venent i transportant coses.


Una font en un carrer que atravessa la Medina.

Un carreró fantàstic del barri que queda sobre el port i la platja.

Nens jugant, i de passada rient dels guiris que feiem fotos a la porta de casa seva, que ells deuen trobar de lo més normal i a mi em va encantar.

I de nou la llum del capvespre des del balcó de Sale, que ara ja deiem "casa nostra". Començavem a planejar el viatge a Fes, l'endemà. L'Amina, com a bona mare, ens va advertir 50 cops que vigiléssim amb les bosses, amb els llocs, amb els homes (?). Calia anar a dormir aviat per afrontar el viatge de l'endemà.

Pel ripolles amb fotos

Ja he començat a rebre les fotos(la camara la tenia l'Eva el Marroc fent unes fabuloses fotos) del pont i aquí deixo alguna com vaig comentar a l'ultim post.
Despres d'escalar al Montgrony... un bon pa amb tomàquet!

Cim del Bastiment.

El Xori trepant a la zona de Ribes.

Aqui, intentant un V!!

L'Anna i el Benet a la Zona de Ribes barallant-se amb un (V) per baixets i un (IV) pels alts!!

dimecres, de novembre 07, 2007

Volar al Marroc

Com que tinc moltes fotos, anirem a pams.

Això és la motxilla, el matí abans de sortir de casa. La bandera enganxada és la d'Eslovènia, molts ja sabeu per què. El vol arribava a Casablanca a les 1o de la nit. Un taxi de preu abusiu però què hi vols fer, ens porta fins al centre de Casablanca, on dormim a l'Hotel Central. Vaig prometre al Berber que el regentava que en parlaria bé a internet, perquè hi vam estar molt còmodes. De manera que si aneu a Casablanca, ja sabeu: Hotel Central.
L'endemà vam agafar el tren fins a Rabat. Allí ens vam trobar amb la Zalwa, i vam anar en autobús fins a casa seva. Des del seu balcó a Salé "La nova", es veu tot Rabat. Evidentment, això no és Rabat, sinó quatre cases. A Salé, que és com un "poble" al costat de Rabat, hi viu un milió de persones.
Abans de sortir a fer una volta, fem un te. Després sortireu. El que passa que el te va acompanyat de milions de pastissos i pastes i melmelades i dolços. Vulguis o no.
I el sol es va pondre darrere Rabat aquell primer vespre amb la família de la Zalwa, que ens va acollir com si fóssim de la família i ens va tractar com a princeses.

dimarts, de novembre 06, 2007

El Ripollès com a casa.

Aquest pont, a l'hora que l'Eva esta visitant el Marroc i aviat tindrem noticies, jo he marxat uns dies el Ripollès, a escalar i caminar amb uns bons amics. Hem visitat el Montgrony i hem comprovat que en aquesta vella zona d'escalada les vies fàcils, les aptes pels humans, estan força polides però segueix sent un indret espectacular. Un primer dia fluix a nivell de vies, un parell...
Divendres ens aixequem a l'aparcament d'Ulldeter a 3 graus i després d'esmorzar comencem a caminar, triem fer una volta circular, sortint de l'aparcament inferior d'Ulldeter i passant pel coll de la marana - coll de tirapits - pic de l'infern - pic freser - Pic Bastiments - Pic de la Dona i tornar a l'aparcament inferior d'Ulldeter. A les muntanyes resta una mica de neu allà on el sol no arriba, poca neu i glaçada que fa que anem en compte. Camí del coll de tirapits trobem un grup d'isards que gaudeixen de la solitud que no es troba a les rutes normals d'aquestes valls. Arribem a la cabana de tirapits (cabana que ha patit un bona remodelació) i enfilem la cresta cap el pic de l'infern al mateix temps ens adonem que les botes del Benet han perdut bona part de la sola. Improvisem un solució i seguim per tota la cresta amb unes vistes espectaculars: Montserrat, Sant Llorenç, Montseny, canigo, etc... Cap núvol i un sol que sembla més de l'estiu que de primers de novembre ens acompanya. Anem encadena'n pics i cansament però després de 6:30h tornem a les furgonetes, cansat, sense soles a les botes del Benent i amb un genoll tocat (espero que aviat estiguis recuperat Benet)
Baixem a Camprodon, comprar embotits trucar el Xori i l'Olga i cap a casa seva a mirar Polònia, sopar i dormir pel dia següent anar a descobrir un zona d'escalada prop de Ribes de Freser.
El dia següent comença d'hora pel Xori i per mi, a les 7:45 sortim a córrer per estira les cames i comprovar com va la meva recuperació. Correm per les zones d'entrament de Sant Joan d'Abadesses. Bones sensacions els meus bassons i ara ja ser perque la gent d'alla dalt esta tan forta! Esmorzar i a escalar, un zona prop de Ribes amb moltes vies, hi ha de tot una mica. Fem un parell de cinquens i un 6a que surt el segon intent i amb un seguro adicional... dinar i cap a casa.

Com sempre, un dies on hem desconnectat de la realitat del dia a dia en un valls que ja semblan casa meva. Un dies aprofitats al maxim amb la bona companyia del Benet i l'Anna i com no amb el gran acolliment del Xori i l'Olga! Gracies per tot!!!

Aviat fotos....